Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Umbral. Seminario de una nueva era (1937-1939)

Avui us volem parlar d’una de les publicacions periòdiques que custodiem a la nostra hemeroteca i que ens agrada especialment!

Es tracta de la revista Umbral. Seminario de una nueva era editada entre els anys 1937 i 1939, en plena Guerra Civil espanyola, primer a València, quan aquesta ciutat era la capital del govern de la República, i més tard a Barcelona.

Vinculada a la Confederació Nacional del Treball CNT tenia periodicitat setmanal i en total, se’n van publicar seixanta-dos números, dos dels quals tenien caràcter extraordinari.

El director de la publicació era el periodista i escriptor anarquista Antonio Fernández Escobés, que n’havia estat un dels fundadors. Es va exiliar en acabar la guerra a França i hi va col·laborar amb publicacions republicanes espanyoles, dirigint a més La Novel·la Espanyola, col·lecció literària editada a Toulouse.

Com a redactora en cap d’Umbral va figurar la poeta Lucía Sánchez Saornil, cofundadora de l’organització Mujeres Libres dins de l’anarcosindicalisme que va editar una revista amb aquest títol.

Amb seu a Barcelona va canviar la direcció i foren entre d’altres Enrique López Alarcón i Ezequiel Endériz noms coneguts d’un altre periòdic anarquista: Solidaridad Obrera qui lideraven la redacció de la revista.

El subtítol de la publicació Semanario de una nueva era és significatiu i va lligat a la seva línia ideològica: es volia assolir una nova etapa pel país lligada al fet revolucionari i amb un paper protagonista de la classe treballadora.

El to optimista de les primeres publicacions d’Umbral, es va deixant enrere a mesura que avancen els esdeveniments de la guerra. El crit a la solidaritat i a la lluita antifeixista, i a un futur consagrat al fet revolucionari no abandonen el discurs de la revista, però el clam cada vegada tindrà tints més fatalistes, il·lustratius de la regressiva constant del front republicà.

N’és un clar exemple el número 58, corresponent al 24 de desembre de 1938: presenta un muntatge de l’artista Manuel Monleón, col·laborador recurrent de la revista.

El desig d’una nova Espanya és albirat a la mirada dels nens que co-protagonitzen la imatge i que simbolitzen una utopia esperançadora.

Aquesta mateixa portada és il·lustrativa d’un dels aspectes significatius de la revista: la majoria d’imatges, fotomuntatges i cartells, el grafisme, concebut per si mateix com a arma de propaganda de gran impacte, eren complementats per mitjà del text, que s’havia d’entendre alhora com a llegenda i com a eina de reforçament, amb la voluntat que tot el públic a qui era dirigida la revista: el proletariat urbà, l’agricultor rural i el soldat afí a la causa republicana n’entengués el significat.

Hi havia una clara voluntat d’integració plural sota l’empara de l’antifeixisme.

Tot el discurs relatiu als valors antifeixistes i de classe treballadora anaven compassats per l’altre motiu de ser de la revista: l’art i la literatura. En aquest sentit, Umbral va esdevenir penó de la cultura política de l’anarquisme en l’aferrissada lluita per fer entrar en comunió els projectes literaris i artístics, i la defensa d’una postura política i d’uns ideals revolucionaris. Un altaveu dual: alhora artístic i propagandístic.

De fet, la seva postura en el debat sobre quin paper havia de prendre l’artista en un context de guerra i de revolució era patent a una sèrie d’articles iniciada a la tardor del 1937, sota el títol global de «Las otras armas», en què el llapis pren un protagonisme cabdal per il·lustrar la manera en què l’art ha de ser consagrat al fet bèl·lic, a la causa de la revolució. Les armes comunicatives populars eren, doncs, necessàries i situades al mateix nivell que la política i que el fusell.

A Umbral va col·laborar assíduament amb articles de fons i comentant l’actualitat nacional i internacional Federico Urales, pseudònim de Juan Montseny Carret, una de les personalitats històriques de l’anarquisme espanyol, fundador de les publicacions La Revista Blanca y Tierra y Libertad i pare de Federica Montseny, la primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Espanya com a ministra de Sanitat i Assistència Social (novembre 1936- maig 1937).

Entre els reportatges fotogràfics van destacar els de Kati Horna, fotògrafa hongaresa que va viatjar a Espanya amb el mític Robert Capa i va treballar per a diferents publicacions anarquistes. A Umbral va conèixer José Horna, amb qui es casaria. Altres figures del fotoperiodisme que van col·laborar van ser Luis Vidal Corella i Martín Santos Yubero. També s’hi podien trobar il·lustracions d’Hèlios Gomez.

A Umbral es va publicar per entregues la novel·la titulada No passaran, de l’escriptor nord-americà Upton Sinclair, que va guanyar el prestigiós Premi Pulitzer el 1943 per la seva obra Les dents del drac, un al·legat contra el nazisme. Els capítols per entregues sempre es presenten acompanyats de les il·lustracions del dibuixant Lobo, un altre dels fidels col·laboradors de la revista.

Una de les portades més curioses d’aquesta publicació és la del 23 d’abril del 1938, dia en què es commemora la mort de Miguel de Cervantes.

Umbral va publicar gravats del suposat retrat de l’escriptor i escenes del Quixot amb un text en què es comparava l’heroi cervantí amb la lluita del bàndol republicà:

‘La empresa del Quijote inmortal la reanuda, en este otro día, el pueblo español. Desface el entuerto histórico de la reacción y ampara a la civilización desvalida. Sólo, y con el esfuerzo de su brazo indomable, rompe el encanto y restaurará el imperio de la justícia en el mundo’.

La tasca del Quixot serà l’origen de la nova era, una nova Espanya de justícia que tot just està per fundar.

Si voleu fer una ullada a més números sapigueu que es troba digitalitzada a l’Hemeroteca Digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, dins la col·lecció de revistes de guerra del front republicà de l’època de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) formada per més de 100 títols.


Deixa un comentari

Revistes subscrites del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha més d’11.000 títols de revistes, diaris i publicacions periòdiques en general.

Abasten el període cronològic que va des de l’inici de la II República espanyola (1931) fins a l’actualitat, amb especial interès per les etapes de la Guerra Civil (1936-1939), l’exili republicà, el franquisme (1939-1975) i l’oposició al règim i la Transició democràtica (1976-1982).

La major part de revistes provenen d’interncavis o donacions. Moltes estan cessades i ja no es reben. De tots els títols són una excepció les publicacions que tenim subscrites per compra.

Per aquest motiu avui us les volem presentar en aquest post del nostre blog!

Les revistes de subscripció de la nostra hemeroteca són les següents:

Editada a Tolosa des de l’any 2014, aquesta publicació està centrada en temes d’exili republicà a França.

El Centre de Documentació CTDEE és una associació que té com a objectius conservar tota la documentació relativa a l’activitat dels refugiats polítics espanyols a Tolosa de Llenguadoc i la seva regió des de 1939.

Aquesta revista, editada a Manresa des de l’any 2019, es troba en línia, però amb accés restringit a subscriptors.

Va néixer amb la intenció de ser una publicació de referència de pensament crític en català. Volent ser una eina per generar debat polític i reflexió profunda i tenint com a horitzó la transformació de la societat.

El Grupo de Estudios del Frente de Madrid és el responsable d’aquesta publicació, que té una periodicitat trimestral irregular des de l’any 2003.

GREFEMA es va iniciar l’any 2002 format per un grup de persones aficionades a l’estudi de la Història d’Espanya, especialment al període que comprèn des de la proclamació de la Segona República Espanyola fins a la finalització de la Guerra Civil dins l’àmbit de la Comunitat de Madrid.

Trobareu els sumaris de la revista a Dialnet.

Publicada per Eneida i coeditada per la Asociación de Historiadores del Presente des de l’any 2002 a Segovia, aquesta revista està patrocinada pel Centro de Investigaciones Históricas de la Democracia Española, grup consolidat de la UNED.

Pretén ser portaveu i aglutinar historiadors de diverses institucions interessats per l’estudi del segle XX espanyol, tot i que també està oberta a les col·laboracions sobre altres països i la història comparada. Es avaluada per parells de forma anònima i sotmesa a controls externs.

Trobareu els sumaris de tots els números de la revista a Dialnet.

Publicada a València pel Centro de la UNED Alzira i l’Instituto de Historia Social, es troba disponible en línia únicament per usuaris de la Universitat de Barcelona.

Es pot consultar a la nostra hemeroteca on tenim tots els números des de l’any 1988 quan va començar a editar-se.

És una revista acadèmica quadrimestral, independent i plural, que té el propòsit de difondre investigacions històriques i reflexions historiogràfiques des del rigor intel·lectual.

La qualitat dels articles s’assegura mitjançant un procés de revisió per parells en què intervenen dos avaluadors externs a la revista, tant nacionals com internacionals.

Tot el procés d’avaluació es realitza a més pel sistema de doble cec, és a dir, sempre es preserva l’anonimat tant dels avaluadors com dels autors.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Aquesta revista editada des de l’any 1997 per l’Asociación para el Estudio de los Exilios y Migraciones Ibéricos Contemporáneos a Madrid i amb una periodicitat anual, busca contribuir a l’estudi i difusió dels múltiples aspectes de les migracions ibèriques contemporànies, amb extensions a altres àrees de desplaçaments forçosos.

Es pot consultar des de 2000 fins a 2014 a Dialnet, base de dades impulsada per la Universitat de La Rioja que conté el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major part de les revistes científiques i humanístiques publicats a Espanya i Llatinoamèrica.

L’associació edita també un butlletí que trobareu també a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Editada pel Grupo de Estudios del Exilio Literario GEXEL de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2019, la revista pretén contribuir a la reconstrucció de la memòria històrica, cultural i literària de l’exili espanyol republicà de 1939.

Promou diverses línies de debat al voltant de la producció de les cultures d’exili i els interessen tant les implicacions d’aquestes cultures exiliades en el sistema literari peninsular com la seva condició transnacional, les seves manifestacions, adequació i recepció en el conjunt de sistemes culturals dels diferents països d’acollida.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Possiblement, aquesta és la revista de temàtica històrica més coneguda pel públic en general i la més destacada en llengua catalana. Es distribueix a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià i té per objectiu divulgar la història dels Països Catalans i del món.

Al nostre fons conservem tots els números des de l’any 2002 que es va començar a publicar a Barcelona. També tenim tots els suplements que s’ha editat amb investigacions que sovint aporten noves dades a fets històrics poc coneguts o ignorats de la història dels Països Catalans.

Revista editada a Torino per l’Istituto di studi storici Gaetano Salvemini . Aquest institut, fundat a Torí l’any 1977, duu a terme activitats de recerca, documentació i difusió en el camp dels estudis d’història italians i internacionals, amb especial consideració a la història política i social contemporània.

La revista, dirigida per Alfonso Botti i Claudio Venza, va néixer l’any 1992 per iniciativa conjunta d’un grup d’estudiosos de la història i la cultura espanyola del segle. XIX i XX.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Editada a Saragossa des de 2077, aquesta publicació a porta una visió crítica i pretén no ser solament un instrument per a la difusió de la recerca històrica sinó també revista d’informació cultural de caràcter divulgador que no es dirigeix exclusivament a l’investigador sinó al públic en general que busca una informació de qualitat.

Ara ja teniu més informació sobre el nostre fons hemerogràfic. Esperem que us sigui d’utilitat per les vostres recerques i, si més no, pel vostre interès!