Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les noves adquisicions bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Com sempre, us recordem que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

A la xarxa social Pinterest teniu una presentació:

En aquesta ocasió, agraïm especialment aquestes dues donacions:

La del pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona Conrad Vilanou, un dels grans benefactors de la biblioteca.

I la del llibreter de vell Albert Roqué un altre dels nostres grans donadors!

A tots dos, infinites gràcies!


Deixa un comentari

Exposició sobre Conxa Pérez Collado: Una veïna llibertària a la Barceloneta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 5 de setembre es va inaugurar l’exposició Conxa Pérez Collado. Una veïna llibertària a la Barceloneta que es podrà visitar a la Casa de la Barceloneta 1761 fins al dia 2 de novembre.

L’exposició ens explica la trajectòria vital de Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915- 2014), militant anarquista de la CNT i miliciana durant la revolució del 36. Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França i fou víctima dels camps de concentració francesos convertint-se en una lluitadora llibertària i antifeixista.

Va tornar a l’estat espanyol l’any 1942. Continuant amb el seu activisme, participa en el moviment veïnal dels barris del Districte de Ciutat Vella, especialment del barri de la Barceloneta, on va viure els seus últims temps. 

Va formar part del Grup de Dones del 36, i, juntament amb altres lluitadores antifeixistes, va contribuir a recuperar la memòria històrica recorrent escoles i instituts de tot Catalunya.

Els continguts i disseny de l’exposició han anat a càrrec de l’equip de la Fundació Neus Català i de la historiadora Elisenda Belenguer Mercadé.


El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció d’aquest magnífic cartell de la CNT-FAI editat a Barcelona l’any 1936 que porta per títol 19 julio 1936.

La imatge mostra uns milicians parapetats darrere d’unes gegantines lletres amb les sigles de les organitzacions anarquistes. Al revers hi ha un segell del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Archivo de Guerra.

És obra de Toni Vidal Torruella (Granollers, 1909-1946) un artista que va estar força actiu en publicacions revolucionàries.

En podeu trobar una reproducció digital a la col·lecció Cartells del Pavelló de la República de la Memòria Digital de Catalunya.

En el marc d’aquesta mostra, el pròxim 16 d’octubre, a les 18:30 hores, l’Elisenda Belenguer Mercadé, comissària de l’exposició, farà una xerrada homenatge a Llum Ventura Gil: activista social i fundadora del grup Dones del 36 que recupera la memòria de les dones a la Guerra Civil.

No us ho perdeu!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb Manifesta, la Biennal Nòmada Europea.

Enguany Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, celebra la seva 15a edició i arriba a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta biennal nòmada, que es realitza cada dos anys des d’una ciutat diferent, va ser concebuda a principis dels anys 90 com una biennal d’art contemporani, responent a la nova realitat social, cultural i política que va sorgir després de la Guerra Freda.

Del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024 Manifesta 15 Barcelona Metropolitana ens conviden a redescobrir la regió metropolitana a través d’edificis emblemàtics que acullen una gran varietat d’instal·lacions artístiques.

Amb dotze ciutats com a teló de fons: Barcelona, Badalona, ​​Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, el programa de la biennal nòmada europea exposa les obres de participants locals i internacionals de renom i presenta intervencions artístiques innovadores i projectes col·laboratius que aborden la transició ecosocial.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta biennal cedint material del nostre fons per a la seva reproducció, com és el cas d’aquest document que pertany a la nostra col·lecció de fulletons que es troba exposat a la seu de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs que per primera vegada obre les portes a visitants des del seu tancament com a central tèrmica, l’any 2011.

És un poema publicat a Libertad para los 4 obreros de la térmica : libertad para los 10 de Carabanchel de l’any 1973 editat pel Partido Comunista de España.

Parla de l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, treballador de Construcciones Pirinaicas (COPISA) a la Central Tèrmica del Besòs, a mans de les forces policials franquistes.

Si teniu oportunitat no us perdeu la visita a les diferents seus d’aquest projecte


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Manuel Cortés Cortés

Just abans de l’estiu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre d’Anna M. Cortés Ibañez documentació del seu pare, Manuel Cortés Cortés.

Manuel Cortés Cortés (Caudiel, 21 març 1918 – Sitges, 21 abril 2009), de molt jove va treballar en una impremta de València i va aprendre taquigrafia.

A principis de 1937, quan va marxar a la guerra, residia a Sitges. Va lluitar a Terol, a l’Ebre i en la campanya de Catalunya, a les ordres del General Líster. A finals de 1938 o principis de 1939, després de passar per Linyola, la Serra de Boumort i Serós, va ser detingut juntament amb tota la seva unitat i enviat al camp de concentració de Prisioneros y Presentados El Castillo de Lleida.

Quan va ser alliberat va marxar a Sitges i el juny de 1939 es va incorporar al Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22 del destacament de Palència per fer el servei militar. El març de 1940 va estar ingressat per malaltia a l’Hospital Militar de Palència i després va ser destinat, potser perquè sabia taquigrafia, al Jutjat Militar de Palència com a Secretario de Causas, encarregat, entre altres coses, d’arxivar les sentències de mort que arribaven des de Burgos.

L’agost de 1943 seguia fent la mili al 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150 a Pals. El novembre, després de tres anys llargs de mili de Franco, se li va atorgar un permís il·limitat, va fixar la seva residència a Sitges i va treballar en una fàbrica de calçat i després al ram de l’hostaleria com a cambrer. Va morir amb 91 anys.

La seva filla Anna M. ens ha explicat algunes de les poques coses que el seu pare narrava dels anys de la guerra i de la seva estada al camp de concentració: que va trobar un feix de marcs alemanys en un rebost i que els va fer servir per eixugar-se el cul, que reaprofitava la roba i les botes dels morts perquè anava vestit amb parracs, que a la Seu de Lleida dormia directament sobre el paviment de pedra, sense màrfega, etc.

El fons conté documentació personal diversa de Manuel Cortés, com una còpia de la seva partida de naixement, emesa pel Jutjat Municipal de Caudiel i un carnet d’identitat de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, emesa a Sitges l’any 1937, i un “Expedient” relacionat amb el servei militar que Manuel Cortés, de la lleva de 1939, va haver de fer en acabar la Guerra Civil espanyola i que va durar més de tres anys.


L’expedient consta de:


• La Hoja de movilización militar a nom de Manuel Cortés, destinat al Regimiento de Infantería de Badajoz 26, emesa a Barcelona l’any 1939.
• Un certificat, emès per l’Ajuntament de Sitges l’any 1939, conforme Manuel Cortés, procedent del camp de concentració ”El Castillo” de Lleida, està convocat per fer el servei militar. L’imprès duu un segell amb el lema: “Saludo a Franco: ¡Viva España! ¡Arriba España”.
• Un certificat conforme Manuel Cortès es va incorporar el 7 de juny de 1939 al Destacament de Palència del Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22.
• Una fitxa de la sala de cirurgia de l’Hospital Militar de Palència de l’any 1940 on s’indica que Manuel Cortés estava ingressat per malaltia.
• Una sol·licitud de l’any 1941 on Manuel Cortés demana al Capità General de la 4a Regió Militar de Barcelona que se li concedeixi una pròrroga en la seva incorporació a files.
• Diversos documents de l’any 1941, emesos pel Jutjat i el Govern Militar de Palència, relacionats amb el càrrec de Secretario de Causas que Manuel Cortés desenvolupava, amb competència i discreció i amb una conducta impecable, al Jutjat Militar núm. 5 de Palència.
• Un certificat del 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150, emès a Pals l’agost de 1943, conforme Manuel Cortés, soldat d’aquesta unitat, marxa a Barcelona de permís.
• Per últim, un certificat del 5 de novembre de 1943 conforme Manuel Cortés passa a situació de permís il·limitat i fixarà la seva residència a Sitges.

El fons personal Manuel Cortés abasta cronològicament els anys 1937 a 1943. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

La Lídia es jubila!

Doncs sí: la Lídia es jubila!

Després de gairebé trenta anys al Pavelló de la República avui, dilluns 30 de setembre de 2024, serà el seu darrer dia de treball.

La Lídia ha estat una figura clau a la biblioteca. Dedicació i passió per la feina la defineixen a la perfecció!

Amb una capacitat de treball envejable, durant tot aquest temps ha fet múltiples tasques: principalment ha estat la responsable de l’hemeroteca i, a més, ha gestionat les adquisicions, el préstec, els intercanvis de llibres amb institucions, entre moltes altres coses.

Ha estat una magnífica companya, sempre disposada a col·laborar en qualsevol projecte i amb infinitat d’idees innovadores.

El seu somriure amable ha fet que la biblioteca sigui un lloc especial i ens ha ajudat a sobre portar el dia a dia.

La seva passió pel teatre, el cinema, la lectura, la història i els viatges és contagiosa. Ens deixa una empremta inesborrable i un estímul per a tots nosaltres.

Ara que comença aquesta nova etapa de la seva vida, li desitgem el millor. Que gaudeixi de cada moment, que trobi noves fites i que continuï inspirant a tots els que l’envoltem amb la seva expertesa i saber fer.

La biblioteca no serà el mateix sense tu.

Gràcies per tot, Lídia. Et trobarem molt a faltar, però estem contents per tot el que t’espera!

Felicitats per la teva jubilació! T’estimem 🎉📚


Deixa un comentari

Incorporades dues noves col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya.

Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

La primera són les Publicacions de la Generalitat Republicana, una col·lecció fruit de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte de digitalització de les publicacions de la Generalitat Republicana, entre els anys 1931 i 1939.

Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.

La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.

La segona és la col·lecció Helios Gómez fruit de la generosa donació feta per l’Associació Cultural Helios Gómez al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’any 2023.

Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.

Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.

Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:

Feu-hi una ullada que segur us agradaran!


Deixa un comentari

La Mercè 2024!

Ja és aquí La Mercè, la Festa Major de Barcelona, una de les celebracions més importants de la ciutat!  

Durant aquests dies, Barcelona es transforma en un gran escenari ple d’activitats per a tots els gustos i edats. Hi ha concerts, espectacles de carrer, cercaviles, castellers, correfocs, i molt més. La Mercè és coneguda per la seva diversitat cultural, amb esdeveniments que inclouen des de música tradicional catalana fins a actuacions internacionals.

És una oportunitat única per gaudir de la riquesa cultural de Barcelona i participar en una de les festes més emblemàtiques de la ciutat.

Enguany, a més, es commemora el sis-cents aniversari dels Gegants barcelonins i el sis-cents cinquanta de l’Àliga de la Ciutat.

Els gegants són unes figures de gran alçada sorgides en el context de les processons de Corpus del segle XV que, amb els pas del temps, van adquirir un caràcter festiu i popular.

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República volem sumar-nos a la celebració, recordant-vos que al nostre catàleg podeu consultar nombrosa bibliografia sobre la història d’aquesta festivitat o bé relacionada amb aquesta matèria.

Tenim aquest recurs dedicat a la festa major de Barcelona amb imatges de cartells on els gegants en són protagonistes:

En el programa d’actes de l’any 1959 que conservem al nostre fons bibliogràfic, hi ha unes meravelloses il·lustracions fetes pel pintor i dibuixant Evarist Mora (1904-1987) i amb algunes xilografies del gravador Antoni Ollé Pinell (1897-1981).

Aquest programa va ser editat per l’Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, i és, sense dubte, una petita joia del nostre fons!

Com veieu els gegants i capgrossos tenen també un protagonisme destacat!

Us desitgem que passeu una bona festa major!


Deixa un comentari

Estrenada la segona temporada del programa “Quanta Guerra!” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Fa un parell de setmanes es va estrenar una nova temporada, la segona, del programa Quanta Guerra!, una producció de TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic.

Es tracta d’una sèrie documental que narra les històries personals dels avis de persones conegudes dins l’àmbit mediàtic i cultural català durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.

El periodista Eloi Vila és el presentador i motor de la recerca de totes les històries. Els personatges convidats viatgen amb ell per descobrir com van viure els seus avantpassats aquells anys convulsos.

El programa destaca per la seva capacitat de combinar elements documentals amb entreteniment, oferint una visió íntima i emotiva dels efectes de la guerra en les famílies catalanes. Cada capítol porta els espectadors a un viatge al passat, revelant vivències i records que sovint han quedat silenciats durant dècades.

Són moltes les persones que, durant el llarg i obscur període de la dictadura franquista, no van parlar de la guerra: per por, prudència o simplement per voler oblidar un dels episodis més sagnants de la història del nostre país.

Quanta guerra!, no només proporciona una perspectiva històrica, sinó que també fomenta la reflexió sobre les conseqüències humanes dels conflictes bèl·lics.

Les generacions posteriors volen saber que va passar i és per això que programes com aquest serveixen per preservar la memòria històrica.

Les tasques de recerca i guió d’aquesta producció han anat a càrrec de la historiadora Núria Borniquel i el periodista Toni Tortajada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat aportant documentació.

En el segon capítol, per exemple, la periodista Raquel Sans reviu la història de la seva àvia Carme des de Lleida, on va començar a fer d’infermera l’any 1937, fins que va passar la frontera francesa amb tot de soldats ferits, el gener del 1939.

Per contextualitzar el tema de la sanitat durant la guerra i el paper de les infermeres van venir a consultar el nombrós material que tenim als nostres fons.

De fet, el llibre que l’Eloi regala a la Raquel sobre les infermeres catalanes el podeu trobar a la biblioteca així com material gràfic com aquest:

Si encara no heu vist els nous capítols recordeu que els podeu recuperar a la plataforma 3CAT.

Esperem que siguin tot un èxit com en l’edició anterior!


Deixa un comentari

Nou material gràfic rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Universitat Comunista dels Països Catalans

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de Josep Cònsola, activista, escriptor i professor de la Universitat Comunista dels Països Catalans, una col·lecció de 94 fotografies de murs i parets de la ciutat de Barcelona pintats per partits polítics, sindicats i entitats socials diverses entre els anys 1977 i 1978 i que van formar part de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

La Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) és un projecte formatiu fundat l’any 2007 com una aposta en formació política i ideològica al servei de l’esquerra revolucionària dels Països Catalans. Basada en quatre cursos, distribuïts en quatre anys, té com a objectiu ser una eina per a resoldre la necessitat de formació sòlida en teoria marxista i en clau de Països Catalans.
El projecte va néixer després d’un procés de reflexió entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de cercar una proposta docent que pogués ser útil a totes aquelles persones i organitzacions que, des del sindicalisme, l’ecologisme, l’associacionisme veïnal, la fàbrica, el camp, els centres educatius, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes, lluitessin activament pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Té com a propòsit, per tant, contribuir a superar les mancances i dèficits en aquest àmbit, proporcionant elements per a l’anàlisi i la transformació de la realitat.
A més del seu portal web, disposa d’un campus virtual i també d’una biblioteca, hemeroteca i filmoteca digitals, i compta amb professorat de diversos àmbits acadèmics, com historiadors, economistes, metges, agricultors, filòsofs i sindicalistes. Té com a professors, històrics militants de l’esquerra independentista i activistes com Josep Cònsola, autor de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

El fons consta de 94 fotografies, 49 de les quals estan emmarcades, de murs i parets de la ciutat de Barcelona, pintats entre els anys 1977 i 1978.
Moltes de les parets es van pintar durant la campanya electoral de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 amb l’objectiu de demanar el vot per part dels diferents partits polítics o coalicions electorals que es van presentar a Catalunya com: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme, Esquerra de Catalunya, el Front per la Unitat dels Treballadors, Convergència Democràtica de Catalunya, etc.
També hi ha diverses fotografies de manifestacions així com de parets pintades amb les reivindicacions característiques d’aquells anys, com les conegudes “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, “Majoria d’edat i dret a vot als 16 anys”, “Volem l’Estatut”, “Legalització de tots els partits polítics”, etc.


La col·lecció constitueix una font curiosa i molt interessant per a l’estudi de la transició política a Catalunya i complementa la multitud de documentació existent al nostre arxiu (cartells, adhesius, fulls volants, calendaris, xapes i material gràfic divers) relacionada amb els moviments socials i amb la propaganda electoral durant els primers anys de la democràcia a Catalunya.

El fons, existent també en format digital i disponible al Banc d’Imatges del Pavelló de la República, abasta cronològicament els anys 1977 i 1978 i s’ha incorporat com a Subsèrie Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) a la Sèrie Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es pot consultar a través de l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca, del Cercabib del CRAI i del Banc d’imatges.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de setembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de les vacances d’estiu tenim una gran quantitat de novetats bibliogràfiques per mostrar-vos!

Totes les que han arribat aquests darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República les podeu consultar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

A la xarxa social Pinterest teniu una presentació:

I com és habitual us mostrem les institucions i persones que ens han donat publicacions:

Instituto Universitario General Gutierrez MelladoOscar Monterde
Agustín GuillamonCentre d’Estudis de l’Hospitalet
Ajuntament de BarcelonaConrad Vilanou
Albert Roqué Memorial Democràtic
Rolde de Estudios AragonesesAntoni Segura
Museu d’Història de CatalunyaFundació Torre del Palau

Moltes gràcies a tots i bona lectura!