Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

11 de setembre 2025: Diada nacional de Catalunya

Demà, dia 11 de setembre, celebrem la Diada nacional de Catalunya!

És un bon moment per reactivar el blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República després del parèntesi de les vacances estivals.

Com cada any, ens agrada mostrar-vos material del nostre fons relacionat amb aquesta data tan assenyalada.

Fa uns quants mesos vam rebre una donació de publicacions periòdiques de finals del franquisme i de la Transició espanyola per part del senyor Josep Almeda. Entre aquestes revistes en vam trobar algunes que eren números especials dedicats precisament a la Diada de l’11 de setembre.

Es tracta de:

Arada : butlletí de l’Associació de Veïns de Castellbisbal de l’any 1979.

Truc : revista del Moianès editada a Castellterçol el 1976.

L’Esparver : full informatiu del F.A.E.S. de Sallent datada el 1975.

A Pinterest trobareu un recull de material sobre l’Onze de setembre amb una selecció de documentació, adhesius, cartells i fotografies que també es pot consultar al nostre Banc d’Imatges i en aquesta pàgina web.

I si esteu interessats a aprofundir en la matèria, podeu fer la cerca Onze de Setembre (Diada nacional de Catalunya) al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Bona Diada a tothom!


Deixa un comentari

Renovació de la senyalització als espais verds de la ciutat de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A principis d’any 2025, l’Ajuntament de Barcelona va afegir senyals nous als espais verds de la ciutat de Barcelona, a banda de renovar senyals ja existents.

S’ha canviat, per exemple, la senyalització dels arbres catalogats, els jocs infantils o dels horts, cosa que permet millorar la informació i alhora substituir elements antics o fets malbé en el marc del Pla Endreça Barcelona.

Un total de 97 parcs i jardins dels 10 districtes de la ciutat tenen nova senyalització vertical d’accés a l’espai, on consta el nom del parc, els horaris, el plànol de la zona verda, els serveis existents entre altres informacions.

Destaquem el Parc del Guinardó, un dels primers espais verds de titularitat municipal de la ciutat, amb més d’un segle d’història, dissenyat i projectat com un gran parc forestal per un dels paisatgistes de més renom de l’època a Europa, el francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), i construït per qui en aquells anys era el director del Servei Municipal de Parcs, el polifacètic menorquí Nicolau M. Rubió i Tudurí.

Inaugurat l’any 1919, després d’un llarg període d’obres, el passat mes de març va celebrar una festa per inaugurar la recuperació del jardí històric.

Amb el pas dels anys i amb la intensitat d’ús que sempre ha tingut, necessitava una posada al dia, i això és el que s’ha fet al llarg dels darrers mesos mitjançant un projecte de rehabilitació.

S’han rehabilitat els elements patrimonials existents com ara els murs de pedra, les basses, les làmines i canals d’aigua, els paviments, la vegetació i els elements de barrera vegetal per protegir l’enjardinament.

També s’han recuperat les fites de pedra de l’any 1910, i s’han reparat els murs, els ampits, els esglaons de pedra i els paviments. A més, s’han anivellat les terrasses, s’han impermeabilitzat de nou les basses de pedra natural i s’ha millorat l’accessibilitat de l’espai de maquinària de la font ornamental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un plànol del recinte del parc, que ha estat col·locat en un dels senyals verticals de metall i formigó ubicat a la zona del jardí històric.

Extret de la revista Civitas : butlletí de propaganda de la Ciutat Jardí: Època 2, no. 16 (abr./jul. 1924) que conservem al nostre fons, el plànol, obra de R. Raventós i mostra el projecte elaborat per Forestier l’any 1917.

Per acabar, direm que una de les intervencions destacades ha estat la recuperació de l’antiga Font del Cuento, molt popular al barri, i molt apreciada per la qualitat de l’aigua que hi brollava, procedent d’una mina que discorria pel parc i que en els darrers anys s’havia assecat.

S’hi ha col·locat una nova instal·lació hidràulica i s’ha tornat a posar en funcionament, ara connectada a la xarxa d’aigua potable.

Una altra novetat és la ruta biomimètica que ha creat i implementat l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Es tracta d’un conjunt de plafons informatius que configuren un recorregut pel parc mitjançant el qual la persona visitant pot conèixer les innovacions nascudes de l’estudi de la natura i l’aplicació que tenen en el món de l’arquitectura, l’enginyeria o la indústria.

El circuit, de 2 km i uns 50 minuts de passeig, conté 10 senyals que identifiquen 10 models biològics amb les seves respectives innovacions biomimètiques.

Aneu a visitar el parc que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Si feu una ullada, podeu aconseguir bones lectures per aquests dies de vacances que ja tenim ben a prop!

Si voleu consultar tot el que hem rebut ho trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, així com a la nostra pàgina web, a la pestanya de Fons i col·leccions, on hi ha un enllaç directe.

El Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos els exemplars que desitgeu i el Servei de Préstec Consorciat PUC permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.

Al Pinterest trobareu una presentació visual d’aquestes noves adquisicions:

Agraïm a tots aquests particulars i institucions la donació de tots aquests materials:

INFERMERES EN GUERRA | | Casa del Libro

Gràcies a tots i bona lectura!


Deixa un comentari

Exposició “Fabular paisatges” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 27 de juny es va inaugurar l’exposició Fabular paisatges que es pot visitar simultàniament al Pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc i al Palau Moja de Barcelona.

S’emmarca dins el projecte Museu Habitat, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que busca generar un espai de recerca, experimentació i reflexió sobre la institució museu del segle XXI.

A partir de peces històriques conservades en arxius, col·leccions privades i museus d’arreu del territori, l’exposició proposa una lectura crítica sobre la genealogia dels museus enciclopèdics, el seu paper en la construcció d’una narrativa colonial, burgesa i extractivista, i els seus possibles futurs. Amb la intervenció i col·laboració d’alguns artistes contemporanis locals i internacionals, es proposa una nova manera d’habitar el museu.

La mostra també reflexiona sobre les Exposicions Universals, aparadors moderns dissenyats per transmetre els avenços tecnològics de la revolució industrial i les noves propostes artístiques del moment.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una dotzena de cartells sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que tenim un recurs web amb un recull de material relacionat amb aquesta exposició Internacional que tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Dins aquest recull trobareu reproduïts els cartells de l’Exposició del 1929 que hem prestat per la mostra com per exemple aquest que us mostrem a continuació:

L’entrada és gratuïta i teniu temps fins al 5 d’octubre per anar-hi. No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Buscant a Chang: un xinés a l’exèrcit basc

Acabem de rebre el llibre: Buscando a Chang. Un chino en el ejercito vasco, publicat aquest mateix any per l’editorial Caligrama, amb el patrocini de l’Asociación hispano china para Intercambios y Desarrollos.

L’obra de la professora i investigadora Begoña Ariznabarreta, és fruit d’una recerca de l’autora a partir de la troballa, l’any 2020, d’uns manuscrits i documents del seu pare, Luis Ariznabarreta Zubiaurre on explicava la seva participació en la Guerra Civil espanyola i els anys de treballs forçats que va patir com a presoner de guerra.

Entre aquests manuscrits trobats, li van cridar l’atenció dos que portaven per títol: Un chino en el Ejército Vasco i Rusos y Chinos en el Ejército Vasco. En ambdós parlava d’un xinès, al que anomenava indistintament Shangai, Chen o Chan, que va estar amb ell al front, concretament a la zona d’Astúries i també quan el van empresonar a Trubia el 20 d’octubre de 1937.

Begoña va iniciar una recerca per descobrir qui era aquesta persona. Va començar investigant a través del llibre de referència sobre la matèria: Los brigadistas chinos en la guerra civil. Es va posar en contacte amb els seus autors Hwei-Ru Tsou y Len Tsou i fruit de la informació obtinguda va publicar diversos treballs sobre la relació del voluntari xinès i el seu pare.

Per què va venir Chang a lluitar amb l’exèrcit republicà? Què li va passar durant la guerra? A on va anar a parar un cop finalitzada?

Totes aquestes preguntes troben resposta en aquest llibre i a l’article Guerra Civil: Trauma, duelo y memoria en testimonios autobiogràficos. Juan Azcarate y Luis Ariznabarreta milicianos del batallon Amuategi en el Frente Norte.

Un dels objectius principals de Begoña era buscar la família de Chang per fer-la coneixedora d’aquesta història i entregar-los una còpia dels manuscrits del seu pare.

A la base de dades de SIDBRINT trobareu tota la informació d’aquest brigadista xinès que va néixer a Shanghai l’any 1913 i que als anys trenta va haver de fugir de la Xina perseguit pel Kuomintang, per haver creat un sindicat.

Aquesta recerca recupera una història personal que forma part de la nostra memòria històrica.

Si hi ha algú interessat a adquirir aquesta obra pot posar-se en contacta amb Begoña Ariznabarreta a través d’aquest correu begariz@gmail.com.

Des del nostre blog donem l’enhorabona a la Begoña per la feina feta i les gràcies per fer-nos arribar aquesta publicació!


Deixa un comentari

Exposició sobre el fotoperiodista Carles Bosch a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El divendres 6 de juny es va inaugurar l’exposició Transmet TRANSICIÓ. Carlos Bosch, 1976-1981, que es podrà visitar a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès fins al 5 de setembre.

La mostra presenta 62 fotografies del fotoperiodista argentí arrelat a Barcelona, que constitueixen una veritable síntesi sociopolítica i estètica del temps de la Transició política i ajuden a viatjar a aquell temps creatiu i a entendre el sentit ple de la seva obra.

L’exposició s’emmarca en el Festival Lumínic de Fotografia de Sant Cugat del Vallès i el comisari és el fotògraf i comunicador barceloní Manel Sanz.

El juliol de 2018 l’Arxiu Nacional va ingressar en donació de l’autor 62 originals fotogràfics que havien format part de l’exposició La Transició (1976-1981) vista per Carlos Bosch, organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació amb motiu del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. L’encarregat de la producció de l’exposició va ser el Sindicat de la Imatge UPIFC i es va poder visitar el 2020 al Palau Robert de Barcelona. Carlos Bosch va morir just tres mesos abans de la inauguració.

Ara, es recupera aquesta exposició com a contribució als actes que es preparen per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, el pròxim 20 de novembre de 2025.

Justament, les 62 fotografies que formen aquesta exposició resulten de gran interès i valor per apropar-se al convuls període de reconstrucció politicosocial que va seguir al règim franquista. La temàtica de les fotografies, que va molt més enllà de la representació dels canvis polítics i institucionals, ens ofereix una visió més àmplia del moment i les seves tensions i problemàtiques presents, que construeix un relat més ric i matisat de l’habitual.

Carlos Bosch, fotògraf argentí nascut a Buenos Aires (1945), va estudiar Sociologia i Antropologia a la Universitat Nacional de Córdoba; va ser a través d’una recerca que es va apropar a la fotografia per primer cop. Es va començar a formar en l’ofici a l’Editorial Abril, on va treballar entre 1968 i 1975 com a reporter gràfic i fotògraf de moda, arquitectura i publicitat per a moltes agències de la capital argentina. També va exercir l’any 1973 com a cap de fotografia del diari Noticias Buenos Aires.

Arriba a Barcelona el febrer de 1976, en plenes protestes per l’Amnistia i poc abans de la instauració de la dictadura militar argentina, fugint de la persecució política al seu país. Va trobar feina com a reporter gràfic al diari El Correo Catalán i a la revista Cambio 16, i com a editor gràfic a Primera Planta. El 1977 va participar en la fundació de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya. Després va treballar per al diari El País i la revista Interviú i l’any 2007 va retornar al seu país d’origen, on va morir el 22 de juny de 2020.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per aquesta mostra tot un seguit de documents que es conserven al Fons Personal Xavier Vinader, periodista català que va col·laborar en diverses ocasions amb el fotògraf argentí. Entre d’altres hi ha algunes fotografies com aquesta:

O documents com els que us mostrem a continuació:

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Orgull 2025: Commemoració del 50è aniversari del Front d’Alliberament Gai de Catalunya

Demà dia 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+.

Enguany el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  per a la celebració de la Setmana de l’Orgull 2025 i en el marc de les activitats del CRAI de la Universitat de Barcelona, ha elaborat un recurs web que commemora el 50è aniversari del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Es tracta d’una selecció de cartells, adhesius, fotografies, fulletons i material d’arxiu editat pel FAGC: Front d’Alliberament Gai de Catalunya, col·lectiu d’activistes que enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva important lluita social en favor de la llibertat i dels drets de les persones LGTBI+.

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) és l’entitat LGTBI en actiu més antiga de Catalunya i de l’Estat espanyol. Nascut després de la mort de Franco el 1975 i hereu del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), fundat per Armand de Fluvià, el FAGC s’ha convertit en un referent clau en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI. La seva trajectòria representa quasi mig segle de reivindicacions i avenços legals, socials i polítics per una societat més lliure i diversa, enfrontant-se a la discriminació i el patriarcat.

Els primers anys del FAGC van ser clau per impulsar la derogació de la llei de perillositat social i per organitzar la primera manifestació LGTBI a l’Estat, el 26 de juny de 1977 a les Rambles de Barcelona. Aquell mateix any també es va celebrar un míting històric al cinema Niza. Aquests fets, símbols de la lluita contra la discriminació, han estat reconeguts institucionalment per l’Ajuntament de Barcelona.

Al llarg de 50 anys, el FAGC ha protagonitzat nombroses fites, com el suport a la primera parella gai que va voler casar-se el 1986, la denúncia de l’assassinat de Sònia Rescalvo (1991), les protestes davant fets homòfobs a Sitges (1996), la campanya antimilitarista (1987) i d’apostasia (1990), així com l’impuls de lleis com el matrimoni igualitari (2005), la llei contra l’LGTBI-fòbia (2014) i la llei trans estatal (2023).

El pròxim 20 de novembre de 2025, el FAGC celebrarà el seu 50è aniversari reafirmant el seu compromís contra el feixisme, l’odi i l’LGTBI-fòbia.

Us recordem que tenim un recurs web que vam fer l’any 2009 amb motiu del 50è aniversari del Dia Internacional de l’Orgull, i que constantment hi ha novetats bibliogràfiques que arriben a la biblioteca sobre la matèria i que podeu consultar al nostre catàleg.

Bona celebració de l’Orgull 2025 a tothom!


Deixa un comentari

Exposició ‘Imaginar, compartir, construir. El Congrés de Cultura Catalana, 1975-2025’ amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 11 de juny es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona la mostra Imaginar, compartir, construir. El Congrés de Cultura Catalana, 1975-2025 organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, una proposta que revisita una de les mobilitzacions culturals més significatives dels Països Catalans.

El Congrés de Cultura Catalana va ser una gran iniciativa cívica i cultural que es va desenvolupar entre els anys 1975 i 1977, en un moment clau de la Transició democràtica a Espanya, just després de la mort del dictador Francisco Franco.

Tenia com a objectius principals reivindicar la cultura catalana en totes les seves expressions (llengua, art, ciències, institucions, etc.), diagnosticar l’estat de la cultura catalana després de dècades de repressió franquista, proposar accions concretes per a la seva recuperació, normalització i projecció futura i fomentar la participació ciutadana en la reconstrucció del país des d’una òptica cultural.

Impulsat per un ampli ventall de persones i entitats culturals, amb una organització descentralitzada, es van crear àmbits temàtics com ara educació, llengua, mitjans de comunicació, patrimoni, ciències, arquitectura, etc. i diverses comissions territorials arreu dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, la Franja i l’Alguer).

Va comptar amb la participació de milers de persones entre experts, activistes, professionals i ciutadania en general i es van fer infinitat d’actes públics, incloent-hi jornades, debats, seminaris i conferències.

Va tenir un fort impacte simbòlic i pràctic, posant les bases per a la recuperació institucional de la cultura catalana, especialment en el camí cap a l’autogovern (Estatut d’Autonomia de 1979) i va contribuir a reforçar la consciència col·lectiva sobre la cultura com a eina de cohesió i transformació social.

A través de plafons informatius, documents històrics, audiovisuals i testimonis, la mostra apropa als visitants a conèixer les grans aportacions d’aquell procés col·lectiu: la defensa de la llengua, l’arrelament territorial, la concepció transversal i comunitària de la cultura, i la generació de propostes transformadores que van tenir impacte en àmbits com l’educació, els mitjans o la cultura popular.

El recorregut culmina amb una mirada al present, posant en relleu com els ideals que van impulsar aquella mobilització cultural continuen interpel·lant-nos cinquanta anys després. La mostra connecta passat i present per evidenciar que molts dels reptes d’aleshores continuen vigents avui, en un context marcat per la crisi climàtica, les desigualtats socials, la digitalització o els canvis demogràfics.

Aquest context ha estat clau per la creació d’un nou Congrés de Cultura Catalana, que ja s’ha posat en marxa i que està congregant persones arreu dels Països Catalans per construir col·lectivament respostes de futur als reptes actuals.

Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va destacar el dia de la inauguració que “avui més que mai cal reivindicar la memòria d’aquelles persones que, en un moment complex, van ser capaces d’impulsar amb èxit una gran mobilització cultural i democràtica arreu dels Països Catalans. Cal que decidim qui som i qui volem ser”.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per la mostra un cartell de la seva col·lecció sobre la campanya per l’ús oficial de la llengua catalana datat l’any 1977.

Teniu temps fins al 30 d’agost de 2025 per visitar aquesta exposició. Posteriorment, la mostra itinerarà arreu dels Països Catalans, amb una parada a València a l’octubre i una altra a Palma al desembre.


Deixa un comentari

Exposició “Art dispersat pel franquisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Del 16 de juny al 18 de juliol de 2025, l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acull l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit d’una recerca inèdita, ofereix una oportunitat única per conèixer la història i el destí de les obres d’art que van ser confiscades, protegides i redistribuïdes durant i després de la Guerra Civil.

L’exposició posa llum sobre el destí d’obres d’art que, durant la Guerra Civil, van ser protegides, confiscades i, finalment, dispersades per tot l’Estat. El 1942, la Universitat de Barcelona va rebre dos importants dipòsits de pintures, escultures i objectes litúrgics procedents del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l’organisme franquista encarregat de gestionar el patrimoni artístic confiscat o protegit per la II República i la Generalitat de Catalunya.

Aquestes peces, moltes d’elles amb històries plenes de peripècies, van ser traslladades, amagades o reubicades en diverses institucions, entre les quals vuit universitats espanyoles. L’exposició mostra com, malgrat els intents de protecció, la postguerra i la gestió del SDPAN –limitada per la manca de recursos i d’interès– van provocar una dispersió i, sovint, una pèrdua d’informació sobre l’origen i la propietat de moltes obres.

Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, La continència d’Escipió, atribuïda a l’escola de Luca Giordano, i diverses obres d’art sacre i de temàtica civil. Algunes d’aquestes peces han passat dècades sense contextualització pública, i ara es presenten en un nou marc d’investigació i recuperació històrica.

“Art dispersat pel franquisme” no només presenta les obres, sinó que també revela les cicatrius que la guerra i la dictadura van deixar en elles: quadres amb reversos marcats, etiquetes d’època, i altres testimonis materials que permeten reconstruir la seva història. Aquesta mirada detallada ens apropa a la realitat d’un patrimoni que, més enllà del seu valor estètic, és testimoni d’una època convulsa i d’una memòria col·lectiva sovint silenciada.

Els comissaris de la mostra Arturo Colorado i Santos M. Mateos, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, han reconstruït l’itinerari d’aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans del SDPAN i quin paper van tenir en el projecte simbòlic del franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra dos cartells de la nostra col·lecció:

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona per fer valdre el patrimoni universitari i recuperar la memòria històrica. L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 10:00 a 18:00 hores.

Podeu descobrir les obres exposades visitant la mostra presencialment o accedint a l’exposició virtual.

És una oportunitat única per reflexionar sobre la història recent, la protecció del patrimoni i la importància de la recerca en la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva. Una exposició imprescindible per a tots aquells interessats en l’art, la història i la justícia patrimonial. No us ho perdeu!


1 comentari

La Fuen es jubila!

Després de gairebé 30 anys al torn de tarda al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, aquesta és la teva darrera setmana de treball.

Per fi ha arribat l’hora de jubilar-se, Fuen!

No puc creure que ja no compartirem la nostra rutina diària, no seuràs a la taula del costat ni dinarem davant de la carmanyola.

Costa trobar paraules per resumir tot el que hem viscut juntes durant aquest temps. Han estat molts anys de complicitat, d’aprenentatge mutu, compartint moments intensos, i de moltes rialles.

Perquè ens ho hem passat molt bé! Hem rigut i també hem plorat, però afortunadament, els riures han superat amb escreix els plors!

La teva professionalitat, la teva paciència i el teu bon humor han estat un pilar fonamental per a mi. T’has convertit en la millor companya que he tingut mai i un suport constant en aquests darrers 15 anys de feina que hem viscut plegades.

No som amigues, ni falta que fa! Som i serem les millors companyes, tot i ser dues persones absolutament diferents. Ens hem compenetrat i complementat a la perfecció, funcionant com un engranatge d’una maquinària perfecta i formant un gran equip.

Hem tingut punts de vista molt diferents, però sempre hem arribat a una entesa, i en tots aquests anys només ens hem enfadat una vegada. Vam estar una setmana sense parlar-nos gaire i ho vam passar tan malament que vam decidir que mai més volíem repetir aquella experiència.

I m’has ensenyat tantes coses… en l’àmbit professional és impossible enumerar-ho tot, i en l’àmbit personal m’has aportat bons consells que sempre he tingut en compte. Ens hem ajudat, i sobretot, respectat: el tàndem perfecte!

Sempre passant desapercebuda, discreta i sense voler protagonismes, qui et coneix bé sap que ets una de les millors bibliotecàries de la plantilla del CRAI de la Universitat de Barcelona. T’has estimat la teva feina, la biblioteca i els seus fons com ningú!

Treballadora infatigable, és admirable la teva capacitat de treball. El teu mestratge m’ha deixat una empremta tan profunda que serà impossible d’oblidar: un llegat de feina ben feta i de compromís amb el servei públic.

Quina gran sort tenir l’oportunitat de treballar amb una de les persones més íntegres i autèntiques que he conegut. T’emportes la meva estima per sempre més.

Et desitjo una jubilació ben merescuda, plena de nous horitzons, de descans, de temps per a tu i per als teus.

Gràcies per tot Fuen! Ets magnífica, que tothom ho sàpiga!

Judith