Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de novembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest mes de novembre.

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Recordeu que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin, amb una novetat important: s’ha posat en marxa el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïtadocuments físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

Com és habitual us fem saber que a la xarxa social Pinterest teniu una presentació de les novetats:

I entre totes volem destacar especialment aquests catàlegs d’exposicions que contenen materials del nostre fons:

Volem aprofitar als professors Carles Viñas i Conrad Vilanou la donació de totes aquestes obres:

I, en darrer lloc, agrair també a Sergi Puyó i Paretas la donació de la nova edició d’aquesta obra:

Bona lectura a tothom!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les noves adquisicions bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Com sempre, us recordem que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

A la xarxa social Pinterest teniu una presentació:

En aquesta ocasió, agraïm especialment aquestes dues donacions:

La del pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona Conrad Vilanou, un dels grans benefactors de la biblioteca.

I la del llibreter de vell Albert Roqué un altre dels nostres grans donadors!

A tots dos, infinites gràcies!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de setembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de les vacances d’estiu tenim una gran quantitat de novetats bibliogràfiques per mostrar-vos!

Totes les que han arribat aquests darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República les podeu consultar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

A la xarxa social Pinterest teniu una presentació:

I com és habitual us mostrem les institucions i persones que ens han donat publicacions:

Instituto Universitario General Gutierrez MelladoOscar Monterde
Agustín GuillamonCentre d’Estudis de l’Hospitalet
Ajuntament de BarcelonaConrad Vilanou
Albert Roqué Memorial Democràtic
Rolde de Estudios AragonesesAntoni Segura
Museu d’Història de CatalunyaFundació Torre del Palau

Moltes gràcies a tots i bona lectura!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Si voleu bona lectura per aquestes vacances aquí teniu les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos tots aquells exemplars que us vinguin de gust. Consulteu les condicions de préstec especial d’estiu:

A la xarxa social Pinterest us fem una presentació:

Com sempre us mostrem tot un seguit d’institucions i persones que ens han donat publicacions:

Archivo General de la Región de Múrcia
Museu de l’Hospitalet (amb material del nostre fons!)

A tots: moltíssimes gràcies!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Víctor Ballester Lancis

El passat mes de maig, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Jordi Bages Ballester documentació del seu avi matern, Víctor Ballester Lancis.

Víctor Ballester Lancis, republicà i comunista, va estar exiliat a França durant 39 anys i va morir sense poder tornar al seu país, on va deixar la seva dona i dos fills.


Amb paraules del seu net, Jordi Bages, Víctor Ballester Lancis: nació en Seseña (Toledo), o en algún pueblo de Murcia, el 9 de abril de 1903. Se trasladó a Cartagena, en la región de Murcia, cerca de Alhama de Murcia, donde conoció a mi abuela, su mujer. Murió como refugiado español en Lectoure (Gers) en Francia, con el nombre Víctor Ballester Martínez, después de pasar por todo tipo de penurias por defender sus ideas y pasar por varios lugares, incluido un campo de refugiados francés. Con el tiempo fue acogido y contratado, me parece, por mi tío como masovero de una casa donde le ofrecieron también alojamiento. Tomó el primer apellido de mi abuela (supongo que para proteger su verdadera identidad) Agustina Martínez, quien se quedó en España sola y lo pasó muy mal como mujer de comunista “rojo” en esa época, el enemigo del gobierno franquista. Para criar sola a sus dos hijos, mi tío Pepe y mi madre Lina, vivieron en un piso en Cornella del Llobregat, en la calle Rubio i Ors nº 35. Ese piso lo heredé de mi tío y aún lo conservo; lo tengo alquilado. Mi abuela, al morir mi abuelo, cobraba una pensión de Francia, un gesto que agradeció y compensó de alguna manera su dolor y sufrimiento.

El fons conté les memòries escrites per Víctor Ballester entre els anys 1966 i 1967 i documentació personal diversa com una fotografia del seu casament, un carnet de l‘Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad Estado y Generalidad on consta que era Guàrdia dels cossos de seguretat de l’Estat, un carnet de refugiat emès l’abril de 1974 a París per l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, un permís de residència de la Prefectura de Gers de l’any 1967, un extracte de defunció de l’any 1977 amb el segell del Consolat d’Espanya a París on encara hi ha l’àliga franquista i una fotografia de les nou llibretes on Víctor Ballester va anar escrivint les seves memòries.


Les memòries (en format pdf), van ser escrites a mà en nou llibretes i han estat transcrites pel seu net Jordi Bages. Cadascuna duu un títol diferent (“La bandera republicana y Mariana Pineda”, “Vernet d’Ariège”, “Pablo Casals”, “Ideas extraviadas”, “Dos vías de desarrollo para España”, “Momento actual”, “La enajenación del obrero español”, “Cristianismo y libertad” i “El cuadro nacional según el Manifiesto Comunista”) i en elles parla de multitud de temes: Guerra Civil espanyola, camps de concentració i exili, franquisme, guerra del Vietnam i dels Sis Dies, capitalisme i comunisme, l’URSS, la Xina i els Estats Units, ensenyament, religió, etc.


Aquí teniu algunes de les seves opinions:


Cuando la proclamación de la República el 14 de Abril de 1931 el pueblo creyó que la libertad había llegado pero nosotro veíamos que tal entusiasmo no duraría mucho tiempo pues el capitalismo y la política quedaban bajo el poder militarista. Meses después la Guardia Civil ametrallaba trabajadores.
Si todas las guerras civiles son atroces, la de España se caracterizo por su ferocidad. Las perdidas humanas fueron enormes, unas 900000 personas, entre las que 150000 fueron, técnicamente, asesinadas. En el plano económico la destrucción fue también catastrófica: regiones enteras devastadas como por un terremoto. La rebelión que la produjo tuvo un origen ilícito que la victoria no basto para legitimar. Quizás si para la burguesía oportunista, la aristocracia y la mayoría del clero católico pero nunca para la clase obrera.
El fascismo es una institución de asesinos y bandoleros y luchar contra esta clase de sádicos es ser un hombre digno, valeroso y solidario.
De un artista, un intelectual, un hombre de ciencias, de uno que tiene hambre puedes tener confianza, por lo contrario, de un burgués nada bueno esperes, éste no tiene ni Dios ni patria, es un explotador.
Los fascistas tienen el corazón de lobo, ni los muertos respetan, y son como los grajos, disfrutan en presencia de la carne muerta.
Los que quedamos en el Campo de Vernet, no sólo acertamos al preservar una alta moral, sinó incluso culminamos en oponernos a sus cancerberos haciéndoles frente en una revuelta incruenta en la que se apuntara victoria. Las Brigadas Internacionales, que habían transferido a Vernet nos salvaron la vida. Si no hubiera sido por ellos nos habríamos muerto todos.
A treinta kilómetros de Berlín y en el centro de un bosque de pinos se levantaba un muro de cuatro metros de alto. Los centinelas disponían de un arsenal de armas, ametralladoras, fusiles, bombas de mano y pistolas, un paraíso de exterminio. Contamos hasta cuarenta y dos nacionalidades, había niños de ocho años, viejos de hasta ochenta, mancos, sordos, ciegos y mudos, hombres de todas las profesiones manuales e intelectuales, catedráticos, médicos, ex ministros, diplomáticos, escritores, artistas de teatro, pintores, periodistas, abogados, sacerdotes católicos y protestantes, obreros de todos los oficios, y todos estábamos juntos.
Pienso en un dicho chino citado por Andre Mauraux durante la guerra contra Hitler: “Que la victoria sea para aquellos que detesten la guerra”.
Contar con un nivel cultural lo mas alto posible es condición indispensable para la planificación racionalizada de la economía, para la consolidación de la democracia, la convivencia ordenada.
Los comunistas no ocultamos nuestra firme voluntad de esforzarnos por orientar el desarrollo de España por la vía democrática, revolucionaria y creemos necesario establecer con claridad ante unas y otras fuerzas y ante el pueblo como concebimos, en sus grandes lineas.

El seu net Jordi Bages ha volgut que destaquéssim un paràgraf de la llibreta número dos que “el va deixar marcat per sempre” i que diu: Por entrar en aquella maldita Guerra que declararon tuve que dejar mi oficio, mi casa, esposa e hijos, y 32 meses después mi patria. Se que aprendí el ejército, se que estudié la ordenanza, se que en compañía de esos que están mordiendo la tierra, tuve que defender mis derechos, y en fin, francamente al oído os digo, que he muerto como he nacido. Sin saber porqué ni cuando.

El fons personal Víctor Ballester és en format digital i abasta cronològicament els anys 1903 a 1977. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI. El carnet d’associat a l’ASOCS de Víctor Ballester, s’ha incorporat al Fons ASOCS que custodiem al nostre arxiu.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juny del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim a tocar l’estiu i us volem presentar les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per si voleu anar recopilant lectures per a les vacances!

Recordeu que les podeu consultar totes al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i també des de la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Si us interessa algun exemplar feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos-el a casa.

També les trobareu a la xarxa social Pinterest :

Les següents institucions o persones ens han donat totes aquestes publicacions que us mostrem a continuació. Per aquest motiu els volem agrair a tots ells aquestes donacions que contribueixen a engrandir i enriquir el nostre fons!

Bona lectura a tothom!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de maig del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Bon dilluns i bona setmana!

Us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar totes al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i també des de la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Si us interessa algun exemplar feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos-el a casa.

A la xarxa social Pinterest també les trobareu recopilades:

Aprofitem per donar les gràcies a totes aquestes institucions i particulars que han donat llibres pel nostre fons:

Moltes gràcies i bona lectura a tothom!


Deixa un comentari

Intercanvis de fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui tornem a parlar sobre l’intercanvi de fons duplicats a la nostra biblioteca. En altres ocasions ja hem tractat aquest tema en el nostre blog.

Els intercanvis que fem amb diverses institucions i organismes són fruit d’acords de col·laboració i és una molt bona manera de completar i incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques quan el pressupost que es disposa per a adquirir material és limitat!

Aquí teniu algunes de les entitats col·laboradores a les quals estem infinitament agraïdes per haver-nos fet arribar tot aquest material:

Fundación Anselmo Lorenzo

Fundació cultural creada l’any 1987 a Madrid, és considerada com la fundació d’estudis més gran de l’anarcosindicalisme d’Espanya i una de les més importants del món. El seu nom fa referència a Anselmo Lorenzo, anarquista espanyol que va participar en la creació del primer nucli sindical a Espanya.

Té com a principal comesa difondre i protegir la cultura llibertària. Entre les seves activitats hi ha l’edició de continguts i llibres sobre anarquisme, així com la conservació de la documentació vinculada al sindicat al qual pertany, la Confederació Nacional del Treball (CNT).

A la seva plana web es pot trobar informació relativa als actes i exposicions realitzats a la Fundació, així com el material editat per la FAL, a més d’obres relacionades amb l’anarquisme i la cultura llibertària.

Institución Fernando El Católico

Institució que va néixer l’any 1943 promoguda per la Diputació Provincial de Saragossa i adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els seus fins estatutaris són l’estudi i la promoció de la cultura i la ciència aragoneses, així com la defensa del patrimoni cultural aragonès i la tutela de les seves tradicions, i la seva divulgació a través de cursos i activitats diverses.

La Institució és una de les editorials científiques principals d’Espanya. Edita anualment nombroses publicacions, distribuïdes en diverses col·leccions, entre les quals destaquen: “Actas”, “Estudios” y “Fuentes Históricas Aragonesas”, entre d’altres.

Instituto de Estudios Altoaragoneses

Precisament enguany aquest organisme compleix el seu 75è aniversari! Fundat el 1949 com a Institut d’Estudis Oscenses, va ser organisme autònom de la Diputació Provincial d’Osca del 1977 al 2020. Des del 2021 és un òrgan científic complementari dins de la seva Àrea de Cultura i segueix vinculat al Consell Superior d’Investigacions Científiques mitjançant la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals.

La seva finalitat és la investigació, estudi, divulgació i defensa dels valors naturals i culturals de la província d’Osca en els seus diferents aspectes.

 Des del 1950 edita la revista Argensola, d’història i ciències socials.

Fundación Indalecio Prieto

La Fundació Indalecio Prieto és una fundació cultural privada creada el 1987 per Concha Prieto, filla de l’històric polític socialista. La dotació inicial de la fundació es va constituir amb l’edifici del Liberal de Bilbao, recuperat de la confiscació franquista, juntament amb la propietat intel·lectual de les obres d’Indalecio Prieto, així com amb la seva documentació política, records i objectes personals. Està governada per un Patronat presidit per Alonso Puerta, i en què el president d’Honor va ser Nicolás Redondo fins a la seva mort.

Una de les principals accions que exerceix la fundació és la custòdia d’important documentació relativa al socialisme espanyol. Entre els fons documentals, destaca l’arxiu polític d’Indalecio Prieto, el de Rodolfo Llopis i el de Víctor Salazar.

És un arxiu especialitzat en la història de la II República, la Guerra Civil espanyola, la repressió franquista i l’exili republicà. Des del 2013, l’Arxiu s’ubica al complex de la Universitat d’Alcalà anomenat Arxius del Moviment Obrer, juntament amb la Fundació Pablo Iglesias i la Fundació Francisco Largo Caballero.

Fundación Galiza Sempre

La Fundació Galicia Sempre es va constituir l’any 1999, impulsada pel Bloc Nacionalista Gallec i  forma part del Centre Maurits Coppieters, fundació política europea; de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles; i el Consell Internacional d’Arxius.

Desenvolupa  dues línies d’actuació prioritàries:  una, orientada al foment del  pensament socioeconòmic, polític i cultural  de Galícia, i l’altra dedicada a la preservació i difusió de la  memòria històrica  de Galícia i concretament del nacionalisme gallec.

A la recerca d’una nova cultura política basada en la diversitat, la fundació amplia el seu camp d’actuació més enllà de Galícia, mantenint relacions amb entitats del País Basc, Catalunya i Portugal, i participant activament a les xarxes europees o al Fòrum Social Mundial. 

Galiza Sempre és cofundadora de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles amb organitzacions d’altres nacions sense estat i moviments indígenes.

Sociedad de Ciencias Aranzadi

Fundada el 1947, amb l’objecte de donar continuïtat a la tasca de la Societat d’Estudis Bascos, suprimida durant el franquisme, és una associació científica sense ànim de lucre que pren el nom de l’antropòleg guipuscoà Telesforo de Aranzadi (1860-1945).

Aquesta societat compta actualment amb 2000 persones associades de les quals prop de 150 corresponen a investigadors i investigadores de diferents disciplines científiques, que desenvolupen les seves tasques de recerca en l’àmbit d’aquesta entitat que té com a principals objectius: promoure la investigació, tant bàsica com aplicada, de les ciències naturals i humanes. Conèixer, valorar i protegir el nostre entorn i patrimoni i promoure la participació i el voluntariat a través d’iniciatives de ciència ciutadana.

Edita, entre d’altres la revista Munibe,  publicació dirigida a la Comunitat científica interessada en temes antropològics que te una periodicitat anual des de l’any 1949.

Fundación para el Desarrollo de los Pueblos de Andalucía

Aquesta fundació es va constituir el 28 de novembre de 2002 com una institució sense ànim de lucre, creada amb l’objectiu de desenvolupar activitats que contribueixin a dinamitzar la situació social, laboral i formativa dels ciutadans i ciutadanes d’Andalusia.

Complint amb els seus objectius fundacionals de cooperació al desenvolupament, investigació sociològica, desenvolupament econòmic i ocupació, atenció a la cultura i la formació, i gestió i digitalització de l’Arxiu Històric de la UGT d’Andalusia, la Fundació per al Desenvolupament dels Pobles d’Andalusia es converteix en un eficaç instrument al servei de la societat, capaç de promoure, fomentar i desenvolupar actuacions que intenten donar solució als reptes que afronta la societat actual.

A l’apartat de notícies de la seva pàgina web es van fer ressò de l’intercanvi de fons amb la nostra biblioteca agraint la donació i reconeixent a també  la importància que aquests intercanvis tenen en la configuració de les respectives col·leccions!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Morente Luque

El passat mes de març, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Carmela Escribà Morente documentació del seu avi matern, Luis Morente Luque.

Luis Morente Luque va néixer a Porcuna (Jaén) el 6 d’agost de 1890. Estava casat amb Carmen Espino Espinosa de los Monteros i van tenir 7 fills, dos dels quals van morir.

L’any 1915 va ingressar a la Direcció General de Presons del Ministerio de Gracia y Justicia com a vigilant de 2a classe. Va servir, primer a la presó de Castuera (Badajoz) i, el 1916, va ser destinat a la presó d’Alcalà la Real (Jaén).

El 1921 va ser denunciat per l’alcalde accidental d’Alcalà la Real per abandonament de les seves funcions, però la denúncia va ser desestimada per manca de proves. Luís Morente va sol·licitar una excedència i fins que no va reingressar al Cos, el març de 1929, sembla que va formar part de l’escorta del rei Alfons XIII.

El març de 1929 va passar a formar part del Cos de Seguretat i Vigilància de la Direcció General de Seguretat com a agent de 2a classe i es va traslladar, primer a Madrid, fins al juny de 1933, després a Tànger, com a agregat al Consolat d’Espanya, fins al 17 juliol de 1936, un altre cop a Madrid, fins al novembre de 1936 i, finalment a València, fins al novembre de 1938.

Segons la seva neta, el juliol de 1936, en tornar precipitadament a la Península des de Tànger va ser empresonat un temps a Alacant.


L’any 1939 el règim franquista li va obrir un expedient de depuració. Va ser acusat de: ensalzar el Frente Popular… y hacía gala de tener amistad con Alcalá Zamora hasta el punto de tutear a sus hijas, mostrarse contrario al Movimiento Nacional… i demostrar una pasividad evidente ante los fines del Glorioso Movimiento Salvador, al pretender que desconoce hechos realizados por los demás funcionarios que sirvieran para enjuiciar la actuación de los mismos como opuesta al Movimiento Nacional. En una declaració jurada es va defensar argumentant, entre altres coses, que: silencié el paradero y ocultación de otras personas adictas al Movimiento Nacional…; como prueba documental que conservo en mi poder merece especial atención por cuanto significa de decidida voluntad para pasarme a la zona nacional, el pasaporte…; nunca exhibió, distintivos ni emblemas políticos o sindicales de ninguna clase…, etc.

L’expedient es va resoldre el 29 de juliol de 1940. Luis Morente va ser traslladat a Barcelona on va continuar la seva carrera com a funcionari treballant al cos de policia en posicions bàsicament burocràtiques fins a la seva jubilació l’any 1952.


La seva neta, Carmela Escribà Morente, el recorda com : “Un home del seu temps, autoritari, conservador, prou culte i gran admirador de Niceto Alcalá Zamora, amb la família del qual va mantenir contacte fins a la seva mort”. Luis Morente va morir a Barcelona el dia 21 de maig del 1979.

El fons conté documentació diversa (nomenament, notificacions, expedient de depuració, etc.) relacionada amb la carrera professional de Luis Morente entre els anys 1915 i 1952, primer com a vigilant de 2a classe i agent de 2a classe de la Direcció General de Presons del Ministerio de Gracia y Justicia i després, com a agent de 2a classe, agent de 1a classe, comissari de 2a classe, comissari de 1a classe i comissari jubilat de la Direcció General de Seguretat del Ministerio de Gobernación.

El fons personal Luis Morente Luque abasta cronològicament els anys 1915 a 1953. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Carmela Escribà va cedir també diversos llibres que s’han incorporat a la nostra biblioteca.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’abril del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Bon dilluns! Aquí teniu les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per si voleu escollir una bona lectura per aquesta setmana!

Les podeu consultar totes al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i també des de la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Si us interessa algun exemplar feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos-el a casa.

A la xarxa social Pinterest també les trobareu recopilades:

Com sempre aprofitem per donar les gràcies a totes aquestes institucions i particulars que han donat llibres pel nostre fons:

Gràcies a tots per les vostres donacions!