1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Pràctiques al CRAI Pavelló de la República: el cas d’en Miquel Casellas.

Us hem parlat diverses vegades aquí, al nostre blog, d’en Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que, tot i estar confinat a casa seva, ha treballat de valent el darrer quadrimestre per a poder completar les seves pràctiques.

Ja finalitzades, en Miquel ens ha enviat aquestes paraules a mode de resum i comiat que volem compartir amb tots vosaltres:

El meu nom és Miquel Casellas, estudiant del màster Humanitats Digitals a la Universitat de Barcelona, i he tingut la sort de realitzar les pràctiques universitàries al Pavelló de la República. Vull agrair a la Lourdes Prades les facilitats que em va posar per entrar al Pavelló, i sobretot a la Judith Montserrat, per esforçar-se al màxim per coordinar-nos i acompanyar-me malgrat les complicacions sorgides en un any tan estrany. 

Per resumir, divideixo les meves tasques en tres categories: exposicions virtuals, xarxes socials i bloc.

El web del Pavelló conté 51 exposicions virtuals, algunes molt recents i d’altres que ja tenen més de 10 anys. Repassar-les per refer enllaços que ja no funcionen o per afegir nous recursos ha estat una tasca realitzada, quan no, directament, decidíem canviar totalment l’aspecte de l’exposició en qüestió. És el cas de l’exposició Joan Comorera i Soler (1895-1958), en que es va mantenir intacte el contingut (el text explicatiu), però  es va elaborar una presentació de Genially, més dinàmica i interactiva.

Les exposicions Trentè aniversari del referèndum de la Constitució espanyola (6 desembre 2008) i Mostra bibliogràfica: 8 de març Dia Internacional de les Dones (aquesta última, encara no publicada) són casos similars en que es fa servir el Genially per aportar un format més entretingut i didàctic; però en aquestes ocasions hi va haver una revisió del contingut, reenfocant alguns aspectes i actualitzant-ne d’altres.

Les xarxes socials han ocupat una part considerable de les hores de pràctiques al Pavelló: l’Instagram del Pavelló i el Twitter i el Facebook del Sidbrint (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals). Gestionar el dia a dia de les xarxes, atendre dubtes i comentaris d’altres usuaris, interactuar amb altres publicacions per dinamitzar els comptes, etc.

Per últim, les aportacions a aquest bloc. Havent fet petites tasques per millorar la navegabilitat del web i després d’un temps sense decidir-me a escriure articles, vaig animar-me amb el text Liudmila Pavlichenko: la franctiradora d’Stalin, una minibiografia d’una tiradora de precisió de l’Exèrcit Roig que va combatre a les batalles d’Odessa i Sebastopol durant la Segona Guerra Mundial. Aquest article que llegiu és un altre exemple d’aportació feta, i no descarto proposar algun altre escrit durant els pocs dies que em queden de pràctiques.

La idea ha estat contribuir a la vessant digital del Pavelló de la República utilitzant els coneixements adquirits al màster d’Humanitats Digitals, contant també amb cert bagatge sobre el segle XX espanyol, adquirit entre el grau de sociologia (també a la UB) i l’interès personal.

I fins aquí les paraules d’en Miquel que encara ens ha deixat un altre escrit, tal i com ell mateix vaticinava en el seu escrit anterior, que us mostrarem el proper dilluns… No us el perdeu!

Bon cap de setmana a tothom!


8 comentaris

El confinament dels alumnes en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us hem parlat diverses vegades en aquest blog sobre les pràctiques que els estudiants de Grau i Màster de diferents universitats nacionals i internacionals realitzen a la nostra biblioteca.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República resulta un lloc atractiu pel fet que té un fons patrimonial molt específic dedicat principalment a la Història d’Espanya del segle XX. Cada any rebem un gran nombre de sol·licituds d’estudiants que volen fer les seves assignatures pràctiques amb nosaltres.

Davant la situació de pandèmia mundial que ens ha tocat viure ens hem vist obligats a adaptar-nos i fer, sempre que sigui possible, les nostres tasques confinats. Els alumnes de pràctiques no han estat una excepció!

Amb les professores Teresa Abelló, coordinadora del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i Natàlia Moragas, coordinadora del  Màster d’Estudis Llatinoamericans, i juntament també amb la professora Pilar Garcia Jordan, s’ha acordat continuar i completar les pràctiques d’aquests estudiants des de casa.

Les seves tasques es centren en la catalogació d’adhesius, postals i altres materials diversos pel Banc d’Imatges de la biblioteca i també incorporen informació a SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals, a partir de fonts primàries i de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Político-Social RGASPI.

Des d’aquí donem les gràcies a tots els estudiants en pràctiques per col·laborar amb nosaltres. Els desitgem molta sort!

 


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb els estudiants italians que han col·laborat amb nosaltres!

Des de fa uns quants anys al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim la immensa sort de tenir estudiants en pràctiques.

A través d’un conveni signat amb la Universita di Torino  gaudim de la col·laboració d’estudiants que provenen d’aquesta universitat del nord d’Itàlia.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República resulta un lloc atractiu pel fet que es tracta d’una biblioteca i arxiu amb un fons patrimonial molt específic. L’experiència podem dir que és altament positiva.

Avui volem recordar a aquests estudiants italians que, en alguns casos, fa temps que no veiem!

Volem que sàpiguen que els enyorem especialment i els desitgem el millor en aquests temps difícils. La majoria provenen de la zona de la Llombardia, una de les més castigades per aquesta terrible pandèmia del Covid 19.

Molts ànims Chiara, Dario, Cora, Deva, Francesca, Veronica, Ines, Chiara, Diego…

Tot el personal us enviem una forta abraçada virtual!