Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

“Milicianes” documental amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cinc de febrer es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció programa de TV3 Televisió de Catalunya amb gran èxit d’audiència.

Aquest film, obra de Jaume Miró i Tània Balló  i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic nostre, com a guionista i coproductor, és el resultat d’una investigació de dos anys sobre la història de cinc milicianes catalanes que van ser violades, torturades i assassinades a Manacor.

Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. De fet el documental es va estrenar a Palma el 27 de setembre i es va emetre a IB3 l’1 d’octubre.

Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936,  cinc milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l’expedició del capità Albert Bayo que, l’agost de 1936, va intentar recuperar l’illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d’un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l’illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d’una perspectiva de gènere. S’ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d’homes.

L’existència d’un diari, suposadament escrit per una d’elles i posteriorment manipulat pels feixistes italians i franquistes, on es relaten els dies de campanya a Mallorca o una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, són alguns dels testimonis materials que han ajudat a esclarir aquesta llegendària història.

Malgrat que s’ha aconseguit d’identificar quatre de les cinc dones: les germanes Daria i Mercedes Buixadé, Teresa Bellera Cemelli i Maria Gracia Sanchís, no ha estat possible esbrinar qui va ser l’autora del diari. La cinquena miliciana i per tant, autora del diari, podria ser Ramona Soldevila Cirés, una manresana nascuda a Itàlia però de pares catalans, militant d’Esquerra Republicana i que treballava a l’ajuntament de la ciutat. Però no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies que es conserven. Aquestes imatges, realitzades durant l’embarcament de les tropes i en els  entrenaments de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona, són les que han permès la identificació de les altres quatre.

El CRAI Bibioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors  d’aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Recordem que les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya. Estaven formades per  més d’un 80% de combatents de les províncies catalanes i la resta de combatents provenia de l’Estat espanyol i uns pocs voluntaris estrangers.

Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat  explica que a Catalunya hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra.

Aquestes milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC que tenia una una doble finalitat: per una banda fer serveis a la rereguarda i per altra la creació d’un exèrcit de dones. Finalment però, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des partits com Esquerra Republicana de Catalunaya, o el POUM, i de sindicats com la CNT/FAI o UGT. Amb un únic objectiu:  enderrocar el feixisme.

Per escriure aquesta obra Berger ha consultat abundant documentació, en bona part dels nostres fons, fent un estudi exhaustiu de com es van organitzar i finançar les milícies antifeixistes, la seva composició ideològica, etc.

Actualment s’està treballant en un projecte de base de dades en obert dels milicians i milicianes que van formar les columnes antifeixistes i que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya. De moment hi ha identificades unes 4.000 dones d’arreu d’Espanya amb biografia inclosa.

L’objectiu és explicar les seves vides en un gran contenidor web amb documentació com ara cartes i fotografies.

Des del nostre blog ens congratulem d’aquestes iniciatives i felicitem a tots els autors per la feina feta!