Enguany se celebra el 50è aniversari de la mort del mestre Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) un dels músics més destacats del segle XX que, a part de ser violoncel·lista, director d’orquestra i compositor, fou un gran humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia.

Tot i que el seu fons personal està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és propietat de la Fundació Pau Casals, entitat privada sense ànim de lucre que va ser creada pel mateix Casals i la seva esposa, Marta, l’any 1972, amb l’objectiu de conservar el seu llegat patrimonial a Catalunya i impulsar i divulgar el coneixement de la música clàssica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa de nombroses obres relacionades amb la vida i l’obra del mestre al seu fons bibliogràfic, així com d’abundant material d’arxiu amb documentació relativa a les múltiples activitats del violoncel·lista a l’exili.

La col·laboració amb la Fundació és constant i, sovint, hem cedit material per exposicions i altres activitats quan ens ho han demanat.

Precisament, fruit de la cooperació entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i aquesta entitat ha sorgit una interessant història que us volem explicar.

Fa uns quants mesos la fundació ens van notificar que, muntant una petita mostra amb motiu 50è aniversari de la mort del mestre, van trobar una carta d’un brigadista internacional que va lluitar amb l’exèrcit de la República Espanyola a Barcelona i que va conèixer a Casals. És una carta molt emotiva, dirigida a Marta, vídua de Casals, que us mostrem a continuació:

Lan Adomián fou un violinista i compositor d’origen ucraïnès, nascut el 1905 que va morir a Ciutat de Mèxic l’any 1979. Va musicar les cançons La Guerra, madre la Guerra i Las puertas de Madrid de Miguel Hernández, a qui va conèixer a València.

Va formar part de les Brigades Internacionals, concretament de la Brigada Lincoln, durant la Guerra Civil Espanyola. En acabar la guerra va tornar als Estats Units, però pels seus ideals polítics es va haver d’exiliar a Mèxic on va obtenir la nacionalitat mexicana.

Fou parella de la filla de Margarita Nelken (Madrid, 1894- Ciutat de Mèxic, 1968) una escriptora feminista i política espanyola que també es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil. Concretament, fou Nelken qui va posar en contacte a Casals i Adomian.

Des de la fundació es van posar en contacte amb Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, per comunicar-li la troballa i per demanar més informació sobre el brigadista que es troba indexat a la base de dades del projecte SIDBRINT, que gestionem des de la biblioteca.

Els vam oferir les referències que necessitaven i, d’aquesta manera, s’han pogut incorporar noves indicacions sobre el brigadista a la seva fitxa de SIDBRINT relacionades amb el contingut de la carta, que, d’altra banda, també ha estat registrada com a font documental a la base de dades.

Tot plegat una bonica història d’aliances!