Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Programes de Televisió


by Deixa un comentari

Docusèrie “Murs de Silenci. Gran Escala 2000” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 19 de novembre es va estrenar a TV3-Televisió de Catalunya la docusèrie que porta per títol Murs de silenci. Gran Escala 2000, una investigació dels vincles entre l’explotació sexual, càrrecs públics i funcionaris de l’Estat a un prostíbul de Ventalló, l’Alt Empordà.

L’any 1992, dues menors d’edat van denunciar que havien estat explotades sexualment al club Gran Escala 2000. Els Mossos d’Esquadra van detenir una vintena de persones relacionades amb el cas.

El procés judicial, excepcionalment curt i mediàtic, va condemnar els propietaris i alguns treballadors i va absoldre els clients, perquè va considerar que no sabien l’edat de les noies. La decisió del tribunal no fou unànime i, tot i el recurs de la Fiscalia, la sentència va ser ferma.

“Murs de silenci. Gran Escala 2000” sintetitza els obstacles que ha trobat la investigació periodística per aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l’època.

Trenta anys després, aquest cas encara genera moltes preguntes: realment van seure al banc dels acusats tots els que hi estaven implicats? Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l’Estat? Com es va fer el pacte de silenci entorn de l’explotació de les menors? són, entre d’altres, qüestions que es planteja aquest documental i que intenta resoldre a través d’una recerca exhaustiva que inclou diversos arxius, com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Xavier Vinader (1947-2015), periodista d’investigació especialitzat en l’extrema dreta, extrema esquerra i corrupció, entre d’altres, va publicar un article a la revista Interviu la tardor de l’any 1992 on parlava del Gran Escala 2000 com a prostíbul de la jet-set i aportava documentació als fets.

Teresa Ibars, documentalista de la sèrie i usuària habitual de la nostra biblioteca, identifica, gràcies al Fons Xavier Vinader que està dipositat a la nostra biblioteca, a l’autor de l’havanera “El meu avi”, José Luís Ortega Monasterio, com a soci d’un dels principals proxenetes de la Costa Brava.

La investigació deixa al descobert una xarxa de clubs on era habitual explotar menors d’edat, amb més d’un centenar de dones explotades a tot Espanya.

En aquestes imatges podeu veure a la Teresa Ibars, just fa un any, el mes d’octubre de 2023, consultant els fons al Pavelló de la República i essent filmada per un equip de TV3.

I aquí una de les notes manuscrites per Vinader on apareix el nom d’Ortega Monasterio.

Si voleu saber més coses sobre el cas us recomanem visioneu aquesta magnífica docusèrie!


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie “Asalto al Banco Central”amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  

Avui divendres dia 8 de novembre s’estrena a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981.

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entren a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola.

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores.

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants.

 Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

Aquí teniu una mostra d’alguns dels materials que hem deixat:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Estrenada la segona temporada del programa “Quanta Guerra!” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Fa un parell de setmanes es va estrenar una nova temporada, la segona, del programa Quanta Guerra!, una producció de TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic.

Es tracta d’una sèrie documental que narra les històries personals dels avis de persones conegudes dins l’àmbit mediàtic i cultural català durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.

El periodista Eloi Vila és el presentador i motor de la recerca de totes les històries. Els personatges convidats viatgen amb ell per descobrir com van viure els seus avantpassats aquells anys convulsos.

El programa destaca per la seva capacitat de combinar elements documentals amb entreteniment, oferint una visió íntima i emotiva dels efectes de la guerra en les famílies catalanes. Cada capítol porta els espectadors a un viatge al passat, revelant vivències i records que sovint han quedat silenciats durant dècades.

Són moltes les persones que, durant el llarg i obscur període de la dictadura franquista, no van parlar de la guerra: per por, prudència o simplement per voler oblidar un dels episodis més sagnants de la història del nostre país.

Quanta guerra!, no només proporciona una perspectiva històrica, sinó que també fomenta la reflexió sobre les conseqüències humanes dels conflictes bèl·lics.

Les generacions posteriors volen saber que va passar i és per això que programes com aquest serveixen per preservar la memòria històrica.

Les tasques de recerca i guió d’aquesta producció han anat a càrrec de la historiadora Núria Borniquel i el periodista Toni Tortajada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat aportant documentació.

En el segon capítol, per exemple, la periodista Raquel Sans reviu la història de la seva àvia Carme des de Lleida, on va començar a fer d’infermera l’any 1937, fins que va passar la frontera francesa amb tot de soldats ferits, el gener del 1939.

Per contextualitzar el tema de la sanitat durant la guerra i el paper de les infermeres van venir a consultar el nombrós material que tenim als nostres fons.

De fet, el llibre que l’Eloi regala a la Raquel sobre les infermeres catalanes el podeu trobar a la biblioteca així com material gràfic com aquest:

Si encara no heu vist els nous capítols recordeu que els podeu recuperar a la plataforma 3CAT.

Esperem que siguin tot un èxit com en l’edició anterior!


by Deixa un comentari

Documental “La red Ponzán” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis a Espanya i França gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el salconduit. Aquesta xarxa era l’anomenat Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. Eren majoritàriament anarquistes que van actuar a Occitània i a Espanya i el seu centre d’operacions radicava a Tolosa de Llenguadoc.

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari responsable de la xarxa de guies i correus. Membre de la directiva de l’Ateneu Cultural Llibertari d’Osca va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

Exiliat a França el 1939, és internat en el camp de Vernet. Després de diverses detencions, el 6 de juny de 1944 és entregat a la Gestapo i executat.

En el context de la guerra i la França ocupada, als aliats els calia comptar amb passos clandestins de la frontera espanyola que els permetessin evadir persones en perill (particularment aviadors abatuts en sòl francès) i conduir correus a les seves ambaixades i consolats. Els anarquistes del Grup Ponzán pretenien estendre i enfortir la lluita contra Franco en tots els fronts possibles i la col·laboració amb els serveis secrets aliats els aportaven finançament, armes i contactes.

El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

Foren col·laboradors destacats del Grup entre altres:  Pilar Ponzán, germana de Francisco, Joan Català, Floreal Barberà, Palmira Pla Pechovierto, Juan Manuel Barrabés, Juan Zafón, Manuel Huet, Josep Ester i Borràs, Agustín Remiro Manero, Vicente Moriones Belzunegui, Miguel Chueca, Amadeo Casares, i Eusebio López Laguarta.

La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que ens explica la història de Ponzán i la del seu grup. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

Ismael Gutiérrez (Sevilla,1973) és el director del film que aplega testimonis i documentació relacionada amb la figura del mestre anarquista per donar a conèixer les seves grans gestes.

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al nostre arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat va ser reconegut i condecorat a títol pòstum pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i Estats Units, aquest reconeixement mai li va arribar d’Espanya.

L’Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc, presidit per l’alcalde M. Pierre Cohen, li va dedicar un passeig en el seu honor.


by Deixa un comentari

Estrenada la sèrie documental “La Sagrada Familia” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Hi apareixen entre d’altres: Felipe González, José María Aznar, Enric González, Jordi Évole, Jordi Amat, Susana Griso i Pilar Rahola.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció. Se’ls acusa de cometre frau a Hisenda, blanqueig i evasió de capitals i, en definitiva, actuar sistemàticament com un clan mafiós.

Catalanista, catòlic, metge, banquer… Jordi Pujol fou detingut i condemnat a set anys de presó en un consell de guerra per activitats contra el règim de Franco. Propietari de mitjans de comunicació. Fundador del partit Convergència Democràtica de Catalunya, vencedor de les primeres eleccions autonòmiques catalanes, després de les quals va encadenar tres majories absolutes. Líder carismàtic del centredreta nacionalista a Catalunya i garant de la governabilitat d’Espanya tant amb el PSOE com amb el Partit Popular. I, no obstant això, després de més de dues dècades al poder, la figura mítica de Pujol es va enfonsar el 25 de juliol del 2014 quan va confessar que posseïa una fortuna no declarada a Andorra.

Aquesta confessió va obrir completament les comportes a les sospites d’activitats de corrupció que van acompanyar durant dècades Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, acusats d’haver aprofitat la influència política del pare per al seu lucre personal.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat per exemple amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

Per si voleu donar una ullada al tràiler del documental

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

“Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida”.


by 2 comentaris

Les Riuades de 1962 al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al programa Sense ficció de TV3 Televisió de Catalunya, es va emetre el documental “Els nens de la riuada”, on es van tractar els interrogants, encara oberts, sobre les riuades que van tenir lloc a les comarques del Vallès i del Baix Llobregat l’any 1962 i on van morir o desaparèixer més de mil persones.

Moltes de les víctimes van ser nens de qui no se n’ha sabut mai més res. Seixanta anys després, manca un registre d’infants desapareguts. Se sospita que hi va haver adopcions irregulars d’infants orfes després de la catàstrofe.

Tot va succeir durant la nit del 25 de setembre de 1962 quan una tempesta sobtada i extremadament violenta va arrasar tot el que va trobar, destruí centenars de cases i fàbriques i ocasionà milers de damnificats.

Rubí abans i després de les inundacions de 1962. Les estructures urbanes, producte del desgavell i l’especulació, no podien resistir pluges semblants.  Fons AG. Subsèrie Arxiu Gràfic (AG 13/3)
CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona

Terrassa va ser un dels municipis més afectats. L’aiguat va desbordar les rieres que travessen la ciutat i es van emportar tot el que van trobar al seu pas. Hi van morir almenys 300 persones. Alguns cossos van arribar fins i tot al mar. Pescadors de Tarragona es van veure obligats a recollir-los i enterrar-los sense que constessin enlloc.

Encara avui moltes altres famílies continuen buscant fills, germans o altres familiars desapareguts. Hi ha cossos que no s’han trobat mai. I algunes famílies sospiten que els seus fills desapareguts van ser donats en adopció i reclamen una investigació oficial.

La investigadora Esther Lázaro, reconstrueix, en aquest documental, la feina de dos anys entre arxius i hemeroteques, i d’entrevistes a testimonis, per saber què va passar amb els infants que no han aparegut i per saber si hi va haver tràfic d’infants després d’un dels episodis més catastròfics de la història de Catalunya del segle XX.

Hem de recordar també que el règim franquista va convertir aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del dictador.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim nombrosa documentació sobre el tema. Entre els nostres fons hi ha, per exemple, un catàleg, editat per la Diputació Provincial de Barcelona amb motiu de l’exposició que va tenir lloc a l’antic Hospital de la Santa Creu amb artistes tan destacats com Picasso, Dalí o Miró que van donar les seves obres per aconseguir diners pels damnificats del Vallès:

També tenim un document que recull tota la tasca duta a terme per Radio Barcelona durant les inundacions:

Fulletons com aquests que recullen experiències personals o informes:

O altres llibres que constitueixen valuoses aportacions en la recerca i la reflexió de les causes, les conseqüències, les presumptes responsabilitats i les recordances del trist esdeveniment:

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

Setmanes de rodatges al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En les darreres setmanes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat la seu de dos rodatges diferents.

Per una banda el passat dijous dia 12 de novembre un equip del programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya es va desplaçar al Pavelló per entrevistar a la historiadora i companya del CRAI de la Universitat de Barcelona Gemma Caballer i Albareda.

Especialista en la figura de Josep Maria Trias i Peitx, Gemma Caballer va parlar sobre refugiats i l’ajuda humanitària després de la Guerra Civil, fent especial esmena a la comunitat religiosa dels quàquers.

Recordeu que el fons personal d’aquest polític català exiliat a França després de la Guerra Civil es conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si teniu interès en aprofundir en la seva figura us recomanem la lectura del llibre Aidez les réfugiés! : Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers escrit per la pròpia Gemma!

Per altra banda el passat dia 16 de novembre ens va visitar Jordi Vives i Faig, historiador i antic estudiant en pràctiques d’Història Contemporània que vam tenir al Pavelló ja fa uns quants anys, encarregat de coordinar un projecte audiovisual sobre el 20N i tot allò relacionat amb la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, per a Òmnium Cultural. 

Coneixedor que al nostre arxiu custodiem nombrosa documentació sobre la temàtica, i acompanyat per un equip de filmació, van utilitzar diferents fons per tal d’il·lustrar el documental com el Fons Personal Antoni Batista i el Fons Personal Xavier Vinader.

El mateix edifici del Pavelló va servir també com a recurs audiovisual!

L’emissió d’aquest documental el divendres dia 20 de novembre pel canal de YouTube d’Omnium, va servir per retre homenatge a Maria Salvo, lluitadora antifranquista, presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora de l’Associació Les Dones del 36, que ens va deixar precisament la setmana passada.

Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va commemorar el centenari de la Maria Salvo amb aquesta entrada del nostre blog.


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie documental “España después de la guerra: el franquismo en color” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recordareu que, fa ben bé un parell d’anys, la productora catalana Minoria Absoluta va rodar una sèrie documental que s’anomenava España dividida: la Guerra Civil en color pel canal Discovery Max. Per primera vegada a televisió es mostraven imatges originals acolorides sobre el conflicte bèl·lic espanyol. En aquella ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar activament en el procés de documentació i també amb la cessió de nombrós material per la seva elaboració.

La sèrie, que es va emetre a 168 països, va tenir una molt bona acollida d’audiència i per aquest motiu es va encarregar a la mateixa productora Minoria Absoluta un nou projecte per recuperar el relat de la història recent de l’estat espanyol just en el punt on el va deixar l’anterior sèrie.  En aquesta ocasió es pretenia mostrar els principals esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que van marcar l’Espanya de la postguerra i la dictadura franquista des de la perspectiva inèdita que ofereixen les imatges digitalitzades i acolorides de l’extens arxiu de la Filmoteca espanyola. Un equip de 25 persones ha revisat i restaurant més de 500 títols procedents de l’arxiu del NO-DO.

Aprofitant la commemoració del 80è aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola, han elaborat, per una banda un llargmetratge documental històric pensat per al cinema, dirigit per Luis Carrizo que porta per títol 1939 – 1975 La España de Franco en color i que es pot veure als Cinemes Girona fins al 16 de maig. I per altra banda, una sèrie documental  que porta per títol  España después de la guerra: El franquismo en color de quatre episodis d’una hora de durada, que van des del final de la Guerra civil fins a la mort del dictador l’any 1975.

Amb l’assessorament d’un grup d’experts s’aborden de manera cronològica les diferents etapes del règim franquista i els seus efectes a la societat espanyola, així com les claus que permeten entendre la perpetuació de Franco en el poder tots aquests anys.  Per crear la sèrie ha estat necessari acolorir més de 200.000 fotogrames i 3.500 plànols, i també fotografies, retalls de premsa i documents diversos que han servit per completar la narració d’episodis essencials de la història dels que no existeixen filmacions.

Amb un territori devastat per la guerra i amb l’ombra d’un nou conflicte bèl·lic  mundial, aquesta producció arrenca en un país sumit en la pobresa. Mentre els partidaris del bàndol nacional aclamaven la figura de Franco durant la primera desfilada de la victòria pels carrers de Madrid el dia 19 de maig de 1939, milers de persones abandonaven el territori espanyol cap a l’exili. La població es preparava per afrontar nous temps marcats per l’aïllament internacional, el racionament, l’auxili social, la Secció Femenina, el control eclesiàstic en les institucions sanitàries i educatives, l’escassedat energètica i de recursos, la paralització de l’activitat industrial i la vida al camp…  la sèrie, que s’estrenarà el proper 21 de maig a les 22:30 hores pel canal Discovery Max, posarà especial èmfasi en el pla social i cultural d’aquest període històric.

En aquesta ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en les tasques de documentació del documental i el llargmetratge i ha cedit nombroses imatges del seus documents d’arxiu, com ara adhesius, fulls volants, fotografies, cartells, etc.

Esperem que novament sigui tot un èxit! No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


by Deixa un comentari

La Família Barris visita el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 28 de febrer, es va poder veure a La Família Barris de Betevé, un programa dedicat al barri de la Vall d’Hebron i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República  en fou un dels protagonistes!

 

Recordem que La Família Barris, cada dijous, es trasllada a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen a tots els barcelonins en general.

No és la primera vegada que la nostra biblioteca surt a Betevé. El passat  dia 19 de novembre de 2018 es va emetre una entrevista d’Antonio Baños a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT, concretament al programa Terrícoles i amb motiu del 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals de la ciutat de Barcelona.

Aquest cop Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre els fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vareu perdre el programa el podeu tornar a veure a la seva web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. Ens ha agradat moltíssim el resultat. Ha estat una propaganda fantàstica de la biblioteca, de l’arxiu i del projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona que no ens coneixia sàpiga que existim!

Us deixem amb un parell d’imatges del rodatge que va tenir lloc uns dies abans.