Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Author Archives: Biblioteca


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie “Asalto al Banco Central”amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  

Avui divendres dia 8 de novembre s’estrena a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981.

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entren a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola.

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores.

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants.

 Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

Aquí teniu una mostra d’alguns dels materials que hem deixat:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Tots Sants i Castanyada 2024!

Tenim a tocar la festivitat de Tots Sants. És el moment de l’any en què es recorda els difunts i també hi ha el costum de menjar castanyes i de fer panellets i moniatos.

De fet, la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

Retre culte als morts és un tret comú en moltíssimes cultures del món.

Amb l’arribada del cristianisme la festa va adoptar connotacions religioses i quan es va estendre per terres americanes la festa de Tots Sants es va barrejar amb les creences indígenes de culte als morts.

Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral.

Hi ha una representació estretament vinculada amb la festa de Tots Sants: Don Juan Tenorio, l’obra de José Zorrilla, publicada el 1844 que narra les aventures d’un galant mític que ja era present en peces del segle XVII, com ara El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina, o Le festin de Pierre, de Molière. Com que els difunts tenen un paper destacat en la resolució de l’argument, les representacions de Don Juan Tenorio esdevingueren una tradició de Tots Sants.

De fet, com a exponent del romanticisme castellà va adquirir una gran fama i, sobretot, a la segona meitat del segle XIX, es representava any rere any en dates pròximes a l’1 de novembre a la majoria de teatres de Barcelona. També va començar a interpretar-se en mans d’actors amateurs en un gran nombre d’ateneus i societats populars.

Amb el pas dels anys es va fer popular representar-lo a l’exterior, sobretot en escenificacions adients amb el to de la festa. Això vol dir sota la llum de torxes i, sobretot, en cementiris com el modernista del barri del Poblenou de Barcelona.

A la nostra hemeroteca hem trobat aquest número del 30 d’octubre de 1931 de L’Esquella de la Torratxa setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona l’any 1872 dedicat a Tots Sants.

A la portada s’hi pot veure la mort de la monarquia d’Alfons XIII amb el títol: La mort que fa temps s’esperava. I ha arribat gràcies a la recentment proclamada República.

I a l’interior hi apareixen aquestes divertides imatges del president Azaña com a Don Juan.

En una el podem veure recitant a la República i en l’altre al cementiri enfrontant-se als seus fantasmes polítics.

Ens han semblat molt divertides i un bon exemple del que hem explicat sobre aquesta tradició teatral. Bona Castanyada a tothom!


by Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera

L’any 2024 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974), un dels arqueòlegs més destacats del segle XX i figura cabdal de la vida acadèmica i política catalana del segle XX.

Format a Alemanya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia. Va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. També va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), impulsant l’autonomia i la modernització de la institució malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat.

Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra.

Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la  Universidad Nacional Autónoma de México i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO.

A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

El passat divendres dia 25 d’octubre la Universitat de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans van donar el tret de sortida a una sèrie d’actes institucionals per commemorar el 50è aniversari de la mort de Bosch i Gimpera.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en aquesta efemèride.

El primer acte que s’ha celebrat va ser a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, va inaugurar l’homenatge i, tot seguit, va intervenir Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015).

Va assistir també a l’acte l’antropòloga mexicana Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera que va visitar la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El Museu d’Arqueologia de Catalunya retrà també homenatge a Bosch i Gimpera amb la mostra temporal El museu somiat. Pere Bosch i Gimpera i el MAC, amb una selecció de fotografies conservades a l’arxiu històric del centre per conèixer i la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny.

L’exposició es podrà visitar del 14 de novembre al 16 de març de 2025 i està comissariada per Àngels Casanovas Romeu, arqueòloga.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch i Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria de Bosch i Gimpera des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch i Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni que organitza els actes cedint la reproducció d’aquest cartell de la nostra col·lecció:

Tot i que el Fons Personal Bosch i Gimpera està dipositat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, als nostres fons també podeu trobar nombrosa documentació sobre la seva figura. A tall d’exemple us mostrem aquest altre cartell:

I aquest meravellós fulletó sobre protecció del patrimoni cultural editat l’any 1937 durant la Guerra Civil espanyola que porta la seva signatura:

En darrer lloc, dir-vos que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya dedicada a l’Any Bosch Gimpera  trobareu més informació.


by Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.


by Deixa un comentari

48H Open House Barcelona 2024

Aquest cap de setmana, els dies 26 i 27 d’octubre, se celebra la 15a edició del festival d’arquitectura 48H Open House BCN que té com a objectiu promoure l’arquitectura i ajudar a entendre-la com a component imprescindible de la cultura.

El festival dona visibilitat a la figura dels arquitectes i fidelitza públics interessats en l’arquitectura de la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana obrint les portes de més de dos-cents edificis per a promoure una doble reflexió al voltant de què és important en l’arquitectura i que li dona valor.

Aquesta 15a edició estarà centrada en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort.

Com és habitual en aquests darrers anys l’edifici del Pavelló de la República forma part de la programació del festival que compta amb multiplicitat d’activitats a diverses ciutats i que rep el suport d’un miler de persones voluntàries per organitzar-les.

Si us ve de gust podeu venir a visitar el Pavelló el diumenge dia 27 de 10 a 19 hores en visita guiada sense inscripció prèvia!

No us perdeu aquest esdeveniment lúdic, gratuït i obert a tothom!

Aprofitem l’avinentesa per mostrar-vos unes imatges de la fantàstica maqueta que els companys de l’associació cultural El Globus Vermell han fet amb el Laboratori de Maquetes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a l’exposició “But Live Here? No thanks. Surrealism and Anti-Fascism“, que es va inaugurar el passat dia 15 d’octubre al museu d’Art Lenbachhaus de Múnic.

La maqueta mostra el Pavelló de la República tal com era l’any 1937 quan va ser construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per representar l’estat espanyol a l’Exposició Internacional de París.

No us sembla meravellosa?


by Deixa un comentari

Ismael: becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Cada curs acadèmic tenim assignat un becari a la biblioteca. Són estudiants de la Universitat de Barcelona que provenen de la Facultat de Geografia i Història o de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Aquest curs 2024-2025 tenim una casuística especial!

Deixem que ell mateix ens ho expliqui:

Soc l’Ismael Molero Genado, graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

Actualment, estic fent el segon curs del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia a la Facultat de Geografia i Història.

El curs passat vaig fer la part més “teòrica” de la formació, enguany, en canvi, només tinc dues assignatures: d’una banda, el Treball Final de Màster, i per l’altra, les pràctiques curriculars.

Aprofitant aquest segon any “més lliure” vaig creure oportú que podria provar sort i optar a una Beca de Col·laboració.

Quan vaig omplir la sol·licitud de la beca vaig triar entre dues opcions, una de les quals era el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. He de ser sincer quan dic que no coneixia del tot bé aquest CRAI de la Universitat de Barcelona. Havia sentit parlar alguna cosa, potser havia vist el seu nom quan veia la localització d’un llibre al Cercabib… o bé per la seva coneguda col·lecció de cartells!

En un principi no sabia que em trobaria:

-Que farà un historiador de l’art, amb interès per l’art medieval, en un lloc dedicat a la història contemporània? (pensava)-.

Però ara, puc dir que he encertat optant per aquesta oferta. Estic molt a gust amb les meves tasques com a becari: començant amb la recepció d’usuaris, on et trobes a investigadors, estudiants i persones interessades pel lloc; la col·locació diària de llibres i fullets, la cerca de llibres per préstec o la pujada de novetats al Pinterest.

El motiu pel qual penso que he vingut al lloc adequat és quan en el transcurs d’aquestes tasques trobes veritables joies per a un historiador de l’art: des de llibres amb enquadernacions i edicions espectaculars, objectes ben interessants, a fullets i cartells amb imatges i proclames molt originals.

Entre altres coses, també he tornat a despertar el meu interès pel període de la Segona República i la personalitat de Manuel Azaña Díaz, un polític i escriptor a qui admiro profundament, però m’aturo aquí amb aquestes declaracions…no vull que se’m vegi “massa” el moll de l’os…

També m’ha obert una nova finestra de cara al futur: el treball en un arxiu-biblioteca, una tasca que he descobert que m’agrada molt i que podria ser una sortida de futur.

A banda de ser el becari d’aquest any (de dilluns a dimecres) també he decidit fer les meves pràctiques curriculars del màster (dijous i divendres). Aquesta va ser una decisió d’última hora, dues setmanes després de ser becari vaig pensar que podia ser una bona experiència passar tota la setmana en aquest indret.

Gràcies a això crec que d’aquí sortiré amb una gran formació, amb més coneixements, amb més criteri, amb més capacitat de resolució i treball.

Però tot això no seria possible sense les dues persones que tarda rere tarda estan amb mi i em guien en aquest contenidor de la història: la Judith i la Fuensanta, dues grans professionals a les quals vull agrair l’esforç per ensenyar-me tot el que saben en aquests moments de canvi.

També vull agrair a la Lourdes, la responsable de la biblioteca, l’oportunitat que m’ha donat de fer tant la beca com les pràctiques a la institució.

Certament, els mesos que em queden aquí seran intensos, però molt enriquidors! 


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les noves adquisicions bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Com sempre, us recordem que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

A la xarxa social Pinterest teniu una presentació:

En aquesta ocasió, agraïm especialment aquestes dues donacions:

La del pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona Conrad Vilanou, un dels grans benefactors de la biblioteca.

I la del llibreter de vell Albert Roqué un altre dels nostres grans donadors!

A tots dos, infinites gràcies!


by Deixa un comentari

Exposició sobre Conxa Pérez Collado: Una veïna llibertària a la Barceloneta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 5 de setembre es va inaugurar l’exposició Conxa Pérez Collado. Una veïna llibertària a la Barceloneta que es podrà visitar a la Casa de la Barceloneta 1761 fins al dia 2 de novembre.

L’exposició ens explica la trajectòria vital de Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915- 2014), militant anarquista de la CNT i miliciana durant la revolució del 36. Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França i fou víctima dels camps de concentració francesos convertint-se en una lluitadora llibertària i antifeixista.

Va tornar a l’estat espanyol l’any 1942. Continuant amb el seu activisme, participa en el moviment veïnal dels barris del Districte de Ciutat Vella, especialment del barri de la Barceloneta, on va viure els seus últims temps. 

Va formar part del Grup de Dones del 36, i, juntament amb altres lluitadores antifeixistes, va contribuir a recuperar la memòria històrica recorrent escoles i instituts de tot Catalunya.

Els continguts i disseny de l’exposició han anat a càrrec de l’equip de la Fundació Neus Català i de la historiadora Elisenda Belenguer Mercadé.


El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció d’aquest magnífic cartell de la CNT-FAI editat a Barcelona l’any 1936 que porta per títol 19 julio 1936.

La imatge mostra uns milicians parapetats darrere d’unes gegantines lletres amb les sigles de les organitzacions anarquistes. Al revers hi ha un segell del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Archivo de Guerra.

És obra de Toni Vidal Torruella (Granollers, 1909-1946) un artista que va estar força actiu en publicacions revolucionàries.

En podeu trobar una reproducció digital a la col·lecció Cartells del Pavelló de la República de la Memòria Digital de Catalunya.

En el marc d’aquesta mostra, el pròxim 16 d’octubre, a les 18:30 hores, l’Elisenda Belenguer Mercadé, comissària de l’exposició, farà una xerrada homenatge a Llum Ventura Gil: activista social i fundadora del grup Dones del 36 que recupera la memòria de les dones a la Guerra Civil.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb Manifesta, la Biennal Nòmada Europea.

Enguany Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, celebra la seva 15a edició i arriba a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta biennal nòmada, que es realitza cada dos anys des d’una ciutat diferent, va ser concebuda a principis dels anys 90 com una biennal d’art contemporani, responent a la nova realitat social, cultural i política que va sorgir després de la Guerra Freda.

Del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024 Manifesta 15 Barcelona Metropolitana ens conviden a redescobrir la regió metropolitana a través d’edificis emblemàtics que acullen una gran varietat d’instal·lacions artístiques.

Amb dotze ciutats com a teló de fons: Barcelona, Badalona, ​​Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, el programa de la biennal nòmada europea exposa les obres de participants locals i internacionals de renom i presenta intervencions artístiques innovadores i projectes col·laboratius que aborden la transició ecosocial.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta biennal cedint material del nostre fons per a la seva reproducció, com és el cas d’aquest document que pertany a la nostra col·lecció de fulletons que es troba exposat a la seu de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs que per primera vegada obre les portes a visitants des del seu tancament com a central tèrmica, l’any 2011.

És un poema publicat a Libertad para los 4 obreros de la térmica : libertad para los 10 de Carabanchel de l’any 1973 editat pel Partido Comunista de España.

Parla de l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, treballador de Construcciones Pirinaicas (COPISA) a la Central Tèrmica del Besòs, a mans de les forces policials franquistes.

Si teniu oportunitat no us perdeu la visita a les diferents seus d’aquest projecte