Avui dia 20 de novembre de 2025 es commemora el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i Bahamonde (Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), militar i dictador que va governar Espanya de 1939 fins al 1975.
El govern espanyol ha impulsat la iniciativaEspaña en Libertad. 50 años coordinada per un comissionat especial i la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. Amb aquest projecte es pretén no tant recordar la mort de l’anomenat caudillo com commemorar l’inici de la democràcia i la recuperació de drets i llibertats.
La Generalitat de Catalunya ha constituït un Grup de Treball específic amb l’encàrrec d’elaborar un programa d’actuacions que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest 2025 i continuaran el primer trimestre del 2026 i l’Ajuntament de Barcelona també ha programat diverses jornades i cursos amb el propòsit de commemorar l’efemèride.
I per descomptat, aquests darrers dies, són molts els articles apareguts a la premsa generalista que s’han dedicat al personatge així com diversos documentals que podeu trobar a la pàgina web de RTVE, a l’especial 50 años del gran cambio.
El passat mes de març el CRAI de la Universitat de Barcelona, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, va inaugurar el Portal de les dones que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web.
Fa pocs dies es va incorporar un nou conjunt temàtic de Dones Brigadistes que inclou dones vinculades a les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil Espanyola, presents a la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona, gestionat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals, amb l’objectiu és donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.
Aquestes dones de procedències diverses, eren infermeres, metgesses, traductores, periodistes… el seu compromís anava més enllà del suport sanitari o humanitari: moltes estaven afiliades a partits d’esquerres o sindicats, i compartien una forta convicció antifeixista, feminista i internacionalista.
Aquest recull busca reconèixer i difondre el seu llegat, sovint oblidat pels relats tradicionals.
A través del projecte SIDBRINT es pot accedir a les seves biografies, testimonis i aportacions, i entendre millor el paper que van jugar com a agents actives d’un canvi històric que va marcar el segle XX.
Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat per a les vostres recerques!
El dia 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim va donar peu al naixement de la Universitat de Barcelona. Batejada en aquell moment com a Universitat de l’Estudi General de la Ciutat de Barcelona, inicialment la integraven les facultats de Filosofia i Arts, Dret, Medicina i Teologia.
575 anys després, la Universitat de Barcelona és la institució acadèmica amb la major trajectòria històrica a Catalunya. És també la primera universitat pel que fa al nombre d’estudiants i a l’oferta formativa, lidera la majoria de rànquings universitària i participa en les principals aliances universitàries internacionals.
També s’ha creat una magnífica pàgina web oficial de la celebració que recull, entre d’altres, la llarga trajectòria de compromís de la Universitat de Barcelona amb la defensa dels valors universitaris de la pau, la democràcia i els drets humans i ofereix una experiència visual i narrativa que connecta el passat amb el present i el futur de la institució.
La web inclou continguts audiovisuals, cronologies històriques, testimonis i propostes culturals que posen en valor el paper de la universitat com a motor de transformació social. Destaca per un disseny net i elegant, amb una navegació intuïtiva que facilita el recorregut cronològic per les diferents etapes de la universitat:
1450–1714: Els orígens a la Rambla dels Estudis
1714–1837: El període de la Universitat de Cervera
1837–1900: La restauració universitària
1901–1939: De l’optimisme a la tragèdia
1939–1975: L’etapa franquista
1975–2025: La UB contemporània
Cada secció ofereix una breu síntesi històrica que contextualitza els moments clau del desenvolupament institucional.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en l’elaboració d’aquesta síntesi històrica cedint material dels nostres fons relacionats amb les matèries tractades.
Per exemple de la Guerra Civil:
O de l’etapa franquista:
Amb més de 70.000 membres entre estudiants, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis, la Universitat de Barcelona continua sent una referència acadèmica a escala internacional, arrelada a la ciutat i oberta al món.
Li desitgem per molts anys i un futur ple d’encerts!
Fa uns quants mesos vam rebre una donació de publicacions periòdiques de finals del franquisme i de la Transició espanyola per part del senyor Josep Almeda. Entre aquestes revistes en vam trobar algunes que eren números especials dedicats precisament a la Diada de l’11 de setembre.
El passat dia 27 de juny es va inaugurar l’exposició Fabular paisatges que es pot visitar simultàniament al Pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc i al Palau Moja de Barcelona.
S’emmarca dins el projecte Museu Habitat, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que busca generar un espai de recerca, experimentació i reflexió sobre la institució museu del segle XXI.
A partir de peces històriques conservades en arxius, col·leccions privades i museus d’arreu del territori, l’exposició proposa una lectura crítica sobre la genealogia dels museus enciclopèdics, el seu paper en la construcció d’una narrativa colonial, burgesa i extractivista, i els seus possibles futurs. Amb la intervenció i col·laboració d’alguns artistes contemporanis locals i internacionals, es proposa una nova manera d’habitar el museu.
La mostra també reflexiona sobre les Exposicions Universals, aparadors moderns dissenyats per transmetre els avenços tecnològics de la revolució industrial i les noves propostes artístiques del moment.
Dins aquest recull trobareu reproduïts els cartells de l’Exposició del 1929 que hem prestat per la mostra com per exemple aquest que us mostrem a continuació:
L’entrada és gratuïta i teniu temps fins al 5 d’octubre per anar-hi. No us ho perdeu!
Es tracta d’una selecció de cartells, adhesius, fotografies, fulletons i material d’arxiu editat pel FAGC: Front d’Alliberament Gai de Catalunya, col·lectiu d’activistes que enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva important lluita social en favor de la llibertat i dels drets de les persones LGTBI+.
El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) és l’entitat LGTBI en actiu més antiga de Catalunya i de l’Estat espanyol. Nascut després de la mort de Franco el 1975 i hereu del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), fundat per Armand de Fluvià, el FAGC s’ha convertit en un referent clau en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI. La seva trajectòria representa quasi mig segle de reivindicacions i avenços legals, socials i polítics per una societat més lliure i diversa, enfrontant-se a la discriminació i el patriarcat.
Els primers anys del FAGC van ser clau per impulsar la derogació de la llei de perillositat social i per organitzar la primera manifestació LGTBI a l’Estat, el 26 de juny de 1977 a les Rambles de Barcelona. Aquell mateix any també es va celebrar un míting històric al cinema Niza. Aquests fets, símbols de la lluita contra la discriminació, han estat reconeguts institucionalment per l’Ajuntament de Barcelona.
Al llarg de 50 anys, el FAGC ha protagonitzat nombroses fites, com el suport a la primera parella gai que va voler casar-se el 1986, la denúncia de l’assassinat de Sònia Rescalvo (1991), les protestes davant fets homòfobs a Sitges (1996), la campanya antimilitarista (1987) i d’apostasia (1990), així com l’impuls de lleis com el matrimoni igualitari (2005), la llei contra l’LGTBI-fòbia (2014) i la llei trans estatal (2023).
El pròxim 20 de novembre de 2025, el FAGC celebrarà el seu 50è aniversari reafirmant el seu compromís contra el feixisme, l’odi i l’LGTBI-fòbia.
Del 16 de juny al 18 de juliol de 2025, l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acull l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit d’una recerca inèdita, ofereix una oportunitat única per conèixer la història i el destí de les obres d’art que van ser confiscades, protegides i redistribuïdes durant i després de la Guerra Civil.
L’exposició posa llum sobre el destí d’obres d’art que, durant la Guerra Civil, van ser protegides, confiscades i, finalment, dispersades per tot l’Estat. El 1942, la Universitat de Barcelona va rebre dos importants dipòsits de pintures, escultures i objectes litúrgics procedents del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l’organisme franquista encarregat de gestionar el patrimoni artístic confiscat o protegit per la II República i la Generalitat de Catalunya.
Aquestes peces, moltes d’elles amb històries plenes de peripècies, van ser traslladades, amagades o reubicades en diverses institucions, entre les quals vuit universitats espanyoles. L’exposició mostra com, malgrat els intents de protecció, la postguerra i la gestió del SDPAN –limitada per la manca de recursos i d’interès– van provocar una dispersió i, sovint, una pèrdua d’informació sobre l’origen i la propietat de moltes obres.
Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, La continència d’Escipió, atribuïda a l’escola de Luca Giordano, i diverses obres d’art sacre i de temàtica civil. Algunes d’aquestes peces han passat dècades sense contextualització pública, i ara es presenten en un nou marc d’investigació i recuperació històrica.
“Art dispersat pel franquisme” no només presenta les obres, sinó que també revela les cicatrius que la guerra i la dictadura van deixar en elles: quadres amb reversos marcats, etiquetes d’època, i altres testimonis materials que permeten reconstruir la seva història. Aquesta mirada detallada ens apropa a la realitat d’un patrimoni que, més enllà del seu valor estètic, és testimoni d’una època convulsa i d’una memòria col·lectiva sovint silenciada.
Els comissaris de la mostra Arturo Colorado i Santos M. Mateos, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, han reconstruït l’itinerari d’aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans del SDPAN i quin paper van tenir en el projecte simbòlic del franquisme.
Podeu descobrir les obres exposades visitant la mostra presencialment o accedint a l’exposició virtual.
És una oportunitat única per reflexionar sobre la història recent, la protecció del patrimoni i la importància de la recerca en la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva. Una exposició imprescindible per a tots aquells interessats en l’art, la història i la justícia patrimonial. No us ho perdeu!
L’estiu passat el CRAI de la Universitat de Barcelona va estrenar nova pàgina web, amb un disseny modernitzat i incorporant una navegació més intuïtiva per tal que els usuaris accedeixin a la informació amb menys nombre de clics.
Dins aquest marc de millora, des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem adaptat també la nostra pròpia pàgina i, sobretot, els nostres recursos web amb reculls temàtics que són una eina molt valuosa per a iniciar recerques relacionades amb les temàtiques de la biblioteca. Us recordem que s’actualitzen periòdicament, sobretot pel que fa a la inclusió de noves publicacions periòdiques i bibliografia en general.
Hi trobareu la història del pavelló, els plànols de l’edifici, tant els antics com els actuals, documentació i pàgines web que parlen d’aquesta arquitectura racionalista obra de Josep Lluis Sert i Luis Lacasa.
Agraïm la col·laboració en aquesta tasca de l’Ester Gomà Juncosa, estudiant en pràctiques del Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Esperem que aquestes informacions us siguin d’utilitat!
L’1 de maig es commemora arreu del món com el Dia Internacional dels Treballadors, una jornada de reivindicació dels drets laborals i de memòria històrica de les lluites obreres.
L’origen d’aquesta diada es remunta als Estats Units, concretament a Chicago, a finals del segle XIX. L’1 de maig de 1886, milers de treballadors van iniciar una vaga general per reclamar una jornada laboral de vuit hores. Fins aleshores, era habitual treballar entre 10 i 16 hores al dia. Les protestes es van intensificar els dies següents, i el 4 de maig, durant una manifestació a Haymarket Square, una bomba va esclatar i va causar la mort de diversos policies i civils. La repressió va ser brutal: es van detenir i jutjar diversos líders obrers, i vuit d’ells van ser condemnats, quatre dels quals executats. Aquells homes van passar a la història com els Màrtirs de Chicago.
La vaga, Robert Koehler, 1886, oli sobre tela. Font: Wikimedia Commons
L’impacte internacional d’aquests fets va ser tan gran que, el 1889, el Congrés Obrer Socialista Internacional, celebrat a París, va establir l’1 de maig com a jornada de lluita reivindicativa a escala mundial.
Durant les primeres dècades del segle XX, el Primer de Maig a Espanya va ser marcat per manifestacions i actes que buscaven visibilitzar les demandes obreres, com la reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball. Aquestes mobilitzacions sovint es trobaven amb la resistència de les autoritats, que podien prohibir o limitar les activitats públiques, especialment durant períodes de tensió política.
Amb l’arribada de la Segona República el 1931, el Primer de Maig va ser reconegut oficialment com a dia festiu, permetent una major llibertat per a les manifestacions i actes públics. Aquest reconeixement institucional va representar un avenç en la legitimació de les demandes obreres i en la seva visibilització en l’esfera pública.
Durant el franquisme, el Primer de Maig va ser profundament transformat tant en el seu significat com en la seva forma de celebració, passant de ser una jornada de lluita obrera i reivindicació social a una festivitat controlada i desnaturalitzada pel règim.
Després de la Guerra Civil, es va prohibir qualsevol tipus de manifestació obrera i especialment les que tinguessin vinculació amb el moviment obrer internacional.
Es va establir el “Día del Trabajo”, però amb un enfocament totalment diferent: no com una jornada de reivindicació, sinó com una celebració de la unitat entre patrons i treballadors sota la tutela de l’Estat.
A partir de 1955, influït també per la pressió internacional i la política del Vaticà, el règim va recuperar l’1 de maig com a festivitat oficial, però buida de contingut reivindicatiu.
Es feien misses, actes folklòrics i discursos institucionals, sovint organitzats pel sindicat vertical, l’únic legal i integrat dins del règim franquista.
El protagonisme era per a la “pau social” i l’harmonia entre classes, una visió paternalista que negava el conflicte de classes.
Tot i la repressió, el moviment obrer clandestí (especialment CCOO i altres sectors opositors) continuà commemorant l’1 de maig de manera simbòlica o mitjançant accions subterrànies.
A partir dels anys seixanta, amb l’auge de les lluites obreres, van augmentar les mobilitzacions, sovint reprimides amb duresa, però cada cop més visibles i polititzades.
Així, l’1 de maig es va convertir en una doble jornada: oficialment celebrada com a festa del treball sota el jou del règim, i clandestinament viscuda com a dia de lluita i solidaritat obrera.
Durant la Transició, va recuperar el seu sentit original com a jornada de lluita i reivindicació social. Després de dècades de repressió i buidament simbòlic sota el franquisme, aquesta data es va convertir en un dels primers espais públics on la societat civil, i en particular el moviment obrer, va poder expressar obertament les seves demandes. La legalització dels sindicats, la celebració de les primeres manifestacions autoritzades a partir de 1977, i la participació massiva dels treballadors van convertir el dia en un símbol de llibertat recuperada. Així, va esdevenir no només una commemoració històrica, sinó també un reflex viu de l’esperit de canvi, pluralitat i democràcia que definia el nou temps polític.
Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República conservem un ampli fons documental que permet seguir l’evolució del moviment obrer des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat. Des de les primeres manifestacions i vagues, passant per la proclamació de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la clandestinitat antifranquista i la transició democràtica.
Aquest 1r de maig us convidem a redescobrir la història de la lluita obrera a través dels nostres fons. Us animem a consultar el nostre catàleg i, si voleu aprofundir en algun tema o document, a visitar-nos o contactar amb nosaltres!
La festivitat de Sant Jordi és una de les celebracions més emblemàtiques de Catalunya, i, sense cap dubte el 23 d’abril un dels dies més bonics i especials de l’any!
Sant Jordi és el patró de Catalunya, i la seva llegenda explica com va matar un drac per salvar una princesa. Aquesta història ha inspirat la tradició de regalar roses i llibres.
Molts carrers de ciutats i pobles catalans s’omplen de parades de llibres i roses, creant una atmosfera festiva i un moment ideal per promoure la lectura.
Les escoles i biblioteques organitzen activitats relacionades amb els llibres, com concursos literaris, tallers d’escriptura i sessions de contacontes. Els autors locals i internacionals signen exemplars dels seus llibres, i els lectors tenen l’oportunitat de descobrir novetats literàries i clàssics. Les llibreries i editorials organitzen esdeveniments especials, presentacions i lectures públiques.
Sant Jordi és una jornada que fomenta la lectura i la cultura. La tradició de regalar llibres contribueix a la difusió de la literatura i anima a la gent a llegir més. És una oportunitat per descobrir nous autors i gèneres, i per compartir l’amor pels llibres amb amics i familiars.
Enguany, per sumar-nos a aquesta celebració hem creat aquesta exposició virtual que ofereix un recorregut visual i històric per una selecció de cartells i adhesius conservats al fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la promoció de la lectura i les Fires del Llibre com a fil conductor. La mostra fa valdre el poder simbòlic del llibre com a eina de transformació cultural i social, i com a vehicle de reivindicació, festa i resistència.
El conjunt de peces abasta des de l’any 1930 —en ple període republicà— fins al 2016, i inclou cartells vinculats a la celebració del Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi, principalment a Barcelona, però també a altres fires organitzades al llarg de l’any i arreu del territori. Hi trobem, per exemple, cartells de la Fira Internacional del Llibre Feminista, que ens parlen de la pluralitat d’iniciatives al voltant del llibre, més enllà de les efemèrides més conegudes.
Dels adhesius —amb cronologia més concentrada, entre 1979 i 2010— en destaquen especialment els dedicats a la Feria del Libro de Vallecas (1979 i 1980), així com a fires del llibre celebrades a Madrid, Barcelona, València o Salamanca. Petits en format, però amb una gran capacitat comunicativa, els adhesius van esdevenir una eina de difusió directa, popular i ambiciosa en la seva simplicitat.
Un dels aspectes més rellevants de la mostra és el buit temporal que s’hi detecta durant els anys més durs del franquisme. Aquest silenci gràfic evidencia la repressió cultural i política que va marcar aquell període, durant el qual la promoció pública del llibre —i més encara si estava vinculada a discursos alternatius o transformadors— va quedar profundament condicionada per la censura i el control ideològic del règim.
A través d’aquests materials, sovint efímers, recuperem la memòria visual de dècades d’activisme cultural i compromís amb la lectura. La seva força comunicativa, la riquesa gràfica i la diversitat de missatges que contenen ens permeten llegir, en paral·lel, la història del llibre i la història d’un país que, des de diversos àmbits, ha lluitat per fer del llibre una eina de llibertat.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 