Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Estrenada la sèrie documental “La Sagrada Familia” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Hi apareixen entre d’altres: Felipe González, José María Aznar, Enric González, Jordi Évole, Jordi Amat, Susana Griso i Pilar Rahola.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció. Se’ls acusa de cometre frau a Hisenda, blanqueig i evasió de capitals i, en definitiva, actuar sistemàticament com un clan mafiós.

Catalanista, catòlic, metge, banquer… Jordi Pujol fou detingut i condemnat a set anys de presó en un consell de guerra per activitats contra el règim de Franco. Propietari de mitjans de comunicació. Fundador del partit Convergència Democràtica de Catalunya, vencedor de les primeres eleccions autonòmiques catalanes, després de les quals va encadenar tres majories absolutes. Líder carismàtic del centredreta nacionalista a Catalunya i garant de la governabilitat d’Espanya tant amb el PSOE com amb el Partit Popular. I, no obstant això, després de més de dues dècades al poder, la figura mítica de Pujol es va enfonsar el 25 de juliol del 2014 quan va confessar que posseïa una fortuna no declarada a Andorra.

Aquesta confessió va obrir completament les comportes a les sospites d’activitats de corrupció que van acompanyar durant dècades Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, acusats d’haver aprofitat la influència política del pare per al seu lucre personal.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat per exemple amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

Per si voleu donar una ullada al tràiler del documental

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida”.


Deixa un comentari

Pel·lícula”La niña de la comunión”amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La passada nit de la Castanyada o de Halloween, depèn de com es miri, es va estrenar el film que porta per títol La niña de la comunión, dirigit per Víctor García, especialista en efectes visuals que va fer el salt a la direcció als Estats Units, on ha dirigit entre d’altres Return to House on Haunted Hill, Mirrors 2Hellraiser: Revelations o Gallows Hill.

És una producció d’ Ikiru Films i Atresmedia, amb guió de Beto Marini, que compta amb els actors Carla Campra, Aina Quiñones, Marc Soler i Carlos Oviedo entre d’altres.

De que va aquest film?

A finals dels anys 80, la Sara (Carla Campra) acaba d’arribar a un poble no determinat i no troba el lloc en aquest espai tan tancat. La seva millor amiga és Rebe (Aina Quiñones). Una nit van a una discoteca, prenen drogues i durant el trajecte a casa trobaran una nina vestida de comunió. A partir d’aquell moment, començarà el malson.

L’argument està basat en una llegenda poc coneguda, similar a la de la nena de la corva, mites de l’imaginari popular.

Aquesta pel·lícula de terror ha funcionat molt bé a taquilla i s’ha venut al mercat internacional.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la producció amb diverses imatges d’ adhesius de la nostra col·lecció que apareixen a les parets del poble on es va gravar el film.

Aquí podeu veure el tràiler…

I si no teniu por mireu la peli sencera! Paga la pena!


Deixa un comentari

“Las leyes de la Frontera” pel·lícula amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’octubre s’ha estrenat, a les sales de cinema, la pel·lícula “Las leyes de la Frontera” dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i el Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas.

Ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978, narra la història d’ Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix al Zarco (Chechu Salgado) i a la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant 9 setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

Trobareu adhesius i cartells del nostre fons com aquests:

Us recomanem aneu a veure la pel·lícula, actualment encara en la cartellera. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Estrena de la sèrie documental “España después de la guerra: el franquismo en color” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recordareu que, fa ben bé un parell d’anys, la productora catalana Minoria Absoluta va rodar una sèrie documental que s’anomenava España dividida: la Guerra Civil en color pel canal Discovery Max. Per primera vegada a televisió es mostraven imatges originals acolorides sobre el conflicte bèl·lic espanyol. En aquella ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar activament en el procés de documentació i també amb la cessió de nombrós material per la seva elaboració.

La sèrie, que es va emetre a 168 països, va tenir una molt bona acollida d’audiència i per aquest motiu es va encarregar a la mateixa productora Minoria Absoluta un nou projecte per recuperar el relat de la història recent de l’estat espanyol just en el punt on el va deixar l’anterior sèrie.  En aquesta ocasió es pretenia mostrar els principals esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que van marcar l’Espanya de la postguerra i la dictadura franquista des de la perspectiva inèdita que ofereixen les imatges digitalitzades i acolorides de l’extens arxiu de la Filmoteca espanyola. Un equip de 25 persones ha revisat i restaurant més de 500 títols procedents de l’arxiu del NO-DO.

Aprofitant la commemoració del 80è aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola, han elaborat, per una banda un llargmetratge documental històric pensat per al cinema, dirigit per Luis Carrizo que porta per títol 1939 – 1975 La España de Franco en color i que es pot veure als Cinemes Girona fins al 16 de maig. I per altra banda, una sèrie documental  que porta per títol  España después de la guerra: El franquismo en color de quatre episodis d’una hora de durada, que van des del final de la Guerra civil fins a la mort del dictador l’any 1975.

Amb l’assessorament d’un grup d’experts s’aborden de manera cronològica les diferents etapes del règim franquista i els seus efectes a la societat espanyola, així com les claus que permeten entendre la perpetuació de Franco en el poder tots aquests anys.  Per crear la sèrie ha estat necessari acolorir més de 200.000 fotogrames i 3.500 plànols, i també fotografies, retalls de premsa i documents diversos que han servit per completar la narració d’episodis essencials de la història dels que no existeixen filmacions.

Amb un territori devastat per la guerra i amb l’ombra d’un nou conflicte bèl·lic  mundial, aquesta producció arrenca en un país sumit en la pobresa. Mentre els partidaris del bàndol nacional aclamaven la figura de Franco durant la primera desfilada de la victòria pels carrers de Madrid el dia 19 de maig de 1939, milers de persones abandonaven el territori espanyol cap a l’exili. La població es preparava per afrontar nous temps marcats per l’aïllament internacional, el racionament, l’auxili social, la Secció Femenina, el control eclesiàstic en les institucions sanitàries i educatives, l’escassedat energètica i de recursos, la paralització de l’activitat industrial i la vida al camp…  la sèrie, que s’estrenarà el proper 21 de maig a les 22:30 hores pel canal Discovery Max, posarà especial èmfasi en el pla social i cultural d’aquest període històric.

En aquesta ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en les tasques de documentació del documental i el llargmetratge i ha cedit nombroses imatges del seus documents d’arxiu, com ara adhesius, fulls volants, fotografies, cartells, etc.

Esperem que novament sigui tot un èxit! No us ho perdeu!


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

“Milicianes” documental amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cinc de febrer es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció programa de TV3 Televisió de Catalunya amb gran èxit d’audiència.

Aquest film, obra de Jaume Miró i Tània Balló  i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic nostre, com a guionista i coproductor, és el resultat d’una investigació de dos anys sobre la història de cinc milicianes catalanes que van ser violades, torturades i assassinades a Manacor.

Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. De fet el documental es va estrenar a Palma el 27 de setembre i es va emetre a IB3 l’1 d’octubre.

Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936,  cinc milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l’expedició del capità Albert Bayo que, l’agost de 1936, va intentar recuperar l’illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d’un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l’illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d’una perspectiva de gènere. S’ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d’homes.

L’existència d’un diari, suposadament escrit per una d’elles i posteriorment manipulat pels feixistes italians i franquistes, on es relaten els dies de campanya a Mallorca o una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, són alguns dels testimonis materials que han ajudat a esclarir aquesta llegendària història.

Malgrat que s’ha aconseguit d’identificar quatre de les cinc dones: les germanes Daria i Mercedes Buixadé, Teresa Bellera Cemelli i Maria Gracia Sanchís, no ha estat possible esbrinar qui va ser l’autora del diari. La cinquena miliciana i per tant, autora del diari, podria ser Ramona Soldevila Cirés, una manresana nascuda a Itàlia però de pares catalans, militant d’Esquerra Republicana i que treballava a l’ajuntament de la ciutat. Però no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies que es conserven. Aquestes imatges, realitzades durant l’embarcament de les tropes i en els  entrenaments de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona, són les que han permès la identificació de les altres quatre.

El CRAI Bibioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors  d’aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Recordem que les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya. Estaven formades per  més d’un 80% de combatents de les províncies catalanes i la resta de combatents provenia de l’Estat espanyol i uns pocs voluntaris estrangers.

Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat  explica que a Catalunya hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra.

Aquestes milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC que tenia una una doble finalitat: per una banda fer serveis a la rereguarda i per altra la creació d’un exèrcit de dones. Finalment però, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des partits com Esquerra Republicana de Catalunaya, o el POUM, i de sindicats com la CNT/FAI o UGT. Amb un únic objectiu:  enderrocar el feixisme.

Per escriure aquesta obra Berger ha consultat abundant documentació, en bona part dels nostres fons, fent un estudi exhaustiu de com es van organitzar i finançar les milícies antifeixistes, la seva composició ideològica, etc.

Actualment s’està treballant en un projecte de base de dades en obert dels milicians i milicianes que van formar les columnes antifeixistes i que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya. De moment hi ha identificades unes 4.000 dones d’arreu d’Espanya amb biografia inclosa.

L’objectiu és explicar les seves vides en un gran contenidor web amb documentació com ara cartes i fotografies.

Des del nostre blog ens congratulem d’aquestes iniciatives i felicitem a tots els autors per la feina feta!


3 comentaris

Pel·lícula sobre Picasso rodada al Pavelló de la República

Molts de vosaltres ja sabreu que Picasso serà el protagonista de la segona temporada de l’antologia ‘Genius‘ , del  canal National Geographic  a la plataforma Netflix.

Aquesta notícia va ser àmpliament recollida per la premsa en general, doncs l’actor Antonio Banderas, que interpreta a l’artista, va rodar moltes escenes del film a Màlaga, terra natal tant de Picasso com d’ell mateix.

El que poca gent sap és que durant la primera setmana del mes de novembre de 2017  es van rodar també algunes escenes a l’edifici antic de la Universitat de Barcelona i al pati del Pavelló de la República, on conservem una rèplica del Gernika, obra cabdal de l’artista.

Per aquest motiu, la productora de la pel·lícula va reconstruir la Font de Mercuri, obra de l’escultor nord-americà Alexander Calder, situada just a l’entrada del recinte a tocar del Gernika i que simbolitzava la riquesa minera de la població d’Almadén.

També es van fer rèpliques de les taules i les cadires que hi havia al bar del pati.

Ho podeu comprovar a la galeria fotogràfica que us mostrem sobre el rodatge:

La sèrie, de deu episodis, parlarà sobre el Picasso artista i de la seva vida personal, marcada per tumultuoses relacions amb diferents dones.

S’estrenarà als Estats Units el proper dia 24 d’abril i durant la primavera del mateix 2018 arribarà al canal National Geographic espanyol.

Ja us informarem! De moment us deixem amb el trailer:


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en la TV movie “Cançó per a tu” de Televisio de Catalunya

El passat mes de gener i durant aquest febrer s’ ha estat rodant una TV movie, o el que abans en dèiem telefilm, que porta per títol  Cançó per a tu coproduït per TV3, Televisió de Catalunya i  Galápagos Media  i que compta també amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dirigit per Oriol Ferrer i protagonitzat per Candela Serrat, Nao Albet i Félix Herzog, bona part del rodatge s’ha fet a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Aquest telefilm és una història d’amor i amistat entre els seus tres protagonistes: la Laia, l’Ignasi i en David, que té lloc en uns temps convulsos, els anys 60 del passat segle XX. Els personatges viuran la Caputxinada, la formació del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i altres fets històrics que ens permetran viatjar per “la Nova Cançó, la Cova del Drac, l’alta burgesia de Barcelona que es movia pel Boccaccio, la Gauche Divine amb els fotògrafs, escriptors i pintors que hi havia per aquell entorn i continuem el viatge amb ells fins als anys 70, amb els últims dies del franquisme, molt dur encara, i les darreres sentències de mort“, en paraules del director, l’Oriol Ferrer.

01.02.2018, Barcelona
Rodatge de “Cançó per a tu” al Cafè del Centre, amb Candela Serrat, Nao Albet i Félix Herzog; direcció d’ Oriol Ferrer i producció de TV3 i Galápagos Media.
foto: CCMA/Jordi Play

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està col·laborant amb Cançó per a tu tant amb tasques de suport documental com amb la reproducció de material divers.  Els productors necessitaven material relacionat amb els moviments estudiantils per ambientar el rodatge i bona part d’aquesta documentació ha sortit del nostre Fons DU. Sèrie Documents Universitat.

La pel·lícula es troba encara en fase de producció i té un pressupost limitat però gràcies al crowdfunding esperen aconseguir un producte cinematogràfic de primera qualitat.

Si les dates es compleixen, veurà la llum a la tardor del 2018. Ja us informarem. Els desitgem molta sort i èxit!


Deixa un comentari

“Incerta Glòria” pel·lícula amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa pocs dies s’ha estrenat la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de l’escriptor, poeta, traductor i editor català Joan Sales, dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola.

L’acció transcorre en plena Guerra Civil espanyola, com  l’altra pel·lícula del director,  Pa negre Villaronga torna a aconseguir un film excel·lent, tant pel que fa al guió, com a la recreació de l’època a través de la posada en escena i a la interpretació dels actors.

Els personatges principals són un jove oficial de l’exèrcit republicà que deixa la dona i el fill a Barcelona per anar a lluitar al front i que es retroba en un poble perdut al front d’Aragó amb un  amic de tota la vida i una vídua que viu al castell del poble. Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla i Bruna Cusí els interpreten.

Malgrat que la història es desenvolupa durant la guerra, concretament l’any 1937, el conflicte intern dels personatges està per sobre del component bèl·lic.

La cinta ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats. Destaquem el Govern d’Aragó, doncs ha estat rodada en gran part a Belchite i en altres localitzacions de les províncies d’Osca i Terol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb els documentalistes del film en la cessió de material per decorar diverses escenes. Principalment apareixen més d’una desena de cartells que pertanyen al nostre fons com:  Per la llibertat de Catalunya. Ajudeu Madrid del Sindicat de Dibuixants Professionals o Treballa per als que lluiten! de Carles Fontserè, Ajudeu als caiguts de Josep Subirats Samora, Sempre! Catalans: Catalunya! de Ricard Fàbregas, etc.

Us deixem amb el tràiler oficial de la cinta. Animeu-vos a anar al cinema a veure aquesta gran pel·lícula que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Pel·licula sobre la Guerra Civil amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar del llargmetratge que porta per títol  Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color.  Es tracta d’una producció de Minoria Absoluta i i Veo Televisión per a Discovery MAX dirigida per Francesc Escribano i Luis Carrizo que explica la Guerra Civil espanyola des de la distància històrica i com no s’havia vist mai amb anterioritat: en color!

minoria

L’accés al material original fotoquímic de la Guerra Civil Espanyola preservat en el fons de la Filmoteca Espanyola ha permès la digitalització a 4 K de materials originals, en molts casos únics al món, i s’ha aconseguit la màxima qualitat possible, una condició imprescindible per al procés de color.

S’han combinat les darreres tècniques digitals amb l’esforç tècnic i creatiu d’un equip de més de 50 persones. S’ha digitalitzat, restaurat i acolorit  el material original filmat entre 1936 i 1939 amb l’objectiu d’apropar aquests documents únics al gran públic i a les noves generacions.

L’autoria del guió és de Manel Lucas i s’ha comptat amb l’assessorament històric del prestigiós historiador Antony Beevor.

Després de ser presentada als Cinemes Verdi de Barcelona i també a Madrid, s’ha previst que s’emeti per TV3 en una data encara no confirmada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de diversos cartells, com: Los 13 puntos de la victoria, Madrid : the “military” practice of the rebels : if you tolerate this your children will be next o Victoria, hoy más que nunca de Josep Renau, famós artista valencià.

Us avisarem quan s’emeti la pel·lícula per televisió perquè no us la perdeu!