El Museu de Prehistòria i el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO), tots dos ubicats al Centre Cultural La Beneficència de València, reivindiquen la memòria històrica amb dues exposicions sobre fosses comunes:
Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, del Museu de Prehistòria de València i 2238. Paterna, lloc de perpetració i memòria, de L’ETNO.

Aquestes mostres formen part d’un projecte multidisciplinari impulsat per la Diputació de València que compta, a més, amb un programa d’actes culturals, amb l’objectiu de contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementiri de Paterna entre 1939 i 1956.
El projecte parteix de la cultura material, tant de l’exhumada a les fosses com de la conservada per part de les famílies a casa, amb la finalitat de parlar de les històries de vida de les persones afusellades i els mecanismes de repressió de la dictadura, però també del paper que avui dia tenen aquests objectes en la construcció i transmissió de la memòria democràtica.

Les dues exposicions compten amb la col·laboració de familiars de les víctimes i es podran visitar fins al mes d’abril de 2024.

En concret, Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través de l’estudi d’un cas concret, el del cementiri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.

L’exposició té tres objectius bàsics:

D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les històries de vida.

De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seves famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar-ne la memòria.

I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania de veure’s sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, atès que la vulneració dels drets humans és un tema que afecta el conjunt de la societat.

La mostra, comissariada per Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaíno Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández, està estructurada en cinc grans espais que articulen un viatge que transita, de manera intermitent, entre el present i el passat: ‘Arqueologia de la memòria’; ‘Paterna com a cas d’estudi’; ‘Dins i fora de la fossa’; ‘Víctimes de la desmemòria’ i ‘Arqueologia, exhumacions i vinyetes’.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers digitals i ha prestat també el número del mes de març de l’any 1939 de la revista Vértice: revista nacional de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. i el volum enquadernat, corresponent als números del mateix any 1939, de Y revista para la Mujer, així com el cartell, de l’any 1940, que porta per títol Ha llegado España de Josep Morell i Macias.

Si teniu ocasió de desplaçar-vos fins a València per aquestes vacances estiuenques no us la perdeu!