Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Author Archives: Biblioteca


by Deixa un comentari

Marina i vaixells de guerra del segle XX als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

És de sobres conegut que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es considera un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre les temàtiques de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola.

Hem explicat, en alguna altra ocasió en el nostre blog, que també tenim destacats fons sobre sovietisme i història política internacional del segle XX, especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial.

Avui us volem parlar d’una altra temàtica que, gràcies a diferents donacions rebudes, s’ha convertit en una molt bona col·lecció: la de Marina i vaixells de guerra del segle XX.

Com que no és una temàtica prioritària de la biblioteca podem destinar poc pressupost en comprar material relacionat amb aquesta especialitat. Gràcies al donatiu per part de diverses persones hem aconseguit que la matèria tingui un pes específic al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i que progressivament rebi més consultes i peticions de préstec. A tall d’exemple us direm que ens ha passat quelcom similar amb les temàtiques de feixisme italià o del nacionalsocialisme, que també són molt nombroses als nostres fons.

Fa uns quants mesos la professora Griselda Tudó Vilanova de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona va fer donació de la biblioteca personal del seu pare Artur Tudó Schmid. Aquest donatiu consistia bàsicament en llibres sobre marina de guerra. En aquest taulell de Pinterest hem recollit el donatiu:

Aquests llibres han completat la col·lecció que ja teníem a la biblioteca que provenia bàsicament del Fons de José Luis Infiesta Pérez (Saragossa, 1921 – Barcelona, 2006), prestigiós metge i investigador que cedí a la nostra biblioteca i arxiu documents sobre la història militar de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, sobre història naval, la marina, l’exèrcit i l’artilleria, entre d’altres.

I també de la biblioteca Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015) periodista català que es va dedicar fonamentalment al periodisme d’investigació i que l’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu fons personal sobre: feixisme, extrema dreta, terrorisme, tràfic d’armes i de drogues, operacions secretes dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat dels estats, crim organitzat, etc. que conté també algunes publicacions sobre vaixells i marina de guerra.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Corbera i Bertran, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre la Fundació d’Estudis Anarcosindicalistes i Llibertaris (FELLA) va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material procedent de l’empresa tèxtil Corbera i Bertran S.A., trobat casualment l’any 2020 damunt d’un contenidor d’escombraries de la ciutat de Barcelona per un company de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, en Fran. Fruit d’aquesta troballa el Grup de Memòria Històrica d’aquest Ateneu ha publicat l’opuscle Corbera i Bertran, empresa col·lectivitzada : una fábrica de mujeres en tiempos de colectivización que trobareu al nostre fons.

Segons aquesta publicació, l’Empresa Corbera i Bertran va ser fundada l’any 1929 per Jaume Corbera Puñet i Josep Bertran Margenat. Les naus industrials estaven ubicades al carrer Romans del barri del Camp d’en Grassot-Gràcia Nova de Barcelona i els despatxos, al carrer Bruc. Es desconeix el nombre de persones que hi treballava durant els primers anys de funcionament, però sí que se sap que a finals de 1936, quan els obrers havien assumit el control i la direcció de la fàbrica, aquesta tenia 350 empleats. L’agost del 1938, probablement a causa de la reducció dels mercats que va comportar la Guerra Civil, la força laboral era només de 204 obrers i obreres a les naus del carrer Romans i d’una dotzena als despatxos del carrer Bruc. Com a moltes de les fàbriques tèxtils de l’època, la major part de la força de treball eren dones (un 92,2% en el cas de Corbera i Bertran, E.C.). L’empresa col·lectivitzada confeccionava jerseis i altres materials tèxtils primer per a les milícies i després per a l’Exèrcit Popular.

La documentació cedida per la FELLA al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està guardada en un petit arxivador i consta de 216 fitxes datades el mes d’agost de 1938. Són els duplicats dels anomenats Certificats de Treball de l’època. En ells, a banda d’una fotografia, hi consten l’adreça, l’ofici i professió, l’especialitat, el sou que cobraven i l’edat i el lloc de naixement de cada un dels empleats. A les seves fitxes els antics amos Jaume Corbera i Josep Bertran hi figuren com a “tècnic comercial” i com a “director tècnic” respectivament.

El buidatge d’aquests certificats aporta informació molt interessant sobre la composició laboral i social de l’empresa i les condicions de treball de les persones que hi treballaven: a banda de ser, com hem comentat abans, una fàbrica de dones, sabem que el seu salari era inferior als dels homes, que elles estaven als tallers i ells als despatxos, que la major part eren catalanes, fonamentalment de la ciutat de Barcelona i que vivien prop dels locals de la fàbrica, que moltes d’elles estaven emparentades, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals i ja es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de novembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Trobareu totes les novetats bibliogràfiques que han arribat aquest mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si us en voleu endur alguna a casa podeu fer servir el Servei de Préstec i si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Aprofitem l’avinentesa per agrair a tot aquest seguit d’institucions i particulars el donatiu d’obres que passen a formar part dels nostres fons:

Humbert Roma

Conrad Vilanou

Emili Gomez Belda

Maria Carme Feu

Universitat de Saragossa

Çtrencada Edicions

Helena Crusats i Padrós

Josep Maria Ràfols (amb material del nostre fons)

Andreu Mayayo

Moltes gràcies a tothom! A gaudir de la lectura…


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pere Masuet Estebanet

Aquest mes d’octubre, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut del senyor Andreu Masuet Villanueva, correspondència del seu oncle Pere Masuet Estebanet, inscrit en el Cens de persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme.

L’any 2007 Andreu Masuet es va adreçar a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya per tal de sol·licitar la recerca del seu oncle Pere Masuet Estebanet, desaparegut l’any 1938 al front del Segre.

El fons conté, d’una banda l’expedient amb la documentació localitzada sobre Pere Masuet per la Direcció de Memòria Democràtica a diversos arxius (Barcelona, Salamanca, Àvila, Guadalajara, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, etc.) així com al Valle de los Caidos, i que malauradament no van aportar cap dada sobre les circumstàncies que envoltaren la seva mort i posterior inhumació i, de l’altra, les cartes que Pere Masuet va enviar a la seva família des del front.

Pere Masuet Estebanet (Barcelona, 30 juny 1920 – Sector de Balaguer, 26-28 maig 1938). Operari de professió, va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República el 27 d’abril de 1938, inscrit a la 224a Brigada Mixta, 60a Divisió, 1r Batalló, 3a Companyia i destinat al Front del Segre el maig de 1938. La seva desaparició va tenir lloc entre els dies 26 i 28 de maig de 1938, en context de combat, al Sector de Balaguer.

A la primera carta, enviada des de Guimerà el 1r de maig de 1938, diu: …me hallo en un corral en donde tenemos que comer y no se si podre dormir porque segun dicen tenemos que marcharnos… estoy escribiendo sobre el plato por no tener donde escribir… El 2 de maig explica: …no nos dejan poner la direccion de donde nos hallamos por que hay muchos espias… Mirar si me podeis mandar un paquete de calcetines (michons) pues tengo frio en los pies, despues sellos y un lapiz de tinta y alpargatas pues las que tengo se estropearon porque nos hacen hacer guerrillas por la montaña. El 3 de maig escriu: La carta que me envieis mandarmela abierta, es orden del mando…, hasta hoy era del cuerpo de fusil-ametralladora, ya nos emos entrenado… El 5 de maig va dinar dos plats de cigrons amb carn que, descriu, no sé si era de burro pero era buenisima. El 6 de maig pot llegir la premsa: …me entere que los facciosos buelben a atacar pero no consiguen nada eso demuestra que la guerra se ba acabar pronto… El 13 de maig diu als seus pares: …como me benis a la memoria al pensar que como yo y vosotros teneis que pasar con lo poco que os dan en el racionamiento… Es un orgullo luchar contra los españoles… El 24 de maig escriu la seva última carta: …yo creo que no mas faltaba que os pidiera dinero con lo mal que lo debeis pasar…, dices que hoy la prensa trae buenas noticias, que la aviacon nuestra a derribado 8 aparatos facciosos…, esta semana nos dieron dos caliqueños, los cambie con un hombre del pueblo por un kilo de pan. Hi ha una carta del 13 de juny escrita pel seu germà Andreu que probablement la família ja no va enviar perquè ja sabia que en Pere Masuet era mort.

El fons Pere Masuet Estebanet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

“Las sinsombrero”, exposició amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 d’octubre es va inaugurar, al  Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.

Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.

Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava. 

Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.

Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.


Ja ho sabeu: si aneu a Madrid per aquests propers ponts o vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure!


by Deixa un comentari

Actes d’Homenatge a les Brigades Internacionals amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cap de setmana es van dur a terme, a la ciutat de Barcelona, tot un seguit d’activitats amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals que enguany, la 25a edició de l’homenatge, ha estat especialment dedicada a les dones brigadistes.

De fet, els actes van començar el dijous 20 d’octubre, amb la representació de l’obra: Una nova primavera: La història de les Brigades Internacionals de la companyia La Voz Ahogada Projecte Escènic, al Teatre Golen’s de Gràcia.

El divendres 21 va tenir lloc la presentació del llibre Coratge sota el foc, amb la participació de la seva autora, Helena G. Vancells. Aquesta obra recull la vida de 20 dones que van lluitar a la Brigada Lincoln durant la Guerra Civil espanyola.

També es va fer una taula rodona per debatre el paper de les dones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. Hi va participar Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, i les historiadores Anna Sospedra i Carlota Vidal, col·laboradores també del projecte.

El dissabte 22 es va fer l’acte central que organitzà l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Destaquem la intervenció de Janette Higgins, filla de Jimmy Higgins, Brigadista Internacional canadenc, conegut com “El soldado alto” que va presentar el llibre escrit pel seu pare Luchando por la democràcia. Memorias de un activista canadiense en la guerra espanyola, del que n’és editora.

Paral·lelament a aquests actes, s’han publicat un seguit d’articles a la premsa del país sobre el paper de les dones a les Brigades Internacionals i d’altres que es feien ressò dels homenatges. Lourdes Prades ha tingut, en molts casos, un marcat protagonisme.

El setmanari El Temps li va fer una entrevista i el Diari Ara va publicar un article sobre les dones brigadistes on es recollien les seves paraules i es feia també menció al SIDBRINT i a la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica.

Fins i tot Lourdes Prades va ser destacada com una de les cares del dia i semàfor verd de la publicació!

A més mitjans com Tot Barcelona o Betevé també van publicar notícies sobre l’homenatge a les Brigades Internacionals, fent referència altra vegada a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes.

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història segueixi essent un instrument clau per a preservar la Memòria Històrica de totes aquelles persones que van venir a l’estat espanyol per a lluitar contra el feixisme.


by 8 comentaris

El Caliu de la il·lusió: les cartes de Can Malla en temps de guerra

Gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, recuperem relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil tant al front com a la rereguarda.

És sabut que moltes famílies, 86 anys després de la guerra, encara no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i tenen interrogants sobre com van viure el conflicte els seus avis, tiets, germans, pares…

Esperem que el programa hagi servit també per sensibilitzar a les famílies sobre la importància dels seus documents històrics i la necessitat de preservar-los.

Arran de la seva emissió hem notat que cada vegada hi ha més interès per descobrir històries de la guerra després dels anys de silenci que va comportar la dictadura franquista.

Avui des del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us n’explicarem una…

Fa uns quants dies l’historiador Salvador Coll i Icart ens va fer arribar el llibre que porta per títol El Caliu de la Il·lusió: Les Cartes de Can Malla en temps de Guerra, autoeditat a Cardedeu i que recull cartes de guerra enviades i rebudes per dos germans que van ser destinats al front.

Aquesta publicació és una font molt important per saber com es va viure la guerra a Cardedeu, a la rereguarda.

Les cartes d’en Josep Cruixent ens permeten conèixer com era la vida d’un ferrador de mules a la Batalla de l’Ebre.

Can Malla és una de les cases més antigues de Cardedeu. Els habitants de la casa es dedicaven a ferrar cavalls i fer eines per la pagesia de la zona.

La família de la casa guardava un bon grapat de cartes en el fons d’un armari de la casa, més unes altres que es van trobar en un bagul de les golfes de les quals no recordaven l’existència.

En total formen un conjunt de 177 cartes que es troben recopilades i transcrites en aquesta obra, prologada per Assumpta Montellà, autora de diferents textos sobre la Guerra Civil Espanyola.

Les cartes reflecteixen la vida quotidiana, les pors, les angoixes que van patir la població, des d’un punt de vista molt íntim i emotiu.

Àngel Cruixent i Malla, el germà petit, amb 24 anys, es va incorporar al Front d’Aragó. Va estar destinat a diversos pobles que encerclaven Osca: Sasa del Abadiado, Siétamo, Abiego, Barbastro… fins que va agafar “les febres”. Després de passar per diversos hospitals com l’Hospital Militar de Abiego, situat al Convent de San Joaquín, va ser traslladat a Barcelona on va acabar al Centre d’Enduriment de Montserrat (Clínica Z). No millorava i el Tribunal Militar de Manresa el va donar per inútil i va morir al cap de poc temps.

Va perdre el sarró amb les cartes que havia rebut de la xicota, família i amics.

El germà gran, en canvi, Josep Cruixent i Malla, va anar destinat a la Batalla de l’Ebre, i va tornar amb la majoria de cartes de la xicota, família i amics.

Les cartes d’en Josep permeten conèixer la vida d’un ferrador de mules a la batalla de l’Ebre. S’ha de destacar que la feina de ferrador era una feina molt valuosa: les mules eren imprescindibles per portar menjar o munició a les tropes.

Especialment interessant és la correspondència que va mantenir amb la seva xicota que ens permet veure com era un festeig en temps de guerra i les cartes d’amics, que estaven a altres fronts o al mateix Cardedeu que expressaven les seves alegries, tristeses… esperant que s’acabés la guerra.

El llibre es va presentar el passat dia 30 d’abril de 2022, al pati de Can Malla, amb l’assistència de nombrós públic.

Des del nostre blog felicitem el Salvador per la feina feta i li agraïm la donació d’aquesta obra!

Un pas més en la recuperació de fons, col·leccions i documents conservats per persones i entitats que van participar en la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la lluita contra el Franquisme i la transició a la democràcia.


by Deixa un comentari

Exposició “Francesc Layret. El fill roig del catalanisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920. 

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició, en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès.

En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir d’una recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local.

Francesc Layret i Foix (1880-1920), advocat de professió, fou un polític republicà i socialista que assolí la categoria de mite pel seu compromís amb la classe obrera.

Va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés la classe obrera.

A l’exposició es narren les darreres 36 hores de la seva vida, 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària.

La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023. Hi ha programades diverses activitats com visites guiades, xerrades, tallers… totes gratuïtes i amb aforament limitat.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Carme Via Pros

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), va viure al Prat de Llobregat. L’any 1947 es va comprar una màquina de cosir i es va dedicar a la costura tota la seva vida. L’any 1948 l’Àngel i la Carme es van casar i van anar de viatge de noces a Blanes.
Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016), va ser un Il·lustrador que va destacar com a dibuixant i director de dibuixos animats. El 1944, amb 21 anys, va fer el servei militar. Aquell mateix any el van operar i va estar ingressat a l’Hospital Militar de S.E. el Generalísimo de Barcelona. L’any 1947 va acabar els estudis de Dibuix Artístic.

dav

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i Angel Garcia. Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, que li guarda dos cigarrets i un bombó, que li envia mostres d’una bata que s’ha fet, que és molt fosca però que així no es veurà la brutícia i escalfarà més, etc.

Ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya per a capacitat, cada una d’elles, de 27 homes, que li han donat xocolata desfeta per esmorzar i per sopar dues llaunes de sardines i un pot de carn amb gelatina, que el 18 de juliol els han fet desfilar carregats amb fusells i cordes, que l’han destinat a infermeria, que allà dorm en una habitació i menja en una taula, no com els altres que mengen i dormen a terra, etc.

L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

El fons consta també d’un diari de memòries i una agenda de Carme Via, on detalla el seu dia a dia (visites a familiars, els dies de festa major al Prat de Llobregat, etc.), d’uns quaderns escolars de cal·ligrafia, dibuix, aritmètica i ortografia del període de la Segona República espanyola i uns de l’any 1940 on, curiosament, encara hi ha exercicis d’ortografia i de redacció en català, i d’uns quaderns de costura dels anys 1944 a 1948.

També hi ha notes diverses relacionades amb el casament de Carme Via i Angel Garcia (1948), entrades a espectacles diversos, felicitacions de Nadal, publicitat, factures (compra d’una màquina de cosir de l’any 1957), un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista i un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944).

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

El fons personal Carme Via Pros ocupa 0’40 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1931 fins al 1995, any en què va morir Carme Via. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material d’arxiu al Fons José Maria Valverde custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Fons Personal José María Valverde va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de l’escriptor, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Conté diversos materials: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres, així com de documentació relacionada amb la seva dimissió l’any 1965 com a catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. El fons ocupa 2, 90 metres lineals i abasta cronològicament des de principis dels anys quaranta fins a la mort de José M. Valverde, l’any 1996.

Aquest any 2022, la senyora Isabel Nadal, esposa del filòsof, editor i amic de José María Valverde, Jon K. Akordagoikoetxea Goikkoetxea (Elorrio, 1937 – Barcelona, 2016), ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència d’aquest escriptor amb el jesuïta i també escriptor i poeta Ramon Comas i Maduell.

Ramon Comas i Maduell
Isabel Nadal
Jon K. Akordagoikoetxea
José Maria Valverde
Valverde a Canadà l’any 1976

Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 1978), Nascut en el si d’una família creient, la seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil, on va perdre el seu pare. Els primers estudis els va realitzar al Col·legi de les Carmelites de la Caritat i, després d’acabar la Guerra, l’any 1944, va entrar al seminari de Tarragona. La seva estada al Seminari va orientar de manera decisiva la seva vida: l’any 1952 va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1965 va ser ordenat sacerdot pel Doctor Gregori Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona.
Ramon Comas va ser una persona inquieta i activa. Com a editor va dirigir la col·lecció poètica Les Hores Extres, una proposta innovadora i arriscada. Com a escriptor va publicar narrativa (Pàtria ignorada i Les trampes de l’Enric o el recull de contes Rescat d’ambaixadors), assaig (L’estat i les esglésies per separat, Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 o Roma in stato di emergenza) i, sobretot, poesia (debuta l’any 1963 amb Les paraules no basten, el 1968 publica Comptar les bigues, més tard col·labora en l’Antologia d’homenatge a Pompeu Fabra, guanya el premi de poesia Ribas i Carreras amb el recull Lletra de batalla i pòstumament es publica Oda nova a Tarragona i altres poemes i el recull inèdit Resistències). Va viatjar molt al llarg de la seva vida (Harlem (Estats Units), Bordeus, el Quebec o Roma) però mai no va perdre el contacte amb la cultura catalana.

L’any 1976 va patir una angina de pit, un infart de miocardi i dues parades cardíaques. Des de llavors va estar a la Infermeria Provincial de Sant Cugat. Amb només quaranta-tres anys, va morir el 6 de febrer de 1978. La documentació de Ramon Comas i Maduell va ser cedida pel seu amic Ignasi Riera al CRAI Campus Catalunya de la Universitat que porta el nom del seu oncle Antoni Rovira i Virgili.

El material cedit per Isabel Nadal i Jon K. Akordagoikoetxea Goikoetxea consta de cartes enviades a Ramon Comas per José Maria Valverde i Pilar Gefaell des del seu exili voluntari als Estats Units i al Canadà entre els anys 1966 i 1976, d’una sola carta de Ramon Comas, del primer de gener de 1967 i d’escrits i poemes de Valverde que aquest feia arribar a Ramon Comas. A la correspondència, a banda d’explicar-se temes familiars, personals, laborals i intel·lectuals, critiquen l’església catòlica oficial i comenten la situació econòmica mundial (crisis econòmica de principis dels anys 70) o la del règim franquista.

La documentació s’ha incorporat al fons José María Valverde, abasta cronològicament els anys 1966 a 1976, ocupa 0,10 metres lineals i ja es troba a disposició dels investigadors que la poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.