Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

V Cicle de cinema històric: Guerra i conflicte en el cinema

Tots els dimecres a partir del 23 de febrer i fins al 4 de maig de 2011, a les 16h, podreu gaudir d’una nova edició del Cicle de cinema històric: Guerra i conflicte en el cinema a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona

Aquest nou cicle de deu sessions ha estat organitzat   pel professor  Ignasi Garcés i Estalló, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia  i ha comptat amb la col·laboració del  Cercle d’Humanitats Alumni UB.

Es tracta d’una activitat d’extensió universitària de lliure elecció.

Termini de matrícula: entre el 2 i el 23 de febrer. Places limitades. La inscripció s’ha de formalitzar a la Secretaria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.


Deixa un comentari

Documentació del Pavelló al llargmetratge “Al final de la escapada”

Albert Solé ha dirigit “Al final de la escapada” un llargmetratge documental dedicat a la vida, i també a la mort de Miguel Núñez, veterà dirigent del PCE i del PSUC i lluitador antifranquista que va morir poc després del rodatge a l’edat de 88 anys.

Miguel Núñez va ser repetidament empresonat i es va convertir en un dels herois de la lluita antifranquista per la seva resistència a les tortures, però “Al final de la escapada” vol ser també el testimoni lúcid i sincer de la seva darrera lluita pel dret a morir dignament, com ell mateix diu “el derecho a apearse de la vida”, això sí, sempre amb aquell punt sorneguer ben lluny de qualsevol tipus de dramatisme.

La Biblioteca del Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de nombrós material documental pel llargmetratge, vegeu-ne una mostra: “Milicias de la cultura…”, “Ingresemos todos en el ejército voluntario“, “El analfabetismo ciega el espíritu…”.


2 comentaris

«Cinema en temps de guerra, exili i repressió»

Avui dijous 30 de setembre s’inicia el cicle “Cinema en temps de guerra” amb la projecció de la pel·lícula La doble vida del faquir. Es tracta de la primera sessió d’un cicle de cinema que pretén exposar l’efervescència cultural que, malgrat les circumstàncies adverses, va viure Catalunya en plena Guerra Civil, i com l’exili i la repressió van afectar el cinema fet al nostre país.

El cicle està format per un total de cinc pel·lícules acompanyades d’una conferència, que es projectaran a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana 69, Barcelona) fins al 21 d’octubre.

Avui tindrà lloc el primer cinefòrum, titulat La vida quotidiana a la rereguarda, i que comptarà amb la presència d’Esteve Riambau, autor i director, juntament amb Elisabet Cabeza, de La doble vida del faquir. Aquesta pel·lícula viatja a l’escena d’una escola de Sant Julià de Vilatorta on, el 1937, enmig de la Guerra Civil, un cineasta clandestí i un grup de nens orfes disfressats de soldats i exploradors van rodar una exòtica pel·lícula d’aventures.

En dates posteriors es projectaran les pel·lícules Els nens de Rússia, de Jaime Camino, Companys, procés a Catalunya, de Josep Mª Forn, Maria Rosa, d’Armando Moreno i, finalment, Hollywood contra Franco, d’Oriol Porta. Trobareu les dates i els horaris de les projeccions en aquest programa.

El cicle, que és una iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB, ha estat organitzat paral·lelament a l’exposició «Cinema en temps de guerra, exili i repressió», els comissaris de la qual són el professor de la UB Josep Maria Caparrós Lera i l’investigador Magí Crusells, historiador especialitzat en la Guerra Civil espanyola. A l’exposició podreu veure documents inèdits de la repressió, com ara fitxes elaborades per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentación del Ministerio de la Gobernación i expedients militars o del Tribunal Especial de la Represión contra la Masonería y el Comunismo.

L’exposició estarà oberta fins al 7 de novembre a l’Espai Memorial Democràtic.


4 comentaris

Ja heu vist “La bomba del Liceu”?

Amb La bomba del Liceu, el darrer documental de Carles Balagué, ens situem a la Barcelona de finals del segle XIX, la ciutat que va rebre el qualificatiu alhora terrible i bellíssim de La Rosa de Foc.

Els corrents més violents de l’anarquisme actuaven arreu d’Europa. Seguint aquesta línia a Barcelona, l’any 1893, es va produir l’atemptat sense èxit contra el capità general Martínez Campos i va ser també el 1893 quan Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini des del cinquè pis del Liceu cap a la platea. Només en va esclatar una, deixant però darrera seu un llegat considerable de morts i de ferits.

Les bombes van continuar esclatant fins ben entrada la següent dècada com a manifestació extrema d’un malestar social que evidenciava l’opulència de les classes dirigents i econòmicament potents en front de la misèria dels obrers.  

Carles Balagué ens ofereix un  excel·lent treball que organitza a partir dels testimonis i les opinions d’un nombrós grup d’experts en el tema. Roger Alier,  Jaume Tribó i Enid Negrete ens parlen del teatre i de l’òpera que s’hi representava.  Antoni Dalmau, Francisco González Ledesma, Eduardo Mendoza, Guillem Martínez,  Lluis Permanyer i Dolors Marín, entre d’altres, van aportant informació rellevant sobre el paper del  Gran Teatre del Liceu com a lloc d’exhibició i de relació de la burgesia barcelonina i sobre les difícils relacions entre classes socials.

També Joan de Déu Domènech  i Josep Camprubí aporten informació sobre l’atemptat i el posterior empresonament i execució de Santiago Salvador.

Menció apart correspon a l’excepcional treball de fotografia de Carles Gusi.

En definitiva, creiem que tant els que no sàpiguen gran cosa d’aquest fet i del seu context històric com els que ja en tenen un coneixement més precís, passaran una molt bona estona amb aquest documental que manté un bon ritme des del primer fins a l’últim minut. 

Antoni Dalmau, escriptor i usuari de la biblioteca, ens ha fet donació del DVD de la pel·lícula. Aprofitem per agrair-li des d’aquí.


Deixa un comentari

Encara podeu anar a veure “Garbo. El espía”

Ara que s’acosta el cap de setmana, si encara no hi heu anat, us volem animar a acostar-vos als Cinemes Mèlies per veure el llargmetratge documental Garbo. El espía.

Amb poquíssimes fotografies originals i unes breus imatges filmades dels darrers anys de Joan Pujol García, el director del documental Garbo. El Espía, no ha optat per la via tradicional d’un narrador que ens vagi acompanyant i descobrint progressivament la peculiar i gairebé increïble vida d’aquest espia doble d’una manera lineal. Edmon Roch opta per composar un immens puzle,  intercala fragments de noticiaris de l’època, anuncis televisius o pel·lícules (El dia más largo, El extraño, El agente invisible, Mata Hari, etc.) i afegeix els comentaris de diverses persones que el van entrevistar personalment, com l’escriptor Nigel West i el periodista Xavier Vinader, o que han estudiat  la seva trajectòria. Si a això s’hi suma el testimoni d’algun membre de la seva primera família, obtenim un puzle ben acabat, amè i que difícilment ens deixa indiferents.

Garbo. El Espía ha rebut diversos premis. El Goya i el Gaudí al millor llargmetratge documental del 2009 han estat els més populars però no els únics.

Si busquem un cas que justifiqui l’expressió popular que sovint la realitat supera la ficció el trobem aquí perquè aquest home que va estar als dos bàndols de la Guerra Civil espanyola sense disparar mai un tret, que era alhora Garbo i Arabel, que va rebre les principals condecoracions tant britàniques com alemanyes, que va tenir dues famílies i que va morir dues vegades era real i es deia Joan Pujol.

A la biblioteca trobareu diverses obres que tracten sobre Garbo.


1 comentari

Ha arribat a les pantalles “Hollywood contra Franco”

hollywood2S’apropa el cap de setmana i, des del bloc del Pavelló, volem fer-vos una proposta que pensem pot semblar-vos interessant. El passat divendres va estrenar-se Hollywood contra Franco, un documental que, a través de la biografia del guionista i brigadista americà Alvah Bessie -de qui tenim diverses obres a la biblioteca-, explica l’impacte que la Guerra Civil espanyola tingué sobre el poble americà i, en concret, sobre la comunitat artística de Hollywood.

El documental descriu, entre d’altres curiositats, com Hollywood va  utilitzar la Guerra Civil per a mentalitzar la població americana de la necessitat de participar a la Segona Guerra Mundial, o com els diàlegs de la pel·lícula Casablanca van ser manipulats pel règim franquista per tal d’obviar el fet que el personatge encarnat per Humphrey Bogart -Rick- hagués lluitat durant la guerra civil al bàndol republicà.

Hollywood contra Franco, òpera prima del director lleidetà Oriol Porta, ha rebut diversos premis, entre els que destaquem el Segon Premi Sección Tiempo de Historia a la Seminci -Semana Internacional de Cine de Valladolid- i el Premi al Millor Documental al New York International Independent Film & Video Festival. Si voleu conèixer alguna cosa més sobre el documental podeu escoltar l’entrevista que van fer a Oriol Porta durant la Seminci 2008.