Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

85 anys dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat de Barcelona va patir diversos bombardejos per part de les tropes franquistes. El març de 1938 va ser un mes especialment dur per a la ciutat, ja que va ser objecte de diversos atacs que van causar molts danys materials i, lamentablement, també moltes morts.

En un dia com avui, el 17 de març de 1938, cap a les dues del migdia, van caure sobre la ciutat les bombes que portaven els cinc avions Savoia S-79 de l’Aviació Legionària que havien partit de tres bases de les Illes Balears, causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

El primer bombardeig va tenir lloc el 16 de març. Les bombes van caure sobre els barris de Gràcia, Sant Gervasi i Sant Andreu, causant la mort d’uns 300 civils i la destrucció de nombrosos edificis i infraestructures. Aquest atac va ser especialment dur perquè les bombes van caure sobre zones poblades, afectant directament a la població civil.

Un tercer atac va tenir lloc el dia 18 de març, quan les tropes franquistes van tornar a bombardejar la ciutat. En aquesta ocasió, les bombes van caure sobre el centre de la ciutat, a la confluència del carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta zona, que en aquell moment era un lloc molt freqüentat per la població, va ser afectada de manera brutal. Es van registrar unes 200 víctimes mortals i molts edificis van quedar completament destruïts.

Sense cap dubte, el moment més terrible es va viure dijous 17 de març a les dues de la tarda quan una bomba va arribar a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes un camió militar que transportava dinamita i que anava ocupat per 23 soldats republicans. L’explosió va ser tremenda. Van morir tots els soldats i els transeünts que caminaven pels voltants. El succés va ser portada als diaris francesos, britànics i nord-americans, que van arribar a parlar que els italians havien llançat sobre Barcelona una “superbomba” per les tremendes destrosses i el nombre de víctimes que es van produir.

Aquestes accions van ser un exemple de la brutalitat de la guerra i de la falta de consideració cap a la població civil. Una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil Espanyola, en què la població civil va ser la que va patir les conseqüències més greus. Malgrat tot, la gent de Barcelona va demostrar una gran resistència i solidaritat, i va ser capaç de superar aquesta dura prova. Els bombardejos del mes de març són una pàgina trista de la història de Barcelona, però també una mostra de la fortalesa i la perseverança del poble català.

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l’aviació legionària italiana va perpetrar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes.

Al nostre fons d’arxiu conservem totes aquestes imatges sobre els bombardeigs. Pertanyen al Fons Personal José Luis Infiesta.

L’any 2008, Jesús Garay dirigí un documental ficcionat amb el títol Mirant al cel, que se centra en els bombardeigs del 17 de març, i incorpora material de l’època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivents.

I el diari ARA, coincidint també amb el 75é aniversari de la tragèdia va recordar els esdeveniments a través dels qui van plantar cara a l’aviació feixista, presentant catalans, herois anònims, que van respondre als atacs excavant refugis, mantenint les fàbriques obertes, rescatant ferits sota les runes o bé amb les armes.

En aquell moment el  CRAI Biblioteca Pavelló de la República va col·laborar amb el diari cedint diverses imatges dels nostres fons com les del suplement de L’Ala d’Italia de l’any 1939 Catalogna : documentario fotografico dell’assedio aereo , i les del fons personal de Joan Maluquer i Wahl, enginyer i escriptor que fou pilot durant la guerra civil.

Aprofitem per recordar-vos que tenim un recurs web sobre Els Bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola on trobareu una selecció de recursos existents a la biblioteca, així com un vídeo realitzat amb material del nostre fons.

Si encara no heu visitat aquesta pàgina i el vídeo, us recomanem donar-li una ullada!


Deixa un comentari

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!

Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.

La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.

La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.

L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.

De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.

El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.

Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi  va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!

La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.

En l’actualitat són molt poques les persones que  poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.

No us perdeu l’experiència!


Deixa un comentari

Commemoració del 80è aniversari dels bombardeigs de 1938 a Catalunya

Amb motiu de la commemoració del 80è aniversari dels bombardeigs de 1938 a Catalunya hem volgut recollir tot un seguit de material del nostre fons relacionat amb la matèria, principalment imatges.

Us ho mostrem en aquesta exposició virtual que podeu trobar a la nostra pàgina web.

 


Deixa un comentari

Els bombardeigs de Barcelona de 1842 en gravats del nostre fons

Sovint, dins el nostre fons d’arxiu, trobem material singular. Aquest cop us volem mostrar una sèrie de gravats sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona l’any 1842 per part del General Espartero.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dia 3 de desembre -per acabar amb la insurrecció que s’havia iniciat a la ciutat el mes de novembre contra les polítiques lliurecanvistes que duia a terme el regent Espartero, i que havia obligat l’exèrcit a refugiar-se al Castell de Montjuïc- el Capità General Van Halen va llençar un miler de projectils que van provocar més d’una vintena de morts i incendis per tota la ciutat que, finalment, es va rendir.

Es va dissoldre la Milícia Nacional, es va obligar a l’entrega d’armes i es va instaurar l’estat d’excepció.

Aquestes mesures varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es van posicionar en contra del règim d´Espartero i aquest va dimitir com a Regent i va fugir cap a Anglaterra l’any següent.

Al Diario de Barcelona del 6 de desembre de 1842, a les pàgines 4521-4522, va sortir publicat el ban d’estat de setge del Capità General Van-Halen, promulgat el 4 de desembre,  on es pot veure la duresa de les mesures que es van prendre.

El reproduïm a continuació:

Don Antonio Van-Halen, Sarti, Murphi, y Castañeda, conde Peracamps, caballero de gran cruz de la real y distinguida orden española de Carlos III, de la real y militar de S. Hermenegildo y de la nacional de S. Fernando, condecorado dos veces con la tercera clase de esta misma orden con la coronada dos veces con la de tercera clase de esta misma orden, con la coronada y laureada de la marina nacional, con la de comendador de Isabel La Católica y con otras varias de distincion por acciones de guerra; benemérito de la patria, Teniente general de los ejércitos nacionales, Capitan General de este segundo distrito militar, Comandante general del primer cuerpo del ejército, Inspectos nato del cuerpo de escuadras y subdelegado de las rondas volantes estraordinarias del Principado,….
Sometida la plaza de Barcelona al imperio de la ley hollada por la más escandalosa sedicion; mi principal deber es prescribir las medidas que en los primeros momentos considero más analogas para afianzar el órden, aniquilando todo gérmen de anarquía; para castigar los crímenes que se han perpretado, y para que los españoles honrados y fieles defensores del trono legítimo de nuestra inocente Reina; de la Constitucion jurada, y de la Regencia con que la nacion ha investido al Duque de la Victoria, tengan el escudo que salve sus personas y propiedades de la ambición y del encono de los partidarios del despotismo. En su consecuencia y en uso de las facultades que me han sido conferidas y que estan declaradas por Ordenanza al General en gefe de un ejército en campaña, vengo a decretar por este bando lo siguiente:

Art.1º. Declarada la plaza de Barcelona en estado escepcional desde que se hizo el primer disparo contra las tropas del valiente, leal, y benemérito ejército; continuará el estado de sitio todo el tiempo que lo exijan las circunstancias.
Art.2º. Queda disuelta en Barcelona toda la milicia nacional de todas las armas, hasta que se determine la reorganización con estricta sujeción a la ley.
Art. 3º. Todas las armas y demas efectos de guerra correspondientes á dicha milicia nacional, ycuantas se hayan estraido de los almacenes de la nacion con todos los articulos y efectos pertenecientes al Estado se entregaran en Atarazanas en el plazo improrrogable de 24 horas, desde la publicación de este bando.
Art.4º. Pasado este término, será pasado por las armas todo el quehaya faltado al cumplimiento del artículo anterior.
Art.5º. La persona que denunciare en tal caso la existencia del arma, ó armas en poder de persona, casa, establecimiento ú otro punto, recibirá en el acto de la prensión diez mil reales, que pagará después la persona o dueño de la casa, establecimiento ó punto donde aquells ó aquellas encuentren, y si fueses insolventes respondran de su satisfaccion los vecinos del barrio.
Art.6º .Todos los vecinos y habitantes de Barcelona, entregarán también dentro de dos dias todas las armas de fuego y blancas de guerra, ó uso prohibido aunque sean de su propiedad, y hasta las escopetas de caza; pues cuando la autoridad considere oportuno conceder licencia para tal ejercicio le será devuelta la que le pertenezca.
Art.7º.El que faltare el cumplimiento del anterior sufrirá la multa de diez mil reales, la mitad para los gastos de guerra y la otra mitad para el denunciador.
Art.8º. Los caballos, equipages, muebles, dinero y cuantos efectos pertenecientes á los individuos de la guarnicion hubiesen sido estraidos o robados seran devueltos inmediatamente ó restituido su importe por los culpables ó ocultadores.
Art 9º. Todo el que cometa un robo, desorden u otro crimen, pertenezca á la poblacion ó al ejército será pasado por las armas.
Art 10º.La autoridad legalmente constituida velará para que los criminales sean perseguidos, para que la vindicta pública sea reparada cual corresponde. Todo el que de hecho ó palabra atente ó insulte será castigado con toda severidad. Así las tropas como os habitantes de Barcelona guardarán silencio sobre los sucesos pasados, y no habrá otro sentimiento que el de procurar estrecharse como hermanos, quedando responsables las autoridades, á las que unicamente incumbe juzgar en justicia de los delitos.