Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!