Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Primer de maig, dia internacional dels treballadors i les treballadores

maig19384El Primer de Maig és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

En el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París l’any 1889  es va decidir que, en homenatge als màrtirs de Chicago -sindicalistes anarquistes executats als Estats Units (1887) per la seva participació en la lluita per  la jornada laboral de vuit hores (1886)-,  cada 1 de maig es faria vaga per forçar la patronal i els estats a acceptar la jornada de 8 hores.

adhesiu16052La legalització i institucionalització d’aquesta diada al llarg del segle XX per part dels diferents estats, juntament amb la conquesta de determinades millores laborals i socials, han  anat transformant aquesta jornada de lluita del proletariat en una festa del treball.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu gran quantitat de bibliografia, documentació d’arxiu, cartells, adhesius i material divers, relacionats amb  el moviment obrer  en general i, en concret, amb el Dia Internacional del Treball. Trobareu una petita mostra del nostre material cercant al catàleg per les matèries Moviment obrer i Festa del Treball (1r maig).

 


2 comentaris

Avui fa … 1 any que va morir l’historiador Emili Giralt i Raventós (1927-2008)

Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1927, Emili Giralt i Raventós representa, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, la continuació de la línia historiogràfica catalana iniciada amb Capmany (s. XVIII) i continuada al segle XX per Soldevila, Abadal, Batllori o Vicens i Vives.

La trajectòria docent i acadèmica d’Emili Giralt va començar a la Universitat de València, on fou catedràtic d’Història Moderna i Contemporània (1965-1971). Des d’aquesta càtedra va obrir perspectives en la recerca històrica del País Valencià, va instigar multitud de treballs de recerca i tesis doctorals sobre temes valencians i va idear el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971).

El 1971 es va traslladar a la Universitat de Barcelona on va ocupar la càtedra del seu mestre Jaume Vicens i Vives i des de la qual va dur a terme una important tasca de renovació historiogràfica (introducció de noves assignatures, superació del marc cronològic habitual que s’aturava a la Segona República espanyola, etc.).

exlibris2L’any 1973 va assumir la direcció del CEHI, centre de recerca universitària fundat l’any 1949 per Vicens i Vives. Giralt el va reactivar, reorganitzar i en va assegurar la seva continuïtat fins a convertir-lo en un centre imprescindible per a l’estudi de la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista. Des de la direcció del CEHI (1973-1998), Emili Giralt va consolidar la revista Indice Histórico Español, va fundar el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària i va promoure la celebració de diversos congressos, entre els quals cal destacar els Col·loquis d’Història Agrària.

Per a l’estudi de la història del CEHI la biblioteca del Pavelló de la República disposa d’abundant bibliografia així com de l’arxiu del propi centre (1949-2005) i del d’ Indice Histórico Español (1953-1978). Podeu consultar els inventaris a la pàgina web L’Arxiu del Pavelló de la República > Inventaris de la col·lecció del CEHI > Inventaris CEHI i IHE.

Emili Giralt i Raventós va ser Degà de la Facultat de Geografia i Història (1976-1979), Vicerector d’Ordenació Acadèmica (1981), professor associat de la Universitat de la Sorbona (1981-1983), catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (des del 1992) i President de l’Institut d’Estudis Catalans (1987-1995). El 1997 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, el 1999 va ser designat membre d’honor de l’Association Internationale d’Histoire et Civilisation de la Vigne et du Vin, el 2001 va ser investit Doctor Honoris Causa de la Universitat de València i el 2002 l’ajuntament de Vilafranca del Penedès li va concedir la Medalla de la Vila.

Emili Giralt i Raventós va centrar fonamentalment els seus estudis en temes agraris, econòmics i socials de l’època moderna i contemporània i va reunir al llarg dels anys una valuosíssima biblioteca. Les obres relacionades amb història agrària així com el seu arxiu personal els va cedir en vida, mitjançant conveni (2004), al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès. La resta, més de 700 títols sobre temes diversos d’història contemporània, ha estat donada per la família a la Biblioteca del Pavelló de la República i actualment es troba en procés de catalogació.

Com a culminació de la seva carrera, Emili Giralt va dirigir la monumental Història Agrària dels Països Catalans, una obra d’alta divulgació considerada pionera en el seu camp i de consulta obligada per als estudiosos.

Els homes passen però, per sort, la tasca que han realitzat i el record que tenim d’ells perdura.


3 comentaris

Avui fa… 78 anys de la proclamació de la República

Avui, 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la República, volem oferir-vos en format digital l’Album souvenir de l’exode espagnole dans les Pyrénées Orientales: 18 cartes détachables, un document gràfic excepcional que recull imatges de l’exili republicà a les acaballes de la Guerra Civil espanyola.

Aquestes 18 imatges, editades per Chauvin (Perpinyà) en format d’àlbum fotogràfic, formen part d’un total incert de fotografies de la mateixa sèrie, de les quals en tenim documentades unes 35 fins al dia d’avui. 

Les fotografies recullen cruament els desgraciats fets que tenien lloc en aquells moments:  la fugida dels refugiats, l’entrada a França, l’entrega de les armes per part dels soldats, l’arribada de les tropes franquistes a la frontera, les pèssimes condicions de vida dels camps de concentració, etc.

   
Cliqueu sobre la imatge per visualitzar l'Album

 

L’any 2003 el cineasta francès Henri-François Imbert, va fer una pel·lícula construïda completament a partir d’algunes d’aquestes imatges fixes. La va titular:  No pasaran, album souvenir, aquí podeu veure la història de la descoberta casual d’algunes d’aquestes fotografies i de com va anar reconstruint la història dels milers i milers de refugiats fins a fer-ne una pel·lícula.

Al mateix temps i tal com us avançàvem fa uns dies, la Biblioteca del Pavelló, amb la ferma voluntat  de col·laborar en la commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana, presentarà  al llarg del 2009 tot un seguit de recursos sobre l’exili elaborats a partir dels seus fons documentals. Amb aquest objectiu, l’Album souvenir de l’exode espagnole dans les Pyrénées Orientales s’uneix al recull monogràfic sobre els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili 1941-1977 que vam presentar el passat 1 d’abril.  


Deixa un comentari

Avui fa… 90 anys de l’establiment de la jornada laboral de vuit hores

El 3 d’abril de 1919, un decret del govern espanyol va establir la jornada de treball de vuit hores per a tots els oficis. Cal buscar l’origen d’aquesta victòria laboral en la vaga de la Canadenca, que va tenir lloc entre els mesos de gener i març de 1919 a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro SA, filial de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited amb seu al Canadà. D’aquí el seu nom popular de la Canadenca.

Al gener de 1919, el que va començar amb les queixes d’un petit grup de treballadors de la Canadenca i un seguit d’acomiadaments va acabar desembocant  en un ampli moviment vaguístic i en la declaració de l’estat de guerra. Més de tres mil treballadors van ser detinguts i una vaga general  es va estendre a tota la ciutat de Barcelona.

vuithores2

La Campana de Gràcia (3-V-1890)

El 19 de març de 1919 empresa i treballadors, gràcies en part al paper que jugà el dirigent obrer Salvador Seguí, van arribar a un acord. Uns dies més tard però, en no ser alliberats alguns treballadors, la vaga general es va estendre a tot el Principat, fet que va originar la declaració d’un nou estat de guerra i el final forçat de les mobilitzacions.

La Vaga de la Canadenca, considerada el moviment vaguístic més important de la primera part del segle XX, va comportar diverses dimissions (governador civil, cap del govern, etc.) i va tenir com a conseqüència l’establiment de la jornada laboral de vuit hores.


2 comentaris

Avui fa… 70 anys del final de la Guerra Civil

En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.

Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria

 

Amb aquest darrer comunicat de guerra, signat pel General Franco l’1 d’abril de 1939, la Guerra Civil  espanyola arribava a la seva fi. Començava una dictadura que va arrasar totes les llibertats i que va  comportar, entre d’altres conseqüències, que centenars de milers de persones emprenguessin l’incert camí de l’exili. Alguns van tornar. Altres no van poder fer-ho mai.

leperthus

La Biblioteca del Pavelló de la República vol col·laborar en la recuperació del nostre passat i en la commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana unint-se al seguit d’iniciatives que, des de diferents institucions, s’estan duent a terme.

Per aconseguir-ho tenim previst presentar, al llarg d’aquest any, una sèrie de recursos sobre aquesta temàtica elaborats a partir del nostre fons. Iniciem aquesta contribució amb un recull monogràfic sobre els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili 1941-1977.

Us invitem finalment a visitar la nostra pàgina web general sobre l’Exili on trobareu material d’arxiu, revistes, opuscles, webs recomanats, etc.


8 comentaris

Avui fa… 25 anys de l’indult a Xavier Vinader

El 21 de març de 1984 el periodista català Xavier Vinader va ser indultat pel Consell de Ministres de les acusacions d’un “delito de imprudencia profesional con resultado de muerte”, tal i com indicava La Vanguardia el dia següent.

Xavier Vinader havia publicat a la revista Interviu dos reportatges en els quals revelava la identitat de persones d’ideologia ultra que combatien contra ETA al País Basc. Dues d’aquestes persones van ser assassinades posteriorment per ETA i, el novembre de 1981, Vinader va ser condemnat per l’Audiència Nacional a set anys de presó.

vinader2

Xavier Vinader, membre de l’equip directiu del Grup Zeta des del 1978, ha col·laborat a diferents diaris i setmanaris, és autor de diversos llibres i el  2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

L’any 2008 va lliurar el seu arxiu personal al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, ubicat a l’edifici del Pavelló de la República. L’arxiu, pendent de catalogació i, per tant, encara exclòs de consulta, conté tota mena de documentació relacionada amb màfies internacionals, terrorisme,  cossos policials, espionatge, organitzacions d’extrema dreta, etc.


2 comentaris

Avui fa… 65 anys de la fi de la participació del règim franquista a la II Guerra Mundial

El 17 de novembre de 1943, els vents de la guerra ja bufaven clarament contra l’Alemanya nazi. Franco, per les pressions dels aliats i sobretot per la necessitat imperiosa que tenia d’aconseguir el petroli nord-americà, va haver de fer tornar la División Azul.

Però no tots van tornar. Uns 2000 homes van continuar lluitant en terres russes: alguns eren voluntaris i d’altres no tant. Se’ls coneix amb el nom de la Legión Azul i avui fa 65 anys (15/16 de març de 1944) que van ser repatriats. Així es posava fi a la participació activa de l’Espanya franquista a la II Guerra Mundial.

division_azulD’altra banda, tampoc penseu que aquest episodi de la història va acabar aquí… Un nombre reduit d’homes va voler continuar la lluita però ja no ho van poder fer com a soldats espanyols, sino integrats a la Wehrmacht i les Waffen SS. Aquests espanyols van ajudar a sostenir el règim nazi fins a la darrera batalla als carrers de Berlín. També podríem afegir els mariners espanyols a l’armada alemanya o els aviadors de les Escuadrillas Azules,  però si voleu saber-ho tot, us recomanem a lectura del llibre  La División Azul: sangre española en Rusia 1941-1945 de Xavier Moreno Juliá.

Encara que en història mai està tot dit, en aquesta ocasió Xavier Moreno s’hi acosta força i com que, a més, es tracta d’un usuari de la nostra biblioteca doncs encara ens agrada més poder lligar aquest aniversari amb el seu magnífic llibre!