És molta la bibliografia que existeix sobre el tema de l‘aviació durant la Guerra Civil Espanyola. N’hi ha més poca, però, que parli dels aeròdroms, que van tenir una importància estratègica destacada per al transport, l’abastiment i l’execució d’operacions aèries.

Se’n van construir un nombre molt elevat arreu de la geografia de la península. Aquesta proliferació és deguda a diversos factors: el més important era evitar la concentració de la força aèria per fer-la menys vulnerable als atacs de l’enemic.

Segons recompte del règim franquista, al cap de pocs mesos d’acabar la guerra, les poblacions controlades pel bàndol nacional van patir 1.200 bombardejos de l’aviació republicana entre el juliol del 1936 i el juny del 1937, amb un nombre de 1.088 morts i 2.231 ferits.

Les dades oficials que va presentar el representant espanyol de la República davant de l’Assemblea de la Societat de Nacions el 17 de setembre de 1938 donaven unes xifres d’unes 24.000 bombes sobre el territori republicà que havien causat 7.000 morts i 11.000 ferits no combatents, i destruïts, totalment o parcialment, 10.000 edificis.

Per tal de protegir la població de rereguarda, a la major part de ciutats de l’Espanya republicana es van construir o habilitar refugis per a la protecció de la població civil. També va ser comú als principals municipis de la rereguarda republicana construir camps d’aviació dels quals sortien avions cap als fronts més propers, per recolzar els atacs militars.

Els aeròdroms se solien ubicar en algun paratge al voltant d’alguna població. No podien estar molt lluny, perquè els pilots, habitualment s’hi havien d’allotjar, i a més hi havia equips de manteniment dels aparells i les tropes que s’encarregaven de protegir les instal·lacions.

S’escollien zones planes de fàcil accés que molts cops corresponien a zones de cultiu.

No tots tenien la mateixa importància. Alguns eren més sofisticats que altres o bé tenien unes infraestructures més complexes amb zones de comandaments, refugis, quarter per les tropes, etc.

N’hi havia de tres tipus: els permanents, els semipermanents i els eventuals.

A la zona de Madrid destacaven, a part de l’aeroport de Barajas, les bases aèries de Getafe i Cuatro Vientos que durant la Batalla de Madrid, el mes de novembre de 1936 van caure en mans de les tropes franquistes el que va provocar que Barajas es convertís en la principal base amb el suport d’aeròdroms com el de Guadalajara.

El quarter general de l’Aviació Republicana va estar a Los Llanos, Albacete, i a mesura que avançava la contesa els republicans van anar augmentant el nombre d’aeròdroms amb l’objectiu de dispersar els possibles atacs enemics. A partir de l’hivern de 1937 es van incrementar el nombre d’instal·lacions establint una esquadrilla per aeròdrom

Pel fet de ser soterrades, els refugis antiaeris són les infraestructures que més i millor s’han conservat.

Aquí us mostrem un mapa amb els aeròdroms actius en data de l’1 de març de 1938:

Recomanem la pàgina web GUERRA CIVIL ESPAÑOLA – Aeródromos de la GCE y  Regiones aéreas ofereix informació molt interessant i detallada.

La importància dels aeròdroms a Catalunya durant la Guerra Civil va més enllà de les operacions militars. Van ser clau per a les evacuacions de civils, els moviments de persones i les activitats de les organitzacions humanitàries que operaven a la regió. Després de la victòria franquista, molts d’aquests aeròdroms van ser reconvertits per a ús civil, i alguns encara es mantenen en ús avui en dia com a aeroports civils.

En aquest mapa podeu trobar geolocalitzats els diferents aeròdroms de tot el territori català:

Aquí teniu els més importants recollits en aquesta entrada de blog:

Dins del projecte del Banc de la Memòria Democràtica i de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya trobem agrupats els següents centres expositius relacionats amb la temàtica:

Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria: (CIARGA) ubicat al Parc de la Memòria del Penedès en aquest indret, durant la Guerra Civil hi va haver l’aeròdrom republicà dels Monjos. El centre s’estructura en diversos àmbits i explica aspectes com el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, el paper de l’aviació republicana, la rellevància que va tenir la intervenció estrangera en tots dos bàndols o com era la guerra aèria tant al front com a la rereguarda. També s’hi mostra com es construïa un aeròdrom militar o quin personal (aviadors, mecànics, armers…) hi treballava.

Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de la Sénia: ubicat a la casa de comandament de què va ser aquesta infraestructura militar, que va funcionar durant la Guerra Civil (1936-1939). El camp d’aviació el va construir l’exèrcit republicà fins que el va ocupar, l’abril de 1938, la Legió Còndor alemanya.

Aeròdrom d’Alfes la ruta per aquest aeròdrom permet recorre part de les infraestructures que es van habilitar durant la Guerra Civil: pistes per a l’aterratge dels bombarders, refugis antiaeris, polvorins, dipòsits d’aigua i de combustible i defenses antiaèries. També es van construir un petit hangar camuflat i dos observatoris, un amb funcions de torre de control. La instal·lació militar aèria disposava d’enllumenat, estacions de ràdio, servei de telègraf i connexió telefònica. Entre el final de desembre del 1938 i el començament de gener del 1939, l’aeròdrom, en mans de l’exèrcit franquista, va ser utilitzat per efectuar aterratges de bombarders i caces alemanys.

Camp d’aviació de Rosanes utilitzat per l’exèrcit de la República a partir de 1937 (especialment actiu als fronts del Segre i l’Ebre i en la defensa de Barcelona dels atacs feixistes). S’hi han instal·lat plafons explicatius, dues estacions d’interpretació i un seguit de banderoles direccionals per poder fer un recorregut que circula pel perímetre del camp i s’hi poden veure alguns dels elements que el configuraven: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, l’hangar i la garita de vigilància.

Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de Celrà: aquest centre d’interpretació està estructurat en vuit àmbits temàtics, que expliquen tots els aspectes relacionats amb el camp d’aviació, construït al final de 1936, va ser un dels aeròdroms militar més importants a Catalunya durant la Guerra Civil.

Ruta del Vesper de la Gloriosa: itinerari estructurat a partir dels elements patrimonials que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la Guerra Civil (1936-1939): els Monjos, Santa Oliva, Sabanell (Torrelavit) i Pacs – Vilobí del Penedès.

L’arsenal i polvorí de l’aeròdrom de Sabadell hi operaven els avions Polikarpov I-15 dedicats, sobretot, a defensar Barcelona i a combatre al front de guerra davant les tropes del general Franco, amb el suport de l’aviació de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Sota el camp de vol s’hi va construir un arsenal i un polvorí per emmagatzemar bombes i munició per a l’aviació, que avui es pot visitar com a testimoni de la defensa de la democràcia.

En darrer lloc, cal recordar que l’Asociación de Aviadores de la República – ADAR contribueix a dignificar la memòria dels aviadors republicans. A la seva pàgina web s’hi poden trobar unes 15.000 biografies i molta informació sobre la temàtica.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!