Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Author Archives: Biblioteca


by Deixa un comentari

Setmana Santa 2024 i les caramelles republicanes

Ja tenim aquí la Setmana Santa 2024!

Recordeu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República manté el seu horari habitual de vuit del matí a vuit del vespre i que tanquem de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua, entre el 28 de març i l’1 d’abril.

Podeu consultar els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona per si teniu algun dubte.

I per no perdre el costum us volem mostrar material del nostre fons relacionat amb la Setmana Santa. En aquesta ocasió hem triat un llibret sobre els cors de caramelles compilat pel cèlebre músic, poeta i polític català Josep Anselm Clavé, editat a Barcelona l’any 1932 durant la Segona República.

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Cantar caramelles és una tradició catalana present en diversos punts del nostre territori.

L’origen de la paraula caramella ve del llatí calamella, de calamellus, “canonet”, que ve de calamus, “canya”: es refereix a un instrument rústic de vent propi de pastors. Arreu d’Europa se celebrava l’arribada de la primavera amb cants als carrers que anunciaven el renaixement de la natura després de l’hivern. Posteriorment, el cristianisme va adoptar aquesta celebració fent-la coincidir amb la Pasqua Florida i adaptant també les lletres de les cançons.

Els intèrprets o ‘caramellaires’ són grups d’infants o d’adults que surten a cantar per les cases el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua, acompanyats per instruments diversos.

Durant el segle XIX les societats corals van adoptar aquesta tradició variant els instruments i costums per introduir-la a les ciutats. De fet, als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució. D’aquesta manera i passats els anys, a cada comarca se celebra de diverses maneres on cada una ha adquirit variants d’una mateixa tradició.

En el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.

Des de fa uns anys l’entrada del nostre blog dedicada a Setmana Santa també la utilitzem per recomanar-vos visites culturals que us poden interessar per aquests dies de festa.

Enguany aprofitarem per fer-vos un recordatori d’un parell d’exposicions que podeu anar a veure, on trobareu material de la nostra biblioteca i arxiu:

Al Palau Robert de Barcelona hi ha la mostra Els llibres de la Generalitat republicana (1931-1939) que just acaba el dia 1 d’abril!

I a l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM- Centre Julio González de la ciutat de València, fins al dia 12 d’abril, hi ha l’exposició Popular :

Bona Setmana Santa a tothom! Ens retrobem ben aviat!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Joan Ferrer i Farriol – Marcel Ferrer i Trull

El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través del nostre usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull.

L’any 1978, en morir Joan Ferrer i Farriol, el seu fill Marcel va tornar a Igualada i va crear, a la seu de la reconstituïda CNT, la Biblioteca – Arxiu Joan Ferrer i Farriol. Aquesta biblioteca va desaparèixer arran de la dissolució de la CNT d’Igualada, però un net-nebot de Joan Ferrer, en Xavier Vilanova, va localitzar part dels seus fons i els va cedir a l’Arxiu Comarcal d’Igualada, a la Biblioteca de Montserrat, a l’Institut d’Igualada i a la Biblioteca Arús. Alguns dels llibres, juntament amb la documentació que avui descrivim en aquest post, han estat cedits al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, va perdre el seu pare d’accident quan només tenia sis anys. Va començar a treballar als onze anys, primer a la fàbrica de teixits de Cal Font i, després, a la indústria de la pell.

L’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.

El 1920 es va casar civilment amb Elvira Trull i Ventura (Barcelona, 1894-Montreuil, 1990), igualadina d’adopció des de molt petita i obrera del tèxtil, i van ser pares de Marcel Ferrer i Trull (Igualada, 1921-2021).

El 1923 va començar a treballar repassant llambordes i el 1926, quan l’empresa va plegar, va continuar treballant a la brigada d’empedrats municipal, almenys fins al 1934. En aquests anys va desenvolupar una intensa tasca periodística a Igualada i el 1926, amb Josep Anselmo, va editar les publicacions anarquistes Germinal i El Sembrador. Durant els anys de la Segona República, va realitzar mítings a diversos municipis de l’Anoia i va formar part del Comitè Comarcal de la CNT.

Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Va participar activament en la gestió municipal, en l’organització de les col·lectivitzacions i en la tasca periodística, i va polemitzar amb molta duresa amb els responsables igualadins del PSUC-UGT.

Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, publicació de la qual era corresponsal des de 1910, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.

Un cop acabada la guerra, va passar la frontera amb el seu fill Marcel cap a França i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Més tard va treballar en multitud d’oficis i va passar moltes vicissituds. El maig de 1947, va poder reunir-se amb la seva família.

Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus. A Pau i a Font-romeu (1945-1946), va ser responsable i locutor de l’emissora Ràdio CNT. Més tard va viure a Tolosa de Llenguadoc, on va ser membre del comitè clandestí de la CNT per a la zona ocupada i director del setmanari CNT. El 1954 va marxar a París, on va trobar feina de manobre i de guàrdia en una fàbrica de transformadors elèctrics. També va col·laborar amb el Casal de Catalunya.  El març de 1960 va ser deportat un mes a Còrsega preventivament a causa d’una visita oficial de Khrusxov a París. El 1962 va ser membre del Comitè Regional de Catalunya a l’Exili.  Poc abans de la seva mort va tornar a Catalunya i va participar en la reconstrucció de la Federació Local de la CNT d’Igualada.

Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal,  Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.). També és autor d’algunes poesies.

El fons conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com de redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.

La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.

El fons personal Joan Ferrer i Farriol, és en format digital i abasta cronològicament els anys 1937 a 1954. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de març del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

S’acosten les vacances de Setmana Santa! Aquí teniu les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per escollir una bona lectura i gaudir durant aquest temps d’oci!

Les podeu consultar totes al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i també des de la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Si us interessa algun exemplar feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos-el a casa.

A la xarxa social Pinterest també les trobareu recopilades:

Com sempre, aprofitem per agrair a institucions i particulars que ens han donat publicacions diverses:

Conrad Vilanou

Joan Llàcer i Pons

Miquel Vilaró i Güell

Fundació Dr. Albert Bonet

Moltes gràcies a tothom!


by 1 comentari

Els joves historiadors i les Brigades Internacionals

Amb aquest post d’avui volem iniciar un nou fil en el nostre blog, que se centrarà en visibilitzar la recerca que fan els joves historiadors en l’àmbit de les Brigades Internacionals.

Molts d’aquests investigadors son estudiants en pràctiques del Grau d’Història i del Màster d’Història Contemporània i Món Actual, de la Universitat de Barcelona; d’altres procedeixen de la Universitat Autònoma de Barcelona o d’universitats estrangeres, com la de Torí, i d’altres son estudiosos de les Brigades Internacionals. Sigui com sigui, tots ells han col·laborat en el projecte SIDBRINT, dedicat als voluntaris internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola, bé sigui incorporant informació sobre brigadistes, o bé utilitzant les dades que conté el portal.

Començarem aquest nou fil, amb la Celia Villar Oviedo, una estudiant de la Universitat de Burgos que va fer el seu treball final de Grau sobre els brigadistes de San Pedro de Cardeña i que, entre altres fonts, va utilitzar informació de SIDBRINT.

San Pedro de Cardeña es va convertir, a partir del mes d’abril de 1938, en un camp de presoners estrangers. Entre els seus murs van estar reclosos més de 700 brigadistes i va servir com a laboratori pels experiments psiquiàtrics del metge Antonio Vallejo-Nájera, que pretenia extirpar un suposat “ADN roig” dels brigadistes internacionals.

Aquesta recerca la va continuar pel seu treball de final de Màster, sobre els judicis sumaríssims i la repressió franquista contra les Brigades Internacionals i que va dipositar a la Universidade da Coruña.

Per aquesta investigació la Cèlia va fer una taula de dades dels 605 presoners estrangers identificats en els processos judicials del Jutjat de Presoners estrangers de Burgos, amb informació com nom i cognoms, nacionalitat, data i lloc de naixement, professió, unitat on van combatre, data i lloc de captura, etc. extreta dels respectius expedients.

La Cèlia, que lloa en tot moment la important tasca duta a terme per l’equip de SIDBRINT, amb Lourdes Prades al capdavant, va enviar la seva investigació a la biblioteca de manera que la informació que proporciona s’ha pogut incorporar a la base de dades de SIDBRINT, i constitueix una font essencial per a totes aquelles persones que es dediquin a fer recerca sobre aquest tema.

Ens ha semblat que escriure sobre aquesta història és una bona manera de donar més visibilitat a la recerca d’aquesta jove investigadora que es mereix un reconeixement pels seus excel·lents treballs.


by Deixa un comentari

8M: Dia Internacional de les Dones 2024

Un any més des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem celebrar el Dia Internacional de les Dones!

Enguany hem elaborat un recurs web amb una selecció de cartells de la nostra col·lecció on la protagonista és la dona i que pertanyen a l’època de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.  

Els hem classificat per temàtiques diverses: per exemple al·legories de la República, dona i sanitat, dona i esport, dona i feixisme, etc.

Aquí ho teniu. Esperem que us agradi!

Aprofitem per recordar-vos que ja fa uns quants anys vam elaborar una pàgina web amb una mostra del nostre fons bibliogràfic i documental relacionat amb aquesta diada i amb la història de les dones en general.

Bon Dia Internacional de la Dona 2024 a tothom!


by Deixa un comentari

3Cat estrena una sèrie documental sobre Salvador Puig Antich amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 29 de febrer es va estrenar, a la plataforma digital 3Cat, una sèrie documental que porta per títol Puig Antich. El llibre vermell que narra els fets que van portar el règim franquista a condemnar a mort l’anarquista català Salvador Puig Antich l’any 1974.

Consta de dos capítols de 50 minuts cadascun i, demà dimarts, 5 de març, al programa Nits Sense Ficció de TV3, se’n podrà veure un resum de 85 minuts.

L’estrena d’aquesta sèrie coincideix amb tota una sèrie d’actes que commemoren el 50è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, executat a garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974 a les 9.40 del matí.

Salvador Puig Antich militava al MIL Movimiento Ibérico de Liberación, un grup anarquista sorgit de les lluites obreres que havia dut a terme diversos atracaments. El 25 de setembre del 1973, la policia va engegar una operació per detenir un dels seus membres, durant la qual va resultar mort un dels agents. Aquest és el punt de partida de la sèrie i la circumstància que explica els fets posteriors.

El fil argumental del documental se situa en el context dels últims anys de la dictadura i analitza els fets ocorreguts des del dia de la detenció del Salvador, fins a la seva execució a garrot vil, posant un èmfasi especial en les irregularitats del procés i en les maniobres del règim per sostenir la versió oficial.

Un dels escenaris principals de la història és al carrer Girona, núm. 70 de Barcelona, a la porteria on va tenir lloc el tiroteig el dia de la detenció del Salvador, i on encara es pot apreciar la marca d’un impacte de bala. També la presó Model de Barcelona, en una de les cel·les Puig Antich va estar tancat cinc mesos i on finalment va ser executat a l’edat de 25 anys.

En definitiva, la sèrie és un retrat del jove anarquista, de la seva militància i de la situació social i política del moment.

En aquest documental té un paper destacat Monique, la filla del desaparegut Joaquim Puig Antich, germà gran del Salvador, que se’n va anar als Estats Units als anys 60.

No va ser fins a l’arribada del llibre vermell a casa seva -un recull d’articles de premsa, documents i cartes personals del Salvador elaborat per una de les seves germanes- que va descobrir la figura del seu oncle.

La sèrie presenta els moments clau d’aquesta història amb reconstruccions, grafismes i imatges de l’època, entre les quals destaquen fotografies inèdites del Salvador. També compta amb una important selecció d’articles de premsa, octavetes i documents de la causa judicial. S’ha tingut accés a la documentació original de la causa –habitualment poc accessible– que es conserva dins una caixa forta al Govern Militar de Barcelona.

Hi apareixen també alguns objectes personals del Salvador –com ara les botes i el rellotge que duia en el moment de l’execució– i es reprodueixen les cartes que escrivia des de la presó, a les quals posa veu l’actor Artur Busquets.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta producció cedint nombrós material del Fons Personal Salvador Puig Antich i el Fons MIL Movimiento Ibèrico de Liberación: cartes, imatges, articles de premsa, fulls volants…


by 2 comentaris

Salvador Puig Antich: La memòria persisteix

Sobre la importància de la tasca d’arxius i professionals de la informació en la preservació de la memòria

Enguany es compleixen ja 50 anys –mig segle!– de la mort de Salvador Puig Antich per part del règim franquista. Va ser el 2 de març de 1974, va ser a l’antiga Presó Model de l’Eixample de Barcelona, va ser una execució i es va fer amb el mètode del garrot vil.

Demà mateix, es commemora aquest 50è aniversari i no són poques les demandes que hem rebut a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per consultar la documentació de què disposem en els nostres fons que està relacionada amb la figura d’aquest jove anarquista i antifeixista català. La major part d’aquesta documentació  pertany al  Fons Personal Salvador Puig Antich i al Fons MIL Movimiento Ibérico de Liberación, organització on va militar.

Una documentació que, val a dir, posa en relleu la importància d’arxius com el nostre, així com la determinació, la perseverança i confiança d’aquelles persones que, com les seves germanes o el periodista Xavier Vinader o tants d’altres, han tingut a l’hora de custodiar aquesta documentació per tal que pugui estar a disposició d’aquells que volen conèixer, o donar a conèixer, els seus continguts i, amb ells, la vida del seu protagonista original: en aquest cas, en Salvador Puig Antich.

Dit en altres paraules: sense arxius no hi ha memòria col·lectiva. Sense arxius o centres de documentació com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sense la feina d’arxiveres, bibliotecàries o documentalistes, i de totes aquelles professionals, companyes, familiars o persones a títol individual que es dediquen a tenir cura de la documentació, no seria possible la –també imprescindible!– tasca de productores, periodistes, directors o guionistes que després roden pel·lícules, fan documentals o escriuen reportatges o llibres sobre vides com les d’en Salvador Puig Antich que, gràcies al seu exemple alhora vital i tràgic, però també gràcies a la feina de tots els anteriorment referits, han passat a ser la nostra memòria col·lectiva.

Perquè a l’arxiu del Pavelló de la República tenim els papers de la seva estada a presó –des d’informes mèdics fins al significatiu llistat de llibres que hi va consultar (elaborat per ell mateix), així com la relació, diguem-ne pòstuma, d’objectes personals que es van trobar a la seva cel·la. També hi tenim un recull de fotografies, la correspondència dels darrers moments (i també una mostra de la dels darrers anys) amb les germanes, el germà i el pare; hi tenim també la documentació judicial, militar i policial que en retrata el seguiment primer polític i després penal i que inclou l’informe de les darreres reunions al Col·legi d’Advocats per intentar evitar la seva finalment inevitable execució. Fulls volants del més aviat migrat espectre polític que es va bolcar en la seva defensa a Catalunya, i de, l’en canvi, ampli espectre que ho va fer fora de l’Estat espanyol –especialment en francès! També hi tenim la documentació de la campanya popular i judicial que es va fer per demanar la –qui ho havia de dir: fallida!– revisió del procés, així com un recull dels poemes que s’han fet (per descomptat, no encara –seria impossible– dels que es faran en el futur!) en honor i memòria de Puig Antich… I, per acabar, un recull dels materials recollits per la seva germana Carme per a un llibre d’homenatge.

Una documentació que cal recollir, guardar, catalogar, descriure i tota una sèrie d’accions i processos imprescindibles per tal de poder-la posar a l’abast, ja no només d’aquells professionals especialitzats en la recerca i la investigació, sinó de qualsevol persona que vulgui accedir a una part tan significativa i important de la nostra història col·lectiva.

Aquí en teniu una mostra:

Entre uns i altres, com deien Ràbia Positiva en la seva cançó d’homenatge:

Salvador Puig Antich, no t’oblidarem,

Salvador… La memòria persisteix!


by Deixa un comentari

Ballarines, duquesses i navilieres

El passat mes de gener de 2024 ens va deixar en Miquel Izard, professor d’Història de la Universitat de Barcelona i un dels usuaris més estimats del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En Miquel va ser partícip de moltes de les activitats que es duen a terme a la nostra biblioteca. Col·laborava en diverses tasques i li agradava, per exemple, publicar alguna ressenya al nostre blog.

Temps enrere en Miquel ens va passar aquest text que us mostrem a continuació i que porta per títol Ballarines, duquesses i navilieres.

En el seu moment, no vam trobar l’oportunitat de fer-ne un post i hem pensat que ara és una bona ocasió per a recordar-lo i homenatjar-lo de nou!

Tot i que ja havia mostrat les seves impressions en una altra entrada, fa incidència a diversos aspectes de l’exposició Aixafem el Feixisme, que es va dur a terme l’any 2020, al Palau Robert de Barcelona.

Us deixem amb les seves paraules que han estat inèdites fins al dia d’avui:

A l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939”, al Palau Robert, hi havia, entre moltes altres referències, força informació sobre personatges anomenats que visitaren la zona republicana per conèixer i recolzar una experiència tan singular, en un temps en què estava ben clar qui era progressista i qui reaccionari.

I és prou notori que feren costat als republicans en la seva lluita per la llibertat i la igualtat polítics com Clement Attlee, Willy Brandt o Artur London i potser foren més nombrosos els lletraferits o artistes com Louis Aragon, Wystan Hugh Auden, John Dos Passos, Nicolás Guillén, Ernest Hemingway, Arthur Koestler, André Malraux, George Orwell, Dorothy Parker, Octavio Paz, Benjamin Péret, Paul Robeson, Antoine de Saint Exupéry o Simone Weil.

També és sabut que suficient gent de Hollywood actors, guionistes i directors cooperaren amb la República agredida, qüestió que tractà de forma magistral el documental Hollywood contra Franco d’Oriol Porta.

Les dissimilituds entre els que col·laboraren amb els alçats i els que feren costat als agredits són colossals. Alemanya o Itàlia enviaren quantitat d’armes i algun mercenari, d’allà i d’altres indrets vingueren voluntaris per lluitar, sanitaris per guarir, cooperants per atendre ancians o quitxalla, creadors de tota mena per engrescar i és colpidora la quantitat de dones.

Augusto Cantaluppi i Marco Puppini a Sin haber empuñado un fusil jamás. Antifascistas italianas en la Guerra Civil española (Universidad de Castilla La Mancha) aporten molta informació i colpeix el cas d’Emilia Napione, àcrata que acuitada per la policia francesa es refugia al Magrib i degué guanyar-se la vida fent de ballarina però comptant amb la protecció de Maria Montessori.

Angela Jackson estudià la participació de les seves compatriotes, Las mujeres británicas y la Guerra Civil española (Universitat de València), 41 fadrines, infermeres i mainaderes, combatents i periodistes, de les que sols dues estigueren amb els franquistes, mentre entre les altres 39 hi hagué des de Nancy Cunard, neta del fundador de la coneguda companyia naviliera a Katherine Ramsay, duquessa d’Atholl.


by Deixa un comentari

Nova ruta de Memòria Històrica a Garriguella

El passat mes de desembre de 2023 es va inaugurar un nou itinerari per l’aeròdrom republicà de Garriguella-Vilajuïga, a l’Alt Empordà.

A les acaballes de l’any 1937, el Govern de la República va obrir l’aeròdrom 314 a la part sud del terme de Garriguella, a tocar amb els termes de Vilajuïga i Pedret i Marzà.

Concebut com una ampliació del de Figueres nord, aquest nou camp tenia com a objectiu vigilar la zona costanera i la defensa del litoral, especialment l’arribada de material de guerra i aliments als ports de Roses i el Port de la Selva.

El camp va ser més conegut amb el nom de Vila­juïga, perquè en aquesta altra població és on s’allotjaven els comandaments i pilots, concretament al ja desaparegut Gran Hotel Central, i és on hi havia també l’estació de ferrocarril i un dipòsit de materials als antics cellers Riotton.

Durant la retirada, l’aeròdrom de Garriguella va ser objecte de diversos bombardejos i és on va tenir lloc el darrer com­bat aeri de la guerra civil a Catalunya.

En aquest combat que va tenir lloc el 6 de febrer de 1939, va morir el pilot Friedrich Windemuth. Havia nascut a Leipzig i tenia 23 anys.

Després de la guerra es van col·locar esteles funeràries als diversos llocs on havien caigut pilots de la Legió Còndor, per iniciativa dels seus familiars i de l’exèrcit alemany.

L’octubre de 2022 es va vandalitzar la dedicada a Windemuth, que va romandre durant més de vuitanta anys al lloc on l’alemany va perdre la vida, al costat d’un xiprer. Després de ser trencada en diversos trossos, es va retirar el 2023 per a ser dipositada al cementiri municipal de Garriguella, presidida per una olivera com a símbol de pau.

L‘Ajuntament de Garriguella, de la mà de l’escriptor i periodista Josep Playà i de l’arquitecta Adela Geli, ha dissenyat una ruta en el que va ser aquell aeròdrom republicà, que conclou precisament al cementiri.


L’estela funerària està inclosa al Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic (Monument 3696) i durant molts anys va rebre flors cada estiu de manera anònima. Finalment, es va descobrir que la persona que deixava les flors era el pilot republicà que el va fer caure, Josep Falcó.

Falcó, que en acabar la guerra s’havia exiliat a França, després de passar per camps de concentració com el d’Argelers, va tornar a Espanya cap a 1960 i va descobrir aquell record a Windemuth. Cada estiu anava la Costa Brava i aprofitava l’estada per deixar les flors davant el monòlit.

El pilot republicà argumentava que va poder caure qualsevol dels dos en aquell combat i que qui ho va fer al final no deixava de ser un jove que va perdre la vida amb poc més de vint anys.

En una de les ocasions va comprovar que algú hi havia plantat un xiprer al costat i repintava les lletres de la pedra. Era el propietari de la vinya on es trobava, Xavier Casellas, pintor i fill d’un capità i comissari republicà, que va confessar que malgrat que el seu pare havia passat per un camp de concentració a Màlaga i havia estat també pres a Figueres no va enderrocar l’estela per considerar que no era un monument feixista sinó la làpida d’un soldat mort a la guerra.

L’itinerari està il·lustrat amb cartells informatius i consta d’altres punts d’interès com són l’hospital de sang ubicat al Mas Ferrer, una masia d’època medieval:

O un refugi poc comú perquè no està soterrat i encara conserva pintures de camuflatge exterior:

Us recomanem la visita!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la campanya #1Lib1Ref

Com cada any, i ja en van uns quants!, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la campanya  #1Lib1Ref 1 Bibliotecari, 1 Referència que s’ha celebrat entre els dies 25 de gener i 15 de febrer de 2024.

Es tracta d’una iniciativa internacional que es va iniciar el 15 de gener de 2016, per commemorar el 15è aniversari de la iniciació del projecte Wikipedia que va tenir lloc precisament un 15 de gener de l’any 2001.

Els organitzadors de la campanya, que forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per Amical Wikimedia, van estimar que si cada bibliotecari, arxiver o documentalista dedicava al voltant de 15 minuts per afegir tan sols una referència a la Wikipedia, l’enciclopèdia milloraria notablement.

Enguany nosaltres hem afegit referències a la Viquipèdia a tres registres ja existents i hem fet també una entrada nova!

Aquesta nova entrada és la de Pau Cirera i Feliu, farmacèutic i traductor català, militant socialista i comunista català. Membre de la Unió Socialista de Catalunya, i fundador del Partit Socialista Unificat de Catalunya és autor de la primera traducció al català directament de l’alemany del Manifest Comunista.

El seu fons personal es conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

D’altra banda, hem afegit una referència i enllaços externs a l’entrada de l’artista José Luis Bardasano Baos, un dels cartellistes espanyols més destacats, que va tenir un paper important durant la Guerra Civil Espanyola.

A la nostra col·lecció de cartells disposem de diverses obres de Bardasano i de la seva esposa, l’artista Juana Francisca.

També s’han afegit contingut als registres de l’historiador català Alfred Pérez Bastardas, i del periodista i polític asturià Ignacio Iglesias Suárez, mencionant que els seus fons personals es troben dipositats al nostre arxiu.

Dir-vos finalment que en aquesta edició de 2024 la campanya ha superat el rècord de l’any 2022:  

És un plaer millorar la Viquipèdia utilitzant la nostra expertesa! Una nova manera de valorar la feina dels bibliotecaris!