Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Fons d’arxiu


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


by Deixa un comentari

La Mercè 2021

Tornem a tenir aquí la Festa Major de Barcelona!

Esperem poder gaudir de La Mercè 2021 amb plenitud, malgrat la pandèmia.

Com cada any us volem mostrar material del nostre fons relacionat amb la matèria. En altres ocasions, per exemple, vam confeccionar un recurs web amb una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que dataven des de l’any 1955 fins al 1972.

Enguany us mostrem una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu i que hem recollit en format de videoclip.

Esperem que us agradin!

Bona Festa a tothom!


by 2 comentaris

Exposició “El Prat 1939. La repressió franquista” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 15 d’abril, es pot visitar, a la Sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat, la mostra El Prat 1939. La repressió franquista.  

L’exposició explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims.

El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos i coordinada per l’Arxiu Municipal.

Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals :

No us la perdeu! Teniu temps fins a finals del mes d’octubre per visitar-la.


by Deixa un comentari

Diada 2021

Després de les vacances d’estiu tornem a activar el nostre blog!

De mica en mica anem recuperant el dia a dia que teníem abans de la pandèmia i comencem el curs obrint la biblioteca en el nostre horari habitual:

de dilluns a divendres de 8 a 20 hores.

Segueix vigent la cita prèvia. Trobareu tota la informació necessària a la pàgina web del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Demà celebrem la la Diada Nacional de Catalunya, i, com cada any, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República es vol sumar a aquesta celebració mostrant-vos material del nostre fons relacionat amb l’efemèride.

Enguany hem escollit dues postals de la nostra col·lecció que podeu trobar al Banc d’Imatges:

Defensa de la barricada de la Plaça del Palau – 11 de setembre de 1714. [S.l.], [193_].

L‘Onze de Setembre de 1924 a Lleyda. [S.l.], [1924]. 

Us fem un recordatori del que ja hem publicat en anteriors ocasions:

Bona Diada a tothom!

Visca Catalunya!


by Deixa un comentari

Bon estiu 2021!

El passat diumenge dia 25 de juliol va començar el repartiment dels ventalls d’estiu 2021 per part l’Associació del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Cada any, les 74 parades del mercat que tenen especialitats diferents, que van des de el llibre antic, de col·lecció i descatal·logat, col·leccionisme de postals i documents històrics, còmics, cartells, pel·lícules, cromos,  videojocs, i llibre d’ocasió, obsequien als clients i col·leccionistes del mercat amb un ventall que enguany està il·lustrat amb la reproducció d’un cartell de l’Escola de Pescadors de l’any 1931 obra de Pere Pruna (1904-1977), pintor i il·lustrador català que forma part de la Col·lecció Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Estem molt contents d’haver col·laborat en aquesta magnífica iniciativa!

Si voleu aconseguir un d’aquests ventalls tan bonics heu de visitar el mercat els diumenges al matí! No falleu! Us esperen!

Aprofitem l’avinentesa acomiadar-nos i desitjar que passeu un bon estiu 2021! Ens retrobem al setembre!

Recordeu: la biblioteca estarà tancada del dia 5 al 25 d’agost.

Podeu consultar els nostres horaris en aquest enllaç.

Bon estiu a tothom!


by Deixa un comentari

Exposició “Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX” al MUHBA amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 21 de juliol es va inaugurar al MUHBA Museu d’historia de Barcelona l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX.

La mostra s’incorpora al projecte MUHBA Oliva Artés, un espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius.

Segons els seus comissaris Xavier Pujadas i Carles Santacana, doctors en Història Contemporània i especialistes en la Història Social de l’Esport, no es pot explicar la trajectòria contemporània de Barcelona sense tenir en compte l’impacte del futbol.

Aquesta exposició ajuda a trencar molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana.

El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle XX: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; i també en la vida quotidiana i en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.


Aquest esport ha estat una de les activitats que més s’ha globalitzat en l’era digital, arribant fins als darrers racons del planeta.

En el cas concret de Barcelona, la contribució econòmica, social, política i cultural del futbol professional ha tingut una influència creixent i duradora en la imatge que es té al món de la ciutat, també com a capital de Catalunya.

L’exposició compta amb quatre eixos temàtics:

  1. EL FUTBOL, UN AGENT DE CANVI URBÀ
  2. EL FUTBOL, UNA FORMA DE SOCIABILITAT
  3. EL FUTBOL, D’ESPECTACLE A INDÚSTRIA INTERNACIONAL
  4. EL FUTBOL: IDENTITATS, IMAGINARIS I SÍMBOLS

I un epíleg que interroga el futur mirant el passat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat el següent material del seu arxiu:

Una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants i un dibuix del barri del Poble Sec que es troba al Fons Personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

Un bon motiu per a visitar aquest espai expositiu aquest estiu!


by Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat d’Antropologia i Història d’Amèrica del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


by 1 comentari

Exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950″al Museu d’Arenys de Mar amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El passat dia 4 de juliol, es va inaugurar al Museu d’Arenys de Mar, l’exposició que porta per títol Estiueig de Proximitat 1850-1950 produïda també per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou, que es podrà veure fins el proper 31 d’octubre.

La mostra reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Com van influir les formes d’estiueig en el paissatge de municipis propers a Barcelona com en les zones del Maresme, Vallès Oriental, Valles Occidental i el Garraf ? Quin llegat patrimonial encara fa palesa aquella pràctica? Com va canviar la forma de viure a les destinacions preferides i com va evolucionar amb el temps?

Trobareu la resposta a totes aquestes preguntes visitant aquesta exposició que es nodreix d’objectes, obres d’art i audiovisuals de diversa procedència.

En un inici anar a estiuejar era costum de les classes burgeses i benestants. Amb l’arribada de la Segona República i la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es va estendre entre alguns sectors obrers i menestrals.

L’exposició descriu qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on vivien, què buscaven i com socialitzaven, l’objectiu final és aconseguir una reflexió sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial, del qual les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són encara testimonis.

Comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, la mostra està dividida en vuit àmbits que permeten entendre totes les implicacions socials d’aquest fenomen. El darrer àmbit és específic del museu que acull l’exposició, i s’explica l’estiueig en el municipi d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

A partir de l’octubre i fins juliol 2024, “L’estiueig de proximitat” itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals.

Us mantindrem informats!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Herminio Monzo Hernández

Aquest 22 de juliol farà cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació a la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923.

El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Segons la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, el 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil  es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat en què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital de Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tant aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us mantindrem informats!


by Deixa un comentari

Bona revetlla de Sant Joan 2021!

Avui és la nit més curta de l’any. Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República desitgem que gaudiu de la festa del solstici d’estiu!

En altres ocasions per a celebrar aquesta efemèride us hem mostrat material del nostre fons relacionat amb la temàtica. Aquesta vegada us deixem amb aquest nou adhesiu que pertany a la nostra col·lecció.

Bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que, amb l’arribada de l’estiu, els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona canvien per adaptar-se a la temporada de vacances.

Aquí teniu els del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: