Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Salvador Puig Antich


by Deixa un comentari

3Cat estrena una sèrie documental sobre Salvador Puig Antich amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 29 de febrer es va estrenar, a la plataforma digital 3Cat, una sèrie documental que porta per títol Puig Antich. El llibre vermell que narra els fets que van portar el règim franquista a condemnar a mort l’anarquista català Salvador Puig Antich l’any 1974.

Consta de dos capítols de 50 minuts cadascun i, demà dimarts, 5 de març, al programa Nits Sense Ficció de TV3, se’n podrà veure un resum de 85 minuts.

L’estrena d’aquesta sèrie coincideix amb tota una sèrie d’actes que commemoren el 50è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, executat a garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974 a les 9.40 del matí.

Salvador Puig Antich militava al MIL Movimiento Ibérico de Liberación, un grup anarquista sorgit de les lluites obreres que havia dut a terme diversos atracaments. El 25 de setembre del 1973, la policia va engegar una operació per detenir un dels seus membres, durant la qual va resultar mort un dels agents. Aquest és el punt de partida de la sèrie i la circumstància que explica els fets posteriors.

El fil argumental del documental se situa en el context dels últims anys de la dictadura i analitza els fets ocorreguts des del dia de la detenció del Salvador, fins a la seva execució a garrot vil, posant un èmfasi especial en les irregularitats del procés i en les maniobres del règim per sostenir la versió oficial.

Un dels escenaris principals de la història és al carrer Girona, núm. 70 de Barcelona, a la porteria on va tenir lloc el tiroteig el dia de la detenció del Salvador, i on encara es pot apreciar la marca d’un impacte de bala. També la presó Model de Barcelona, en una de les cel·les Puig Antich va estar tancat cinc mesos i on finalment va ser executat a l’edat de 25 anys.

En definitiva, la sèrie és un retrat del jove anarquista, de la seva militància i de la situació social i política del moment.

En aquest documental té un paper destacat Monique, la filla del desaparegut Joaquim Puig Antich, germà gran del Salvador, que se’n va anar als Estats Units als anys 60.

No va ser fins a l’arribada del llibre vermell a casa seva -un recull d’articles de premsa, documents i cartes personals del Salvador elaborat per una de les seves germanes- que va descobrir la figura del seu oncle.

La sèrie presenta els moments clau d’aquesta història amb reconstruccions, grafismes i imatges de l’època, entre les quals destaquen fotografies inèdites del Salvador. També compta amb una important selecció d’articles de premsa, octavetes i documents de la causa judicial. S’ha tingut accés a la documentació original de la causa –habitualment poc accessible– que es conserva dins una caixa forta al Govern Militar de Barcelona.

Hi apareixen també alguns objectes personals del Salvador –com ara les botes i el rellotge que duia en el moment de l’execució– i es reprodueixen les cartes que escrivia des de la presó, a les quals posa veu l’actor Artur Busquets.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta producció cedint nombrós material del Fons Personal Salvador Puig Antich i el Fons MIL Movimiento Ibèrico de Liberación: cartes, imatges, articles de premsa, fulls volants…


by 2 comentaris

Salvador Puig Antich: La memòria persisteix

Sobre la importància de la tasca d’arxius i professionals de la informació en la preservació de la memòria

Enguany es compleixen ja 50 anys –mig segle!– de la mort de Salvador Puig Antich per part del règim franquista. Va ser el 2 de març de 1974, va ser a l’antiga Presó Model de l’Eixample de Barcelona, va ser una execució i es va fer amb el mètode del garrot vil.

Demà mateix, es commemora aquest 50è aniversari i no són poques les demandes que hem rebut a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per consultar la documentació de què disposem en els nostres fons que està relacionada amb la figura d’aquest jove anarquista i antifeixista català. La major part d’aquesta documentació  pertany al  Fons Personal Salvador Puig Antich i al Fons MIL Movimiento Ibérico de Liberación, organització on va militar.

Una documentació que, val a dir, posa en relleu la importància d’arxius com el nostre, així com la determinació, la perseverança i confiança d’aquelles persones que, com les seves germanes o el periodista Xavier Vinader o tants d’altres, han tingut a l’hora de custodiar aquesta documentació per tal que pugui estar a disposició d’aquells que volen conèixer, o donar a conèixer, els seus continguts i, amb ells, la vida del seu protagonista original: en aquest cas, en Salvador Puig Antich.

Dit en altres paraules: sense arxius no hi ha memòria col·lectiva. Sense arxius o centres de documentació com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sense la feina d’arxiveres, bibliotecàries o documentalistes, i de totes aquelles professionals, companyes, familiars o persones a títol individual que es dediquen a tenir cura de la documentació, no seria possible la –també imprescindible!– tasca de productores, periodistes, directors o guionistes que després roden pel·lícules, fan documentals o escriuen reportatges o llibres sobre vides com les d’en Salvador Puig Antich que, gràcies al seu exemple alhora vital i tràgic, però també gràcies a la feina de tots els anteriorment referits, han passat a ser la nostra memòria col·lectiva.

Perquè a l’arxiu del Pavelló de la República tenim els papers de la seva estada a presó –des d’informes mèdics fins al significatiu llistat de llibres que hi va consultar (elaborat per ell mateix), així com la relació, diguem-ne pòstuma, d’objectes personals que es van trobar a la seva cel·la. També hi tenim un recull de fotografies, la correspondència dels darrers moments (i també una mostra de la dels darrers anys) amb les germanes, el germà i el pare; hi tenim també la documentació judicial, militar i policial que en retrata el seguiment primer polític i després penal i que inclou l’informe de les darreres reunions al Col·legi d’Advocats per intentar evitar la seva finalment inevitable execució. Fulls volants del més aviat migrat espectre polític que es va bolcar en la seva defensa a Catalunya, i de, l’en canvi, ampli espectre que ho va fer fora de l’Estat espanyol –especialment en francès! També hi tenim la documentació de la campanya popular i judicial que es va fer per demanar la –qui ho havia de dir: fallida!– revisió del procés, així com un recull dels poemes que s’han fet (per descomptat, no encara –seria impossible– dels que es faran en el futur!) en honor i memòria de Puig Antich… I, per acabar, un recull dels materials recollits per la seva germana Carme per a un llibre d’homenatge.

Una documentació que cal recollir, guardar, catalogar, descriure i tota una sèrie d’accions i processos imprescindibles per tal de poder-la posar a l’abast, ja no només d’aquells professionals especialitzats en la recerca i la investigació, sinó de qualsevol persona que vulgui accedir a una part tan significativa i important de la nostra història col·lectiva.

Aquí en teniu una mostra:

Entre uns i altres, com deien Ràbia Positiva en la seva cançó d’homenatge:

Salvador Puig Antich, no t’oblidarem,

Salvador… La memòria persisteix!


by Deixa un comentari

40 anys de la mort de Salvador Puig Antich

El 2 de març de 1974, a les nou quaranta hores, a la presó Model de Barcelona va ser executat per garrot vil Salvador Puig Antich, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament). Tenia 26 anys. El règim franquista l’havia acusat de ser el responsable de la mort del sotsinspector Franciso Anguas Barragán.

S’ha escrit molt sobre aquesta història i sempre hi ha un punt clau: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana.

Quatre anys abans van haver-hi mobilitzacions arreu contra les penes de mort a sis militants d’ETA en el procés de Burgos. Van aconseguir que les penes fossin commutades gràcies a aquesta pressió. A Salvador i als seus camarades del MIL, no els va succeir el mateix. Ells eren revolucionaris anticapitalistes. Hem de recordar que el MIL nasqué com un grup específic de suport a les lluites i fraccions del moviment obrer més radical de Barcelona sota la influència, entre d’altres, del maig del 68.

Cal fer justícia a la història i reconstruir críticament aquells anys.

L’escriptor Jordi Panyella ha escrit Salvador Puig Antic, cas obert llibre on, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort.

Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l’Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol entre el 1936 i el 1977, amb més de 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d’ETA i del FRAP. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai.

Al CRAI Biblioteca de la República podeu trobar documentació sobre les accions polítiques i armades del Movimiento Ibérico de Liberación i les seves relacions amb altres grups llibertaris durant els darrers anys del franquisme al Fons MIL que forma part del nostre arxiu. També trobareu al catàleg un gran nombre de monografies sobre la història d’aquesta organització política i dels seus militants així també el fons personal Salvador Puig Antich, amb un recull de premsa, correspondència, documents relacionats amb la seva detenció, judici i execució, poemes i documents dedicats a ell.

Precisament ahir, el diari El País va publicar al seu Quadern dos articles (Mala consciència antifranquista i Puig Antich, cas obert) amb reproduccions de fotografies i cartells del nostre fons.

Us recordem que la Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich organitza tota una sèrie d’actes en record del Salvador .

Si voleu llegir més no us perdeu l’article d’Albert Planas i Serra que serà presentat demà en un acte d’homenatge a Olot.


by 4 comentaris

La Biblioteca del Pavelló de la República rep un nou fons: el “fons personal Felip Solé i Sabaté”

A través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, el periodista i realitzador de televisió Felip Solé i Sabaté (LLeida, 1948) ha cedit documentació relacionada amb l’Organització de la Lluita Armada (OLLA) a la Biblioteca del Pavelló de la República.

L’OLLA fou una organització armada, de tendència llibertària però amb una marcada sensibilitat nacionalista, sorgida l’any 1972 d’un grup escindit del Partit Socialista d’Alliberament Nacional anomenat Resistència. Per proximitat ideològica  va mantenir relacions amb altres grups armats del moment com el Movimiento Ibérico de Liberación o el Grupo de Acción Revolucionaria Internacionalista.  Felip Solé, militant de l’OLLA, en el llibre Compte enrera de Francesc Escribano explica que va coincidir amb Salvador Puig Antich en els primers atracaments en què va participar i que quan aquest va ser detingut, empresonat i condemnat a mort, l’Organització de la Lluita Armada va idear un  pla de fuga, va organitzar una campanya reivindicativa internacional amb l’ajut de grups anarquistes europeus i,  com a resposta a la condemna a mort, va atemptar amb 70 quilos de nogalita contra el monument als caiguts  de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

olla

L’any 1974 la detenció d’alguns membres  de l’OLLA en un tren que es dirigia a França, va acabar amb l’activitat del grup. El fons cedit per Felip Solé conté documentació sobre la detenció, les diligències policials, el judici  militar i  la defensa dels militants Núria Ballart, Ramon Carrion, Joan J. Vinyoles i Georgina Nicolau, els quals van ser acusats d’activitats subversives i terrorisme i empresonats.

El fons personal Felip Solé i Sabaté constitueix, juntament amb l’Arxiu MIL i el fons de Salvador Puig Antich de la col·lecció del CEHI i  custodiats a la Biblioteca del Pavelló de la República, una molt bona font documental per a l’estudi de les organitzacions llibertàries i armades sorgides a Catalunya a finals del franquisme.

Felip Solé s’ha compromès a proporcionar a la Biblioteca del Pavelló  de la República més  documentació sobre l’Organització de la Lluita Armada així com a facilitar-nos més informació sobre aquesta organització  encara tan desconeguda. Li agraïm la seva col·laboració i us mantindrem informats sobre les noves incorporacions al seu fons personal.