Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Albert Roqué


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Movimiento de Unidad Republicana en Francia

El fons Movimiento de Unidad Republicana fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l’estiu del 2023 per Albert Roqué.
El fons conté:
• Documentació interna del MUR (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, resolucions, butlletins d’adhesió, etc.) i correspondència, molt especialment de la Delegació de Bordeus (Gironde), dirigida per José Burell.
• Correspondència de José Burell y de Mata, com a membre del Consell assessor del MUR, com a assessor jurídic del CADI (Centre d’Action et de Défense des Immigrés) i com a integrant de la Secretaria del Comité France–Espagne, relacionada amb l’ajut als refugiats espanyols a França.
• Documentació interna de diversos organismes de suport als refugiats espanyols a França, com el Centre d’Action et de Défense des Immigrés o el Comité France – Espagne.
• Papers i correspondència personals de José Burell relacionats amb el seu exili a França.

Durant la segona Guerra Mundial els republicans espanyols exiliats a França, units sota el paraigua de l’organització antifranquista Unión Nacional Española, creada el 1942 i promoguda pel Partit Comunista d’Espanya (PCE), van lluitar contra l’ocupació nazi de França.

A partir de l’alliberament de França, l’any 1944, una part dels membres de la Unión Nacional Española (Izquierda Republicana, Unión Republicana, federals, independents, catalans, bascos i gallecs) decideixen unir-se i crear un nou moviment: el Movimiento de Unidad Republicana. El març de 1945 se celebra a Tolosa de Llenguadoc el primer Congrés del MUR amb l’objectiu de:

1- Incrementar inmediatamente la “acción política en el extranjero y España para la preparación de la lucha integral contra Franco y la Falange
2- Llamar a todos los republicanos españoles para que secunden y refuercen la acción y lucha del “Movimiento de Unidad Republicana”.
3- Hacer un fervoroso llamamiento a todos los patriotas, de cualquier credo, tendencia o matiz, para que aunen y refuercen la acción y lucha “netamente republicanas” del Movimiento de Unidad Republicana.

Per afavorir aquest moviment d’unitat de tots els espanyols antifeixistes, la Unión Nacional Española va ser oficialment dissolta el 25 de juny de 1945 i el mes següent ho feu la seva homòloga catalana promoguda pel PSUC, l’Aliança Nacional de Catalunya. El MUR esdevé l’organisme específicament republicà de la resistència, que aspira a realitzar, unit a la resta de partits i organitzacions antifeixistes espanyoles, un programa de lluita contra Franco, per la República i la legalitat constitucional.

El Movimiento de Unidad Republicana va celebrar el seu segon Congrés el març de 1946 on va acordar que els afiliats es deslligarien de manera voluntària dels partits polítics d’origen existents a França i que acceptaven la disciplina política i orgànica aprovada en aquest congrés.

José Burell y de Mata (Madrid, 1908-1998). Era fill de María Luisa de Mata y Regüeiferos, comtessa de Torre Mata, i del ministre d’Alfons XIII, Julio Burell y Cuéllar.


Es va fer pilot civil el 1930 i posteriorment va obtenir el títol de pilot d’avions de transport. En esclatar la Guerra Civil es va presentar voluntari a l’aeròdrom de Getafe i va ser enquadrat a la 1a Esquadrilla del Grup 21, volant en avions Breguet XIX.

Va ser destinat a Extremadura i després a Andújar (Jaén) on va operar durant els mesos d’agost i setembre de 1936. Es va especialitzar en missions de bombardeig, per posteriorment formar-se per tripular els bombarders lleugers Polikarpov RZ “Natacha”. El novembre de 1938 va esdevenir tinent.

En finalitzar la Guerra Civil es va exiliar a França, on va combatre a la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial. El segon Congrés del MUR celebrat el 1946 el va nomenar membre del Consell assessor de la Delegació de La Gironda. També va ser assessor jurídic del Centre d’Action et de Défense des Immigrés (CADI) i va formar part de la Secretaria del Comitè France – Espagne.

El fons DPP (MUR) ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament des de l’any 1940 fins al 1983 i s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by 3 comentaris

El Fons ASOCS (Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad) custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En un post que vam publicar el març de l’any passat, ja vam parlar-vos del fons ASOCS, cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué.

L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del Cos de Seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Representava als grups civil i uniformat de la policia, tenia com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tots els ciutadans de l’estat espanyol i la seva finalitat era l’agrupació i el control de tots els membres de la policia refugiats a França. Desconeixem la seva data de dissolució, tot i que l’últim número de la seva publicació Ley, és del febrer-abril de 1952.

El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

A partir de les dades personals i professionals dels associats que proporciona aquesta documentació, hem elaborat una base de dades local que, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i dels nostres becaris, ja es pot consultar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.). Malauradament, en la majoria dels registres no disposem d’informació per a tots els camps.

El nombre total d’associats era de 888, 589 dels quals pertanyien a l’Estat, 197 a la Generalitat i 4 a l’Estat i a la Generalitat. D’aquests, 337 eren del Cos uniformat i 201 del Cos civil. Respecte al lloc de naixement, uns 250 eren de Catalunya i el País Valencià i la resta de gairebé tots els territoris de l’Estat espanyol (Galícia, País Basc, Extremadura, Múrcia, Castella, etc.). Pel que fa a la categoria professional, destaquen els agents i els guàrdies de 1ª i 2ª classe, els caporals, els sergents i finalment els tinents. Només hi ha dos comandants i tres comissaris. De molts d’ells també sabem que van estar al front durant la Guerra Civil espanyola.
En relació amb el domicili, la professió i la situació familiar a l’exili, destaquen els que vivien a París, treballaven en feines poc qualificades (agricultors, fusters, obrers, paletes, mecànics, xofers, etc.), eren casats i molts d’ells no tenien la família a França.
D’entre els 888 associats hi ha només dues dones, una auxiliar comptable i una mecanògrafa, que treballaven respectivament com a auxiliars d’oficina al SIM i al Ministeri de Governació. Una d’elles estava casada amb un funcionari del Cos de Seguretat (Grup Civil). També hi ha dos Brigadistes Internacionals, un ucraïnès, Chohét Fernando Beiguilman, i un polonès, Romualdo Gurbiel Kasprykosker, que hem incorporat al portal web SIDBRINT.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili- ocupa 0,40 metres lineals, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Per últim, volem agrair als nostres estudiants en pràctiques i becaris, la feinada que han fet buidant aquesta documentació i incorporant la informació a la base de dades. Moltíssimes gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez.

El fons ASOCS també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.


by 2 comentaris

Vinils amb història

Avui us volem mostrar unes caràtules de vinils amb molta història. Han passat a formar part de la nostra fonoteca gràcies a la donació del nostre usuari i bon amic Albert Roqué.

A la dècada dels anys 60 i 70 van ser nombrosos els cantants que, des de l’exili, van cantar per la llibertat i van lluitar contra el règim franquista. Van sortir del país i gravar els seus discs a l’estranger per la impossibilitat de fer-ho a l’estat espanyol on s’aplicava una forta censura.

Suècia va ser un dels països que es va solidaritzar amb Espanya. Allí es va editar l’any 1965 l’EP Canciones de la resistencia española de Chicho Sánchez Ferlosio (1940-2003), cantautor espanyol fill de l’escriptor i membre de la Falange Rafael Sánchez Mazas, gravat a l’estat espanyol de manera clandestina l’any 1963.

gallo_2Molts el consideren el primer disc gravat amb cançons d’autor. En recull sis: Coplas del tiempo, Los gallos, Canción de soldados, La paloma, Canción de Grimau i A la huelga. A la contracoberta s’indica: “Se silencia el nombre del autor por razones de seguridad”.

El dibuix que il·lustra el disc és del pintor espanyol José Ortega, i s’inspira en la cançó Los gallos, coneguda també com Los dos gallos o Gallo negro, gallo rojo.

 

L’any 1975 a Estocolm, a rel dels darrers afusellaments del franquisme, es va celebrar un acte de solidaritat que va tenir lloc a la Casa de la Cultura d’Estocolm, just cinc dies abans de la mort del dictador. L’acte el va organitzar el Club Suec-espanyol d’Estocolm i hi van actuar cantants, actors, poetes i dramaturgs espanyols i suecs.

Entre els cantants espanyols hi havia José Barba, exiliat a Suècia, que va cantar la cançó  Julián Grimau de Chicho Sánchez Ferlosio. Aquesta cançó va aparèixer al disc suec de Chicho de 1965 com a homenatge al dirigent comunista afusellat pel règim franquista aquell mateix any.

L’any següent, al 1976, s’edita un spanien_75 LP que recull aquest acte: Spanien-75. Solidaritet mot fascismen: Espanya-75. Solidaritat contra el feixisme; Ytf, 1976.

És un disc col·lectiu on, a la portada, apareix un gall vermell, en al·lusió a la cançó  “Los dos gallos” de Chicho Sánchez Ferlosio.

Si ens adonem el gall vermell de la caràtula del disc ja no és a la presó i es mostra lliure amb les urpes en alerta… el feixisme estava a punt de desaparèixer amb la mort del dictador.

 

companerosTambé a Suècia, l’any 1977,  el cantautor José Barba edita  el seu primer  LP que porta per títol Compañeros… ¡unidos! (Ytf, 1977).

A la portada apareix una foto de Madrid durant la Guerra Civil on es pot llegir: Obreros mineros campesinos, empleados soldados, estudiantes intelectuales.

A més en suec diu: “Spanien 1936-76. 40 år av kamp”: Espanya 1936-1976. 40 anys de lluita.

L’àlbum és desplegable i conté, al seu interior, les lletres de les cançons en castellà i suec, amb una fotografia de fons d’una parella de la guàrdia civil.

Hi ha sis cançons a la cara A i set a la cara B que parlen de la lluita contra el feixisme, de resistència contra les injustícies que estan succeint a l’estat espanyol, parla d’esperança amb cançons d’homenatge als caiguts en la lluita. El disc, que pren el nom de la darrera cançó, té un text en suec a la contraportada de Joaquín Masoliver, professor espanyol de la Universitat d’Estocolm.

 

suecia-7En sång, ett vapen és un disc que procedeix de la gravació d’un programa de televisió amb el mateix títol, editat l’any 1965 i interpretat per l’actriu i cantant sueca Evabritt Strandberg (Estocolm, 1943). El títol significa “Una cançó, una arma” i és una recopilació de cançons traduïdes i adaptades del castellà al suec per Jacob Branting  i adaptades al cant, guitarra i piano per Ulf Björlin.

La coberta reprodueix una famosa fotografia de dos guàrdies civils durant la vaga dels miners asturians de 1962.

Es canten dues de les cançons de Chicho Sánchez Ferlosio.  Jacob Branting les va editar en un cançoner amb les partitures i les lletres en suec: En sång, ett vapen. 6 spanska motståndssånger: Una cançó, una arma. Sis cançons de la resistència espanyola.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Albert aquest magnífic donatiu! Moltes gràcies!