Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.
Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.
Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.
En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.
Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:
Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.
Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.
A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.
Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals.
En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.
En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.
La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.
Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!
Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació.
Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.
Han estat escrites per Xavier Juncosa i Gurguí (Barcelona, 1956), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. En Xavier ha centrat els seus estudis en les relacions polítiques entre França i Catalunya. Destaca el període que va entre els anys 1939-1945 i les relacions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Ha escrit produït i dirigit més de 100 documentals sobre temàtiques lligades a la Història, la Literatura, el Cinema, etc.
L’any 1988 guanyà el Premi Nacional de Cinema i l’any 1992 dirigí la cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona en HDTV. Ha publicat diverses novel·les, contes i textos teatrals.
A partir de l’ocupació aliada del nord d’Àfrica francès el 8 de novembre de 1942, els nous Serveis Especials francesos amb seu a Alger van decidir establir diverses antenes de contraespionatge (CE) a Espanya el trienni 1943-1945.
La primera d’aquestes antenes, anomenada TR 125, es creà a Barcelona; poc després es creà la TR 125 bis a San Sebastià i a finals de 1943 es creà la TR 200 de Madrid, que acabà centralitzant tot l’operatiu.
Els contraespies francesos a Barcelona generarien milers d’informes que estan dipositats en el Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes i que darrerament ha estat inventariats i desclassificats.
L’autor es pregunta: Quina missió tenien aquests contraespies? a qui espiaven els contraespies francesos? Espiaven a les xarxes fidels a Vichy, als serveis d’espionatge nazi, als feixistes italians, als japonesos (tota una sorpresa historiogràfica, segons Juncosa!) i als serveis d’informació espanyols de la DGS, el SIM i Falange establerts , tots ells, a Barcelona.
En el primer volum hi ha un recull d’alguns d’aquests informes i, al final, més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.
En el segon volum, centrat en el TR 200 de Madrid, es recullen alguns d’aquests informes obrint el camp geogràfic al Marroc, que va ser una altre epicentre per la importància geoestratègica de l’estret i unes 500 fitxes personals de francesos, alemanys, italians, japonesos i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler, Mussolini, Hiro Hito i Franco.
Tota aquest treball és fruit de les troballes documentals d’en Xavier a l’arxiu militar de Vincennes: més de 35.000 documents que constitueixen una novetat historigràfica importantíssima!
Des del nostre blog volem felicitar al Xavier per la feina feta! Enhorabona!
Durant la seva estada, el senyor Morell ens va explica que li agrada pintar espais que no són a la vista, que cal entrar al seu interior per adonar-se del seu contingut. Aplica la tècnica de fer representacions de 360º, d’aquesta manera es mostren tots els serveis que s’ofereixen als visitants o usuaris.
Aprofita la llum natural, cerca l’espai des d’on es contempla millor la perspectiva total i amb una simple tauleta, dibuixa i pinta les seves obres.
Després d’haver-ho fet a les terrasses d’hotels , a bars i restaurants, i altres llocs que visita, darrerament s’ha dedicat a representar les quaranta biblioteques de la Diputació a Barcelona. Pensa seguir el seu projecte amb les llibreries però abans voldria seguir pintant algunes de les biblioteques més singulars de la ciutat com la Biblioteca Arús, la de Catallunya, etc. Per això va escollir també la nostra!
Aquí teniu un primer dibuix sense aplicar el color del soterrani del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Com podeu comprovar es veuen les zones de treball intern, de consulta dels usuaris i el destinat a les prestatgeries de llibres.
Us mostrem també un segon dibuix on l’autor ja ha aplicat algunes capes de color:
Un cop acabada la tasca d’aplicar color, el senyor Morell s’emporta l’obra al seu estudi. El paper ha d’estar ben sec per poder acabar alguns detalls i completar-la.
Quan va estar definitivament conclosa ens la va fer arribar escanejada per a poder-ne fer difusió. I aquí la teniu:
Aquest és el magnífic resultat de la seva feina. Una meravella oi?
Comentar-vos que si teniu més interès i curiositat al compte de Facebook del senyor Morell podreu veure totes les biblioteques fetes. Hi trobareu també dibuixos a ma alçada del cap i la ma crispada de la Montserrat de l’escultor català Juli Gonzàlez, que representa el dolor i el patiment de la figura femenina per culpa de la Guerra Civil i obra que, precisament, va figurar en el pavelló original de l’Exposició Universal de París l’any 1937.
També un apunt del pati del Pavelló actual fet abans d’aplicar la tècnica dels 360º. Us ho mostrem a continuació:
Volem donar les gràcies al senyor Antoni Morell per la seva generositat i desitjar-li molts anys de vida creativa.
El servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permetrà demanar un exemplar en concret des de casa vostre i si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre horari habitual de 8 a 15 hores.
Com és habitual aprofitem per agrair a diverses institucions el donatiu de llibres pel nostre fons. En aquesta ocasió les institucions són:
Aquesta mostra, comissariada pel nostre usuari i bon amic Julià Guillamon i d’Eduard Vallès, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, reconstrueix la relació els quatre personaltge a través de diferents materials: dibuixos, litografies, llibres dedicats, documents i fotografies, procedents de la col·lecció de Joan Perucho, dels fons de la Fundació Palau i de les aportacions d’altres persones o entitats.
Trobarem també obres de Picasso i Miró, procedents de la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i de col·leccions particulars, acompanyades per fotografies de Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs.
A part de poeta i novel·lista, autor de llibres de gastronomia i bibliòfil, Perucho va ser també crític d’art i editor. Des del 1960 al 1970 va ser crític d’art de la revista Destino. En aquesta mateixa època va dirigir la col·lecció Biblioteca de Arte Hispánico de l’Editorial Polígrafa, que va jugar un paper fonamental en la divulgació de l’art d’avantguarda a Catalunya i Espanya.
Dins de la Biblioteca de Arte Hispánico es van publicar dos llibres fonamentals: Picasso a Catalunya(1966) de Josep Palau i Fabre i Joan Miró i Catalunya (1968) de Joan Perucho.
Palau i Fabre i Perucho l’any 1944 visiten a Miró al Passatge del Crèdit. Va ser el primer contacte de l’artista amb els intel·lectuals de postguerra. En va restar una amistat que va donar lloc a poemes i col·laboracions de Miró en diferents projectes.
En els anys de l’exili voluntari a París, Palau i Fabre va esdevenir el gran especialista mundial en l’obra de Picasso. Perucho va encarregar a Palau i Fabre un llibre que expliqués la relació amb Catalunya: el primer que es va fer.
Va ser gràcies a Perucho, que era jutge a Gandesa, i que coneixia molt bé les comarques del sud de Catalunya, que Palau i Fabre va poder reconstruir l’estada de Picasso a Horta de Sant Joan. Hi ha fotografies de Xavier Miserachs i de Leopoldo Pomés que documenten la recerca que van fer.
Us recordem que la Fundació Palau és el centre d’art de Caldes d’Estrac, amb exposicions permanents i temporals per a a tots els públics. Va ser inaugurada l’any 2003 amb la voluntat de conservar, gestionar, exhibir i difondre els fons artístics que constitueixen la col·lecció d’art donada per Josep Palau i Fabre, col·leccionista d’art i considerat com un dels especialistes mundials més prestigiosos sobre la vida i l’obra de Picasso, del qual n’era amic personal.
La seva seu es troba als edificis de Can Muntanyà i Casa de les Monges de Caldes d’Estrac, poble tradicionalment vinculat a la creació artística degut a les estades que hi feren Verdaguer, Joan Maragall o Apel·les Mestres, entre d’altres.
No us perdeu aquesta exposició. Teniu temps fins el 19 de setembre per visitar-la!
Aquest semestre, Aibor Moreno Bezares, del del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, ha volgut escriure un post sobre uns àlbums de cromos que hem rebut recentment pel fons d’arxiu.
No és la primera vegada que parlem d’aquesta temàtica en aquestes pàgines. Fa uns quants anys vam explicar-vos que acabàvem de rebre un donatiu que contenia àlbums de cromos. En aquesta ocasió seguim completant la informació sobre aquest tipus de col·leccionables.
Us deixem amb les seves paraules:
En 1920 l’empresa alimentària Nestlé va editar el denominat Àlbum Timbres, dissenyat per a col·leccionar 120 sèries de 12 cromos sobre una gran varietat de temes, en la seva major part de caràcter científic i cultural. L’àlbum conformava una atractiva enciclopèdia capaç d’interessar a nens i pares. Completar-ho es va convertir en una activitat que implicava a tota la família. Per als àlbums successius, Nestlé va aconseguir la col·laboració de reconeguts experts que es van encarregar d’escriure textos divulgatius de gran rigor i qualitat, per als quals els cromos servien d’il·lustració. Es va iniciar, d’aquesta manera, una etapa que duraria fins als anys setanta del segle vint, durant la qual el col·leccionisme de cromos va aconseguir una enorme popularitat, mantenint sempre el seu caràcter familiar.
A Catalunya i a la resta d’Espanya, donat el seu endarreriment econòmic i la menor capacitat de consum de la població, l’aparició dels productes de Nestlé va ser més tardana, de manera que el primer àlbum es va publicar el 1930. Durant la Segona República es va mantenir una intensa activitat en la publicació de nous àlbums que va ser interrompuda per la Guerra Civil i, especialment, per la depressió del franquisme autàrquic. El 1955, coincidint amb la recuperació econòmica després de la llarga postguerra, es va reprendre el col·leccionisme, que va conèixer una nova etapa d’esplendor en la segona meitat d’aquesta dècada. Per a milions de nens de tot el món, col·leccionar els cromos de Nestlé es va convertir en una activitat il·lusionant i, alhora, educativa. Avui, els àlbums de Nestlé constitueixen un valuós i bell llegat de més de dos-cents àlbums que componen la col·lecció.
Els cromos, els dibuixos dels quals destacaven per la seva gràcia i estil, arribaven als consumidors a través de les xocolates Nestlé de l’època, formant part de la tauleta com un element més de l’embolcall, i permetien emplenar i completar l’Àlbum Nestlé. Els àlbums editats estaven destinats a col·leccionar els cromos de diferents temes que s’obtenien canviant els punts aconseguits en comprar xocolates de la marca. El bescanvi era 1 cromo per 5 punts. També es podien sol·licitar per correu els cromos que faltaven adjuntant els cromos repetits (10 cromos repetits per 1).
Es tracta, doncs, d’un instrument de fidelització respecte a la marca, animant la compra repetida i per les seves característiques formals i pel context en què apareixen podem afirmar que es tracta d’una campanya de publicitat.
L’aparició dels àlbums de Nestlé va tenir gran transcendència en els mitjans de comunicació des de ben aviat. Fins a tal punt es van fer populars que el mateix any del llançament del primer d’ells, ja va aparèixer algun anunci breu sobre l’intercanvi de cromos.
La gran novetat tècnica que presentaven els cromos de Nestlé enfront dels existents llavors a Espanya era que s’autoenganxaven sense necessitat de cola. N’hi havia prou amb una mica de saliva per a aconseguir aquest efecte, predecessor del modern autoadhesiu.
El primer àlbum publicat a Espanya data de l’any 1930. L’Àlbum Nestlé va constituir en aquells dies una completa enciclopèdia gràfica composta de 600 cromos distribuïts en 50 sèries de temes tan variats com animals, monuments antics, inventors, imprudències o perills del carrer, entre altres. Al seu torn, cada sèrie era presentada per un producte Nestlé, el nom del qual figurava en els cromos, acompanyat a vegades de l’eslògan publicitari.
Abans que l’edició dels àlbums quedés truncada a causa de la Guerra Civil, els col·leccionistes espanyols van tenir l’oportunitat d’acostar-se a les meravelles del món (1932), Narracions selectes (1933), Curiositats de l’Univers (1933) i Estrelles del cinema (1936).
La promoció de les xocolates a través dels àlbums va reprendre’s a Espanya el 1955, amb l’edició del primer àlbum de la postguerra, La història de la xocolata. Va començar així una època en la qual els àlbums van ser rescatats i van viure uns anys d’apogeu, amb la publicació dels tres àlbums de les meravelles de l’univers, el 1956, 1957 i 1958, i Els misteris de les profunditats submarines (1959).
En els anys 60 els àlbums continuen sent un mitjà molt emprat per Nestlé. La ruta vivent (1960), dedicat a la circulació i la seguretat viària, Terres llunyanes (1961), Els viatges d’Ulisses (1962), La conquesta dels Andes del Perú (1963), Els jocs olímpics (1964), Panorama de la història d’Espanya I i II (1965 i 1967), constitueixen un ampli ventall de títols on es posa de manifest el bon acolliment que encara mantenien els àlbums de cromos tradicionals de Nestlé.
L’esport vist pels seus asos, de 1968, va ser l’últim dels àlbums publicats per Nestlé a Espanya. Era una col·lecció de 12 fascicles, cadascun dedicat a un esport, amb 24 cromos cada un d’ells , que estava lligada a la promoció «A Mèxic amb Nestlé», i el públic de la qual era també adult. Contemplats en el seu conjunt, els àlbums publicats per Nestlé formen una interessant enciclopèdia del saber, que en aquells anys era un cobejat instrument per als nens en edat escolar, ja que l’oferta editorial infantil, amb algunes excepcions, era molt limitada, i els llibres de text eren sobris i monòtons. El progrés social va fer millorar tots dos aspectes, alhora que disminuïa l’afició pel col·leccionisme de cromos.
1. Ocells antòfils. 2. Com sobren els fulles. 3. Biotècnica. 4. Races humanes. 5. En les entranyes de la terra. 6. Animals transparents. 7. Els cactus. 8. Els pèls, medis de defensa. 9. Llums vivents. 10. Llagosta i grills. 11. Flors gegants. 12. Insectes rars. 13. Peixos fantàstics. 14. El sepulcre de Tut-Ank-Amon. 15. Ferrocarrils de muntanya. 16. La natura és un arquitecte prodigiós. 17. Els cantors del bosc tropical. 18. Les serps als arbres. 19. En l’origen de la vida. 20. La mar contra la roca. 21. La ingenuïtat de les aranyes. 22. Com es construeixen els ponts. 23. Protecció de la prole. 24. Màquines per elevar carreguis. 25. Els faisans. 26. Plantes parasitàries. 27. Del lleuger avió al gegant de l’aire. 28. Plantis supervivents del període glacial. 29. Cap al fons de la mar. 30. Màscares de ball en els pobles primitius. 31. Curiosos caps d’insectes. 32. Plantis carnívores. 33. Una cadena de muntanyes a través dels temps. 34. Vestits típics regionals d’Espanya. 35. Vestigis d’antigues civilitzacions. 36. L’art del tatuatge. 37. El món polar. 38. Descendents actuals d’animals prehistòrics. 39. A cada ocell el seu bec. 40. De l’antiga galera al navili modern.
El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.
1. Mol·luscos marins sense petxina. 2. Com s’imaginen els salvatges als seus avantpassats. 3. Un llac en un got d’aigua. 4. El país dels atzavares. 5. Antany i actual. 6. Albergs d’animals. 7. Els antropòfags. 8. Els corals. 9. Fruits tropicals. 10. Somnis de la tècnica. 11. Els quiròpters o Ratpenats. 12. Civilització palafítica. 13. Les abelles. 14. Els tresors de la terra. 15. Les constel·lacions. 16. Ocells de rar plomatge. 17. Al país del sol naixent. 18. Animals que no es troben als jardins zoològics. 19. Els mitjans de transport a la Xina. 20. L’era de les comunicacions ràpides. 21. Origen dels elefants. 22. Escenes de vida índia. 23. Peixos exòtics d’adorn. 24. Corea i els seus habitants. 25. Ferrocarrils curiosos. 26. Animals versicolors. 27. Races que s’extingeixen. 28. Ocells del paradís. 29. Les petxines més belles. 30. Del mineral a l’acer. 31. Mare i fill. 32. Les libèl·lules. 33. Concurs de bellesa. 34. La lluna. 35. Cures maternals en els insectes. 36. Racons d’Espanya. 37. Les lluites entre animals. 38. L’hulla blanca. 39. Les formigues. 40. Capritxos de la naturalesa.
El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.
Volum I: 1. La barrera del so. 2. Explorant el món submarí. 3. Els gratacels. 4. Alguns “reis” de la mar. 5. El sol i els planetes. 6. La caça de la balena. 7. El difícil cultiu de les orquídies. 8. Els segells de correus més rars. 9. Els fongs misteriosos. 10. Visita a un submarí. 11. L’àtom. 12. La interessant experiència de la Kon-Tiki. 13. Animals disfressats de plantes. 14. Els colorants naturals. 15. La història de la ràdio. 16. La meteorologia. 17. De Gutenberg al gravat al buit. 18. Les meravelles del món soterrani. 19. El cinema. 20. Els raigs X. 21. Els misteris de les grans altituds i profunditats. 22. Del tam-tam al telèfon. 23. La televisió. 24. El que podem veure en el cel.
El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada amb la següent dedicatòria: “Dediquem aquest àlbum -Les meravelles de l’Univers- a tots els que saben apreciar en la seva mesura de grandesa aquesta meravella que hem vingut a dir Univers i que la mà del Creador va posar al nostre abast“. A més, en el preàmbul es diu: “Guardin els joves aquest nou àlbum i col·leccionin els seus cromos, com a parenceria de refinament bon gust i de selecta cultura que en anys esdevenidors li recordarà les més sanes il·lusions dels feliços dies de la seva joventut“. També trobem un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta-vuit sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.
Bibliografia
Carlos Barciela López (dir.): “Ciencia y color en los álbumes de Nestlé. Medio siglo de publicidad y cultura (1921-1966)”. Universitat d´Alacant / Universidad de Alicante, Servicio de Publicaciones. 2018.
Avui, dijous 29 d’abril es commemora el Dia Internacional de la Dansa.
En aquesta data va néixer Jean-George Noverre, (París, 29 d’abril de 1727- Saint-Germain-en-Laye, 19 d’octubre de 1810) ballarí i professor, considerat el creador del ballet modern.
Segons el projecte DiesInternacionals.cat l’objectiu d’aquesta celebració és atreure l’atenció sobre l’art de la dansa, revelar la seva universalitat i enderrocar les barreres polítiques, ètniques i culturals per reunir les persones de tot el món entorn d’un mateix llenguatge: la dansa.
L’Associació de Professional s de la Dansa de Catalunya (APdC) des de l’any 1989 se suma a aquesta celebració amb un seguit d’actes per reconèixer l’esforç dels seus professionals i acostar aquest art a la ciutadania.
El passat dia 24 d’abril al Pavelló de la República va tenir lloc la mostra coreogràfica de l’Escola de Dansa Neus Garcia.
Ubicada a la Vall d’Hebron, l’escola, fundada gràcies a l’Associació de Veïns del barri, l’any 1987, porta més de 35 anys dedicats a l’ensenyament i la pràctica de la dansa.
A finals de l’any 2020, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.
La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.
D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.
Enguany podem seguir amb la tradició i celebrar Sant Jordi!
Continuem vivint una situació excepcional que no ens permet viure la Diada plenament. Malgrat tot, aquest 23 d’abril, hi ha diverses activitats programades a les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona per a poder gaudir del dia del Llibre i la Rosa.
El professor Lluis Agustí de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, usuari i bon amic de la biblioteca, és un expert en la matèria. La seva tesis doctoral sobre L’edició espanyola a l’exili de Mèxic és una molt bona lectura per si voleu aprofundir en el tema de les edicions d’exili.
La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.
Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic.
L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”.
El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.
Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.
L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.
Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.
Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposiciófins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 