Deixa un comentari

1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre” amb presència del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre els passats dies 22 i 24 d’octubre es va celebrar el I Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939), a la citat de Gandesa, que va comptar amb la participació d’especialistes referents en la matèria a nivell nacional i internacional.

S’hi van presentar diverses comunicacions prèviament seleccionades pel Comitè Científic, i hi van haver visites guiades als espais històrics de la Batalla de l’Ebre i al nucli antic de Gandesa. Per cloure el Congrés Internacional es va celebrar un emblemàtic acte commemoratiu de l’Associació d’Aviadors de la República.

Dies abans a l’aula Didàctica del Museu de Tortosa va tenir lloc la presentació del congrés amb dues conferències, ‘Més enllà de Hemingway: corresponsals de guerra a Tortosa’, a càrrec de l’historiador Roc Salvadó i ‘Civils evacuats, a la muntanya i al Delta’, d’Andreu Caralt, en el marc de ‘Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021’ i es van organitzat amb la voluntat de posar en relleu la memòria històrica de l’Ebre i convertir-la també en actiu turístic en la que és una de les ciutats més castigades per la Guerra Civil Espanyola.

Al programa del congrés, inaugurat amb una conferència del doctor Josep Maria Solé Sabaté, de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi van incloure un gran nombre de ponències on destaquem la duta a terme per Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte Sidbrint, sobre els brigadistes a la Batalla de l’Ebre.

Volem destacar també les ponències dels professors del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé i Barjau, que va parlar sobre les fosses comunes de la Batalla de l’Ebre i la d’ Oriol Dueñas Iturbe que va explicar els danys de la guerra a les terres de l’Ebre.

Mencionar també que al congrés hi va participar Gemma Caballer i Albareda, historiadora i companya del CRAI Reserva, que aquests dies es troba de plena actualitat amb motiu de l’emissió del documental sobre la figura de l’anomenat “Schindler català” Josep Maria Trias i Peitx.

L’organització del congrés a va anar a càrrec de l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. També va comptar amb el suport de diverses associacions i entitats com: l’Associació d’Aviadors de la República, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, el Memorial Democràtic, l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, l’Institut Ramon Muntaner, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Patronat pro Batea i l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre.

Aquest 1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre’ de Gandesa ha servit per a divulgar les últimes investigacions sobre el conflicte bèl·lic i ha estat tot un èxit!


1 comentari

Dietari d’un soldat de la Guerra Civil al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: base d’un treball de Final de Grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

A finals de l’any 2019 Graciela, Marcos i Máximo de Robles, a través del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, de la Universitat de Barcelona, Lluís Agustí,  van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un dietari escrit pel seu pare, Eduardo de Robles Viñoly, on explica el seu dia a dia durant la Batalla de l’Ebre.

Eduardo de Robles Viñoly va néixer l’onze  de setembre de 1920 a Irun. Amb 17 anys va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i, després de fer un breu servei militar, enviat a la batalla de l’Ebre. Va formar part de l’anomenada Lleva del biberó. Segons ens expliquen els seus fills, va sobreviure perquè pocs dies abans de l’atac final de les tropes franquistes, va ser retirat de la primera línia perquè patia paludisme.

En acabar la Guerra Civil va haver de tornar a fer  la mili a Zamora. De retorn a Barcelona va estudiar dret. El seu pare, que era un home molt estricte i sever, el va obligar a marxar a Madrid a opositar per a advocat de l’estat. Es va examinar dues vegades, va suspendre  i va decidir tornar a Barcelona, casar-se  i treballar d’advocat a l’Ajuntament de Barcelona on va exercir com a director de les Escoles Municipals durant molts anys. Va morir d’un infart fulminant l’11 de gener de 1983.

Eduardo  de Robles es definia ell mateix com a republicà d’esquerres i antifranquista. Els seus fills recorden que a casa celebraven el 14 d’abril, que van beure cava el dia de la mort de Franco i que el seu pare els explicava moltes coses relacionades amb la batalla de l’Ebre i de com ho va passar en aquella època. No obstant desconeixien totalment que hagués escrit un dietari. El van trobar casualment quan endreçaven la casa dels pares en morir la seva mare.

El dietari,  catalogat  al Cercabib, és una petita llibreta d’aquelles que regalava la companyia aèria Air France que cabien a una butxaqueta de camisa. Té 244 pàgines, mesura  7 x 6 cm,  i en ell Eduardo de Robles hi anotava el seu dia a dia a la guerra:  els dies que va estar a Sitges fent la formació militar, la seva estada al front de Lleida abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre, la seva vida al front i el seu retorn a Lleida.

Els estudiants de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Noemi  Llopart Jiménez i Gerard López Busquets, a proposta del professor Lluís Agustí, han realitzat el seu Treball de Final de Grau en base al dietari d’Eduardo de Robles Viñoly. L’han digitalitzat, transcrit i contextualitzat i estan elaborant un guió cinematogràfic amb la voluntat de portar-lo, més endavant, a les grans pantalles. Confiem que en un futur es pugui accedir en línia a la transcripció i contextualització així com al guió i l’audiovisual duts a terme per la Noemí  i el Gerard que han fet molt bona feina!!!

De moment, però, us el podem oferir digitalitzat amb aquesta aplicació.

 

Com diuen els fills d’Eduardo de Robles: Gracias por todo, mi padre estaría muy orgulloso de que su experiencia en la batalla del Ebro esté siendo útil y estudiada.


Deixa un comentari

Un Hospital en la batalla de l’Ebre i el Centre d’interpretació del Molar

Fa uns quants dies, la pàgina web de notícies  la Universitat de Barcelona es feia ressò de la recreació de les intervencions quirúrgiques al front durant la Guerra Civil espanyola a les dependències de la mina Loussa, al municipi del Molar (Priorat), indret que va acollir un hospital de campanya durant els anys que va durar la guerra.

El Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies DIDPATRI de la Universitat de Barcelona ha volgut recuperar la memòria d’aquella tasca sanitària amb dues propostes desenvolupades a l’espai de l’antic hospital que ara porta el nom de Centre d’Interpretació del Molar.

Per una banda, s’ha fet una recreació escenogràfica amb peces audiovisuals que representen les intervencions quirúrgiques tal com es feien en ple front i per una altra, una exposició de més de 500 eines i elements de medicina i cirurgia emprats durant la Guerra.

L’exposició que porta per títol “Un Hospital en la batalla de l’Ebre” tracta la història de l’Hospital M2 de l’Exèrcit Popular que, sota la direcció del doctor Miquel Gras, un jove de només 27 anys! va estar ubicat a l’edifici de direcció de la Mina Loussa-Linda Mariquita del Molar.

També incorpora un espai dedicat a l’Escola del CENU que entre 1936 i 1937 va funcionar en el mateix edifici i que va participar en l’espectacular procés de renovació pedagògica impulsat per la Generalitat de Catalunya aconseguint un ensenyament universal i de qualitat.

El projecte és una iniciativa del Ajuntament del Molar. La museografia ha estat dissenyada per DIDPATRI de la Universitat de Barcelona i executada per Molècula, i ha comptat amb l’assessorament i suport de destacats especialistes.

La instal·lació acumula l’experiència d’altres exposicions dissenyades pel grup. Es tracta d’una ambiciosa proposta de museografia didàctica que incorpora espais escenogràfics espectaculars, i una audaç proposta audiovisual que, sense dubte, esdevindrà un referent a partir d’ara.

Tres produccions específiques, inserides en entorns escenogràfics ens expliquen el dia a dia a l’hospital i a l’escola i una gran producció audiovisual en una pantalla de gran format, ens submergeix en l’epopeia de la batalla de l’Ebre i l’esforç dels hospitals de l’Exèrcit Popular.

 

 

Tanmateix allò més rellevant es l’extraordinària col·lecció de cirurgia i medicina de guerra que s’exposa, la Col·lecció Jordi Jara i Marina Jara, així com el llegat de la família Mauri-Serres.

Tot plegat les vitrines i escenografies allotgen més de cinc centes peces, algunes d’elles úniques que converteixen la iniciativa en l’exposició de sanitat i cirurgia de guerra més potent del sud d’Europa.

El progrés de la medecina i els horrors de la guerra real, així com la dimensió humana de la gent que va treballar, patir i morir en el lloc estan ben presents en la proposta.

D’altra banda cal destacar que el projecte compta amb un ampli coixí de societat civil. A diferencia d’altres iniciatives aquesta està ben arrelada al territori i compta amb el suport d’associacions de recreació històrica, col·lectius de recerca universitaris i associacions culturals diverses.

No us ho perdeu!


1 comentari

Exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre el passat 25 d’octubre es va inaugurar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre a la localitat d’ Amposta, la mostra que porta per títol: L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals  produïda pel propi Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta.

La Batalla de l’Ebre es va iniciar el 25 de juliol del 1938 i fou un intens combat de 115 dies, el més llarg de la Guerra Civil, que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per part de les tropes republicanes.

Les Brigades Internacionals hi van tenir un paper protagonista. La XIII, la XIV i la XV hi intervingueren així com la XI i la XII que també hi participaren però amb menor incidència. Van ser entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, també molts catalans i espanyols enquadrats a les Brigades.

Per als brigadistes la batalla es va acabar el dia 23 de setembre amb la retirada decretada pel govern de Negrín.

La Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat la comissària de la mostra i també l’autora del contingut textual dels panells exposats.

L’exposició s’organitza en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells.

S’ha pogut veure a Amposta fins al dia 25 de novembre i anirà itinerant per altres espais de memòria de Catalunya. Us n’anirem informant.

Us deixem amb una galeria d’imatges de l’exposició:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.