Avui es commemoren 94 anys de la proclamació de la Segona República espanyola.

En primer lloc, us mostrem una al·legoria de la República que va arribar al nostre fons fa pocs mesos, de la qual no hem pogut esbrinar encara res (procedència, autoria…). A diferència de les altres representacions d’aquesta etapa que ja tenim al nostre fons, aquesta està feta en blanc i negre, amb un efecte de gravat.

Però enguany volem dedicar el nostre post de blog a la carta magna que va acompanyar aquest procés democràtic.

Després de la proclamació del 14 d’abril, durant el mes de juny es van produir unes eleccions a les Corts Constituents amb l’establiment d’un govern provisional, donant lloc finalment a l’aprovació de la Constitució el dia 9 de desembre d’aquell mateix any 1931.

Aquesta fita es produïa després de mig any de treball i durs enfrontaments entre els diferents grups polítics sobre qüestions tan controvertides com les autonomies, l’educació, la religió, la propietat privada o el vot femení.

Formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar que definia Espanya com una República democràtica de treballadors.

Algunes de les millores més rellevants van ser:

• Establiment d’un règim democràtic i republicà

-Com hem dit, es va proclamar Espanya com una República democràtica de treballadors de tota classe.

-Es reconeixia la sobirania popular: el poder emanava del poble i no del rei.

-Divisió de poders clara: legislatiu (Corts), executiu (govern) i judicial.

• Ampliació de drets i llibertats

-Sufragi universal, incloent-hi per primer cop el dret de vot de les dones (encara que es va aplicar per primera vegada el 1933).

-Igualtat legal entre homes i dones.

-Dret al divorci.

-Drets laborals com la jornada de 8 hores, dret a vaga i protecció del treballador.

-Llibertat religiosa, d’expressió, reunió i associació.

• Reforma educativa i cultural

-Educació laica, obligatòria i gratuïta.

-Gran aposta per la construcció d’escoles públiques i per reduir l’analfabetisme (missions pedagògiques).

• Laïcitat de l’Estat

-Separació clara entre Església i Estat.

-Prohibició de subvencionar ordes religiosos i regulació de la seva activitat, especialment en l’ensenyament.

-Es va limitar el poder de l’Església en la vida pública.

• Reconeixement de l’autonomia de les regions

-Es preveia la possibilitat que regions amb una identitat pròpia poguessin constituir-se en autonomies (com Catalunya, que va aprovar el seu Estatut el 1932).

• Reforma agrària i social

-Es plantejaven reformes per a redistribuir la terra, molt desigual a Espanya.

-Es va començar a legislar per millorar les condicions dels pagesos i jornalers.

Aquesta carta magna va esdevenir, en aquell moment, una de les més avançades d’Europa, tot i que també va generar molta controvèrsia i resistència per part de sectors conservadors, monàrquics i eclesiàstics.

Es van publicar diverses edicions i formats, dels quals tenim algunes mostres en el nostre catàleg, així com publicacions que en parlen.

De totes elles volem destacar una edició publicada el 1933 per l’editorial Aiccal de Madrid. Destaca per tenir les pàgines a dues columnes i ornamentada amb caplletres i miniatures, imitant els manuscrits medievals.

A part del text de la Constitució, inclou facsímils de dedicatòries manuscrites de diversos personatges il·lustres de l’època: el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora; el primer ministre Manuel Azaña; Alejandro Lerroux, el Dr. Gregorio Marañón o Margarida Xirgu.

A continuació, us oferim la possibilitat de consultar aquest document a partir d’una digitalització que hem realitzat de l’exemplar que conservem al nostre fons:

Ismael Molero Genado.

Estudiant en pràctiques del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia