Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

50 aniversari de la mort de Franco

Avui dia 20 de novembre de 2025 es commemora el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i Bahamonde (Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), militar i dictador que va governar Espanya de 1939 fins al 1975.

El govern espanyol ha impulsat la iniciativa España en Libertad. 50 años  coordinada per un comissionat especial i la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. Amb aquest projecte es pretén no tant recordar la mort de l’anomenat caudillo com commemorar l’inici de la democràcia i la recuperació de drets i llibertats.

La Generalitat de Catalunya ha constituït un Grup de Treball específic amb l’encàrrec d’elaborar un programa d’actuacions que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest 2025 i continuaran el primer trimestre del 2026 i l’Ajuntament de Barcelona també ha programat diverses jornades i cursos amb el propòsit de commemorar l’efemèride.

I per descomptat, aquests darrers dies, són molts els articles apareguts a la premsa generalista que s’han dedicat al personatge així com diversos documentals que podeu trobar a la pàgina web de RTVE, a l’especial 50 años del gran cambio.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República fa uns quants anys vam elaborar un recurs web amb una selecció de material dels nostres fons bibliogràfics i documentals relacionats amb l’època del franquisme, el règim dictatorial que va estar vigent a l’estat espanyol des que va finalitzar la Guerra Civil, l’any 1939, fins que va morir el dictador l’any 1975 i va començar l’etapa de l’anomenada Transició democràtica.

Hi trobareu:

Si voleu més informació també podeu consultar la nostra pàgina sobre la Guerra Civil.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat.


Deixa un comentari

Exposició “Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica” al MACBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir es va inaugurar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, l’exposició Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica que es podrà visitar fins al 6 d’abril de 2026.

Comissariada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, és la primera gran mostra internacional que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat i parteix d’un projecte impulsat conjuntament per l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.

L’exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà l’any 1919 i, amb prop de 350 peces d’un centenar d’artistes diferents, aborda l’art de la diàspora africana com la clau d’una sèrie d’estètiques d’anada i tornada, entre la producció artística del continent africà i les propostes de comunitats negres disperses per la geografia mundial.

Artistes, escriptors i altres agents culturals han reaccionat al llarg de més d’un segle a les històries de supremacia, conflicte i ruptura que han afectat el món: esclavitud, colonialisme i discriminació racial, entre d’altres.  

El resultat és una col·lecció de peces de diferents materials i suports que, sense jerarquia, mostra les belles arts, la música i les cultures vernacles o populars de l’Àfrica, el Brasil, el Carib, l’Amèrica del Nord i l’Europa occidental. També recull objectes visuals i sonors que es mostren en diàleg amb textos i proclames polítiques. 

Al llarg de tota la mostra, l’efímera: diaris, revistes, cartells, fullets… té una gran rellevància i esdevé crucial per entendre la importància dels materials impresos i gràfics en la distribució i la formació del panafricanisme. L’equip organitzatiu ha dut a terme una gran tasca de recerca de materials rellevants i revolucionaris sobre l’alliberament al catàleg de biblioteques i arxius.  

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la cessió d’aquesta obra:

A Negro nurse in republican Spain un fullet editat durant la Guerra Civil espanyola, possiblement l’any 1938, a la ciutat de Nova York pel Negro Committee to Aid Spain. Medical Bureau and North American Committe to Aid Spanish Democracy.

En breu es publicarà un catàleg, que té com a objectiu ser un referent acadèmic per a la investigació artística, que inclourà assaigs filosòfics, informació biogràfica i context històric relacionat amb les obres o instal·lacions presentades a l’exposició.

També s’editarà un volum de caràcter acadèmic que recollirà aportacions i bibliografia sobre la presència del panafricanisme a l’estat espanyol en moments crucials de la història.

Paral·lelament a la proposta expositiva s’han programat un seguit d’activitats que podeu consultar al web de l’exposició.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Fabular paisatges” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 27 de juny es va inaugurar l’exposició Fabular paisatges que es pot visitar simultàniament al Pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc i al Palau Moja de Barcelona.

S’emmarca dins el projecte Museu Habitat, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que busca generar un espai de recerca, experimentació i reflexió sobre la institució museu del segle XXI.

A partir de peces històriques conservades en arxius, col·leccions privades i museus d’arreu del territori, l’exposició proposa una lectura crítica sobre la genealogia dels museus enciclopèdics, el seu paper en la construcció d’una narrativa colonial, burgesa i extractivista, i els seus possibles futurs. Amb la intervenció i col·laboració d’alguns artistes contemporanis locals i internacionals, es proposa una nova manera d’habitar el museu.

La mostra també reflexiona sobre les Exposicions Universals, aparadors moderns dissenyats per transmetre els avenços tecnològics de la revolució industrial i les noves propostes artístiques del moment.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una dotzena de cartells sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que tenim un recurs web amb un recull de material relacionat amb aquesta exposició Internacional que tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Dins aquest recull trobareu reproduïts els cartells de l’Exposició del 1929 que hem prestat per la mostra com per exemple aquest que us mostrem a continuació:

L’entrada és gratuïta i teniu temps fins al 5 d’octubre per anar-hi. No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Exposició sobre el fotoperiodista Carles Bosch a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El divendres 6 de juny es va inaugurar l’exposició Transmet TRANSICIÓ. Carlos Bosch, 1976-1981, que es podrà visitar a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès fins al 5 de setembre.

La mostra presenta 62 fotografies del fotoperiodista argentí arrelat a Barcelona, que constitueixen una veritable síntesi sociopolítica i estètica del temps de la Transició política i ajuden a viatjar a aquell temps creatiu i a entendre el sentit ple de la seva obra.

L’exposició s’emmarca en el Festival Lumínic de Fotografia de Sant Cugat del Vallès i el comisari és el fotògraf i comunicador barceloní Manel Sanz.

El juliol de 2018 l’Arxiu Nacional va ingressar en donació de l’autor 62 originals fotogràfics que havien format part de l’exposició La Transició (1976-1981) vista per Carlos Bosch, organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació amb motiu del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. L’encarregat de la producció de l’exposició va ser el Sindicat de la Imatge UPIFC i es va poder visitar el 2020 al Palau Robert de Barcelona. Carlos Bosch va morir just tres mesos abans de la inauguració.

Ara, es recupera aquesta exposició com a contribució als actes que es preparen per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, el pròxim 20 de novembre de 2025.

Justament, les 62 fotografies que formen aquesta exposició resulten de gran interès i valor per apropar-se al convuls període de reconstrucció politicosocial que va seguir al règim franquista. La temàtica de les fotografies, que va molt més enllà de la representació dels canvis polítics i institucionals, ens ofereix una visió més àmplia del moment i les seves tensions i problemàtiques presents, que construeix un relat més ric i matisat de l’habitual.

Carlos Bosch, fotògraf argentí nascut a Buenos Aires (1945), va estudiar Sociologia i Antropologia a la Universitat Nacional de Córdoba; va ser a través d’una recerca que es va apropar a la fotografia per primer cop. Es va començar a formar en l’ofici a l’Editorial Abril, on va treballar entre 1968 i 1975 com a reporter gràfic i fotògraf de moda, arquitectura i publicitat per a moltes agències de la capital argentina. També va exercir l’any 1973 com a cap de fotografia del diari Noticias Buenos Aires.

Arriba a Barcelona el febrer de 1976, en plenes protestes per l’Amnistia i poc abans de la instauració de la dictadura militar argentina, fugint de la persecució política al seu país. Va trobar feina com a reporter gràfic al diari El Correo Catalán i a la revista Cambio 16, i com a editor gràfic a Primera Planta. El 1977 va participar en la fundació de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya. Després va treballar per al diari El País i la revista Interviú i l’any 2007 va retornar al seu país d’origen, on va morir el 22 de juny de 2020.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per aquesta mostra tot un seguit de documents que es conserven al Fons Personal Xavier Vinader, periodista català que va col·laborar en diverses ocasions amb el fotògraf argentí. Entre d’altres hi ha algunes fotografies com aquesta:

O documents com els que us mostrem a continuació:

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició ‘Imaginar, compartir, construir. El Congrés de Cultura Catalana, 1975-2025’ amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 11 de juny es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona la mostra Imaginar, compartir, construir. El Congrés de Cultura Catalana, 1975-2025 organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, una proposta que revisita una de les mobilitzacions culturals més significatives dels Països Catalans.

El Congrés de Cultura Catalana va ser una gran iniciativa cívica i cultural que es va desenvolupar entre els anys 1975 i 1977, en un moment clau de la Transició democràtica a Espanya, just després de la mort del dictador Francisco Franco.

Tenia com a objectius principals reivindicar la cultura catalana en totes les seves expressions (llengua, art, ciències, institucions, etc.), diagnosticar l’estat de la cultura catalana després de dècades de repressió franquista, proposar accions concretes per a la seva recuperació, normalització i projecció futura i fomentar la participació ciutadana en la reconstrucció del país des d’una òptica cultural.

Impulsat per un ampli ventall de persones i entitats culturals, amb una organització descentralitzada, es van crear àmbits temàtics com ara educació, llengua, mitjans de comunicació, patrimoni, ciències, arquitectura, etc. i diverses comissions territorials arreu dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, la Franja i l’Alguer).

Va comptar amb la participació de milers de persones entre experts, activistes, professionals i ciutadania en general i es van fer infinitat d’actes públics, incloent-hi jornades, debats, seminaris i conferències.

Va tenir un fort impacte simbòlic i pràctic, posant les bases per a la recuperació institucional de la cultura catalana, especialment en el camí cap a l’autogovern (Estatut d’Autonomia de 1979) i va contribuir a reforçar la consciència col·lectiva sobre la cultura com a eina de cohesió i transformació social.

A través de plafons informatius, documents històrics, audiovisuals i testimonis, la mostra apropa als visitants a conèixer les grans aportacions d’aquell procés col·lectiu: la defensa de la llengua, l’arrelament territorial, la concepció transversal i comunitària de la cultura, i la generació de propostes transformadores que van tenir impacte en àmbits com l’educació, els mitjans o la cultura popular.

El recorregut culmina amb una mirada al present, posant en relleu com els ideals que van impulsar aquella mobilització cultural continuen interpel·lant-nos cinquanta anys després. La mostra connecta passat i present per evidenciar que molts dels reptes d’aleshores continuen vigents avui, en un context marcat per la crisi climàtica, les desigualtats socials, la digitalització o els canvis demogràfics.

Aquest context ha estat clau per la creació d’un nou Congrés de Cultura Catalana, que ja s’ha posat en marxa i que està congregant persones arreu dels Països Catalans per construir col·lectivament respostes de futur als reptes actuals.

Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va destacar el dia de la inauguració que “avui més que mai cal reivindicar la memòria d’aquelles persones que, en un moment complex, van ser capaces d’impulsar amb èxit una gran mobilització cultural i democràtica arreu dels Països Catalans. Cal que decidim qui som i qui volem ser”.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per la mostra un cartell de la seva col·lecció sobre la campanya per l’ús oficial de la llengua catalana datat l’any 1977.

Teniu temps fins al 30 d’agost de 2025 per visitar aquesta exposició. Posteriorment, la mostra itinerarà arreu dels Països Catalans, amb una parada a València a l’octubre i una altra a Palma al desembre.


Deixa un comentari

Exposició “Art dispersat pel franquisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Del 16 de juny al 18 de juliol de 2025, l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acull l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit d’una recerca inèdita, ofereix una oportunitat única per conèixer la història i el destí de les obres d’art que van ser confiscades, protegides i redistribuïdes durant i després de la Guerra Civil.

L’exposició posa llum sobre el destí d’obres d’art que, durant la Guerra Civil, van ser protegides, confiscades i, finalment, dispersades per tot l’Estat. El 1942, la Universitat de Barcelona va rebre dos importants dipòsits de pintures, escultures i objectes litúrgics procedents del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l’organisme franquista encarregat de gestionar el patrimoni artístic confiscat o protegit per la II República i la Generalitat de Catalunya.

Aquestes peces, moltes d’elles amb històries plenes de peripècies, van ser traslladades, amagades o reubicades en diverses institucions, entre les quals vuit universitats espanyoles. L’exposició mostra com, malgrat els intents de protecció, la postguerra i la gestió del SDPAN –limitada per la manca de recursos i d’interès– van provocar una dispersió i, sovint, una pèrdua d’informació sobre l’origen i la propietat de moltes obres.

Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, La continència d’Escipió, atribuïda a l’escola de Luca Giordano, i diverses obres d’art sacre i de temàtica civil. Algunes d’aquestes peces han passat dècades sense contextualització pública, i ara es presenten en un nou marc d’investigació i recuperació històrica.

“Art dispersat pel franquisme” no només presenta les obres, sinó que també revela les cicatrius que la guerra i la dictadura van deixar en elles: quadres amb reversos marcats, etiquetes d’època, i altres testimonis materials que permeten reconstruir la seva història. Aquesta mirada detallada ens apropa a la realitat d’un patrimoni que, més enllà del seu valor estètic, és testimoni d’una època convulsa i d’una memòria col·lectiva sovint silenciada.

Els comissaris de la mostra Arturo Colorado i Santos M. Mateos, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, han reconstruït l’itinerari d’aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans del SDPAN i quin paper van tenir en el projecte simbòlic del franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra dos cartells de la nostra col·lecció:

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona per fer valdre el patrimoni universitari i recuperar la memòria històrica. L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 10:00 a 18:00 hores.

Podeu descobrir les obres exposades visitant la mostra presencialment o accedint a l’exposició virtual.

És una oportunitat única per reflexionar sobre la història recent, la protecció del patrimoni i la importància de la recerca en la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva. Una exposició imprescindible per a tots aquells interessats en l’art, la història i la justícia patrimonial. No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “En aire commogut…” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir, 8 de maig, es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la mostra que porta per títol En l’aire commogut… comissariada per Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari.

El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.

Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.

A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.

Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

CRAI Biblioteca de Fons Antic

CRAI Biblioteca de Lletres

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.

Es podrà veure fins al 28 de setembre de 2025. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Sant Jordi 2025!

La festivitat de Sant Jordi és una de les celebracions més emblemàtiques de Catalunya, i, sense cap dubte el 23 d’abril un dels dies més bonics i especials de l’any!

Sant Jordi és el patró de Catalunya, i la seva llegenda explica com va matar un drac per salvar una princesa. Aquesta història ha inspirat la tradició de regalar roses i llibres.

Molts carrers de ciutats i pobles catalans s’omplen de parades de llibres i roses, creant una atmosfera festiva i un moment ideal per promoure la lectura.

Les escoles i biblioteques organitzen activitats relacionades amb els llibres, com concursos literaris, tallers d’escriptura i sessions de contacontes. Els autors locals i internacionals signen exemplars dels seus llibres, i els lectors tenen l’oportunitat de descobrir novetats literàries i clàssics. Les llibreries i editorials organitzen esdeveniments especials, presentacions i lectures públiques.

Sant Jordi és una jornada que fomenta la lectura i la cultura. La tradició de regalar llibres contribueix a la difusió de la literatura i anima a la gent a llegir més. És una oportunitat per descobrir nous autors i gèneres, i per compartir l’amor pels llibres amb amics i familiars.

Enguany, per sumar-nos a aquesta celebració hem creat aquesta exposició virtual que ofereix un recorregut visual i històric per una selecció de cartells i adhesius conservats al fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la promoció de la lectura i les Fires del Llibre com a fil conductor. La mostra fa valdre el poder simbòlic del llibre com a eina de transformació cultural i social, i com a vehicle de reivindicació, festa i resistència.

El conjunt de peces abasta des de l’any 1930 —en ple període republicà— fins al 2016, i inclou cartells vinculats a la celebració del Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi, principalment a Barcelona, però també a altres fires organitzades al llarg de l’any i arreu del territori. Hi trobem, per exemple, cartells de la Fira Internacional del Llibre Feminista, que ens parlen de la pluralitat d’iniciatives al voltant del llibre, més enllà de les efemèrides més conegudes.

Dels adhesius —amb cronologia més concentrada, entre 1979 i 2010— en destaquen especialment els dedicats a la Feria del Libro de Vallecas (1979 i 1980), així com a fires del llibre celebrades a Madrid, Barcelona, València o Salamanca. Petits en format, però amb una gran capacitat comunicativa, els adhesius van esdevenir una eina de difusió directa, popular i ambiciosa en la seva simplicitat.

Un dels aspectes més rellevants de la mostra és el buit temporal que s’hi detecta durant els anys més durs del franquisme. Aquest silenci gràfic evidencia la repressió cultural i política que va marcar aquell període, durant el qual la promoció pública del llibre —i més encara si estava vinculada a discursos alternatius o transformadors— va quedar profundament condicionada per la censura i el control ideològic del règim.

A través d’aquests materials, sovint efímers, recuperem la memòria visual de dècades d’activisme cultural i compromís amb la lectura. La seva força comunicativa, la riquesa gràfica i la diversitat de missatges que contenen ens permeten llegir, en paral·lel, la història del llibre i la història d’un país que, des de diversos àmbits, ha lluitat per fer del llibre una eina de llibertat.

Bon Sant Jordi a tothom!


Deixa un comentari

Espai Lluís Companys

L’any 2014 es va obrir al públic un espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l’Urgell, poble natal de qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.

Aleshores se’l va anomenar Centre d’Interpretació Lluís Companys i fou impulsat, entre d’altres, per la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tornabous.

Adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, actualment, es coneix com a Espai Lluís Companys i ofereix una visió completa de la vida i el llegat de Companys, així com del context històric en què va viure.

Lluís Companys i Jover va ser una figura clau en la història de Catalunya, especialment durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

El centre d’interpretació explora el període històric que va des del regnat d’Alfons XIII, passant per la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, fins a arribar a la primera etapa de la dictadura franquista. Ofereix una exposició permanent que inclou documents, fotografies i objectes personals de Companys. També s’organitzen activitats educatives i culturals per aprofundir en el coneixement de la seva figura i el seu impacte en la història de Catalunya.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte des dels seus inicis.

A l’exposició permanent trobareu la reproducció digital de nombrós material dels nostres fons com:  revistes de l’època: El Be NegreMundo GráficoCatalunya…, documentació d’arxiu (cartes, relació de detinguts al vaixell l’Uruguai) , i sobretot cartells de la nostra col·lecció com:  El president Companys ha parlat…., o  Catalunya: consigna donada per sa excel·lència el president de Catalunya Lluís Companys.

Aquest centre no només és un lloc de record, sinó també un espai de reflexió sobre la història i la identitat catalana. Si teniu l’oportunitat de visitar-lo, segur que serà una experiència enriquidora i educativa!


Deixa un comentari

Exposició “Segur que tomba” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat l’exposició Segur que tomba. Els moviments socials i accions de lluita antifranquista. 1960-1975.

Aquesta mostra forma part del projecte Memòria en Xarxa impulsat per la Diputació de Barcelona que compta amb la participació de més d’una vintena de museus i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i és una aportació a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric comú.

És una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure simultàniament a diferents municipis fins al desembre de 2025 i de manera conjunta a través d’una exposició virtual.

La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.

L’exposició s’anirà desplegant fins al mes de novembre amb la incorporació progressiva dels diferents museus locals i arxius municipals que hi participen. Durant aquest mes de març, a més del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, l’exposició es podrà veure a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs Isabel Rojas Castroverde-Museu d’Història de la Immigració de Catalunya; al Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona; al Museu de Ca n’Oliver del Museu d’Història de Cerdanyola; al Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat; al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu; a L’Harmonia del Museu de l’Hospitalet; i al Museu d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un document del nostre arxiu, concretament un manifest de la Unió de Pagesos amb data del mes de novembre de 1974 que pertany al Fons de Fulls Volants.

No us la perdeu!