Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Fons d’arxiu


by Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.


by Deixa un comentari

Exposició sobre Conxa Pérez Collado: Una veïna llibertària a la Barceloneta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 5 de setembre es va inaugurar l’exposició Conxa Pérez Collado. Una veïna llibertària a la Barceloneta que es podrà visitar a la Casa de la Barceloneta 1761 fins al dia 2 de novembre.

L’exposició ens explica la trajectòria vital de Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915- 2014), militant anarquista de la CNT i miliciana durant la revolució del 36. Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França i fou víctima dels camps de concentració francesos convertint-se en una lluitadora llibertària i antifeixista.

Va tornar a l’estat espanyol l’any 1942. Continuant amb el seu activisme, participa en el moviment veïnal dels barris del Districte de Ciutat Vella, especialment del barri de la Barceloneta, on va viure els seus últims temps. 

Va formar part del Grup de Dones del 36, i, juntament amb altres lluitadores antifeixistes, va contribuir a recuperar la memòria històrica recorrent escoles i instituts de tot Catalunya.

Els continguts i disseny de l’exposició han anat a càrrec de l’equip de la Fundació Neus Català i de la historiadora Elisenda Belenguer Mercadé.


El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció d’aquest magnífic cartell de la CNT-FAI editat a Barcelona l’any 1936 que porta per títol 19 julio 1936.

La imatge mostra uns milicians parapetats darrere d’unes gegantines lletres amb les sigles de les organitzacions anarquistes. Al revers hi ha un segell del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Archivo de Guerra.

És obra de Toni Vidal Torruella (Granollers, 1909-1946) un artista que va estar força actiu en publicacions revolucionàries.

En podeu trobar una reproducció digital a la col·lecció Cartells del Pavelló de la República de la Memòria Digital de Catalunya.

En el marc d’aquesta mostra, el pròxim 16 d’octubre, a les 18:30 hores, l’Elisenda Belenguer Mercadé, comissària de l’exposició, farà una xerrada homenatge a Llum Ventura Gil: activista social i fundadora del grup Dones del 36 que recupera la memòria de les dones a la Guerra Civil.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Manuel Cortés Cortés

Just abans de l’estiu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre d’Anna M. Cortés Ibañez documentació del seu pare, Manuel Cortés Cortés.

Manuel Cortés Cortés (Caudiel, 21 març 1918 – Sitges, 21 abril 2009), de molt jove va treballar en una impremta de València i va aprendre taquigrafia.

A principis de 1937, quan va marxar a la guerra, residia a Sitges. Va lluitar a Terol, a l’Ebre i en la campanya de Catalunya, a les ordres del General Líster. A finals de 1938 o principis de 1939, després de passar per Linyola, la Serra de Boumort i Serós, va ser detingut juntament amb tota la seva unitat i enviat al camp de concentració de Prisioneros y Presentados El Castillo de Lleida.

Quan va ser alliberat va marxar a Sitges i el juny de 1939 es va incorporar al Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22 del destacament de Palència per fer el servei militar. El març de 1940 va estar ingressat per malaltia a l’Hospital Militar de Palència i després va ser destinat, potser perquè sabia taquigrafia, al Jutjat Militar de Palència com a Secretario de Causas, encarregat, entre altres coses, d’arxivar les sentències de mort que arribaven des de Burgos.

L’agost de 1943 seguia fent la mili al 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150 a Pals. El novembre, després de tres anys llargs de mili de Franco, se li va atorgar un permís il·limitat, va fixar la seva residència a Sitges i va treballar en una fàbrica de calçat i després al ram de l’hostaleria com a cambrer. Va morir amb 91 anys.

La seva filla Anna M. ens ha explicat algunes de les poques coses que el seu pare narrava dels anys de la guerra i de la seva estada al camp de concentració: que va trobar un feix de marcs alemanys en un rebost i que els va fer servir per eixugar-se el cul, que reaprofitava la roba i les botes dels morts perquè anava vestit amb parracs, que a la Seu de Lleida dormia directament sobre el paviment de pedra, sense màrfega, etc.

El fons conté documentació personal diversa de Manuel Cortés, com una còpia de la seva partida de naixement, emesa pel Jutjat Municipal de Caudiel i un carnet d’identitat de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, emesa a Sitges l’any 1937, i un “Expedient” relacionat amb el servei militar que Manuel Cortés, de la lleva de 1939, va haver de fer en acabar la Guerra Civil espanyola i que va durar més de tres anys.


L’expedient consta de:


• La Hoja de movilización militar a nom de Manuel Cortés, destinat al Regimiento de Infantería de Badajoz 26, emesa a Barcelona l’any 1939.
• Un certificat, emès per l’Ajuntament de Sitges l’any 1939, conforme Manuel Cortés, procedent del camp de concentració ”El Castillo” de Lleida, està convocat per fer el servei militar. L’imprès duu un segell amb el lema: “Saludo a Franco: ¡Viva España! ¡Arriba España”.
• Un certificat conforme Manuel Cortès es va incorporar el 7 de juny de 1939 al Destacament de Palència del Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22.
• Una fitxa de la sala de cirurgia de l’Hospital Militar de Palència de l’any 1940 on s’indica que Manuel Cortés estava ingressat per malaltia.
• Una sol·licitud de l’any 1941 on Manuel Cortés demana al Capità General de la 4a Regió Militar de Barcelona que se li concedeixi una pròrroga en la seva incorporació a files.
• Diversos documents de l’any 1941, emesos pel Jutjat i el Govern Militar de Palència, relacionats amb el càrrec de Secretario de Causas que Manuel Cortés desenvolupava, amb competència i discreció i amb una conducta impecable, al Jutjat Militar núm. 5 de Palència.
• Un certificat del 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150, emès a Pals l’agost de 1943, conforme Manuel Cortés, soldat d’aquesta unitat, marxa a Barcelona de permís.
• Per últim, un certificat del 5 de novembre de 1943 conforme Manuel Cortés passa a situació de permís il·limitat i fixarà la seva residència a Sitges.

El fons personal Manuel Cortés abasta cronològicament els anys 1937 a 1943. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Incorporades dues noves col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya.

Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

La primera són les Publicacions de la Generalitat Republicana, una col·lecció fruit de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte de digitalització de les publicacions de la Generalitat Republicana, entre els anys 1931 i 1939.

Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.

La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.

La segona és la col·lecció Helios Gómez fruit de la generosa donació feta per l’Associació Cultural Helios Gómez al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’any 2023.

Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.

Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.

Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:

Feu-hi una ullada que segur us agradaran!


by Deixa un comentari

Estrenada la segona temporada del programa “Quanta Guerra!” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Fa un parell de setmanes es va estrenar una nova temporada, la segona, del programa Quanta Guerra!, una producció de TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic.

Es tracta d’una sèrie documental que narra les històries personals dels avis de persones conegudes dins l’àmbit mediàtic i cultural català durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.

El periodista Eloi Vila és el presentador i motor de la recerca de totes les històries. Els personatges convidats viatgen amb ell per descobrir com van viure els seus avantpassats aquells anys convulsos.

El programa destaca per la seva capacitat de combinar elements documentals amb entreteniment, oferint una visió íntima i emotiva dels efectes de la guerra en les famílies catalanes. Cada capítol porta els espectadors a un viatge al passat, revelant vivències i records que sovint han quedat silenciats durant dècades.

Són moltes les persones que, durant el llarg i obscur període de la dictadura franquista, no van parlar de la guerra: per por, prudència o simplement per voler oblidar un dels episodis més sagnants de la història del nostre país.

Quanta guerra!, no només proporciona una perspectiva històrica, sinó que també fomenta la reflexió sobre les conseqüències humanes dels conflictes bèl·lics.

Les generacions posteriors volen saber que va passar i és per això que programes com aquest serveixen per preservar la memòria històrica.

Les tasques de recerca i guió d’aquesta producció han anat a càrrec de la historiadora Núria Borniquel i el periodista Toni Tortajada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat aportant documentació.

En el segon capítol, per exemple, la periodista Raquel Sans reviu la història de la seva àvia Carme des de Lleida, on va començar a fer d’infermera l’any 1937, fins que va passar la frontera francesa amb tot de soldats ferits, el gener del 1939.

Per contextualitzar el tema de la sanitat durant la guerra i el paper de les infermeres van venir a consultar el nombrós material que tenim als nostres fons.

De fet, el llibre que l’Eloi regala a la Raquel sobre les infermeres catalanes el podeu trobar a la biblioteca així com material gràfic com aquest:

Si encara no heu vist els nous capítols recordeu que els podeu recuperar a la plataforma 3CAT.

Esperem que siguin tot un èxit com en l’edició anterior!


by Deixa un comentari

Nou material gràfic rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Universitat Comunista dels Països Catalans

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de Josep Cònsola, activista, escriptor i professor de la Universitat Comunista dels Països Catalans, una col·lecció de 94 fotografies de murs i parets de la ciutat de Barcelona pintats per partits polítics, sindicats i entitats socials diverses entre els anys 1977 i 1978 i que van formar part de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

La Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) és un projecte formatiu fundat l’any 2007 com una aposta en formació política i ideològica al servei de l’esquerra revolucionària dels Països Catalans. Basada en quatre cursos, distribuïts en quatre anys, té com a objectiu ser una eina per a resoldre la necessitat de formació sòlida en teoria marxista i en clau de Països Catalans.
El projecte va néixer després d’un procés de reflexió entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de cercar una proposta docent que pogués ser útil a totes aquelles persones i organitzacions que, des del sindicalisme, l’ecologisme, l’associacionisme veïnal, la fàbrica, el camp, els centres educatius, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes, lluitessin activament pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Té com a propòsit, per tant, contribuir a superar les mancances i dèficits en aquest àmbit, proporcionant elements per a l’anàlisi i la transformació de la realitat.
A més del seu portal web, disposa d’un campus virtual i també d’una biblioteca, hemeroteca i filmoteca digitals, i compta amb professorat de diversos àmbits acadèmics, com historiadors, economistes, metges, agricultors, filòsofs i sindicalistes. Té com a professors, històrics militants de l’esquerra independentista i activistes com Josep Cònsola, autor de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

El fons consta de 94 fotografies, 49 de les quals estan emmarcades, de murs i parets de la ciutat de Barcelona, pintats entre els anys 1977 i 1978.
Moltes de les parets es van pintar durant la campanya electoral de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 amb l’objectiu de demanar el vot per part dels diferents partits polítics o coalicions electorals que es van presentar a Catalunya com: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme, Esquerra de Catalunya, el Front per la Unitat dels Treballadors, Convergència Democràtica de Catalunya, etc.
També hi ha diverses fotografies de manifestacions així com de parets pintades amb les reivindicacions característiques d’aquells anys, com les conegudes “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, “Majoria d’edat i dret a vot als 16 anys”, “Volem l’Estatut”, “Legalització de tots els partits polítics”, etc.


La col·lecció constitueix una font curiosa i molt interessant per a l’estudi de la transició política a Catalunya i complementa la multitud de documentació existent al nostre arxiu (cartells, adhesius, fulls volants, calendaris, xapes i material gràfic divers) relacionada amb els moviments socials i amb la propaganda electoral durant els primers anys de la democràcia a Catalunya.

El fons, existent també en format digital i disponible al Banc d’Imatges del Pavelló de la República, abasta cronològicament els anys 1977 i 1978 i s’ha incorporat com a Subsèrie Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) a la Sèrie Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es pot consultar a través de l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca, del Cercabib del CRAI i del Banc d’imatges.


by Deixa un comentari

Exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950″al Museu Can Tinturé d’Esplugues del Llobregat amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Ja fa un temps, concretament l’estiu del 2021 us vam informar sobre una exposició que portava per títol Estiueig de proximitat, 1850-1950 a Arenys de Mar, que estava produïda per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou.

En aquell moment ja vam dir-vos que a partir de l’any 2024, aquesta mostra seria itinerant per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals.

I avui, justament, s’inaugura al Museu Can Tinturé d’Esplugues del Llobregat una nova edició de l’exposició que vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona, buscant les petjades de l’anomenat “estiueig”: pràctica aristocràtica i burgesa que va ser un precedent del turisme actual i cada any transformava part de la vida de pobles propers a Barcelona.

Aquesta mateixa tarda el comissari de la mostra Joaquim Maria Puigvert farà la conferència inaugural.

L’exposició s’estructura en set àmbits temàtics on afloren de manera diàfana les diverses realitats i problemàtiques derivades de l’estiueig. Un vuitè àmbit es dedica a les especificitats locals, en què els museus que acullin l’exposició podran desenvolupar el seu propi contingut.

En aquesta ocasió, inclou un àmbit local que ens explicarà com Esplugues també va ser vila d’estiueig des del segle VIII fins al popular càmping Barcino a la segona meitat del segle XX.

Com a singularitat dir-vos que, en l’àmbit ‘Les petjades patrimonials. Urbanisme i arquitectura’ trobareu exposades diverses peces de ceràmica de la col·lecció dels Museus d’Esplugues.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona: exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. de l’1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … Editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola. El podreu veure en una magnífica reproducció!

Recordeu que es poden fer visites guiades a l’exposició i que disposen de continguts accessibles del programa La Mirada tàctil.

L’accés és lliure i hi ha temps fins al 27 d’octubre de 2024 per visitar-la! No us ho perdeu!


by 1 comentari

El Brigadista Internacional Alvah Cecil Bessie, la llei de memòria democràtica i la nacionalitat espanyola

Fa uns quants mesos vam publicar, en aquest mateix blog, una notícia sobre la relació existent entre llei de memòria democràtica, la petició de la nacionalitat espanyola i el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

Vam explicar que Stratego Abogados de Madrid, bufet especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil que s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola, va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per demanar documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

A la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença, es contempla la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents, com a reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

Així doncs, la finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu.

A partir d’aquí, portem en aquests moments sis casos més, de nacionalitats diverses, que han demanat documentació a l’equip de SIDBRINT per acreditar que una persona va combatre a les Brigades Internacionals:

  • Gerald Doran lampista irlandès que va caure ferit a la Batalla de Lopera.
  • Fritz Hilger fuster alemany que va participar en la Batalla de Brunete.
  • Robert Klonsky nord-americà que, després de cinc mesos lluitant, el van repatriar per ser massa jove.
  • Nicolás Ramírez miner mexicà adscrit a la XV Brigada.
  • William Jackson comerciant anglès que va morir a la Batalla de Gandesa l’any 1938.

Un dels casos que ens ha cridat més l’atenció, i ens ha fet especial il·lusió poder resoldre, és el d’Alvah Cecil Bessie, un brigadista nord-americà, que va formar part de la Brigada Lincoln i va combatre al front d’Aragó a la batalla de l’Ebre.

Fa uns quants dies ens van escriure els nets de Bessie, que es troben en procés de sol·licitar la nacionalitat espanyola. Ens van demanar ajut per aconseguir documents que provessin que el seu avi era membre de les Brigades Internacionals.

Com en els casos anteriors, vam enviar còpies digitals de documentació relacionada amb aquest escriptor i periodista: articles sobre els voluntaris nord-americans i informació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.

Entre la documentació enviada destaquem aquests formularis i expedients:

Els nets de Bessie han agraït la nostra col·laboració i ens han donat les gràcies per mantenir viva la memòria del seu avi i de tots aquells voluntaris que van venir a participar en la Guerra Civil per ajudar a l’exèrcit de la República a combatre el feixisme.


by Deixa un comentari

Acabada d’inventariar la col·lecció d’adhesius del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem donar una molt bona notícia!

S’ha acabat d’inventariar la col·lecció d’adhesius del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Després de molts anys de feina s’han catalogat més de 20.000 unitats documentals, que ja estan disponibles, per a totes aquelles persones que hi estiguin interessades, en una base de dades local.

Recordem que, l’any 2013, es va comptar amb la col·laboració de la Unitat de Projectes i la de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, per incorporar a la Memòria Digital de Catalunya un primer grup d’adhesius amb una selecció de 4.000 unitats aproximadament. La resta s’ha d’anar afegint progressivament.

Els adhesius de la MDC es visualitzen agrupats per carpetes creades en funció de la temàtica que tracten: Anarquisme, Associacions de veïns, Comunisme, Dictadura, Feminisme, Manifestacions, Universitat, etc., i en trobareu de tan icònics com aquest:

Per consultar la totalitat de la col·lecció teniu dues opcions:

 Adhesius polítics i històrics al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona

 Inventari dels Adhesius polítics i històrics al Dipòsit Digital de la UB

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des del final del franquisme fins als nostres dies.

La col·lecció ha anat creixent a un ritme altíssim en els darrers temps. A les donacions i intercanvis habituals que la Biblioteca du a terme amb un bon nombre d’usuaris i amics, s’hi han de sumar dues grans donacions rebudes ja fa uns quants anys: la de Joaquim Perramon, economista del grup d’investigació IAFI (Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa) de la Universitat de Barcelona, i la d’Albert Roqué, llibreter de vell. També cal destacar els intercanvis fets amb col·leccionistes com Martí Puig i Quim Puigdemunt, dels Països Catalans, Chorche Paniello del Centro de Recuperación de Pegatinas d’Aragó, i Ivan Pérez, del País Basc.

No podem oblidar a tots els estudiants en pràctiques que ens han ajudat! A tots ells, moltíssimes gràcies! Sense vosaltres la feinada no hauria estat possible!
També han col·laborat en la digitalització i la incorporació d’adhesius a la nostra base de dades estudiants de batxillerat que han vingut a fer pràctiques a la nostra biblioteca.

Desitgem que amb tot aquest material tan valuós en surtin grans recerques!


by Deixa un comentari

Sant Joan 2024!

Tenim a tocar la revetlla de Sant Joan, una de les celebracions més emblemàtiques i arrelades de la cultura catalana! Una festa impregnada d’antigues tradicions i elements de caràcter màgic i purificador!

Els seus orígens es remunten a les festes paganes que celebraven el solstici d’estiu, un moment en què el sol, símbol de fertilitat i vida, arriba al seu punt més alt. Amb l’arribada del cristianisme, aquesta festa es va cristianitzar i es va associar amb la festivitat de Sant Joan Baptista. Malgrat aquesta cristianització, molts dels elements pagans es van mantenir i es van integrar a la celebració.

Hi ha gent que es reuneix al voltant del foc, canta, balla i, en algunes tradicions, hi salta per damunt com un acte de bona sort. Els focs artificials també són una part essencial de la nit, il·luminant el cel amb colors brillants i sorolls ensordidors. Simbolitzen la purificació i la renovació. I els petards són un altre element central de la Revetlla així com les coques, la música i el ball.

A les zones costaneres, és tradició anar a la platja i banyar-se al mar a mitjanit, ja que es creu que aquest acte també purifica i porta bona sort.

En definitiva, a revetlla de Sant Joan és una festa que combina tradició, cultura i diversió. És un bon moment per a reunir-se amb els amics i la família, i celebrar la vida. Aquesta nit màgica continua sent una de les celebracions més estimades i esperades de l’any. Una oportunitat per connectar amb les arrels culturals i les tradicions que han estat transmeses de generació en generació.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us volem desitjar una fantàstica revetlla mostrant-vos, com és habitual durant aquests darrers anys en el nostre blog, material del nostre fons relacionat amb la temàtica.

Enguany hem triat un document que pertany al Fons Personal Dolors Palau Vacarisas (Terrassa, 15 de març de 1948 – Barcelona, 1991) periodista que va treballar com a redactora al Diario de Barcelona, on va ser responsable de Cultura i a l’Agència EFE. El fons conté documentació sobre temes de cultura (teatre, cinema, literatura, música, actes públics -exposicions-), moviment feminista, homosexualitat, moviment per a la pau, ecologisme, drets humans, infantesa, mitjans de comunicació i temes de llengua i cultura catalanes.

Hem triat aquestes fitxes sobre els focs de Sant Joan que va publica l’any 1983 Omnium Cultural a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

A les dues primeres s’explica la història i a les altres dues es donen suggeriments per fer una bona festa i de com elaborar una bona coca!

Aprofitem per recordar-vos els horaris d’estiu de la biblioteca i els de la resta de biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona per aquests mesos de vacances.

Bona revetlla a tothom!