Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Brigades Internacionals


by Deixa un comentari

La voz de la sanidad

Fa uns quants dies vam rebre una visita molt especial a la biblioteca. Va venir Charles Coutelle, fill dels doctors Carl Coutelle i Shoshsnnah Sussmann, ambdós brigadistes internacionals.

Carl Coutelle va néixer a Elberfeld, Alemanya el 1908 i després de graduar-se com a metge a la Universitat de Freiburg im Greisgau, va passar a formar part del Partit Comunista Alemany.

Procedent de l’URSS, Coutelle va arribar a Espanya l’any 1937 i va ser nomenat tinent mèdic de la 35a Divisió i més tard capità mèdic de la XIV Brigada, servint a diversos hospitals.

Casat amb la també metgessa Shoshnnah Sussmannn va tenir una trajectòria vital apassionant, destacant que va treballar per la Creu Roja xinesa i que a la Segona Guerra Mundial es va unir a l’exèrcit americà per lluitar contra els japonesos.

En acabar la guerra va tornar a la República Democràtica Alemanya on va morir l’any 1993.

Shoshsnnah Sussmann va nèixer a Grodek, Grodno l’any 1907.

Va estudiar medicina a Praga i es graduà el 1936. L’any següent arriba a Espanya i va ser nomenada tinent mèdic internista a l’hospital de les Brigades Internacionals.

En acabar la guerra, embarassada, va marxar a França i posteriorment a Anglaterra.

A partir de l’any 1945 viu a la República Democràtica Alemanya on va morir el 2004.

Aquestes són algunes pinzellades de les històries d’aquests dos metges brigadistes. El seu fill, en Charles, pocs dies després de la seva visita a la biblioteca, ens van fer arribar una publicació sobre sanitat de guerra editada al camp de concentració d’Argelers, França, l’any 1939 i que porta per títol La voz de la Sanidad.

Mireu quina meravella:

La trobareu al recurs web on tenim catalogades totes les publicacions d’exili que es poden trobar a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres!


by 1 comentari

El Brigadista Internacional Alvah Cecil Bessie, la llei de memòria democràtica i la nacionalitat espanyola

Fa uns quants mesos vam publicar, en aquest mateix blog, una notícia sobre la relació existent entre llei de memòria democràtica, la petició de la nacionalitat espanyola i el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

Vam explicar que Stratego Abogados de Madrid, bufet especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil que s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola, va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per demanar documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

A la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença, es contempla la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents, com a reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

Així doncs, la finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu.

A partir d’aquí, portem en aquests moments sis casos més, de nacionalitats diverses, que han demanat documentació a l’equip de SIDBRINT per acreditar que una persona va combatre a les Brigades Internacionals:

  • Gerald Doran lampista irlandès que va caure ferit a la Batalla de Lopera.
  • Fritz Hilger fuster alemany que va participar en la Batalla de Brunete.
  • Robert Klonsky nord-americà que, després de cinc mesos lluitant, el van repatriar per ser massa jove.
  • Nicolás Ramírez miner mexicà adscrit a la XV Brigada.
  • William Jackson comerciant anglès que va morir a la Batalla de Gandesa l’any 1938.

Un dels casos que ens ha cridat més l’atenció, i ens ha fet especial il·lusió poder resoldre, és el d’Alvah Cecil Bessie, un brigadista nord-americà, que va formar part de la Brigada Lincoln i va combatre al front d’Aragó a la batalla de l’Ebre.

Fa uns quants dies ens van escriure els nets de Bessie, que es troben en procés de sol·licitar la nacionalitat espanyola. Ens van demanar ajut per aconseguir documents que provessin que el seu avi era membre de les Brigades Internacionals.

Com en els casos anteriors, vam enviar còpies digitals de documentació relacionada amb aquest escriptor i periodista: articles sobre els voluntaris nord-americans i informació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.

Entre la documentació enviada destaquem aquests formularis i expedients:

Els nets de Bessie han agraït la nostra col·laboració i ens han donat les gràcies per mantenir viva la memòria del seu avi i de tots aquells voluntaris que van venir a participar en la Guerra Civil per ajudar a l’exèrcit de la República a combatre el feixisme.


by Deixa un comentari

Orgull 2024: Recuperant la memòria dels voluntaris internacionals LGTBIQ+ de la Guerra Civil espanyola

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l’Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.

La discriminació contra les persones LGTBIQ+ (Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals, Queer i altres identitats de gènere i orientacions sexuals) és un problema persistent en moltes societats arreu del món. Històricament, aquesta discriminació s’ha manifestat de diverses maneres, incloent-hi la violència física i verbal, la marginació social, les barreres legals i les desigualtats econòmiques.

Durant la Guerra Civil espanyola les Brigades Internacionals van ser un exemple d’integració en molts aspectes. Formades per voluntaris vinguts d’arreu del món, van lluitar contra el feixisme amb uns ideals complexos i multifacètics, reflectint una barreja d’internacionalisme, solidaritat antifeixista, compromís amb la justícia social i també desig d’aventura.

Cas a part, van ser aquelles persones amb diversitat sexual les que han estat totalment oblidades o silenciades tot i tenir, en la majoria dels casos, una trajectòria vital molt compromesa. Són exemples de màxima discriminació i repressió.

El portal SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) ens ofereix la possibilitat de realitzar una cerca per diversitat sexual a través d’una de les taxonomies de brigadistes. D’aquesta manera, hem trobat un total de sis brigadistes dels quals destaquem les figures de Juana Llamacero, brigadista cubà que es feia dir Teresa i que vestia com una dona, segons les investigacions de l’historiador Robert Llopis, David White i William Aalto, militants comunistes americans que van tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil  com a membres de la Brigada Lincoln.

Sovint les fonts d’informació no donen dades sobre l’orientació sexual dels voluntaris. És principalment a través de memòries o entrevistes que s’aconsegueix saber-ne més coses.

Hem elaborat una pàgina web on trobareu recopilada tota la informació sobre aquests brigadistes amb diversitat sexual.

Les Brigades Internacionals ens recorden la importància de la solidaritat global enfront de l’opressió i la injustícia, i el valor de comprometre’s amb causes que transcendeixen les fronteres nacionals. En un món que continua enfrontant-se a nombrosos reptes polítics, socials i econòmics, els ideals dels brigadistes haurien de continuar sent rellevants i inspiradors.

La lluita contra la discriminació LGTBIQ+ és una tasca complexa que requereix esforços concertats en l’àmbit legal, social i cultural. Només a través de la implementació de polítiques inclusives, l’educació i la sensibilització, i el suport comunitari, es podrà avançar cap a una societat més justa i equitativa per a tothom.

Bona setmana de l’Orgull 2024!


by Deixa un comentari

Els joves historiadors i les Brigades Internacionals II

Fa unes quantes setmanes vam iniciar un fil en el nostre blog per tal de visibilitzar la recerca que fan els joves historiadors en l’àmbit de les Brigades Internacionals, i el vam començar amb el cas de la Celia Villar Oviedo, una estudiant de la Universitat de Burgos.

Avui continuem amb un jove historiador de casa nostra!

El passat dia 15 d’abril de 2024 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona es va llegir la Tesi Doctoral La sanitat de les Brigades Internacionals a Catalunya d’Oriol Gonzàlez Moyano, dirigida per la Dra. Queralt Solé Barjau i Dr. Joan Villarroya Font del Departament d’Història Contemporània.

Aquest treball s’emmarca dins el programa Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni, iniciat el curs 2014-2015 amb l’objectiu donar una oferta de qualitat i referència en diverses especialitats en els camps de la Història, l’Antropologia, les Arts, el Patrimoni i la Gestió Cultural.

Al tribunal hi havia, entre altres experts en la matèria, Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

L’Oriol González, que havia estat estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la biblioteca a la nostra biblioteca i també col·labora amb SIDBRINT, el portal sobre Brigades Internacionals, va triar un tema innovador per a la seva recerca doctoral: el de la sanitat entorn el món de les Brigades Internacionals a Catalunya.

Com ens diu ell mateix al resum de la tesi:

La present investigació mostra com es va dur a terme l’establiment del Sistema Sanitari Internacional, dintre del territori català, al llarg de tot el període comprès per la Guerra Civil Espanyola. Partint d’aquest supòsit, analitzarem com el trencament del front d’Aragó i la posterior batalla de l’Ebre no van ser l’única causa de la instal·lació d’hospitals, infermeries, centres de convalescència i evacuació, sinó que ens haurem de traslladar fins als primers mesos de la contesa per comprendre l’establiment sanitari internacional a Catalunya.

Per aquesta raó, situarem geogràfica i cronològicament tots els hospitals i centres mèdics per a internacionals que van existir a Catalunya per, a continuació, comprendre l’abastament real de la xarxa sanitària. Tanmateix, dintre d’aquesta xarxa sanitària, també ens interessarà tractar les vies d’evacuació i les problemàtiques sorgides de les evacuacions cap als països d’origen i la relació amb França per poder-les dur a terme. En aquest sentit, veurem que molts d’aquests ferits van ser atesos o redirigits cap a hospitals republicans, per ser tractats, abans de ser transportats a un dels cinc grans centres mèdics de referència per a internacionals, que tenien situats a la rereguarda. En conseqüència, podrem observar com la independència del Servei Sanitari Internacional (SSI) dit fins aleshores Ajuda Mèdica Estrangera (AME) es perdrà, quedant subjugat a la Sanitat Militar Republicana, alhora que s’establirà un control administratiu, sanitari i militar de la Sanitat Internacional.

Finalment, tractarem l’estructura interna, gestió i funcionament dels centres hospitalaris posant èmfasi en aspectes com l’alimentació, el subministrament, l’entreteniment i el control moral i polític. Tanmateix, també tractarem la influència i relació que van tenir aquests hospitals sobre la població civil. Tot, per poder demostrar que va existir un control republicà de la sanitat internacional que va acabar condicionant el trasllat i moviment dels pacients al territori català.

L’equip de la biblioteca volem donar felicitar el nou doctor i desitjar-li molts èxits en les seves pròximes recerques!


by 1 comentari

Exposició sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme al Museu d’Història de Sabadell

El dia 8 de maig es va inaugurar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició itinerant sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme  produïda per la Universitat de Barcelona, en el marc del programa d’activitats de Memòria Democràtica sobre la Segona República, la Guerra Civil i les Brigades Internacionals que ha dut a terme l’Ajuntament de Sabadell des del passat mes d’abril.

Aquesta mostra és el resultat de la recerca dels historiadors i també comissaris de la mostra, Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, des del punt de vista històric i memorialístic, tant pels seus continguts, com per la interpretació historiogràfica que fan els dos investigadors.

Com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra? Aquesta és la gran pregunta! Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar els voluntaris internacionals, hi havia un denominador comú entre tots ells: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”

L’exposició està documentada amb fonts d’arxiu, memòries i premsa de l’època, principalment la generada pels mateixos brigadistes, tant al front com a la rereguarda. Aquestes fonts primàries de gran valor per l’estudi del multilingüisme pertanyen al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es divideix en quatre àmbits temàtics.

  • Introducció sobre el que van ser les Brigades Internacionals, repassant la seva història i contextualitzant-les.
  • La lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins de l’Exèrcit Popular, i concretament dins d’aquest contingent multicultural integrat pels voluntaris internacionals.
  • Com es va dur a terme l’aprenentatge de llengües.
  • Darrer àmbit dedicat als hospitals, per la seva singularitat doncs van ser utilitzats també com a centres d’ensenyament.

Inclou a més a més, documents originals de l’època, exposats a una vitrina.

Es podrà veure fins al 30 de juny.

Dir-vos també que, dijous, 16 maig, el mateix Museu d’Història de Sabadell, va acollir la presentació del llibre Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua. Multilingüismo y pedagogías en las Brigadas Internacionales que va anar a càrrec de Lourdes Prades Artigas, Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i de Ramón Naya Ortega, llicenciat en Història i Documentació,  autors del llibre i directora i investigador, respectivament, del projecte Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals SIDBRINT i, com ja hem mencionat anteriorment, comissaris de l’exposició!

Fotografies: Genís Ribé


by 1 comentari

Els joves historiadors i les Brigades Internacionals

Amb aquest post d’avui volem iniciar un nou fil en el nostre blog, que se centrarà en visibilitzar la recerca que fan els joves historiadors en l’àmbit de les Brigades Internacionals.

Molts d’aquests investigadors son estudiants en pràctiques del Grau d’Història i del Màster d’Història Contemporània i Món Actual, de la Universitat de Barcelona; d’altres procedeixen de la Universitat Autònoma de Barcelona o d’universitats estrangeres, com la de Torí, i d’altres son estudiosos de les Brigades Internacionals. Sigui com sigui, tots ells han col·laborat en el projecte SIDBRINT, dedicat als voluntaris internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola, bé sigui incorporant informació sobre brigadistes, o bé utilitzant les dades que conté el portal.

Començarem aquest nou fil, amb la Celia Villar Oviedo, una estudiant de la Universitat de Burgos que va fer el seu treball final de Grau sobre els brigadistes de San Pedro de Cardeña i que, entre altres fonts, va utilitzar informació de SIDBRINT.

San Pedro de Cardeña es va convertir, a partir del mes d’abril de 1938, en un camp de presoners estrangers. Entre els seus murs van estar reclosos més de 700 brigadistes i va servir com a laboratori pels experiments psiquiàtrics del metge Antonio Vallejo-Nájera, que pretenia extirpar un suposat “ADN roig” dels brigadistes internacionals.

Aquesta recerca la va continuar pel seu treball de final de Màster, sobre els judicis sumaríssims i la repressió franquista contra les Brigades Internacionals i que va dipositar a la Universidade da Coruña.

Per aquesta investigació la Cèlia va fer una taula de dades dels 605 presoners estrangers identificats en els processos judicials del Jutjat de Presoners estrangers de Burgos, amb informació com nom i cognoms, nacionalitat, data i lloc de naixement, professió, unitat on van combatre, data i lloc de captura, etc. extreta dels respectius expedients.

La Cèlia, que lloa en tot moment la important tasca duta a terme per l’equip de SIDBRINT, amb Lourdes Prades al capdavant, va enviar la seva investigació a la biblioteca de manera que la informació que proporciona s’ha pogut incorporar a la base de dades de SIDBRINT, i constitueix una font essencial per a totes aquelles persones que es dediquin a fer recerca sobre aquest tema.

Ens ha semblat que escriure sobre aquesta història és una bona manera de donar més visibilitat a la recerca d’aquesta jove investigadora que es mereix un reconeixement pels seus excel·lents treballs.


by 1 comentari

La llei de memòria democràtica, la nacionalitat espanyola i SIDBRINT

Avui volem explicar-vos una curiosa història relacionada amb el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona que, com ja us hem explicat en altres posts del nostre blog, tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i té com a objectiu donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República durant la Guerra Civil Espanyola.

Fa uns quants mesos un bufet d’advocats de Madrid van contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Ens demanaven que els subministréssim documentació relacionada amb el brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

La veritat és que ens va sorprendre la petició: advocats de Madrid demanant informació sobre un brigadista?

Va resultar que aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.

A la seva pàgina web vam trobar informació sobre la llei de memòria democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.

Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades i ens va cridar l’atenció que a l’article 33 fixa la concessió de la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

La llei diu que podran optar a la doble nacionalitat espanyola els brigadistes i descendents dels brigadistes que acreditin una tasca continuada de difusió de la memòria dels seus ascendents i la defensa de la democràcia a Espanya.

La finalitat de la petició era doncs la d’obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: concretament vam saber que es tractava de la seva neta.

Havien consultat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i van poder veure la informació següent juntament amb les fonts documentals on estaven referenciades totes aquestes dades:

  • S’havia graduat en Medicina i es va especialitzar en ginecologia a Grècia.
  • Arribà a Albacete el juliol de 1937 i va ser nomenat tinent mèdic de batalló de la XIII Brigada Internacional.
  • Va passar a la XI Brigada durant la batalla de Terol, en la qual va ser ferit i ascendit a capità mèdic.
  • Després va ser a Cap de l’Hospital de Campanya de la 35 Divisió i per la seva destacada actuació va ser proposat per la “Medalla del Valor” durant la batalla de l’Ebre.
  • Va passar a França i va ser internat al Camp de Gurs.
  • Acabada la guerra va exercir a Belgrad i també va ser docent a la Universitat.

Els vam subministrar tota la informació necessària per endegar el procés enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.

L’equip de SIDBRINT ens sentim molt complaguts de poder col·laborar a proporcionar documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacionals.

Esperem tenir futures peticions de nacionalitat de familiars de brigadistes!

Aquest tipus d’actuacions donen sentit a un projecte com aquest i és una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!


by Deixa un comentari

Una història d’aliances: Pau Casals, un brigadista i una carta

Enguany se celebra el 50è aniversari de la mort del mestre Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) un dels músics més destacats del segle XX que, a part de ser violoncel·lista, director d’orquestra i compositor, fou un gran humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia.

Tot i que el seu fons personal està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és propietat de la Fundació Pau Casals, entitat privada sense ànim de lucre que va ser creada pel mateix Casals i la seva esposa, Marta, l’any 1972, amb l’objectiu de conservar el seu llegat patrimonial a Catalunya i impulsar i divulgar el coneixement de la música clàssica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa de nombroses obres relacionades amb la vida i l’obra del mestre al seu fons bibliogràfic, així com d’abundant material d’arxiu amb documentació relativa a les múltiples activitats del violoncel·lista a l’exili.

La col·laboració amb la Fundació és constant i, sovint, hem cedit material per exposicions i altres activitats quan ens ho han demanat.

Precisament, fruit de la cooperació entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i aquesta entitat ha sorgit una interessant història que us volem explicar.

Fa uns quants mesos la fundació ens van notificar que, muntant una petita mostra amb motiu 50è aniversari de la mort del mestre, van trobar una carta d’un brigadista internacional que va lluitar amb l’exèrcit de la República Espanyola a Barcelona i que va conèixer a Casals. És una carta molt emotiva, dirigida a Marta, vídua de Casals, que us mostrem a continuació:

ADOMIÁN, Lan. Carta de Lan Adomián a Marta Montáñez. Mèxic, 23 octubre 1973. Fons Pau Casals. Fundació Pau Casals (ANC). Referència: ANC1-T-367-9837.

Lan Adomián fou un violinista i compositor d’origen ucraïnès, nascut el 1905 que va morir a Ciutat de Mèxic l’any 1979. Va musicar les cançons La Guerra, madre la Guerra i Las puertas de Madrid de Miguel Hernández, a qui va conèixer a València.

Va formar part de les Brigades Internacionals, concretament de la Brigada Lincoln, durant la Guerra Civil Espanyola. En acabar la guerra va tornar als Estats Units, però pels seus ideals polítics es va haver d’exiliar a Mèxic on va obtenir la nacionalitat mexicana.

Fou parella de la filla de Margarita Nelken (Madrid, 1894- Ciutat de Mèxic, 1968) una escriptora feminista i política espanyola que també es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil. Concretament, fou Nelken qui va posar en contacte a Casals i Adomian.

Des de la fundació es van posar en contacte amb Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, per comunicar-li la troballa i per demanar més informació sobre el brigadista que es troba indexat a la base de dades del projecte SIDBRINT, que gestionem des de la biblioteca.

Els vam oferir les referències que necessitaven i, d’aquesta manera, s’han pogut incorporar noves indicacions sobre el brigadista a la seva fitxa de SIDBRINT relacionades amb el contingut de la carta, que, d’altra banda, també ha estat registrada com a font documental a la base de dades.

Tot plegat una bonica història d’aliances!


by Deixa un comentari

Jornades d’Homenatge a les Brigades Internacionals a Almansa amb distinció pel projecte SIDRINT de la Universitat de Barcelona

Els passats dies 8, 10 i 11 de novembre de 2023, l’Associació Cultural Pablo Iglesias d’Almansa va organitzar les V Jornades en Homenatge a les Brigades Internacionals per recordar, amb una sèrie d’actes, xerrades i altres activitats, als voluntaris d’arreu del món que van venir a l’estat espanyol a defensar la democràcia i la República durant la Guerra Civil espanyola.

La ciutat d’Almansa va tenir un protagonisme destacat a la guerra, des del punt de vista estratègic, de comunicacions, militar i industrial. Es va crear una base de les Brigades Internacionals que va funcionar com annex a la principal, que es trobava a Albacete. La seva funció era la de formar unitats d’artilleria, amb un quarter principal i una escola d’artilleria que va allotjar a centenars de brigadistes que van participar en la construcció de 19 búnquers i 30 trinxeres en tot el terme municipal, la primera línia defensiva que es va construir per prevenir un possible atac terrestre de les tropes sublevades des de l’interior dirigit a València, Alacant i inclús a la costa de Cartagena on estava la flota republicana.

L’arribada dels voluntaris de les Brigades Internacionals van tenir un fort impacte en la vida local. Els membres de l’associació remarquen que l’esforç i l’entrega del voluntariat internacional va transcendir l’acció bèl·lica, col·laborant també en accions humanitàries d’assistència i ajut a la població civil i als combatents ferits generant hospitals per a tota la geografia republicana.

El primer dia de les jornades, el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) de la Universitat de Barcelona va rebre una distinció pel seu treball de difusió i estudi de les Brigades Internacionals.

Durant l’acte d’entrega d’aquesta distinció, es va dotar amb un quadre amb l’escut de l’Escola d’Artilleria d’Almansa a les responsables del projecte: Teresa Abelló, professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

En aquest acte també hi van participar familiars de brigadistes.

El divendres dia 10 l’historiador Pablo Gracia Vera, de la Universidad de Zaragoza, va impartir la conferència que portava per títol: Las Brigadas Internacionales. Poniendo en valor su historia y patrimonio arqueológico.

I, el dissabte dia 11, es va fer una ruta per la línia de defensa d’Almansa, el complex defensiu de búnquers i trinxeres per valorar el patrimoni històric d’aquest complet defensiu on encara queden grafitis de brigadistes amb els seus noms i firmes.

Unes jornades que van resultar tot un èxit de convocatòria.

Volem aprofitar l’avinentesa per agrair a l’Asociación Cultural Pablo Iglesias la distinció rebuda. El quadre, amb l’escut i la placa, el tenim exposat en una de les vitrines del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República com un autèntic tresor i passarà a formar part del nostre arxiu.


by Deixa un comentari

Nou arxiu oral pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dilluns dia 30 d’octubre de 2023, Harry Owens, sindicalista i activista social irlandès va fer donació pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una col·lecció de més de dues-centes entrevistes amb brigadistes internacionals que va fer ell mateix, ja fa uns quants anys.

A l’acte de donació que va tenir lloc al pati del Pavelló de la República, davant de la rèplica del Guernica de Picasso, hi van estar presents, entre d’altres, Eduard Amouroux, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, la responsable de la biblioteca Lourdes Prades i els historiadors, especialitzats en Brigades Internacionals i Guerra Civil Espanyola, Alan Warren i Clàudia Honefeld.

També hi va assistir Andy Ottlett, net del brigadista internacional Dave Goodman, un dels milers de voluntaris anglesos que van lluitar amb l’exèrcit de la República i que va ser capturat a Calaceit l’any 1938 i internat a la presó de San Pedro de Cardeña Burgos. Si voleu saber més sobre aquest brigadista podeu consultar la seva fitxa a la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

Un cop tot el material donat per Owens hagi estat digitalitzat i inventariat passarà a ser l’Oral Archive Harry Owens F.I.B.I. (Friends of the International Brigades Ireland) i els documents s’integraran al nostre fons d’arxiu.

Estarà disponible per als investigadors que desitgin fer recerca i es trobarà també a la base de dades de SIDBRINT.

Us anirem informant!