Deixa un comentari

Reconeixement al CRAI de la Universitat de Barcelona pel suport al projecte #SalvaPeironcely10 sobre el patrimoni cultural de la Guerra Civil

El passat dimarts dia 19 de febrer de 2019 la Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) va donar reconeixement públic al CRAI de la Universitat de Barcelona i concretament al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pel seu suport a la iniciativa #SalvaPeironcely10.

No és la primera vegada que us parlem d’aquesta iniciativa al blog. Fa un parell d’anys vam anunciar que la nostra biblioteca s’adheria al projecte de recuperació del lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra.

L’any 1936 Capa, un dels corresponsals de la guerra més destacats del segle XX,  va publicar, entre d’altres, aquesta fotografia a la revista francesa Regards, en un article titulat “La capital crucificada”. Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nordamericana Life.

A la imatge es poden veure nens jugant entre les restes dels bombardejos alemanys i italians davant l’edifici número 10 del carrer de Perioncely al barri de Vallecas de Madrid.

La Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) va iniciar una campanya, que porta per nom #SalvaPeironcely10, perquè aquest immoble  fos declarat bé d’interès cultural i que alhora garanteixi un habitatge digne per a les famílies que hi viuen actualment, de condicions econòmiques precàries.

S’ha presentat també el projecte de creació, en aquest espai, del Centre Robert Capa per a la interpretació dels bombardejos aeris de Madrid. Recordem que Madrid va ser la primera capital europea que va patir bombardeigs aeris durant una guerra. Els bombarders Junker-52 alemanys van causar la mort a nombrosa població civil.

A dia d’avui podem dir que l’edifici de Vallecas està pendent que l’Ajuntament de Madrid l’inclogui en el catàleg de béns i espais protegits.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, durant l’entrega de la placa commemorativa va dir que: «Vam participar en la campanya perquè aquest indret madrileny era un lloc molt emblemàtic i significatiu de l’ideari de Robert Capa, i a més té una relació molt estreta amb el tipus de material que tenim a la biblioteca del Pavelló»

Recordem també que la iniciativa #SalvaPeironcely10 ha aplegat diverses entitats culturals i acadèmiques de molts altres països.

A l’acte de reconeixement hi va assistir  també el vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Salvador García.

Si voleu més informació podeu llegir la notícia a la web de la UB.

Us deixem amb una galeria fotogràfica de l’acte que va tenir lloc al Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Suport del CRAI de la Universitat de Barcelona al Projecte “Robert Capa y la casa de Peironcely”

Fa un temps la Fundació AGFITEL de Madrid va sol·licitar el suport del CRAI de la Universitat de Barcelona per un projecte que ha rebut el nom de “Robert Capa y la casa de Peironcely”

Es tracta de protegir el lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra i que va publicar a la revista francesa Regards el 10 de desembre de 1936, en un article titulat “La capital crucificada”. Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nordamericana Life.

Recordem que Madrid va ser la primera capital europea que va patir bombardeigs aeris durant una guerra. Els bombarders Junker-52 alemanys van causar la mort a nombrosa població civil.

Gràcies al treball del fotògraf José Latova i d’Alberto Martín Escudero se sap que aquelles fotografies  es van fer al barri d’Entrevias al districte de Puente de Vallecas, situat al sud est de Madrid i avui en dia continua sent una zona marginal que acull a famílies molt humils. La imatge més famosa, la d’unes nenes assegudes a una vorera, es va fer davant una vivenda, concretament al carrer de Peironcely número 10. La modesta edificació segueix dempeus avui en dia i a la façana encara conserva els forats de la metralla.

S’ha iniciat una campanya dirigida a la Dirección General de Patrimonio de la Comunitat de Madrid per tal de que aquest espai quedi protegit convertir-lo en Bé d’Interès Cultural.

Algunes de les institucions i persones que també donen suport a aquesta iniciativa són: International Center of Photography (Nova York), Fundación Francisco Largo CaballeroFundación Cultura de PazAsociación de la Memoria Social y Democràtica de EspañaCasa de Velázquez, Federico Mayor Zarahoza, Nigel Townson, Almudena Grandes, etc.

S’està treballant també en l’edició d’un llibre homenatge per difondre i divulgar la història d’aquest símbol de la memòria col·lectiva.

Els desitgem la millor de les sort per aquesta iniciativa.


2 comentaris

Ens ha agradat… l’exposició “La maleta mexicana”

Si encara no heu anat a veure l’exposició “La maleta mexicana”, teniu de temps fins al 15 de gener de 2012 per pujar al  MNAC .

El contingut de les 3 capses plenes de negatius que composen aquesta ja famosa maleta mexicana són el cos central de l’exposició que es complementa amb un magnífic documental protagonitzat per brigadistes americans i canadencs de la “Abraham Lincoln Brigade” i la “Mackenzie-Papineau Battalion” respectivament.

 

 

Com ja sabeu, Robert Capa, Gerda Taro i David Seymur “Chim”, els tres grans fotoperiodistes de guerra del segle XX, van narrar amb les seves càmeres el que estava passant des d’un punt de vista: el del bàndol republicà que s’enfrontava a les tropes franquistes. Les seves instantànies han esdevingut icones, testimonis gràfics excepcionals de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats. Sense elles resultaria impossible entendre la història del fotoperiodisme i la història d’Espanya.

És molt recomanable entrar a la pàgina web que l’International Center of Photography (ICP)  de Nova York, ha dedicat a tot el procés de recuperació i estudi del contingut de la maleta mexicana, hi trobareu també les biografies dels fotògrafs, una galeria d’imatges força exhaustiva, el procés de conservació i escanejat dels negatius, enllaços d’interès, etc. I tot això és consultable en anglès, castellà i… català!

També és interessant la iniciativa proposada per El Periódico de Catalunya que té com a objectiu identificar algun dels nombrosos nens que apareixen a les fotografies i alhora recollir informació i records a l’entorn de les circumstàncies de les pròpies imatges.

I per acabar, l´únic retret que es pot fer a l’exposició és que alguns dels plafons amb fulls de contactes que es mostren queden massa allunyats de l’observador i el seu petit format no ajuda gens. No us deixeu les ulleres!