En aquesta taula hi intervindran els següents especialistes:
Vjeran Pavlakovic de la Rijeka University de Croàcia.
Claudia Honefeld de la Universität Hamburg.
Rocío Velasco de la Universidad de Extremadura.
Francie Cate de la William and Mary University de Virginia.
Us deixem amb unes quantes imatges del personal de la biblioteca treballant de valent per muntar tota la logística que comporta l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques:
En aquesta taula hi intervindran els següents especialistes:
Vjeran Pavlakovic de la Rijeka University de Croàcia.
Claudia Honefeld de la Universität Hamburg.
Rocío Velasco de la Universidad de Extremadura.
Francie Cate de la William and Mary University de Virginia.
La sessió serà gratuïta i hi podrà accedir tothom que hi estigui interessat!
EUROM va néixer el 2012 impulsat per la Fundació Solidaritat UB i amb el suport de la Comissió Europea. Des del seu inici, l’Observatori ha volgut connectar experiències de memòria arreu d’Europa, entenent que la manera com recordem els conflictes, les dictadures o les injustícies socials configura la nostra identitat democràtica.
Els seus objectius principals són:
Analitzar els processos commemoratius i les polítiques de memòria contemporànies.
Fomentar el diàleg entre memòries diverses, incloent-hi les que han estat silenciades o marginades.
Promoure projectes educatius i de recerca que contribueixin a una societat més justa, solidària i democràtica.
L’EUROM combina recerca, formació i acció cultural a través de projectes internacionals que aborden temes molt diversos: des de la memòria dels conflictes del segle XX fins a la reparació colonial o la memòria de la infància. Impulsa exposicions, seminaris, tallers i activitats educatives.
Per al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’EUROM és un aliat que comparteix l’interès per la recuperació i la difusió de la memòria històrica, especialment la vinculada a la Guerra Civil, l’exili i el franquisme.
En temps de polarització i desinformació, el treball de l’EUROM és més necessari que mai. Els seus projectes contribueixen a mantenir viva la memòria històrica com a eina de convivència, de reparació i de justícia social.
Des del nostre blog celebrem la seva tasca i animem a conèixer-la més de prop a través de les seves publicacions, exposicions i activitats.
Els dies 5 i 6 d’abril de 2025 tindran lloc les Jornades Internacionals sobre Memòria Democràtica amb el títol Les Brigades Internacionals a les terres de Lleida. Defensant les llibertats.
Aquest esdeveniment es durà a terme a la Sala Jaume Magre de la ciutat de Lleida i reunirà experts, historiadors de la memòria històrica per reflexionar sobre el paper crucial de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.
Durant les jornades, es presentaran ponències, taules rodones i exposicions que exploraran les experiències dels brigadistes, les seves contribucions i els reptes que van afrontar. També es discutiran les implicacions contemporànies de la seva lluita i com la seva memòria pot inspirar les generacions actuals a defensar els valors democràtics.
Dins el programa, el dissabte a les 14 hores, al claustre de l’hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, hi haurà la inauguració de l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a càrrec de Lourdes Prades i Ramon Naya, investigadors de SIDBRINT.
Lourdes Prades intervindrà també la mateixa tarda a la Taula Rodona Reflexions sobre l’impacte i les conseqüències de la Guerra. Estratègies per preservar la Memòria, en base al Coneixement, el Reconeixement i la No repetició, amb la ponència SIDBRINT. Molt més que una base de dades per recuperar la memòria de les Brigades Internacionals.
Aquestes jornades no només seran una oportunitat per recordar i honorar els brigadistes, sinó també per fomentar el diàleg sobre la importància de la memòria històrica en la construcció d’una societat més justa i democràtica.
Aprofitem per recordar-vos que estan obertes les inscripcions! Podeu formalitzar-les enviant un correu a amicalbrigadesinternacionals@gmail.com
Entre els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murciaper a la recuperació de la memòria històrica.
Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals. N’hi havia quatre que atenien als voluntaris ferits. En concret, l’hospital Pasionaria, actualment és l’IES Francisco Cascales, l’hospital Casa Roja, situat al carrer Trapería, davant el Real Casino de Múrcia, l’hospital Frederica Montseny, a l’actual Facultat de Dret i, en darrer lloc, l’hospital Ràdio avui desaparegut, situat al Plano de San Francisco.
Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol ‘Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny’, comissariada per Pedro María Egea Bruno que fa poc ha descobert que el cèlebre fotògraf i realitzador francès Henri Cartier-Bresson va explicar al documental ‘Victòria de la vida’, de l’any 1937, com funcionava el taller de pròtesis de l’hospital instal·lat al Claustre de la Mercè. Aquell documental sobre els hospitals de l’Espanya republicana conté, segons Egea Bruno, una de les parcel·les més interessant de l’hospital Frederica Montseny, que és la creació d’un taller de pròtesi.
El dissabte, entre altres actes, va tenir lloc la taula rodona ‘La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos’, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia.
El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri alberga 789 represaliats en 138 fosses.
Segons els organitzadors de les jornades, la gran majoria d’aquestes fosses ja no existeixen, i les restes de moltes de les víctimes van ser traslladades a l’ossera i altres cementiris al llarg dels anys.
Us deixem amb les imatges dels edificis actuals que anteriorment foren hospitals de les Brigades Internacionals a Múrcia:
Corresponent a l’Hospital Frederica Montseny, l’ Hospital Casa Roja i l’ Hospital La Pasionaria respectivament.
El 24 de febrer del 2022 va tenir lloc el Simposi Internacional Manuel L. Abellán, mestre de la història culturala la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’oferir una aproximació personal i professional d’aquest historiador especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme.
El Fons personal Manuel L. Abellán fou cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers. Ocupa 3,20 metres lineals, agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries. La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al Cercabib del CRAI de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.
El Congrés, que aplega més de 150 investigadors i investigadores d’arreu del món, organitza els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.
La sessió d’obertura és a càrrec de Patrizia Dogliani de la Università di Bologna, que parla sobre “Memòries públiques i llegats culturals dels Feixismes a l’Europa de Postguerra”, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.
Clausura el congrés, el dia 22, a les 11:30 hores, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a l’era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i que serà moderada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
El congrés és de lliure accés per si hi voleu assistir!
Tracten sobre la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.
El punt central és l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniment dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament.
Un altre punt important serà l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.
També s’analitzaran les connexions entre els diferents països que acolliren aquests refugiats i activistes culturals, així com de la comunicació d’aquests editors amb els que treballaven a Espanya, en unes difícils condicions censores i econòmiques.
A partir de fons patrimonials, d’eines tecnològiques, de portals disponibles a la xarxa i de noves investigacions, sabrem de la tasca de noms ben coneguts de l’edició de l’exili i d’altres que, menys cèlebres, encara queden per estudiar i reivindicar.
Precisament, Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, presenten aquesta tarda, dins la Secció I, dedicada als recursos per a l’estudi de l’edició de l’exili la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.
Es poden seguir les intervencions presencialment o en línia.
Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, fins al 15 de juliol de 2022, teniu temps de visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica «L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper».
Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.
S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya.
El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.
Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.
El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.
Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.
Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.
El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.
Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.
El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.
Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.
L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.
Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!
Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.
El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.
Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!
Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.
Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.
L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.
Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.
En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.
Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.
El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.
El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.
A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.
També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.
Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).
El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.
El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.
La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.
Entre els passats dies 22 i 24 d’octubre es va celebrar el I Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939), a la citat de Gandesa, que va comptar amb la participació d’especialistes referents en la matèria a nivell nacional i internacional.
S’hi van presentar diverses comunicacions prèviament seleccionades pel Comitè Científic, i hi van haver visites guiades als espais històrics de la Batalla de l’Ebre i al nucli antic de Gandesa. Per cloure el Congrés Internacional es va celebrar un emblemàtic acte commemoratiu de l’Associació d’Aviadors de la República.
Dies abans a l’aula Didàctica del Museu de Tortosa va tenir lloc la presentació del congrés amb dues conferències, ‘Més enllà de Hemingway: corresponsals de guerra a Tortosa’, a càrrec de l’historiador Roc Salvadó i ‘Civils evacuats, a la muntanya i al Delta’, d’Andreu Caralt, en el marc de ‘Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021’ i es van organitzat amb la voluntat de posar en relleu la memòria històrica de l’Ebre i convertir-la també en actiu turístic en la que és una de les ciutats més castigades per la Guerra Civil Espanyola.
L’organització del congrés a va anar a càrrec de l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. També va comptar amb el suport de diverses associacions i entitats com: l’Associació d’Aviadors de la República, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, el Memorial Democràtic, l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, l’Institut Ramon Muntaner, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Patronat pro Batea i l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre.
Aquest 1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre’ de Gandesa ha servit per a divulgar les últimes investigacions sobre el conflicte bèl·lic i ha estat tot un èxit!
L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibreEl dia revolt. Literatura catalana de l’exili que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.
Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.
Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles. Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….
Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.
Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.
Manyé, periodista i escriptor, fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.
Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.
En retornar a Catalunya va ser guardonat amb diversos premis com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.
Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la 
Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 