Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

40 anys de la mort de Salvador Puig Antich

El 2 de març de 1974, a les nou quaranta hores, a la presó Model de Barcelona va ser executat per garrot vil Salvador Puig Antich, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament). Tenia 26 anys. El règim franquista l’havia acusat de ser el responsable de la mort del sotsinspector Franciso Anguas Barragán.

S’ha escrit molt sobre aquesta història i sempre hi ha un punt clau: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana.

Quatre anys abans van haver-hi mobilitzacions arreu contra les penes de mort a sis militants d’ETA en el procés de Burgos. Van aconseguir que les penes fossin commutades gràcies a aquesta pressió. A Salvador i als seus camarades del MIL, no els va succeir el mateix. Ells eren revolucionaris anticapitalistes. Hem de recordar que el MIL nasqué com un grup específic de suport a les lluites i fraccions del moviment obrer més radical de Barcelona sota la influència, entre d’altres, del maig del 68.

Cal fer justícia a la història i reconstruir críticament aquells anys.

L’escriptor Jordi Panyella ha escrit Salvador Puig Antic, cas obert llibre on, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort.

Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l’Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol entre el 1936 i el 1977, amb més de 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d’ETA i del FRAP. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai.

Al CRAI Biblioteca de la República podeu trobar documentació sobre les accions polítiques i armades del Movimiento Ibérico de Liberación i les seves relacions amb altres grups llibertaris durant els darrers anys del franquisme al Fons MIL que forma part del nostre arxiu. També trobareu al catàleg un gran nombre de monografies sobre la història d’aquesta organització política i dels seus militants així també el fons personal Salvador Puig Antich, amb un recull de premsa, correspondència, documents relacionats amb la seva detenció, judici i execució, poemes i documents dedicats a ell.

Precisament ahir, el diari El País va publicar al seu Quadern dos articles (Mala consciència antifranquista i Puig Antich, cas obert) amb reproduccions de fotografies i cartells del nostre fons.

Us recordem que la Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich organitza tota una sèrie d’actes en record del Salvador .

Si voleu llegir més no us perdeu l’article d’Albert Planas i Serra que serà presentat demà en un acte d’homenatge a Olot.


4 comentaris

La Biblioteca del Pavelló de la República rep un nou fons: el “fons personal Felip Solé i Sabaté”

A través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, el periodista i realitzador de televisió Felip Solé i Sabaté (LLeida, 1948) ha cedit documentació relacionada amb l’Organització de la Lluita Armada (OLLA) a la Biblioteca del Pavelló de la República.

L’OLLA fou una organització armada, de tendència llibertària però amb una marcada sensibilitat nacionalista, sorgida l’any 1972 d’un grup escindit del Partit Socialista d’Alliberament Nacional anomenat Resistència. Per proximitat ideològica  va mantenir relacions amb altres grups armats del moment com el Movimiento Ibérico de Liberación o el Grupo de Acción Revolucionaria Internacionalista.  Felip Solé, militant de l’OLLA, en el llibre Compte enrera de Francesc Escribano explica que va coincidir amb Salvador Puig Antich en els primers atracaments en què va participar i que quan aquest va ser detingut, empresonat i condemnat a mort, l’Organització de la Lluita Armada va idear un  pla de fuga, va organitzar una campanya reivindicativa internacional amb l’ajut de grups anarquistes europeus i,  com a resposta a la condemna a mort, va atemptar amb 70 quilos de nogalita contra el monument als caiguts  de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

olla

L’any 1974 la detenció d’alguns membres  de l’OLLA en un tren que es dirigia a França, va acabar amb l’activitat del grup. El fons cedit per Felip Solé conté documentació sobre la detenció, les diligències policials, el judici  militar i  la defensa dels militants Núria Ballart, Ramon Carrion, Joan J. Vinyoles i Georgina Nicolau, els quals van ser acusats d’activitats subversives i terrorisme i empresonats.

El fons personal Felip Solé i Sabaté constitueix, juntament amb l’Arxiu MIL i el fons de Salvador Puig Antich de la col·lecció del CEHI i  custodiats a la Biblioteca del Pavelló de la República, una molt bona font documental per a l’estudi de les organitzacions llibertàries i armades sorgides a Catalunya a finals del franquisme.

Felip Solé s’ha compromès a proporcionar a la Biblioteca del Pavelló  de la República més  documentació sobre l’Organització de la Lluita Armada així com a facilitar-nos més informació sobre aquesta organització  encara tan desconeguda. Li agraïm la seva col·laboració i us mantindrem informats sobre les noves incorporacions al seu fons personal.