Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de novembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja podeu consultar les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest mes de novembre.

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Recordeu que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin, amb una novetat important: s’ha posat en marxa el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

Com és habitual us fem saber que a la xarxa social Pinterest teniu una presentació de les novetats:

I entre totes volem destacar especialment aquests catàlegs d’exposicions que contenen materials del nostre fons:

Volem aprofitar als professors Carles Viñas i Conrad Vilanou la donació de totes aquestes obres:

I, en darrer lloc, agrair també a Sergi Puyó i Paretas la donació de la nova edició d’aquesta obra:

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by Deixa un comentari

Exposició: “Pere Calders. Escriptor i dibuixant” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX.

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta.

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina.

Calders, conegut per llibres com Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966) s’ha convertit en un dels clàssics de la literatura catalana del segle XX. Acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va viure a Mèxic entre 1939 i 1962. Va escriure nombrosos articles sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats.  

Precisament en aquesta exposició, s’han reunit molts materials inèdits de l’època de l’exili de l’escriptor. Calders va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, dissenyador de llibres i va tenir muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.

Guillamon i el dissenyador de l’exposició Àngel Uzkiano, també són autors del llibre que acompanya l’exposició, editat per Barcelona Llibres, el segell editorial de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 300 il·lustracions d’aquesta faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants.


La presentació del llibre es farà el pròxim 26 de novembre, a les 18.30 hores. A la mateixa biblioteca Jaume Fuster.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie “Asalto al Banco Central”amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  

Avui divendres dia 8 de novembre s’estrena a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981.

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entren a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola.

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores.

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants.

 Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

Aquí teniu una mostra d’alguns dels materials que hem deixat:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Tots Sants i Castanyada 2024!

Tenim a tocar la festivitat de Tots Sants. És el moment de l’any en què es recorda els difunts i també hi ha el costum de menjar castanyes i de fer panellets i moniatos.

De fet, la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

Retre culte als morts és un tret comú en moltíssimes cultures del món.

Amb l’arribada del cristianisme la festa va adoptar connotacions religioses i quan es va estendre per terres americanes la festa de Tots Sants es va barrejar amb les creences indígenes de culte als morts.

Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral.

Hi ha una representació estretament vinculada amb la festa de Tots Sants: Don Juan Tenorio, l’obra de José Zorrilla, publicada el 1844 que narra les aventures d’un galant mític que ja era present en peces del segle XVII, com ara El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina, o Le festin de Pierre, de Molière. Com que els difunts tenen un paper destacat en la resolució de l’argument, les representacions de Don Juan Tenorio esdevingueren una tradició de Tots Sants.

De fet, com a exponent del romanticisme castellà va adquirir una gran fama i, sobretot, a la segona meitat del segle XIX, es representava any rere any en dates pròximes a l’1 de novembre a la majoria de teatres de Barcelona. També va començar a interpretar-se en mans d’actors amateurs en un gran nombre d’ateneus i societats populars.

Amb el pas dels anys es va fer popular representar-lo a l’exterior, sobretot en escenificacions adients amb el to de la festa. Això vol dir sota la llum de torxes i, sobretot, en cementiris com el modernista del barri del Poblenou de Barcelona.

A la nostra hemeroteca hem trobat aquest número del 30 d’octubre de 1931 de L’Esquella de la Torratxa setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona l’any 1872 dedicat a Tots Sants.

A la portada s’hi pot veure la mort de la monarquia d’Alfons XIII amb el títol: La mort que fa temps s’esperava. I ha arribat gràcies a la recentment proclamada República.

I a l’interior hi apareixen aquestes divertides imatges del president Azaña com a Don Juan.

En una el podem veure recitant a la República i en l’altre al cementiri enfrontant-se als seus fantasmes polítics.

Ens han semblat molt divertides i un bon exemple del que hem explicat sobre aquesta tradició teatral. Bona Castanyada a tothom!


by Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera

L’any 2024 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974), un dels arqueòlegs més destacats del segle XX i figura cabdal de la vida acadèmica i política catalana del segle XX.

Format a Alemanya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia. Va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. També va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), impulsant l’autonomia i la modernització de la institució malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat.

Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra.

Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la  Universidad Nacional Autónoma de México i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO.

A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

El passat divendres dia 25 d’octubre la Universitat de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans van donar el tret de sortida a una sèrie d’actes institucionals per commemorar el 50è aniversari de la mort de Bosch i Gimpera.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en aquesta efemèride.

El primer acte que s’ha celebrat va ser a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, va inaugurar l’homenatge i, tot seguit, va intervenir Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015).

Va assistir també a l’acte l’antropòloga mexicana Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera que va visitar la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El Museu d’Arqueologia de Catalunya retrà també homenatge a Bosch i Gimpera amb la mostra temporal El museu somiat. Pere Bosch i Gimpera i el MAC, amb una selecció de fotografies conservades a l’arxiu històric del centre per conèixer i la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny.

L’exposició es podrà visitar del 14 de novembre al 16 de març de 2025 i està comissariada per Àngels Casanovas Romeu, arqueòloga.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch i Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria de Bosch i Gimpera des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch i Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni que organitza els actes cedint la reproducció d’aquest cartell de la nostra col·lecció:

Tot i que el Fons Personal Bosch i Gimpera està dipositat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, als nostres fons també podeu trobar nombrosa documentació sobre la seva figura. A tall d’exemple us mostrem aquest altre cartell:

I aquest meravellós fulletó sobre protecció del patrimoni cultural editat l’any 1937 durant la Guerra Civil espanyola que porta la seva signatura:

En darrer lloc, dir-vos que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya dedicada a l’Any Bosch Gimpera  trobareu més informació.


by Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.


by Deixa un comentari

48H Open House Barcelona 2024

Aquest cap de setmana, els dies 26 i 27 d’octubre, se celebra la 15a edició del festival d’arquitectura 48H Open House BCN que té com a objectiu promoure l’arquitectura i ajudar a entendre-la com a component imprescindible de la cultura.

El festival dona visibilitat a la figura dels arquitectes i fidelitza públics interessats en l’arquitectura de la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana obrint les portes de més de dos-cents edificis per a promoure una doble reflexió al voltant de què és important en l’arquitectura i que li dona valor.

Aquesta 15a edició estarà centrada en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort.

Com és habitual en aquests darrers anys l’edifici del Pavelló de la República forma part de la programació del festival que compta amb multiplicitat d’activitats a diverses ciutats i que rep el suport d’un miler de persones voluntàries per organitzar-les.

Si us ve de gust podeu venir a visitar el Pavelló el diumenge dia 27 de 10 a 19 hores en visita guiada sense inscripció prèvia!

No us perdeu aquest esdeveniment lúdic, gratuït i obert a tothom!

Aprofitem l’avinentesa per mostrar-vos unes imatges de la fantàstica maqueta que els companys de l’associació cultural El Globus Vermell han fet amb el Laboratori de Maquetes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a l’exposició “But Live Here? No thanks. Surrealism and Anti-Fascism“, que es va inaugurar el passat dia 15 d’octubre al museu d’Art Lenbachhaus de Múnic.

La maqueta mostra el Pavelló de la República tal com era l’any 1937 quan va ser construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per representar l’estat espanyol a l’Exposició Internacional de París.

No us sembla meravellosa?


by Deixa un comentari

Ismael: becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Cada curs acadèmic tenim assignat un becari a la biblioteca. Són estudiants de la Universitat de Barcelona que provenen de la Facultat de Geografia i Història o de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Aquest curs 2024-2025 tenim una casuística especial!

Deixem que ell mateix ens ho expliqui:

Soc l’Ismael Molero Genado, graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

Actualment, estic fent el segon curs del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia a la Facultat de Geografia i Història.

El curs passat vaig fer la part més “teòrica” de la formació, enguany, en canvi, només tinc dues assignatures: d’una banda, el Treball Final de Màster, i per l’altra, les pràctiques curriculars.

Aprofitant aquest segon any “més lliure” vaig creure oportú que podria provar sort i optar a una Beca de Col·laboració.

Quan vaig omplir la sol·licitud de la beca vaig triar entre dues opcions, una de les quals era el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. He de ser sincer quan dic que no coneixia del tot bé aquest CRAI de la Universitat de Barcelona. Havia sentit parlar alguna cosa, potser havia vist el seu nom quan veia la localització d’un llibre al Cercabib… o bé per la seva coneguda col·lecció de cartells!

En un principi no sabia que em trobaria:

-Que farà un historiador de l’art, amb interès per l’art medieval, en un lloc dedicat a la història contemporània? (pensava)-.

Però ara, puc dir que he encertat optant per aquesta oferta. Estic molt a gust amb les meves tasques com a becari: començant amb la recepció d’usuaris, on et trobes a investigadors, estudiants i persones interessades pel lloc; la col·locació diària de llibres i fullets, la cerca de llibres per préstec o la pujada de novetats al Pinterest.

El motiu pel qual penso que he vingut al lloc adequat és quan en el transcurs d’aquestes tasques trobes veritables joies per a un historiador de l’art: des de llibres amb enquadernacions i edicions espectaculars, objectes ben interessants, a fullets i cartells amb imatges i proclames molt originals.

Entre altres coses, també he tornat a despertar el meu interès pel període de la Segona República i la personalitat de Manuel Azaña Díaz, un polític i escriptor a qui admiro profundament, però m’aturo aquí amb aquestes declaracions…no vull que se’m vegi “massa” el moll de l’os…

També m’ha obert una nova finestra de cara al futur: el treball en un arxiu-biblioteca, una tasca que he descobert que m’agrada molt i que podria ser una sortida de futur.

A banda de ser el becari d’aquest any (de dilluns a dimecres) també he decidit fer les meves pràctiques curriculars del màster (dijous i divendres). Aquesta va ser una decisió d’última hora, dues setmanes després de ser becari vaig pensar que podia ser una bona experiència passar tota la setmana en aquest indret.

Gràcies a això crec que d’aquí sortiré amb una gran formació, amb més coneixements, amb més criteri, amb més capacitat de resolució i treball.

Però tot això no seria possible sense les dues persones que tarda rere tarda estan amb mi i em guien en aquest contenidor de la història: la Judith i la Fuensanta, dues grans professionals a les quals vull agrair l’esforç per ensenyar-me tot el que saben en aquests moments de canvi.

També vull agrair a la Lourdes, la responsable de la biblioteca, l’oportunitat que m’ha donat de fer tant la beca com les pràctiques a la institució.

Certament, els mesos que em queden aquí seran intensos, però molt enriquidors!