No és la primera vegada que parlem sobre les obres d’art que es trobaven exposades al Pavelló de la República espanyola de París l’any 1937.

En múltiples ocasions hem escrit notícies sobre el Guernica de Picasso o el Segador de Joan Miró, ben segur les dues obres pictòriques més conegudes que s’exhibien a l’edifici.

Fins i tot hem dedicat una entrada a les principals obres escultòriques que hi estaven exposades, entre les quals destaquen la Montserrat de Juli González o la Font de Mercuri d’Alexandre Calder i també una altra entrada a la figura de Torres Clavé i la butaca homònima del Pavelló.

Avui us volem parlar d’altres artistes i obres pictòriques menys conegudes.

Ja fa uns quants anys que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té unes sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Us ho vam explicar també en un post del nostre blog on parlàvem del paper destacat que tenien les obres que van formar part de l’exposició del Pavelló de la República de l’any 1937 i que ara es conserven a les col·leccions del museu.

La secció d’Arts Plàstiques del Pavelló de la República de l’any 1937, exposava pintures i escultures que anaven rotant per mostrar al públic el nombre més gran de peces possibles. Les obres eren en majoria pintures al·lusives a la guerra enviades des de l’estat espanyol i realitzades per diversos artistes de prestigi.

Al MNAC hi trobem els següents exemples:

Eduardo Vicente (Madrid, 1909-1968)

Format a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, es va relacionar amb artistes i intel·lectuals com Juan Ramón Jiménez, Gerardo Diego, Pedro Salinas, Cristino Mallo, Eugeni D’Ors i Ortega y Gasset, entre d’altres, fet que va contribuir que la seva pintura tingués una gran càrrega literària.

La seva trajectòria va quedar marcada profundament per la guerra. Militant del bàndol republicà, va col·laborar com a il·lustrador a algunes revistes i va fer també cartells i gravats per diferents organitzacions republicanes.

Al Pavelló de la República hi va exposar aquestes obres, tots olis sobre tela:

Barri bombardejat, c. 1937

Aquí podeu veure algunes d’aquestes obres exposades al segon pis del Pavelló:

Ramon Puyol (Algesires, 1907-1981)

Pintor i escenògraf que durant la guerra es va dedicar a la realització de cartells i caricatures de caire polític amb una gran capacitat de síntesi. La implicació social i política el va portar a ser empresonat i condemnat a mort quan la guerra es va acabar, tot i que es va salvar d’aquesta condemna.

De la seva producció en destaca una sèrie de litografies amb una visió deformada i morbosa de la realitat que filtra a través de l’humor i personifica en uns personatges arquetípics com l’espia, l’optimista, l’acaparador o el turista.

Al Pavelló també hi van ser exposades aquests olis sobre tela seus:

Miguel Prieto Anguita (Almodóvar del Campo, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1956)

Pintor i dissenyador gràfic, fou membre del Partit Comunista, va il·lustrar nombrosos llibres, entre ells el Romancero gitano de Federico García Lorca, i va desenvolupar una intensa activitat com a escenògraf, a més a més de ser responsable artístic de la revista Octubre, dirigida per Rafael Alberti.

En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic on continua les seves activitats com a pintor, il·lustrador, escenògraf i dissenyador gràfic.

Aquesta obra seva estava exposada al segon pis del Pavelló:

Ricard Verde Rubio (València, 1876 -1955)

Pintor i gravador, en un principi es va dedicar a la pintura a l’aire lliure, però més tard es va dedicar al retrat. Va ser professor de pintura i acadèmic a l’Escola de Belles Arts de la seva ciutat natal.

Al Pavelló s’hi va exposar aquesta obra seva:

Fernando Briones (Écija, 1905 – Madrid, 1988)

Pinta aquesta obra que és un homenatge al poeta Federico García Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936.

Francisco Mateos (Sevilla, 1894 – Madrid, 1976)

Va fer una sèrie de 10 litografies datades l’any 1937 que portén per títol El Sitio de Madrid:

On destaquem aquesta imatge dedicada als requetès que es pot veure a l’anterior imatge del pavelló que us hem mostrat:

Tomàs Fabregat Garcia, del que només sabem que fou un pintor i gravador nascut a Catí, Castelló i que va participar en el pavelló amb aquests gravats:

Andrés Fernández Cuervo (Leganés, 1897 – Madrid, 1990)

Fa també aquest gravat de 1937

Aquest oli sobre tela de 1937 signat amb el nom de J. Pons que representa Lina Ódena, una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I, en darrer lloc, trobem a Vicente Gil Franco (Barcelona, 1898 – Boulogne-sur-Mer, 1959) que va fer aquests tres gravats també datats l’any 1937:

Com podeu comprovar la producció va ser gran i variada. I podríem afegir-ne uns quants més que es troben a altres museus d’arreu de l’estat.

Però això ja serà en un altre post!