Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by Deixa un comentari

Exposició sobre els testimonis de la “Generació TOP” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme.

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per L’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB.

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada.

Es mostra la lluita social per aconseguir drets i llibertats i reivindica la democràcia com a conquesta col·lectiva. A la vegada es convida a la reflexió pública i vindica la memòria democràtica del país, on descobrim com les persones van alçar-se davant la repressió i contra la dictadura, bastint una societat més justa i lliure.

En definitiva, és un homenatge a la gent que va defensar la dignitat i la llibertat en un dels períodes més foscos de la història de l’estat espanyol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de material divers dels nostres fons relacionat amb la temàtica de la repressió franquista. Aquí en teniu una petita mostra amb diferents tipologies: fulls volants, cartells, adhesius, fotografies…

No us perdeu la visita a aquesta mostra que podeu veure fins al 31 de gener de 2025!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera

L’any 2024 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974), un dels arqueòlegs més destacats del segle XX i figura cabdal de la vida acadèmica i política catalana del segle XX.

Format a Alemanya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia. Va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. També va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), impulsant l’autonomia i la modernització de la institució malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat.

Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra.

Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la  Universidad Nacional Autónoma de México i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO.

A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

El passat divendres dia 25 d’octubre la Universitat de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans van donar el tret de sortida a una sèrie d’actes institucionals per commemorar el 50è aniversari de la mort de Bosch i Gimpera.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en aquesta efemèride.

El primer acte que s’ha celebrat va ser a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, va inaugurar l’homenatge i, tot seguit, va intervenir Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015).

Va assistir també a l’acte l’antropòloga mexicana Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera que va visitar la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El Museu d’Arqueologia de Catalunya retrà també homenatge a Bosch i Gimpera amb la mostra temporal El museu somiat. Pere Bosch i Gimpera i el MAC, amb una selecció de fotografies conservades a l’arxiu històric del centre per conèixer i la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny.

L’exposició es podrà visitar del 14 de novembre al 16 de març de 2025 i està comissariada per Àngels Casanovas Romeu, arqueòloga.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch i Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria de Bosch i Gimpera des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch i Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni que organitza els actes cedint la reproducció d’aquest cartell de la nostra col·lecció:

Tot i que el Fons Personal Bosch i Gimpera està dipositat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, als nostres fons també podeu trobar nombrosa documentació sobre la seva figura. A tall d’exemple us mostrem aquest altre cartell:

I aquest meravellós fulletó sobre protecció del patrimoni cultural editat l’any 1937 durant la Guerra Civil espanyola que porta la seva signatura:

En darrer lloc, dir-vos que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya dedicada a l’Any Bosch Gimpera  trobareu més informació.


by Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.


by Deixa un comentari

Exposició sobre Conxa Pérez Collado: Una veïna llibertària a la Barceloneta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 5 de setembre es va inaugurar l’exposició Conxa Pérez Collado. Una veïna llibertària a la Barceloneta que es podrà visitar a la Casa de la Barceloneta 1761 fins al dia 2 de novembre.

L’exposició ens explica la trajectòria vital de Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915- 2014), militant anarquista de la CNT i miliciana durant la revolució del 36. Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França i fou víctima dels camps de concentració francesos convertint-se en una lluitadora llibertària i antifeixista.

Va tornar a l’estat espanyol l’any 1942. Continuant amb el seu activisme, participa en el moviment veïnal dels barris del Districte de Ciutat Vella, especialment del barri de la Barceloneta, on va viure els seus últims temps. 

Va formar part del Grup de Dones del 36, i, juntament amb altres lluitadores antifeixistes, va contribuir a recuperar la memòria històrica recorrent escoles i instituts de tot Catalunya.

Els continguts i disseny de l’exposició han anat a càrrec de l’equip de la Fundació Neus Català i de la historiadora Elisenda Belenguer Mercadé.


El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció d’aquest magnífic cartell de la CNT-FAI editat a Barcelona l’any 1936 que porta per títol 19 julio 1936.

La imatge mostra uns milicians parapetats darrere d’unes gegantines lletres amb les sigles de les organitzacions anarquistes. Al revers hi ha un segell del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad. Archivo de Guerra.

És obra de Toni Vidal Torruella (Granollers, 1909-1946) un artista que va estar força actiu en publicacions revolucionàries.

En podeu trobar una reproducció digital a la col·lecció Cartells del Pavelló de la República de la Memòria Digital de Catalunya.

En el marc d’aquesta mostra, el pròxim 16 d’octubre, a les 18:30 hores, l’Elisenda Belenguer Mercadé, comissària de l’exposició, farà una xerrada homenatge a Llum Ventura Gil: activista social i fundadora del grup Dones del 36 que recupera la memòria de les dones a la Guerra Civil.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb Manifesta, la Biennal Nòmada Europea.

Enguany Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, celebra la seva 15a edició i arriba a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta biennal nòmada, que es realitza cada dos anys des d’una ciutat diferent, va ser concebuda a principis dels anys 90 com una biennal d’art contemporani, responent a la nova realitat social, cultural i política que va sorgir després de la Guerra Freda.

Del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024 Manifesta 15 Barcelona Metropolitana ens conviden a redescobrir la regió metropolitana a través d’edificis emblemàtics que acullen una gran varietat d’instal·lacions artístiques.

Amb dotze ciutats com a teló de fons: Barcelona, Badalona, ​​Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, el programa de la biennal nòmada europea exposa les obres de participants locals i internacionals de renom i presenta intervencions artístiques innovadores i projectes col·laboratius que aborden la transició ecosocial.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta biennal cedint material del nostre fons per a la seva reproducció, com és el cas d’aquest document que pertany a la nostra col·lecció de fulletons que es troba exposat a la seu de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs que per primera vegada obre les portes a visitants des del seu tancament com a central tèrmica, l’any 2011.

És un poema publicat a Libertad para los 4 obreros de la térmica : libertad para los 10 de Carabanchel de l’any 1973 editat pel Partido Comunista de España.

Parla de l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, treballador de Construcciones Pirinaicas (COPISA) a la Central Tèrmica del Besòs, a mans de les forces policials franquistes.

Si teniu oportunitat no us perdeu la visita a les diferents seus d’aquest projecte


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Manuel Cortés Cortés

Just abans de l’estiu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre d’Anna M. Cortés Ibañez documentació del seu pare, Manuel Cortés Cortés.

Manuel Cortés Cortés (Caudiel, 21 març 1918 – Sitges, 21 abril 2009), de molt jove va treballar en una impremta de València i va aprendre taquigrafia.

A principis de 1937, quan va marxar a la guerra, residia a Sitges. Va lluitar a Terol, a l’Ebre i en la campanya de Catalunya, a les ordres del General Líster. A finals de 1938 o principis de 1939, després de passar per Linyola, la Serra de Boumort i Serós, va ser detingut juntament amb tota la seva unitat i enviat al camp de concentració de Prisioneros y Presentados El Castillo de Lleida.

Quan va ser alliberat va marxar a Sitges i el juny de 1939 es va incorporar al Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22 del destacament de Palència per fer el servei militar. El març de 1940 va estar ingressat per malaltia a l’Hospital Militar de Palència i després va ser destinat, potser perquè sabia taquigrafia, al Jutjat Militar de Palència com a Secretario de Causas, encarregat, entre altres coses, d’arxivar les sentències de mort que arribaven des de Burgos.

L’agost de 1943 seguia fent la mili al 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150 a Pals. El novembre, després de tres anys llargs de mili de Franco, se li va atorgar un permís il·limitat, va fixar la seva residència a Sitges i va treballar en una fàbrica de calçat i després al ram de l’hostaleria com a cambrer. Va morir amb 91 anys.

La seva filla Anna M. ens ha explicat algunes de les poques coses que el seu pare narrava dels anys de la guerra i de la seva estada al camp de concentració: que va trobar un feix de marcs alemanys en un rebost i que els va fer servir per eixugar-se el cul, que reaprofitava la roba i les botes dels morts perquè anava vestit amb parracs, que a la Seu de Lleida dormia directament sobre el paviment de pedra, sense màrfega, etc.

El fons conté documentació personal diversa de Manuel Cortés, com una còpia de la seva partida de naixement, emesa pel Jutjat Municipal de Caudiel i un carnet d’identitat de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, emesa a Sitges l’any 1937, i un “Expedient” relacionat amb el servei militar que Manuel Cortés, de la lleva de 1939, va haver de fer en acabar la Guerra Civil espanyola i que va durar més de tres anys.


L’expedient consta de:


• La Hoja de movilización militar a nom de Manuel Cortés, destinat al Regimiento de Infantería de Badajoz 26, emesa a Barcelona l’any 1939.
• Un certificat, emès per l’Ajuntament de Sitges l’any 1939, conforme Manuel Cortés, procedent del camp de concentració ”El Castillo” de Lleida, està convocat per fer el servei militar. L’imprès duu un segell amb el lema: “Saludo a Franco: ¡Viva España! ¡Arriba España”.
• Un certificat conforme Manuel Cortès es va incorporar el 7 de juny de 1939 al Destacament de Palència del Regimiento de Infanteria San Marcial núm. 22.
• Una fitxa de la sala de cirurgia de l’Hospital Militar de Palència de l’any 1940 on s’indica que Manuel Cortés estava ingressat per malaltia.
• Una sol·licitud de l’any 1941 on Manuel Cortés demana al Capità General de la 4a Regió Militar de Barcelona que se li concedeixi una pròrroga en la seva incorporació a files.
• Diversos documents de l’any 1941, emesos pel Jutjat i el Govern Militar de Palència, relacionats amb el càrrec de Secretario de Causas que Manuel Cortés desenvolupava, amb competència i discreció i amb una conducta impecable, al Jutjat Militar núm. 5 de Palència.
• Un certificat del 1r Batalló del Regiment d’Infanteria núm. 150, emès a Pals l’agost de 1943, conforme Manuel Cortés, soldat d’aquesta unitat, marxa a Barcelona de permís.
• Per últim, un certificat del 5 de novembre de 1943 conforme Manuel Cortés passa a situació de permís il·limitat i fixarà la seva residència a Sitges.

El fons personal Manuel Cortés abasta cronològicament els anys 1937 a 1943. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Incorporades dues noves col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya.

Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

La primera són les Publicacions de la Generalitat Republicana, una col·lecció fruit de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte de digitalització de les publicacions de la Generalitat Republicana, entre els anys 1931 i 1939.

Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.

La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.

La segona és la col·lecció Helios Gómez fruit de la generosa donació feta per l’Associació Cultural Helios Gómez al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’any 2023.

Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.

Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.

Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:

Feu-hi una ullada que segur us agradaran!


by Deixa un comentari

La Mercè 2024!

Ja és aquí La Mercè, la Festa Major de Barcelona, una de les celebracions més importants de la ciutat!  

Durant aquests dies, Barcelona es transforma en un gran escenari ple d’activitats per a tots els gustos i edats. Hi ha concerts, espectacles de carrer, cercaviles, castellers, correfocs, i molt més. La Mercè és coneguda per la seva diversitat cultural, amb esdeveniments que inclouen des de música tradicional catalana fins a actuacions internacionals.

És una oportunitat única per gaudir de la riquesa cultural de Barcelona i participar en una de les festes més emblemàtiques de la ciutat.

Enguany, a més, es commemora el sis-cents aniversari dels Gegants barcelonins i el sis-cents cinquanta de l’Àliga de la Ciutat.

Els gegants són unes figures de gran alçada sorgides en el context de les processons de Corpus del segle XV que, amb els pas del temps, van adquirir un caràcter festiu i popular.

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República volem sumar-nos a la celebració, recordant-vos que al nostre catàleg podeu consultar nombrosa bibliografia sobre la història d’aquesta festivitat o bé relacionada amb aquesta matèria.

Tenim aquest recurs dedicat a la festa major de Barcelona amb imatges de cartells on els gegants en són protagonistes:

En el programa d’actes de l’any 1959 que conservem al nostre fons bibliogràfic, hi ha unes meravelloses il·lustracions fetes pel pintor i dibuixant Evarist Mora (1904-1987) i amb algunes xilografies del gravador Antoni Ollé Pinell (1897-1981).

Aquest programa va ser editat per l’Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, i és, sense dubte, una petita joia del nostre fons!

Com veieu els gegants i capgrossos tenen també un protagonisme destacat!

Us desitgem que passeu una bona festa major!