Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Exposicions


by Deixa un comentari

Exposicions amb materials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim a tocar el cap de setmana i, per si no teniu encara plans, us oferim la possibilitat de visitar totes aquestes exposicions on trobareu material dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Comencem per la ciutat de Barcelona!

L’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó al Palau del Lloctinent, se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.

Han desenvolupat un projecte, dins el que s’emmarca aquesta mostra, de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un fulletó: Javierre Mur, Aurea L. (Aurea Lucinda). Mi ideal feminista : conferencia dada en el Teatro Goya… por Aurea L. Javiere y Mur : el dia 26 de Septiembre de 1920… Barcelona: Tip. Vives, 1920, que fa una remembrança a les arxiveres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant els seus inventaris i publicacions.

A La Virreina: Centre de la Imatge hi trobareu l’exposició I després de Le Corbusier? Michael Ragon comissariada per l’arquitecte català Fernando Marzá i per la historiadora de l’art Neus Moyano.

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que van tenir un dels crítics d’art i arquitectura més important de la segona meitat del segle XX, Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) i el GIAP Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, fundat per un col·lectiu de joves arquitectes a París, l’any 1965.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la cessió de les obres següents:

A prop de Barcelona, concretament a Sant Cugat del Vallès, al Museu del Monestir, podeu veure l’exposició itinerant Estiueig de proximitat, 1850-1950  que reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans de segle XIX fins a mitjans del segle XX.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

I una mica més lluny, al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, trobareu l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé i dedicada a aquest pintor, dibuixant i pedagog vinculat al moviment noucentista, exiliat a Londres després de la Guerra Civil.

Precisament el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal dels catalans a Londres, il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del nostre arxiu.

En darrer lloc, dir-vos que, just aquest cap de setmana, és el darrer que podeu visitar, a l’Espluga de Francolí, la mostra Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

I si per si un cas algú va a Madrid, sapigueu que al Centro Sefarad-Israel hi ha l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales mostra que repassa la contribució dels brigadistes jueus a la Guerra Civil espanyola i explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil.

No ens negareu que l’oferta és àmplia, oi?

Bon cap de setmana a tothom!


by Deixa un comentari

Exposició “I després de Le Corbusier? Michael Ragon” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta mateixa tarda s’inaugura a La Virreina: Centre de la Imatge l’exposició I després de Le Corbusier? Michael Ragon comissariada per l’arquitecte català Fernando Marzá i per la historiadora de l’art Neus Moyano.

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que van tenir un dels crítics d’art i arquitectura més important de la segona meitat del segle XX, Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) i el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que havien fundat el GIAP Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, a París, l’any 1965.

Totes les activitats de Michael Ragon, que també era poeta i escriptor, s’inscriuen dins el pensament anarquista llibertari. Va fer recerques sobre literatura proletària, establí vincles amb el grup Cobra i amb el pintor i escultor Jean Dubuffet, i va comprendre la ciutat com a transformació de les condicions de vida de les classes populars.

L’admiració per la figura de Le Corbusier, un dels principals representants de l’arquitectura moderna i un dels arquitectes més influents del segle XX, va fer que els seus interessos per l’art canviessin fins a dirigir la seva praxi cap a la crítica de l’arquitectura.

Ragon i el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva anticiparen nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’habitatge social i les relacions entre el poder i el disseny de les ciutats.

El fons Ragon, que es troba als Archives de la Critique d’Art, dipositats a la Universitat de Rennes, és la base de l’exposició on també hi ha participat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la cessió de les obres següents:

Teniu temps fins a l’11 de maig per visitar-la! No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Arxiu Corona Aragó” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 1922, la jove de Terol Aurea Javierre s’incorporava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com la primera arxivera de la seva plantilla. Tan sols un any abans havia ingressat per oposició en el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El centenari d’aquesta fita és l’origen de l’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que es pot visitar actualment al Palau del Lloctinent de Barcelona.

Aquesta exposició se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.

Els Arxius Estatals han desenvolupat un projecte de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.

La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX.: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort …

En evocar el primer segle d’arxiveres en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es ret un homenatge a totes les professionals que, en els últims cent anys, han treballat en els arxius espanyols. Dones invisibilitzades entre les línies del Patrimoni Històric Documental i que tornen ara, gràcies a les investigadores del present, amb el seu incalculable llegat de saber, coneixement i sostinguda defensa de la igualtat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un fulletó: Javierre Mur, Aurea L. (Aurea Lucinda). Mi ideal feminista : conferencia dada en el Teatro Goya… por Aurea L. Javiere y Mur : el dia 26 de Septiembre de 1920… Barcelona: Tip. Vives, 1920, que surt publicat al catàleg i que també es troba exposat a l’últim bloc de documents de l’exposició que fa una remembrança a les arxiveres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant els seus inventaris i publicacions.

Moltes d’elles van obrir el camí a l’estudi de les fonts documentals relatives a dones en el patrimoni històric espanyol. Les seves tesis i estudis van inaugurar vies de recerca que la historiografia posterior va utilitzar per acostar-se a les figures femenines de la Corona d’Aragó i, a partir d’aquesta aproximació, propiciar la diversificació de la historiografia femenina i feminista a Espanya.

L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició.

Teniu temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00 hores i és d’ accés lliure.


by Deixa un comentari

Exposició “Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre, al Centro Sefarad-Israel de Madrid, es va inaugurar l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales que es podrà veure fins a finals maig de 2025.

La Guerra Civil espanyola fou un conflicte que es va internacionalitzar: les potències feixistes estrangeres recolzaren al bàndol rebel i l’URSS i milers de voluntaris de més de 50 països donaren suport a la República. De fet, fou el preàmbul de la Segona Guerra Mundial.

Dels milers de persones que es van desplaçar a l’estat espanyol a lluitar per la república i que van constituir les Brigades Internacionals, uns 8.000 eren jueus, un 20% del total.

Provenien de Polònia, França, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Canadà, Hongria, Iugoslàvia, Romania, Anglaterra i Estats Units. També de la Palestina del mandat britànic.

Falta poc temps perquè es commemori el 90è aniversari de l’arribada a Espanya dels primers membres de les Brigades Internacionals, l’octubre de 1936 i aquesta mostra ha volgut aprofitar l’avinentesa per recuperar la memòria dels voluntaris jueus que, no solament van lluitar per la defensa de la democràcia, sinó també per la seva pròpia dignitat en un món que tot sovint els rebutjava.

Molts, marcats per la persecució nazi o fugint dels pogroms a l’Europa de l’Est, van trobar a l’estat espanyol un espai per combatre una ideologia que negava el seu dret a existir.

Aquesta mostra, no només repassa la contribució d’aquests brigadistes al conflicte, sinó que també explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX.

A través de cinc sales, s’hi presenten al voltant de 400 peces: fotografies, documents, premsa, llibres, cartells i audiovisuals.

L’exposició s’emmarca en el compromís del Centre Sefarad-Israel amb la promoció dels valors democràtics i l’entesa intercultural; busca inspirar les noves generacions a valorar els ideals de llibertat, igualtat i solidaritat que van guiar aquestes dones i homes compromesos que aquí es presenten com a exemples.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil.

Amb les informacions subministrades pel portal, els comissaris de la mostra, han pogut aportar noves dades sobre les vides de brigadistes jueus com els metges Emil Rosenstein i Gregorio Bermann o dones com Mika Feldman i Gerda Taro.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid no us la perdeu! L’entrada és gratuïta.


by Deixa un comentari

Exposició “Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé.

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista.

Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. 

Com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador, la seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.

De la seva activitat artística destaquen els frescos de l’edifici de Correus de Barcelona de l’any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional fets amb el motiu de l’Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona de l’any 1958.

Fou membre del Consell de l’Escola Nova Unificada des de la seva fundació el juliol de 1936, fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al CENU, fou el responsable del pla d’estudis dels ensenyaments artístics.

La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys.

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del nostre arxiu.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025. 

Teniu temps per visitar la del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “50 anys per Gràcia” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 4 de novembre es va inaugurar al Centre de Cultura Popular La Violeta, del barri de Gràcia de Barcelona, una exposició que commemora el 50è aniversari de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, degana de les entitats d’aquest caire al districte.

La mostra porta per títol 50 anys per Gràcia i es podrà veure fins al 30 de novembre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de material del nostre fons relacionat amb la temàtica.

Bona part d’aquest material prové del Fons Personal Toni Mañané que conté documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural (Barcelona, 1957) durant els anys setanta i vuitanta.

Són majoritàriament fotografies i documents com aquests que us mostrem a continuació:

No us ho perdeu! L’entrada és gratuïta!


by Deixa un comentari

Exposició sobre els testimonis de la “Generació TOP” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme.

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per L’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB.

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada.

Es mostra la lluita social per aconseguir drets i llibertats i reivindica la democràcia com a conquesta col·lectiva. A la vegada es convida a la reflexió pública i vindica la memòria democràtica del país, on descobrim com les persones van alçar-se davant la repressió i contra la dictadura, bastint una societat més justa i lliure.

En definitiva, és un homenatge a la gent que va defensar la dignitat i la llibertat en un dels períodes més foscos de la història de l’estat espanyol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de material divers dels nostres fons relacionat amb la temàtica de la repressió franquista. Aquí en teniu una petita mostra amb diferents tipologies: fulls volants, cartells, adhesius, fotografies…

No us perdeu la visita a aquesta mostra que podeu veure fins al 31 de gener de 2025!


by Deixa un comentari

Exposició: “Pere Calders. Escriptor i dibuixant” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX.

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta.

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina.

Calders, conegut per llibres com Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966) s’ha convertit en un dels clàssics de la literatura catalana del segle XX. Acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va viure a Mèxic entre 1939 i 1962. Va escriure nombrosos articles sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats.  

Precisament en aquesta exposició, s’han reunit molts materials inèdits de l’època de l’exili de l’escriptor. Calders va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, dissenyador de llibres i va tenir muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.

Guillamon i el dissenyador de l’exposició Àngel Uzkiano, també són autors del llibre que acompanya l’exposició, editat per Barcelona Llibres, el segell editorial de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 300 il·lustracions d’aquesta faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants.


La presentació del llibre es farà el pròxim 26 de novembre, a les 18.30 hores. A la mateixa biblioteca Jaume Fuster.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.