Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

85 anys dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat de Barcelona va patir diversos bombardejos per part de les tropes franquistes. El març de 1938 va ser un mes especialment dur per a la ciutat, ja que va ser objecte de diversos atacs que van causar molts danys materials i, lamentablement, també moltes morts.

En un dia com avui, el 17 de març de 1938, cap a les dues del migdia, van caure sobre la ciutat les bombes que portaven els cinc avions Savoia S-79 de l’Aviació Legionària que havien partit de tres bases de les Illes Balears, causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

El primer bombardeig va tenir lloc el 16 de març. Les bombes van caure sobre els barris de Gràcia, Sant Gervasi i Sant Andreu, causant la mort d’uns 300 civils i la destrucció de nombrosos edificis i infraestructures. Aquest atac va ser especialment dur perquè les bombes van caure sobre zones poblades, afectant directament a la població civil.

Un tercer atac va tenir lloc el dia 18 de març, quan les tropes franquistes van tornar a bombardejar la ciutat. En aquesta ocasió, les bombes van caure sobre el centre de la ciutat, a la confluència del carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta zona, que en aquell moment era un lloc molt freqüentat per la població, va ser afectada de manera brutal. Es van registrar unes 200 víctimes mortals i molts edificis van quedar completament destruïts.

Sense cap dubte, el moment més terrible es va viure dijous 17 de març a les dues de la tarda quan una bomba va arribar a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes un camió militar que transportava dinamita i que anava ocupat per 23 soldats republicans. L’explosió va ser tremenda. Van morir tots els soldats i els transeünts que caminaven pels voltants. El succés va ser portada als diaris francesos, britànics i nord-americans, que van arribar a parlar que els italians havien llançat sobre Barcelona una “superbomba” per les tremendes destrosses i el nombre de víctimes que es van produir.

Aquestes accions van ser un exemple de la brutalitat de la guerra i de la falta de consideració cap a la població civil. Una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil Espanyola, en què la població civil va ser la que va patir les conseqüències més greus. Malgrat tot, la gent de Barcelona va demostrar una gran resistència i solidaritat, i va ser capaç de superar aquesta dura prova. Els bombardejos del mes de març són una pàgina trista de la història de Barcelona, però també una mostra de la fortalesa i la perseverança del poble català.

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l’aviació legionària italiana va perpetrar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes.

Al nostre fons d’arxiu conservem totes aquestes imatges sobre els bombardeigs. Pertanyen al Fons Personal José Luis Infiesta.

L’any 2008, Jesús Garay dirigí un documental ficcionat amb el títol Mirant al cel, que se centra en els bombardeigs del 17 de març, i incorpora material de l’època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivents.

I el diari ARA, coincidint també amb el 75é aniversari de la tragèdia va recordar els esdeveniments a través dels qui van plantar cara a l’aviació feixista, presentant catalans, herois anònims, que van respondre als atacs excavant refugis, mantenint les fàbriques obertes, rescatant ferits sota les runes o bé amb les armes.

En aquell moment el  CRAI Biblioteca Pavelló de la República va col·laborar amb el diari cedint diverses imatges dels nostres fons com les del suplement de L’Ala d’Italia de l’any 1939 Catalogna : documentario fotografico dell’assedio aereo , i les del fons personal de Joan Maluquer i Wahl, enginyer i escriptor que fou pilot durant la guerra civil.

Aprofitem per recordar-vos que tenim un recurs web sobre Els Bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola on trobareu una selecció de recursos existents a la biblioteca, així com un vídeo realitzat amb material del nostre fons.

Si encara no heu visitat aquesta pàgina i el vídeo, us recomanem donar-li una ullada!


Deixa un comentari

Exposició sobre els Nazis a Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 20 de novembre es va inaugurar l’exposició Nazis i feixistes. L’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945) al Castell de Montjuïc.

La  mostra parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona, i descriu l’entusiasme del franquisme pel règim de Hitler.

Amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, el nou règim s’emmirallà en l’Alemanya de Hitler i també en la Itàlia de Mussolini per tal d’aniquilar qualsevol empremta del passat roig, republicà i catalanista de la ciutat.

L’Espanya franquista dels anys 1939-1945 va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes que havia tingut durant la Guerra Civil. Les visites de diverses personalitats polítiques, representants dels dos règims feixistes, algunes d’elles força representatives, mostren les excel·lents relacions que hi havia entre els tres països. Destaquem la que va efectuar el 10 de juliol de 1939 el comte Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia, i la que va protagonitzar el 23 d’octubre de 1940 Heinrich Himmler, Reichsführer d’Alemanya i cap de les SS i de l’Oficina Central de Seguretat del Reich.

Aquestes amistats es van fer presents de diverses maneres: en les relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals; en la col·laboració militar, policial i entre els serveis d’espionatge, així com en l’organització conjunta de diversos actes propagandístics.

Revistes i pamflets propagandístics de l’Alemania nazi, discursos de Hitler inclosos,  van ser difosos arreu de l’estat traduïts en llengua castellana. A Barcelona, Sabadell, Terrassa i fins i tot a Montserrat s’hi van celebrar actes profeixistes.

A l’exposició s’hi poden veure plafons il·lustrats que ens ho expliquen i vitrines amb diferents objectes com, per exemple, els llibres que es van exposar a la Universitat de Barcelona l’any 1941 amb motiu de l’exposició sobre el llibre alemany.  Alemanya va donar 3000 llibres per la mostra.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició prestant  documents relacionats amb  l’organització i realització de l’exposició del llibre alemany a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona:

Mireu com queden exposats!

La podeu veure fins al 23 de febrer de 2018. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Àlbum fotogràfic d’edificis notables de Barcelona del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és tan divers i sorprenent que no podem evitar fer-vos partícips de les troballes que anem fent!

Fa pocs dies vam catalogar un àlbum fotogràfic amb vint imatges d’edificis destacats de la ciutat de Barcelona que són obra de Josep Esplugas i Puig, germà del també fotògraf Antoni Esplugas i Puig (1852-1929). El seu pare, Antonio Esplugas, era pintor retratista i un reconegut professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria.

Josep començà a treballar amb el seu germà però ben aviat va obrir un estudi propi al carrer Escudellers convertint-se en fotògraf retratista. Es dedicà també a l’educació.

Ho sabem per una notícia de  apareguda el dia 17 d’abril de 1887 a La Vanguardia que diu:

El aventajado fotógrafo de esta capital don José Esplugas Puig, acaba de instalar en la calle Escudiller, número 89, 4º 3ª, unos grandes laboratorios de fotografia que recomendamos especialmente á los aficionados á la misma, ya que en ellos el señor Esplugas, por la módica suma de 10 duros y en solo veinte días, ofrece enseñar practicamente á trabajar bien la fotografia.

Además en dichos laboratorios se toman toda clase de encargos, ya sea para ir á sacar vistas, reproducciones, ampliaciones, tirajes, esmaltes, retoques de clichés, etc., etc. todo con la mayour perfección y á precios equitativos. 

L’àlbum que probablement podem datar a les acaballes del segle XIX, no conté cap informació bibliogràfica. Presenta una enquadernació molt austera amb cartes fotogràfiques, cartrons sobre els quals els fotògrafs adherien els seus retrats, aprofitades d’altres treballs. Cada carta fotogràfica té signatura autògrafa de l’autor.

Les fotografies porten una numeració i el títol de Barcelona Edificios Notables junt amb el nom de l’autor i l’adreça del seu taller.

Podem reconèixer edificis com el modernista Palau Guell d’Antoni Gaudí, la Casa Pascual Pons d’Enric Sagnier d’estètica neogòtica o el neoclàssic Taller Masriera, però molts altres no els hem pogut identificar.