Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Mies Van der Rohe i Alemanya a l’Exposició Internacional de 1929 de Barcelona

El passat dijous dia 2 de juny es van complir 30 anys de la inauguració de la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe en el mateix emplaçament que va ocupar l’edifici original construït per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.  El pavelló que l’arquitecte alemany va dissenyar per representar el seu país es considerat una de les seves obres mestres i paradigma de l’arquitectura del segle XX.

Mies Van der Rohe no va rebre només l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya, també se li va encomanar el de Subministrament d’Electricitat i diferents expositors a palaus de la Secció Oficial. Per aquesta tasca va comptar amb la col·laboració de la interiorista Lilly Reich.

El Palau de l’Art Tèxtil, projecte dels arquitectes Joan Roig i Emili Canosa, es va aixecar entre els Palaus de Comunicacions i Transports i el de Projeccions, amb entrada per la Plaça de l’Univers. Tenia una superfície d’uns 20.000 metres quadrats. L’edifici estava distribuït en àmplies sales, destinades a exhibir tot allò relatiu a la indústria tèxtil: material i procediments de filatures o materials i procediments per a la confecció dels vestits. Hi exposaren Alemanya, Àustria, França, Itàlia, Suïssa i Espanya.

Al seu interior destacava l’expositor de la seda, promogut per Alemanya i dissenyat per Mies i Lilly. Era un espai diàfan d’estructura neoplasticista amb un efecte d’espai obert per tots els angles.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República conservem una petita joia: el catàleg de l’exposició de la Deutsche Seide (seda alemanya) organitzada per Krefeld, l’associació alemanya de fabricants  de seda. Hans Zimmern  en fou el director i donava  una idea de la producció de la indústria alemanya de sedes i velluts: teixits per a vestits de senyora, teixits per abrics i per folres, teles per paraigües així com un departament  especialment dedicat a articles per a senyors amb corbates, teixits per camises, mocadors, xals i bufandes. Hi havia articles de seda natural i artificial. De fet,  també es va fer una exposició especial de les grans fàbriques alemanyes de seda artificial com Vereinigte Glanzstoff-Fabrike A.G., Elberfeld o Barmen-Rittershausen, amb teixits per a mobles i decoració, gèneres de punt i mitges .

Us mostrem algunes de magnífiques imatges d’aquest catàleg amb dibuixos signats per Kenan, Berlin.

No és la primera vegada que us parlem d’aquesta exposició al nostre blog. Us recordem que a la nostra biblioteca tenim nombrosa informació sobre aquesta temàtica!

 

 


Deixa un comentari

Exposició universal de Barcelona de 1929 al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El passat més de maig es va celebrar el 85é aniversari de la inauguració de L’Exposició Internacional de Barcelona. Tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a aquesta ciutat, concretament a la zona de la muntanya de Montjuïc, i va ocupar una superfície de 118 hectàrees, amb 40 palaus i pavellons amb un cost de 130 milions de pessetes. Havia de servir per donar a per donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior.

El rei Alfons XIII va fer la inauguració oficial, el dia 19 de maig, on també hi va assistir el dictador, Miguel Primo de Rivera i altres personalitats del món de la política, l’economia i la cultura catalanes, encapçalats per l’alcalde Darius Rumeu i Freixa, baró de Viver.

L’exposició va originar un canvi important a la ciutat, deixant nombrosos edificis i instal·lacions que han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.

Malgrat que a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva el fons gràfic de l’exposició al CRAI Biblioteca Pavelló de la República tenim també documentació d’arxiu sobre l’esdeveniment. Concretament al Fons de Documents Històrics que recull documentació d’institucions polítiques, econòmiques, religioses, militars i culturals i d’organitzacions polítiques, sindicals, socials i culturals de Catalunya i la resta de l’Estat espanyol des del 1850 fins al final de la Guerra Civil.

Us mostrem unes imatges on podeu veure diferents tríptics informatius, tots amb un cuidat disseny i que resulten molt interessants.

Podeu trobar per exemple el del Palau de l’Agricultura, actualment conegut com a “Mercat de les Flors” i ara ocupat per la Ciutat del Teatre, el “mapa recuerdo” de l’exposició, el de l’estadi, el del Poble Espanyol i el que ens ha cridat més l’atenció és el tríptic de  la  Compañía General de Asfaltos i Portland “Asland”, que tenia la seva seu al Passeig de Gràcia número 45 de Barcelona.

En aquest apareixen tot de dades de la ciutat de Barcelona útils per al turisme com poden ser la seu d’oficines de turisme, agencies de viatge (Marsans, Catalonia), tranvies, autobusos, metros i funiculars, edificis públics com la Universitat de Barcelona, seveis públics, com neteja botes, els quartelillos de bombers, hotels (Continental, Regina, Florida), restaurants “típics” (Can Culleretes o el Porta Coeli), cerveceries (Versalles o la Moritz), bars i granges, teatres (Odeón, Triunfo, Apolo), cinemes (Capitol, Rialto, Fémina), music halls i cabarets, camps de futbol, frontons i fins hi tot les places de braus. Hi ha també una relació de consultats i, és clar, de tots els palaus i pavellons.

Al tríptic finalment ens pregunten: “Quiere usted abarcar con la vista toda la Exposición desde un punto céntrico y cómodamente accesible? L’ascensor del Pavelló de la Asland pujava fins a una plataforma a 50 metres d’alçada i des d’allí es podia gaudir d’una vista panoràmica immillorable de l’exposició!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Avui fa… 80 anys de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona

expo29_4El 19 de maig de 1929, a les 11 del matí, va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona al Palau Nacional. Aquest acte, al que s’havia d’assistir amb “chaquet o traje oscuro”, va ser el punt de partida d’una exposició que tenia l’objectiu  de donar a conèixer nous avenços tecnològics, així com projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior.

L’Exposició, que no es clouria fins al 15 de gener de 1930, també tenia la voluntat de situar Barcelona en el mercat comercial internacional després de la crisi que havia suposat la Gran Guerra i pretenia, d’altra banda, resoldre en part el greu problema de desocupació de la immigració que arribava a la ciutat.

1929L’exposició va suposar un banc de proves de nous estils arquitectònics i la urbanització de la muntanya de Montjuïc. Tal i com indicava l’historiador de l’art Santiago Alcolea fent referència  a Montjuïc  i als terrenys de la Ciutadella, on va ubicar-se l’exposició de 1888: “Per una curiosa conjuntura, els que durant anys i anys havien estat signes de la opressió que patia Barcelona, vigilada constantment des d’aquelles dues fortaleses que mai la defensaren de perills exteriors, al pas del temps es convertiren en un element positiu. Dos llocs de funesta memòria li donaren la possiblitat d’organitzar altres tants parcs públics, a banda i banda de l’aglomeració urbana, excessivament atapeïda, tant al casc antic com en l’adulterat desenrotllament de l’Eixample planejat per Ildefons Cerdà”.

estadiAl catàleg de la UB, sota l’epígraf Exposició Internacional de Barcelona (1929) podreu localitzar monografies i publicacions periòdiques com Diario oficial de la Exposición Internacional : Barcelona 1929 o Barcelona gráfica : gaceta oficial de la Exposición de Barcelona, moltes de les quals es poden consultar a la Biblioteca del Pavelló. També localitzareu documentació, -com la que reproduïm en aquest post– als fons d’arxiu, especialment a: Pavelló de la RepúblicaInventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció CEHI > Fons AG (Sèrie Arxiu Gràfic) i a Pavelló de la República > Inventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció Figueras > Fons F-DH (Sèrie Documents Històrics).