Fa uns quants dies vam rebre una visita molt especial a la biblioteca. Va venir Charles Coutelle, fill dels doctors Carl Coutelle i Shoshsnnah Sussmann, ambdós brigadistes internacionals.
Carl Coutelle va néixer a Elberfeld, Alemanya el 1908 i després de graduar-se com a metge a la Universitat de Freiburg im Greisgau, va passar a formar part del Partit Comunista Alemany.
Procedent de l’URSS, Coutelle va arribar a Espanya l’any 1937 i va ser nomenat tinent mèdic de la 35a Divisió i més tard capità mèdic de la XIV Brigada, servint a diversos hospitals.
Casat amb la també metgessa Shoshnnah Sussmannn va tenir una trajectòria vital apassionant, destacant que va treballar per la Creu Roja xinesa i que a la Segona Guerra Mundial es va unir a l’exèrcit americà per lluitar contra els japonesos.
En acabar la guerra va tornar a la República Democràtica Alemanya on va morir l’any 1993.
Va estudiar medicina a Praga i es graduà el 1936. L’any següent arriba a Espanya i va ser nomenada tinent mèdic internista a l’hospital de les Brigades Internacionals.
En acabar la guerra, embarassada, va marxar a França i posteriorment a Anglaterra.
A partir de l’any 1945 viu a la República Democràtica Alemanya on va morir el 2004.
Aquestes són algunes pinzellades de les històries d’aquests dos metges brigadistes. El seu fill, en Charles, pocs dies després de la seva visita a la biblioteca, ens van fer arribar una publicació sobre sanitat de guerra editada al camp de concentració d’Argelers, França, l’any 1939 i que porta per títol La voz de la Sanidad.
Cal Pal de la Cortinada és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.
Ara Cal Pal impulsa un projecte de recuperació de la memòria històrica sobre els refugiats per valorar una època en què Andorra va créixer exponencialment, durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.
La mostra té un doble objectiu: retre homenatge a tots els refugiats que han passat per Andorra al llarg de la història i plantejar una reflexió sobre el moment actual, ja que, segons l’ACNUR, més de 103 milions de persones han fugit de casa seva a causa de les guerres, una xifra que no para de créixer.
L’exposició inclou textos, material fotogràfic, material de guerra i audiovisuals amb la voluntat de connectar la memòria històrica i la reflexió crítica sobre una dura realitat del món contemporani.
Andorra no ha estat mai escenari de guerres, però sí que ha viscut l’impacte de les dels seus veïns i s’ha convertit en lloc de refugi i de salvació de moltes persones en diferents moments de la història, com ara les guerres carlines o la Primera Guerra Mundial.
El pas i l’acollida de refugiats s’intensifiquen a partir de la Guerra Civil Espanyola. Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, veu passar per les seves muntanyes unes 17.000 persones entre el 1936 i el 1939. Fins a 106 guies condueixen molts fugitius en condicions difícils pel clima i l’orografia. Pocs mesos després, durant la Segona Guerra Mundial, són 8.000 els refugiats que passen pel Principat d’Andorra, on actuen les xarxes d’evasió. Molts pilots aliats i famílies jueves salven la vida passant per Andorra, en un moment en què refugiats i andorrans treballen junts en aquestes xarxes, sota el perill i l’amenaça dels nazis. Andorra, un país petit i diferent, sense camps de refugiats ni grans dispositius de control, practica una política de portes obertes per als refugiats, amb assistència mèdica, tramitació de salconduits i aliments.
Les autoritats exerceixen un cert control en moments crítics i hi ha tensions amb Espanya i França. La població ignora sovint les prohibicions de les institucions i acull en cases, bordes, eres i hotels milers de persones, una acollida feta en col·laboració amb els contrabandistes de les zones frontereres i amb les xarxes d’evasió internacionals. Entre 500 i 600 d’aquests refugiats arrelen a Andorra i tenen una gran importància en l’evolució econòmica del país. L’exposició homenatja aquest col·lectiu amb les històries d’alguns noms propis en representació de tot aquest sector de població.
Les històries dels refugiats del passat a Andorra permeten comprendre els relats del present, perquè ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals. Per aquest motiu, en un altre dels espais de Cal Pal, s’hi mostra l’experiència del Medu Art Ensemble, un moviment cultural a Botswana al servei dels exiliats dels anys vuitanta a causa de l’apartheid sud-africà. Aquest col·lectiu d’activistes culturals mostra com, a través de la cultura, es poden millorar les condicions de vida dels refugiats i es pot establir una bona relació amb la població local.
I, finalment, la mostra es fixa en els desplaçats actuals, a causa de la guerra i també cada vegada més, dels desastres climàtics, amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador i plantejar la necessitat de respectar els drets humans i posar la dignitat al centre de la vida.
[Madrid] : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, Sindicato Profesionales Bellas Artes UGT, [1937?] de l’il·lustrador Girón
Des del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades ens han demanat material gràfic sobre l’exili republicà per il·lustrar punts de llibre que regalaran per la diada de Sant Jordi amb la intenció de conscienciar la gent del nostre país sobre el drama que pateixen les persones que fugen de la seva terra i necessiten ser acollides.
Els punts de llibre presenten una comparativa gràfica entre imatges de l’exili de 1939 que pertanyen als nostres fons i imatges actuals dels refugiats sirians cedides per ACNUR.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 