Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

El retorn dels diners confiscats pel franquisme

El passat 2024 el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha començat a enviar les primeres declaracions de reconeixement de les confiscacions franquistes per a la reparació econòmica de les víctimes.

Després d’anys de reclamacions els descendents de les famílies que van haver d’entregar els seus diners a les autoritats feixistes, perquè havien estat emesos durant la República, podran reclamar la reparació econòmica de la confiscació il·legítima d’aquests diners republicans per part de l’Estat franquista.

Els diners que es volen reclamar es van espoliar entre els anys 1938 i 1941. Es tracta de quantitats amb les quals Franco pretenia finançar el seu govern després de la Guerra Civil. Aquests decomisos es basaven en un decret que considerava il·legal la moneda emesa pel Banc d’Espanya després del cop, i es prometia bescanviar-la per bitllets vàlids, cosa que mai es va arribar a fer.

La Comisión Central Administradora de Bienes Incautados por el Estado de España va ser un òrgan institucional creat per Decret Llei de 10 de gener de 1937, disposat durant la Guerra Civil pel bàndol revoltat, pel qual es creava aquesta comissió que s’encarregaria de confiscar els béns mobles o immobles d’organitzacions i persones que, per acció o omissió, no haguessin donat suport als revoltats.

Un informe del Banc d’Espanya que data del març del 1938 situava l’embargament en un total de 35 milions de pessetes. Es tracta de diners que les famílies no van cedir de forma voluntària, sinó que són estalvis que les forces de l’ordre van exigir-los sota amenaces. A canvi les autoritats franquistes van entregar a aquests ciutadans uns títols que, des d’aleshores, segueixen dipositats al Banc d’Espanya.

La Llei de Memòria Democràtica de 2022 va ser el primer pas per reconèixer als particulars amb diners confiscats per la dictadura. Les lleis aprovades amb anterioritat han servit per a reparar institucions, partits i sindicats, però havien oblidat als ciutadans particulars.

Tenir el comprovant és un requisit indispensable per poder accedir a la reclamació. La Llei només permet reclamar als descendents directes dels espoliats fins a un quart grau de consanguinitat, fet que exclou els comprovants utilitzats com a moneda de canvi o heretats per persones alienes a la família. 

Més de 300 títols guardats durant dècades, en molts casos hi ha més d’un beneficiari per un mateix comprovant, que només són una part del total de diners confiscats. Moltes de les famílies espoliades ja no conserven aquest document, un paper on es pot llegir la frase Fondo de Papel Moneda Puesto en Circulación por el Enemigo que els hi va donar el Banc d’Espanya després d’entregar els diners. Alguns van acabar destruïts, altres perduts entre mudances o bé utilitzats com a pagaré o per saldar deutes.

A la col·lecció de Paper Moneda de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 300 unitats documentals, la majoria bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya conservem alguns exemples:

De la mà de Vosseler Advocats, els descendents de gairebé 400 famílies espoliades van presentar el maig del 2023 una demanda conjunta per reclamar les quantitats que els hi pertoquen, que van des de les quatre fins a les sis xifres en alguns casos. S’ha de concretar el valor de les pessetes confiscades als euros actuals.

Sapigueu que Vosseler Abogados a la seva plana web informa sobre el procediment de reclamació dels diners requisats pel franquisme per si un cas trobeu alguna d’aquestes butlletes a casa!


Deixa un comentari

La col·lecció de paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La col·lecció de Paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de  més de 300 unitats documentals. La majoria són bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya. També hi  ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República i d’alguns municipis d’Aragó del període de la Guerra Civil. A més, hi ha una petita mostra de paper moneda de l’estranger (Alemanya, Cuba, Rússia, Vietnam, etc.).

Bona part de la col·lecció està digitalitzada i es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

L´origen d´aquesta col·lecció rau en el Decret de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936, el qual permetia crear una emissió de bitllets locals de curs obligatori a tot el territori català i també per l’àrea republicana del Front d’Aragó, la garantia dels quals la constituïen el propi tresor i els estocs d´or de la mateixa Generalitat.

L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda,per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra). Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.

Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.

Davant d’aquesta situació, el 9 d’octubre de 1936, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei Municipal Catalana dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal.

La majoria dels consistoris catalans van utilitzar aquest privilegi i dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València.

Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.

Aquesta col·lecció constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l´estudi de la vida política, econòmica i social, principalment de Catalunya durant els anys de la Guerra Civil.

El fet que trobem tot aquest material digitalitzat permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut, fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Els bitllets es visualitzen ordenats alfabèticament per la població emissora,  respectant el nom original de l’època.

Es poden fer cerques per matèries i també per emissors:

Si voleu saber més sobre el tema us recomanem la guia temàtica “La moneda a la guerra civil espanyola” elaborada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya amb bibliografia i recursos audiovisuals molt interessants. Concretament ens ha agradat el curs: La moneda a la guerra civil espanyola: art, disseny i propaganda.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!