Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Les arts plàstiques del Pavelló de la República

No és la primera vegada que parlem sobre les obres d’art que es trobaven exposades al Pavelló de la República espanyola de París l’any 1937.

En múltiples ocasions hem escrit notícies sobre el Guernica de Picasso o el Segador de Joan Miró, ben segur les dues obres pictòriques més conegudes que s’exhibien a l’edifici.

Fins i tot hem dedicat una entrada a les principals obres escultòriques que hi estaven exposades, entre les quals destaquen la Montserrat de Juli González o la Font de Mercuri d’Alexandre Calder i també una altra entrada a la figura de Torres Clavé i la butaca homònima del Pavelló.

Avui us volem parlar d’altres artistes i obres pictòriques menys conegudes.

Ja fa uns quants anys que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té unes sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Us ho vam explicar també en un post del nostre blog on parlàvem del paper destacat que tenien les obres que van formar part de l’exposició del Pavelló de la República de l’any 1937 i que ara es conserven a les col·leccions del museu.

La secció d’Arts Plàstiques del Pavelló de la República de l’any 1937, exposava pintures i escultures que anaven rotant per mostrar al públic el nombre més gran de peces possibles. Les obres eren en majoria pintures al·lusives a la guerra enviades des de l’estat espanyol i realitzades per diversos artistes de prestigi.

Al MNAC hi trobem els següents exemples:

Eduardo Vicente (Madrid, 1909-1968)

Format a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, es va relacionar amb artistes i intel·lectuals com Juan Ramón Jiménez, Gerardo Diego, Pedro Salinas, Cristino Mallo, Eugeni D’Ors i Ortega y Gasset, entre d’altres, fet que va contribuir que la seva pintura tingués una gran càrrega literària.

La seva trajectòria va quedar marcada profundament per la guerra. Militant del bàndol republicà, va col·laborar com a il·lustrador a algunes revistes i va fer també cartells i gravats per diferents organitzacions republicanes.

Al Pavelló de la República hi va exposar aquestes obres, tots olis sobre tela:

Milicians de guàrdia, c.1937

Barri bombardejat, c. 1937

Camió de milicians, c.1937

Milicians fent guardia, c.1937

Aquí podeu veure algunes d’aquestes obres exposades al segon pis del Pavelló:

Ramon Puyol (Algesires, 1907-1981)

Pintor i escenògraf que durant la guerra es va dedicar a la realització de cartells i caricatures de caire polític amb una gran capacitat de síntesi. La implicació social i política el va portar a ser empresonat i condemnat a mort quan la guerra es va acabar, tot i que es va salvar d’aquesta condemna.

De la seva producció en destaca una sèrie de litografies amb una visió deformada i morbosa de la realitat que filtra a través de l’humor i personifica en uns personatges arquetípics com l’espia, l’optimista, l’acaparador o el turista.

Al Pavelló també hi van ser exposades aquests olis sobre tela seus:

Descans al front, 1937
Al front, 1937

Miguel Prieto Anguita (Almodóvar del Campo, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1956)

Pintor i dissenyador gràfic, fou membre del Partit Comunista, va il·lustrar nombrosos llibres, entre ells el Romancero gitano de Federico García Lorca, i va desenvolupar una intensa activitat com a escenògraf, a més a més de ser responsable artístic de la revista Octubre, dirigida per Rafael Alberti.

En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic on continua les seves activitats com a pintor, il·lustrador, escenògraf i dissenyador gràfic.

Aquesta obra seva estava exposada al segon pis del Pavelló:

Espigolaires (tinta la ploma i tinta xinesa sobre paper) c. 1937

Ricard Verde Rubio (València, 1876 -1955)

Pintor i gravador, en un principi es va dedicar a la pintura a l’aire lliure, però més tard es va dedicar al retrat. Va ser professor de pintura i acadèmic a l’Escola de Belles Arts de la seva ciutat natal.

Al Pavelló s’hi va exposar aquesta obra seva:

Espaya, oli sobre tela, 1937

Fernando Briones (Écija, 1905 – Madrid, 1988)

Pinta aquesta obra que és un homenatge al poeta Federico García Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936.

Al·legoria de l’afussellament de Federico Garcia Lorca, oli sobre tela, 1937

Francisco Mateos (Sevilla, 1894 – Madrid, 1976)

Va fer una sèrie de 10 litografies datades l’any 1937 que portén per títol El Sitio de Madrid:

On destaquem aquesta imatge dedicada als requetès que es pot veure a l’anterior imatge del pavelló que us hem mostrat:

Tomàs Fabregat Garcia, del que només sabem que fou un pintor i gravador nascut a Catí, Castelló i que va participar en el pavelló amb aquests gravats:

Així va salvar al seu pare malalt de la terror feixista, 1937
Figures, 1937
Home lluitant amb un drac, 1937
Van passar els feixistes, 1937

Andrés Fernández Cuervo (Leganés, 1897 – Madrid, 1990)

Fa també aquest gravat de 1937

Aquest oli sobre tela de 1937 signat amb el nom de J. Pons que representa Lina Ódena, una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

Lina Ódena, 1937

I, en darrer lloc, trobem a Vicente Gil Franco (Barcelona, 1898 – Boulogne-sur-Mer, 1959) que va fer aquests tres gravats també datats l’any 1937:

Bombardeig (anvers) / Croquis d’un gos (revers)

Figures

Trabajo voluntario

Com podeu comprovar la producció va ser gran i variada. I podríem afegir-ne uns quants més que es troben a altres museus d’arreu de l’estat.

Però això ja serà en un altre post!


Deixa un comentari

Col·leccions de cromos de cinema del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos vam publicar un post sobre una col·lecció de cromos de boxa que conservem al nostre arxiu i anunciàvem que tenim també una sèrie de col·leccions relacionades amb el món del cinema i que estaven pendents de classificar i digitalitzar.

Gràcies a la tasca de Nil Molina, estudiant del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals avui us podem presentar aquestes col·leccions que bàsicament són d’estrelles de cinema clàssic, petites joies del passat que ens transporten a una època d’or del cinema.

Es van popularitzar durant les dècades de 1920 i 1930 i es van convertir en objectes de col·leccionisme per als amants del setè art, llançant-se en sèries numerades.

Mostren fotografies d’escenes clau de pel·lícules, retrats dels actors principals, informació sobre la trama, dades de producció i detalls curiosos. Algunes sèries també poden incloure cromos especials, com autògrafs simulats o fragments de vestuari utilitzat en la filmació.

Se solien distribuir en productes de consum popular de l’època com la xocolata o el tabac.

A principis del s. XX, Chocolates Amatller i Chocolates Jaime Boix van començar a oferir cromos col·leccionables dins les seves rajoles com a reclam comercial, estratègia que, més tard, copiarien moltes altres marques. 

Les estrelles que apareixien en aquests cromos eren ídols per a molts espectadors, i els cromos oferien una manera tangible d’apropar-se a aquest món glamurós.

Uns exemples destacats eren Douglas Fairbanks: actor, guionista, director i productor americà que va protagonitzar pel·lícules d’acció de l’era del cinema mut i Mary Pickford, actriu canadenca, una de les actrius més poderoses i millor pagades de l’època, la primera gran estrella de Hollywood. Foren una mítica parella amb una fama comparable a la de Brad Pitt i Angelina Jolie!

Totes aquestes col·leccions esdevenen records tangibles de la cultura cinematogràfica oferint-nos una mirada nostàlgica al món del cinema.

Aprofitem l’avinentesa per anunciar-vos que estem preparant un recurs web on reunirem totes les col·leccions de cromos que podeu trobar l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que us agradi!


1 comentari

Nova exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els llibres de la Generalitat republicana amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona l’exposició que porta per títol: Els llibres de la Generalitat republicana (1931–1939).

Aquesta mostra es du a terme després de la tasca duta a terme durant l’any 2022 per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, EADOP, que va catalogar i digitalitza​​​r bona part de les més de 700 publicacions editades per la Generalitat des de l’abril de 1931 al gener de 1939, durant la Segona República, per encàrrec del Govern.

Els documents es poden consultar al Catàleg de Publicacions de la Generalitat de Catalunya que conté un cercador que permet fer cerques per paraula, autor/a, any, matèria, etc.

Els arxius de les publicacions s’hostatgen i preserven majoritàriament als repositoris corporatius Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) i Arxius en línia.

El projecte el va dur a terme un grup de treball liderat per l’Entitat, amb la participació de la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional (Departament de Cultura) i el Memorial Democràtic.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi va participar deixant llibres, opuscles i publicacions periòdiques. Entre els documents hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i valora la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà, reflectida en les seves publicacions oficials. També es vol reivindicar “la qualitat i l’afany de progrés, la civilitat i la modernitat que va caracteritzar la producció editorial de la Generalitat i la vigència dels seus plantejaments i continguts”.

En definitiva, la mostra recupera els volums més emblemàtics que van actuar com a propagadors de l’activitat transformadora de la Generalitat republicana i van contribuir a refermar-la simbòlicament, tota una obra extraordinària que el franquisme va voler engolir.

L’exposició és d’accés lliure i gratuït i es podrà veure fins al dia 1 d’abril de 2024 a la sala 4 de Palau Robert.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Aeròdroms de la Guerra Civil a Catalunya

És molta la bibliografia que existeix sobre el tema de l‘aviació durant la Guerra Civil Espanyola. N’hi ha més poca, però, que parli dels aeròdroms, que van tenir una importància estratègica destacada per al transport, l’abastiment i l’execució d’operacions aèries.

Se’n van construir un nombre molt elevat arreu de la geografia de la península. Aquesta proliferació és deguda a diversos factors: el més important era evitar la concentració de la força aèria per fer-la menys vulnerable als atacs de l’enemic.

Segons recompte del règim franquista, al cap de pocs mesos d’acabar la guerra, les poblacions controlades pel bàndol nacional van patir 1.200 bombardejos de l’aviació republicana entre el juliol del 1936 i el juny del 1937, amb un nombre de 1.088 morts i 2.231 ferits.

Les dades oficials que va presentar el representant espanyol de la República davant de l’Assemblea de la Societat de Nacions el 17 de setembre de 1938 donaven unes xifres d’unes 24.000 bombes sobre el territori republicà que havien causat 7.000 morts i 11.000 ferits no combatents, i destruïts, totalment o parcialment, 10.000 edificis.

Per tal de protegir la població de rereguarda, a la major part de ciutats de l’Espanya republicana es van construir o habilitar refugis per a la protecció de la població civil. També va ser comú als principals municipis de la rereguarda republicana construir camps d’aviació dels quals sortien avions cap als fronts més propers, per recolzar els atacs militars.

Els aeròdroms se solien ubicar en algun paratge al voltant d’alguna població. No podien estar molt lluny, perquè els pilots, habitualment s’hi havien d’allotjar, i a més hi havia equips de manteniment dels aparells i les tropes que s’encarregaven de protegir les instal·lacions.

S’escollien zones planes de fàcil accés que molts cops corresponien a zones de cultiu.

No tots tenien la mateixa importància. Alguns eren més sofisticats que altres o bé tenien unes infraestructures més complexes amb zones de comandaments, refugis, quarter per les tropes, etc.

N’hi havia de tres tipus: els permanents, els semipermanents i els eventuals.

A la zona de Madrid destacaven, a part de l’aeroport de Barajas, les bases aèries de Getafe i Cuatro Vientos que durant la Batalla de Madrid, el mes de novembre de 1936 van caure en mans de les tropes franquistes el que va provocar que Barajas es convertís en la principal base amb el suport d’aeròdroms com el de Guadalajara.

El quarter general de l’Aviació Republicana va estar a Los Llanos, Albacete, i a mesura que avançava la contesa els republicans van anar augmentant el nombre d’aeròdroms amb l’objectiu de dispersar els possibles atacs enemics. A partir de l’hivern de 1937 es van incrementar el nombre d’instal·lacions establint una esquadrilla per aeròdrom

Pel fet de ser soterrades, els refugis antiaeris són les infraestructures que més i millor s’han conservat.

Aquí us mostrem un mapa amb els aeròdroms actius en data de l’1 de març de 1938:

Recomanem la pàgina web GUERRA CIVIL ESPAÑOLA – Aeródromos de la GCE y  Regiones aéreas ofereix informació molt interessant i detallada.

La importància dels aeròdroms a Catalunya durant la Guerra Civil va més enllà de les operacions militars. Van ser clau per a les evacuacions de civils, els moviments de persones i les activitats de les organitzacions humanitàries que operaven a la regió. Després de la victòria franquista, molts d’aquests aeròdroms van ser reconvertits per a ús civil, i alguns encara es mantenen en ús avui en dia com a aeroports civils.

En aquest mapa podeu trobar geolocalitzats els diferents aeròdroms de tot el territori català:

Aquí teniu els més importants recollits en aquesta entrada de blog:

Dins del projecte del Banc de la Memòria Democràtica i de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya trobem agrupats els següents centres expositius relacionats amb la temàtica:

Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria: (CIARGA) ubicat al Parc de la Memòria del Penedès en aquest indret, durant la Guerra Civil hi va haver l’aeròdrom republicà dels Monjos. El centre s’estructura en diversos àmbits i explica aspectes com el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, el paper de l’aviació republicana, la rellevància que va tenir la intervenció estrangera en tots dos bàndols o com era la guerra aèria tant al front com a la rereguarda. També s’hi mostra com es construïa un aeròdrom militar o quin personal (aviadors, mecànics, armers…) hi treballava.

Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de la Sénia: ubicat a la casa de comandament de què va ser aquesta infraestructura militar, que va funcionar durant la Guerra Civil (1936-1939). El camp d’aviació el va construir l’exèrcit republicà fins que el va ocupar, l’abril de 1938, la Legió Còndor alemanya.

Aeròdrom d’Alfes la ruta per aquest aeròdrom permet recorre part de les infraestructures que es van habilitar durant la Guerra Civil: pistes per a l’aterratge dels bombarders, refugis antiaeris, polvorins, dipòsits d’aigua i de combustible i defenses antiaèries. També es van construir un petit hangar camuflat i dos observatoris, un amb funcions de torre de control. La instal·lació militar aèria disposava d’enllumenat, estacions de ràdio, servei de telègraf i connexió telefònica. Entre el final de desembre del 1938 i el començament de gener del 1939, l’aeròdrom, en mans de l’exèrcit franquista, va ser utilitzat per efectuar aterratges de bombarders i caces alemanys.

Camp d’aviació de Rosanes utilitzat per l’exèrcit de la República a partir de 1937 (especialment actiu als fronts del Segre i l’Ebre i en la defensa de Barcelona dels atacs feixistes). S’hi han instal·lat plafons explicatius, dues estacions d’interpretació i un seguit de banderoles direccionals per poder fer un recorregut que circula pel perímetre del camp i s’hi poden veure alguns dels elements que el configuraven: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, l’hangar i la garita de vigilància.

Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de Celrà: aquest centre d’interpretació està estructurat en vuit àmbits temàtics, que expliquen tots els aspectes relacionats amb el camp d’aviació, construït al final de 1936, va ser un dels aeròdroms militar més importants a Catalunya durant la Guerra Civil.

Ruta del Vesper de la Gloriosa: itinerari estructurat a partir dels elements patrimonials que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la Guerra Civil (1936-1939): els Monjos, Santa Oliva, Sabanell (Torrelavit) i Pacs – Vilobí del Penedès.

L’arsenal i polvorí de l’aeròdrom de Sabadell hi operaven els avions Polikarpov I-15 dedicats, sobretot, a defensar Barcelona i a combatre al front de guerra davant les tropes del general Franco, amb el suport de l’aviació de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Sota el camp de vol s’hi va construir un arsenal i un polvorí per emmagatzemar bombes i munició per a l’aviació, que avui es pot visitar com a testimoni de la defensa de la democràcia.

En darrer lloc, cal recordar que l’Asociación de Aviadores de la República – ADAR contribueix a dignificar la memòria dels aviadors republicans. A la seva pàgina web s’hi poden trobar unes 15.000 biografies i molta informació sobre la temàtica.

inicio.gif

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


1 comentari

Un tast de la col·lecció de cromos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En anteriors ocasions, hem publicat diversos posts al nostre blog on parlem sobre els àlbums de cromos de l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que provenen de diferents donatius.

Avui us volem mostrar dues col·leccions: una sobre futbol i l’altre sobre boxa de la Donació Ramon Bertrand, una petita mostra del ric patrimoni gràfic que constitueixen els cromos, reflex de la història de la publicitat i l’evolució de les arts gràfiques de l’època.

De fet, fa poc hem adquirit aquesta publicació que ens ha estat de molta utilitat per classificar el material. Un llibre molt recomanable per a tots aquells que siguin amants de l’ephemera.

A principis del segle XX empreses xocolateres com Eduardo Pi o Jaime Boix oferien col·leccions de cromos amb temàtiques esportives, de cinema, etc.

Xocolates Jaime Boix, empresa fundada el 1754 a Barcelona, als anys 1920 publicava una col·lecció anomenada Enseñanza del juego del Foot-Ball on destacava, entre d’altres, aquest bonic collage amb la imatge de Climent Gràcia davanter centre del Futbol Club Barcelona format per 18 cromos (del número 73 al 90).

Es van produir col·leccions de cromos amb sèries sobre grans jugadors que il·lustren a color la imatge del futbolista i al revers la seva biografia, de grans partits de futbol, amb il·lustracions de passes o jugades i al revers amb les tècniques de joc, de grans equips catalans, amb les alineacions completes com és el cas del Futbol Club Barcelona, campió de la lliga de 1922 o d’altres com el CD Europa, FC Martinenc… La mida dels cromos és de 6,6 x 10,2 centímetres. Al revers tots porten la publicitat de la casa.

En aquesta presentació us ensenyem les col·leccions que conservem al nostre arxiu:

D’altra banda, us volem mostrar també aquesta altra col·lecció que tracta sobre l’esport de la boxa: concretament sobre els boxejadors Georges Carpentier i Battling Siki campions mundials de les primeres dècades del segle XX i els seus combats més destacats.

En aquesta presentació us expliquem detalls sobre l’il·lustrador Albert Mestre i Moragas (Barcelona, 1891-1977), la impremta, la tècnica d’impressió, etc. que resulten molt interessants:

Agraïm a Miriam Martínez i Maria Murillo, estudiants del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la tasca feta en la composició de la presentació dels cromos de futbol i també agraïm a Nil Molina, estudiant del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals la tasca feta en l’elaboració de la presentació dels cromos de boxa.

Esperem que us hagin agradat! Sapigueu que en tenim uns quants més, la majoria relacionats amb el món del cinema, amb col·leccions sobre grans estrelles cinematogràfiques, que anirem classificant i ordenant per tal de crear un altre recurs virtual i fer-los visibles al públic en general.


Deixa un comentari

Nova exposició temporal del Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museo Virtual de la Mujer Combatiente MVMC té com a objectiu crear un espai històric, visual i educatiu sobre la participació de les dones com a combatents durant la Guerra Civil Espanyola.

Està en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament, treballant amb fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època, així com amb arxius de caràcter provincial o municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de cadascuna de les combatents documentades.

El MVMC és el resultat del projecte d’insvestigació «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra i es va presentar a la seu del Centro Documental de la Memòria Histórica de Salamanca l’any 2022.

El seu responsable és l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que, després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, ha desenvolupat una sèrie de projectes entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, és també una de les investigadores principals.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República té signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Des de l’esclat de la guerra fins al final hi va haver dones al front. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Aquest museu virtual els vol donar més visibilitat i esdevenir un espai educatiu amb una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals, com de la que us parlem a continuació i que porta per títol Las ciento catorze que és el nombre de dones, milicianes o soldats que van perdre la vida mentre combatien durant la Guerra Civil.

Els seus noms, anotats en algun document, consten als registres com a difuntes o desaparegudes en combat amb la data on van morir o on se’ls va perdre la pista.

Per tal de donar veu a les seves biografies van demanar la col·laboració a diverses dones de diferents àmbits, entre les quals trobareu l’equip sencer del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Alex Berger Lloret, Alba Costas Verde, Amalia Massó Puig, Anna Sospedra, Anna Verde Ferrer, Beatriz García García, Carla Lloret Puig, Carlota Vidal Sánchez, Conchita López Marimón, Eva Martinez Carrasco, Emma Puig, Elisenda Pardo Vidal, Fuensanta Marmolejo Romero, Gemma Gelambi, Helen Casanovas, Iolanda Mauri Sánchez, Judith Montserrat Argelaguet, Lídia Martinez Altarriba, Lourdes Prades Artigas , Maria Abril Pardo, Malena García García, Marianela Mulattieri Suárez, Marta del Castillo Rabascall, Marta Sells Cánovas, Mónica Punsola, Natàlia Cazorla Viejo, Nuria Plana Díez, Olga Giralt Esteve, Paula Lloret Puig, Rosó Gispert Segura, Silvia Abril Pardo, Silvia Togores Prados, Soraya Bravo Oliva, Teresa Diaz Huaringa.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Bases de dades d’Història Contemporània al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona

El Cercabib és l’eina que ofereix el CRAI de la Universitat de Barcelona per fer cerques a tots els seus fons al marge del suport, tipologia o ubicació que tinguin. A més, dona accés als recursos electrònics subscrits pel mateix CRAI.

Hi podeu localitzar:

Concretament, avui us volem parlar de les bases de dades sobre història contemporània que podeu trobar-hi.

Quan parlem de bases de dades ens referim a fonts d’informació en línia que contenen registres i recursos relacionats amb diverses àrees de coneixement.

En l’àmbit de la història contemporània hi ha:

  1. Biblioteques digitals: que ofereixen accés a una gran quantitat de documents, llibres, diaris i revistes relacionades amb la història contemporània. Alguns exemples destacats serien: la Biblioteca Digital Mundial, l’Internet Archive, Europeana o la Biblioteca Digital Hispànica.
  2. Arxius nacionals i regionals: Molts països tenen arxius nacionals i regionals que recopilen i conserven documents històrics rellevants. Sovint, aquests arxius ofereixen recursos en línia que permeten accedir a bases de dades i col·leccions digitals. Mencionarem per exemple el Portal de Archivos españoles PARES.
  3. Bases de dades acadèmiques: Hi ha diverses bases de dades acadèmiques que recullen articles de revistes, estudis i treballs de recerca en el camp de la història contemporània. Alguns exemples destacats són JSTOR , ProQuest o Scopus.
  4. Museus en línia: Molts museus ofereixen recursos en línia, inclosos arxius fotogràfics, exposicions virtuals i col·leccions digitals relacionades amb la història contemporània. A casa nostra tenim com a exemple el Museu d’Història de Catalunya.
  5. Organitzacions de recerca i instituts: Hi ha nombroses organitzacions de recerca i instituts dedicats a l’estudi de la història contemporània. Moltes d’aquestes institucions posseeixen bases de dades i recursos en línia que poden ser útils per a la teva investigació. El Centre for Contemporary History (ZZF) a Alemanya i l’Institut d’Història Contemporània (IHC) a Portugal en podrien ser alguns exemples en l’àmbit internacional.

Cada font pot tenir un àmbit de cobertura diferent i proporcionar diferents tipus d’informació. És important per a fer recerca examinar diverses fonts i s’utilitzin els múltiples recursos que s’ofereixen per assegurar de tenir una visió completa i precisa de la història.

Aquí teniu una selecció:

Catalunya durant el franquisme del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica.

Producte d’un treball que es va endegar ara fa tres anys amb la seva publicació a internet es pretén posar-la a disposició dels investigadors del període franquista. El seu disseny tècnic en clau de base de dades agrupa més de mig miler de registres sobre organitzacions, institucions, biografies, fenòmens i esdeveniments viscuts durant el període franquista a Catalunya durant el franquisme.

Fons d’història local una base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya.

Base de dades que pretén ser un catàleg retrospectiu de la bibliografia existent sobre història local de Catalunya, amb un enfocament ampli que inclou l’àmbit de les ciències humanes i socials.

Trencadís fons locals digitalitzats de la Diputació de Barcelona.

Base de dades que dona accés al fons d’àmbit local que es troba dipositat a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona i que ha estat digitalitzat. Les publicacions (revistes, monografies, fotografies, cartells, programes, entrevistes, etc.) són de temàtica variada i abasten un ample període històric fins a l’actualitat.

Dialnet plus de la Universidad de la Rioja.

Base de dades que permet la cerca sobre un conjunt de més d’1 milió d’articles de revistes científiques espanyoles i iberoamericanes.

InDICEs CSIC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas entre d’altres.

Base de dades bibliogràfica d’àmbit científic, social i biomèdic elaborada pel CSIC que conté la producció científica publicada a Espanya des dels anys 70. Recull fonamentalment referències d’articles de revistes científics i facilita l’enllaç al text complet si està disponible a la web. Permet la consulta unificada de les antigues bases de dades del CSIC: IME, ICYT i ISOC.

Fins aquí les nostres recomanacions.

Us animem a descobrir-ne més!


Deixa un comentari

Nou portal de patrimoni bibliogràfic del CRAI de la Universitat de Barcelona amb presència dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril de 2023, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, es va inaugurar el nou portal Patrimoni bibliogràfic i documental del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una iniciativa que neix amb l’objectiu principal de dinamitzar i impulsar l’accés a un dels fons més rics de tot l’estat i contribuir a la investigació, a partir de l’estudi del patrimoni bibliogràfic i documental de la universitat custodiat i conservat pel CRAI.

S’hi accedeix des del mateix Cercabib, l’eina de descoberta del CRAI amb la que es poden realitzar cerques de manera simultània a tot el fons de les biblioteques al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs.

La majoria d’usuaris estan avesats a consultar aquesta informació des de la pàgina web del CRAI, i de fet, no s’ha renunciat a aquest valuós punt d’accés. No obstant això, s’ha volgut aprofitar també l’oportunitat brindada pel potencial tecnològic d’ALMA, el sistema actual de gestió de biblioteques que recopila i administra totes les dades que descriuen els fons i col·leccions de les biblioteques del CRAI. D’aquesta manera els usuaris, sense haver de sortir del Cercabib, disposen d’una eina addicional de suport per a la recerca i l’aprenentatge.

El portal compta amb una interfície d’usuari adaptada a dispositius mòbils, intuïtiva i fàcil d’utilitzar. L’usuari té l’opció de triar entre navegar pels continguts o utilitzar la caixa de cerca, destacada a la pàgina d’inici.

El disseny del portal ha anat a càrrec de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI amb la col·laboració de la Unitat de Projectes. Comença ara la fase de seguiment del projecte en la qual es valoraran els aspectes a millorar.

Us recordem que els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

La presència dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en aquest portal és molt destacada.

Per una banda, trobem l’accés als inventaris dels documents no digitalitzats, conservats a l’arxiu: fons personals i institucionals, biblioteques personals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions vinculades amb la Universitat.

Els fons digitalitzats es recullen a l’apartat de la Memòria Digital de Catalunya on trobareu l’accés a les còpies digitals dels documents, principalment gràfics, rars o únics de les col·leccions digitals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

I, d’altra banda, trobem les col·leccions especials temàtiques amb accessos a les descripcions al catàleg de les col·leccions especials i fons bibliogràfics especials al voltant d’un tema on destaquem els Calendaris del Pavelló de la República i la Premsa republicana a l’exili que custodiem a la nostra hemeroteca i les biblioteques personals i institucionals amb la col·lecció de Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015) periodista d’investigació que l’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu fons personal.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

Instantànies d’ultramar: el fons gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

Aquesta institució es va fundar l’any 1911 sota l’impuls de destacats prohoms de la societat civil catalana de l’època. El seu propòsit va ser el d’establir relacions comercials entre Amèrica i Europa. Ja des dels seus inicis va desenvolupar una intensa activitat cultural.

El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui, la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica.

Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’arxiu documental i bibliogràfic d’aquesta institució resulta essencial per abordar les relacions entre Espanya (especialment Catalunya) i Amèrica en un període crucial que va des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico, el 1898, fins a l’inici de la dictadura del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. 

 Inventari del fons de 1.000 títols de publicacions editat el 1994 sota el títol Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras.

 Inventari del Fons d’arxiu de la Casa d’Amèrica de Barcelona.

L’any 2005 Catalunya recupera la tradició americanista que va tenir la Casa d’Amèrica de Barcelona a través de l’actual Casa Amèrica Catalunya, que pretén convertir-se en un pont de diàleg i col·laboració entre la societat iberoamericana i la catalana. Trobareu més informació sobre el tema a:

 Casa Amèrica Catalunya a la Viquipèdia

 Casa Amèrica Barcelona a la Viquipèdia

 Dalla Corte, Gabriela. El Archivo documental del americanismo catalán: una historia centenaria para la Casa de América (1909-1968) [en línia]. Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2013. 

L’accés a aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les imatges que custodiem al nostre arxiu!

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!


Deixa un comentari

Sant Jordi 2023 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República!

Com cada any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebrem la diada de Sant Jordi!

Enguany ho fem amb diverses iniciatives:

Per una banda, hem muntat una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els nostres usuaris podran endur-se’n fins a finals de la setmana vinent.

Hem preparat també una exposició virtual sobre com es vivia la diada de Sant Jordi a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud-americà.

I, en darrer lloc, hem digitalitzat aquest bonic fullet editat també a l’exili, però en aquest cas mexicà, pel polític i escriptor català Jordi Arquer (Barcelona, 1907 – Perpinyà, 1981) que compta amb excepcionals dibuixos del pintor, escenògraf i dibuixant català Josep Bartolí (Barcelona, 1910 — Nova York, 1995):

Dir-vos també que el CRAI de la Universitat de Barcelona ha elaborat aquest punt de llibre per obsequiar els nostres usuaris. Seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura de la nostra institució aquest any hem col·laborat amb la Fundació Lluís Domènech i Montaner aprofitant la celebració de l’Any Domènech i Montaner. Aquí en teniu el resultat:

Només ens queda desitjar-vos que passeu un magnífic Sant Jordi, replet de llibres i roses!