Deixa un comentari

Exposició sobre els Nazis a Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 20 de novembre es va inaugurar l’exposició Nazis i feixistes. L’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945) al Castell de Montjuïc.

La  mostra parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona, i descriu l’entusiasme del franquisme pel règim de Hitler.

Amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, el nou règim s’emmirallà en l’Alemanya de Hitler i també en la Itàlia de Mussolini per tal d’aniquilar qualsevol empremta del passat roig, republicà i catalanista de la ciutat.

L’Espanya franquista dels anys 1939-1945 va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes que havia tingut durant la Guerra Civil. Les visites de diverses personalitats polítiques, representants dels dos règims feixistes, algunes d’elles força representatives, mostren les excel·lents relacions que hi havia entre els tres països. Destaquem la que va efectuar el 10 de juliol de 1939 el comte Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia, i la que va protagonitzar el 23 d’octubre de 1940 Heinrich Himmler, Reichsführer d’Alemanya i cap de les SS i de l’Oficina Central de Seguretat del Reich.

Aquestes amistats es van fer presents de diverses maneres: en les relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals; en la col·laboració militar, policial i entre els serveis d’espionatge, així com en l’organització conjunta de diversos actes propagandístics.

Revistes i pamflets propagandístics de l’Alemania nazi, discursos de Hitler inclosos,  van ser difosos arreu de l’estat traduïts en llengua castellana. A Barcelona, Sabadell, Terrassa i fins i tot a Montserrat s’hi van celebrar actes profeixistes.

A l’exposició s’hi poden veure plafons il·lustrats que ens ho expliquen i vitrines amb diferents objectes com, per exemple, els llibres que es van exposar a la Universitat de Barcelona l’any 1941 amb motiu de l’exposició sobre el llibre alemany.  Alemanya va donar 3000 llibres per la mostra.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició prestant  documents relacionats amb  l’organització i realització de l’exposició del llibre alemany a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona:

Mireu com queden exposats!

La podeu veure fins al 23 de febrer de 2018. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Àlbum fotogràfic d’edificis notables de Barcelona del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és tan divers i sorprenent que no podem evitar fer-vos partícips de les troballes que anem fent!

Fa pocs dies vam catalogar un àlbum fotogràfic amb vint imatges d’edificis destacats de la ciutat de Barcelona que són obra de Josep Esplugas i Puig, germà del també fotògraf Antoni Esplugas i Puig (1852-1929). El seu pare, Antonio Esplugas, era pintor retratista i un reconegut professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria.

Josep començà a treballar amb el seu germà però ben aviat va obrir un estudi propi al carrer Escudellers convertint-se en fotògraf retratista. Es dedicà també a l’educació.

Ho sabem per una notícia de  apareguda el dia 17 d’abril de 1887 a La Vanguardia que diu:

El aventajado fotógrafo de esta capital don José Esplugas Puig, acaba de instalar en la calle Escudiller, número 89, 4º 3ª, unos grandes laboratorios de fotografia que recomendamos especialmente á los aficionados á la misma, ya que en ellos el señor Esplugas, por la módica suma de 10 duros y en solo veinte días, ofrece enseñar practicamente á trabajar bien la fotografia.

Además en dichos laboratorios se toman toda clase de encargos, ya sea para ir á sacar vistas, reproducciones, ampliaciones, tirajes, esmaltes, retoques de clichés, etc., etc. todo con la mayour perfección y á precios equitativos. 

L’àlbum que probablement podem datar a les acaballes del segle XIX, no conté cap informació bibliogràfica. Presenta una enquadernació molt austera amb cartes fotogràfiques, cartrons sobre els quals els fotògrafs adherien els seus retrats, aprofitades d’altres treballs. Cada carta fotogràfica té signatura autògrafa de l’autor.

Les fotografies porten una numeració i el títol de Barcelona Edificios Notables junt amb el nom de l’autor i l’adreça del seu taller.

Podem reconèixer edificis com el modernista Palau Guell d’Antoni Gaudí, la Casa Pascual Pons d’Enric Sagnier d’estètica neogòtica o el neoclàssic Taller Masriera, però molts altres no els hem pogut identificar.