Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


by Deixa un comentari

El cromo antic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En Nil Molina Segura, estudiant en pràctiques del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, ha fet el seu Treball Final de Màster sobre les col·leccions de cromos antics que conservem a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i que majoritàriament daten de la dècada dels anys 20.

En Nil ha fet una recerca exhaustiva a fonts bibliogràfiques, catàlegs de cromos, hemeroteques, bases de dades i webs de compravenda d’antiguitats que li ha permès documentar les cases impressores, les marques comercials distribuïdores, les tècniques d’impressió, els artistes implicats i els personatges que apareixen als cromos. Totes aquestes dades han ajudat també a datar les col·leccions.

Els resultats d’aquesta cerca han estat la creació de cinc presentacions interactives a través de les quals es pot accedir a tots els cromos digitalitzats i consultar la informació recopilada sobre la producció i distribució de cada col·lecció. Amb les presentacions interactives s’ha elaborat una exposició virtual per a facilitar-ne la consulta.

Del procés d’elaboració d’aquest treball també n’han sortit tres documents — un inventari, un llistat de col·leccions i un llistat de centres patrimonials amb fons de cromos— que esperem que puguin ser d’utilitat pels usuaris de la biblioteca i per futures investigacions en aquesta matèria.

Els cromos antics són petits impresos efímers que van ser distribuïts majoritàriament per marques comercials per incentivar la compra dels seus productes. Entenem per cromo antic els documents d’aquest tipus produïts entre 1860 i 1960.

Els cromos de les col·leccions incloses en els recursos no són els únics que es conserven al nostre arxiu: en diversos posts del blog us hem parlat d’altres col·leccions que no es consideren cromo antic i, per tant, no han format part d’aquesta recerca.

Esperem que aquesta aportació pugui servir perquè uns fons tan interessants com aquests arribin al gran públic i desperti la curiositat per uns documents que tenen el potencial d’apropar-nos a la quotidianitat de la societat que els va crear i de continuar captivant-nos amb l’atractiu de la seva estètica i del seu contingut.

I no ens oblidem d’agrair i felicitar a en Nil per la magnífica feina que ha fet!


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de febrer del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com el mes de febrer és molt curt, ens afanyem a presentar les novetats bibliogràfiques que ens han arribat a la biblioteca perquè tingueu temps de mirar-les bé!

Ja les podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per visualitzar-les totes.

Recordeu que podeu utilitzar el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona en el cas que volgueu endur-vos a casa algun exemplar que us interessi.

Teniu també a la vostra disposició el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

Com és habitual a la xarxa social Pinterest hi ha una presentació dels nous llibres:

 Donem les gràcies a tots aquests particulars que ens han donat llibres:

Marcel·lí Pedrós

Harry Owens

I a l’historiador Gonzalo Berger ens ha fet arribar el seu darrer llibre:

I el també historiador i escriptor Manu Valentín que ha donat el primer volum de la trilogia que ha escrit i que ben aviat tindrem també al nostre catàleg!

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

Exposició “I després de Le Corbusier? Michael Ragon” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta mateixa tarda s’inaugura a La Virreina: Centre de la Imatge l’exposició I després de Le Corbusier? Michael Ragon comissariada per l’arquitecte català Fernando Marzá i per la historiadora de l’art Neus Moyano.

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que van tenir un dels crítics d’art i arquitectura més important de la segona meitat del segle XX, Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) i el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que havien fundat el GIAP Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, a París, l’any 1965.

Totes les activitats de Michael Ragon, que també era poeta i escriptor, s’inscriuen dins el pensament anarquista llibertari. Va fer recerques sobre literatura proletària, establí vincles amb el grup Cobra i amb el pintor i escultor Jean Dubuffet, i va comprendre la ciutat com a transformació de les condicions de vida de les classes populars.

L’admiració per la figura de Le Corbusier, un dels principals representants de l’arquitectura moderna i un dels arquitectes més influents del segle XX, va fer que els seus interessos per l’art canviessin fins a dirigir la seva praxi cap a la crítica de l’arquitectura.

Ragon i el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva anticiparen nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’habitatge social i les relacions entre el poder i el disseny de les ciutats.

El fons Ragon, que es troba als Archives de la Critique d’Art, dipositats a la Universitat de Rennes, és la base de l’exposició on també hi ha participat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la cessió de les obres següents:

Teniu temps fins a l’11 de maig per visitar-la! No us la perdeu!


by Deixa un comentari

El retorn dels diners confiscats pel franquisme

El passat 2024 el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha començat a enviar les primeres declaracions de reconeixement de les confiscacions franquistes per a la reparació econòmica de les víctimes.

Després d’anys de reclamacions els descendents de les famílies que van haver d’entregar els seus diners a les autoritats feixistes, perquè havien estat emesos durant la República, podran reclamar la reparació econòmica de la confiscació il·legítima d’aquests diners republicans per part de l’Estat franquista.

Els diners que es volen reclamar es van espoliar entre els anys 1938 i 1941. Es tracta de quantitats amb les quals Franco pretenia finançar el seu govern després de la Guerra Civil. Aquests decomisos es basaven en un decret que considerava il·legal la moneda emesa pel Banc d’Espanya després del cop, i es prometia bescanviar-la per bitllets vàlids, cosa que mai es va arribar a fer.

La Comisión Central Administradora de Bienes Incautados por el Estado de España va ser un òrgan institucional creat per Decret Llei de 10 de gener de 1937, disposat durant la Guerra Civil pel bàndol revoltat, pel qual es creava aquesta comissió que s’encarregaria de confiscar els béns mobles o immobles d’organitzacions i persones que, per acció o omissió, no haguessin donat suport als revoltats.

Un informe del Banc d’Espanya que data del març del 1938 situava l’embargament en un total de 35 milions de pessetes. Es tracta de diners que les famílies no van cedir de forma voluntària, sinó que són estalvis que les forces de l’ordre van exigir-los sota amenaces. A canvi les autoritats franquistes van entregar a aquests ciutadans uns títols que, des d’aleshores, segueixen dipositats al Banc d’Espanya.

La Llei de Memòria Democràtica de 2022 va ser el primer pas per reconèixer als particulars amb diners confiscats per la dictadura. Les lleis aprovades amb anterioritat han servit per a reparar institucions, partits i sindicats, però havien oblidat als ciutadans particulars.

Tenir el comprovant és un requisit indispensable per poder accedir a la reclamació. La Llei només permet reclamar als descendents directes dels espoliats fins a un quart grau de consanguinitat, fet que exclou els comprovants utilitzats com a moneda de canvi o heretats per persones alienes a la família. 

Més de 300 títols guardats durant dècades, en molts casos hi ha més d’un beneficiari per un mateix comprovant, que només són una part del total de diners confiscats. Moltes de les famílies espoliades ja no conserven aquest document, un paper on es pot llegir la frase Fondo de Papel Moneda Puesto en Circulación por el Enemigo que els hi va donar el Banc d’Espanya després d’entregar els diners. Alguns van acabar destruïts, altres perduts entre mudances o bé utilitzats com a pagaré o per saldar deutes.

A la col·lecció de Paper Moneda de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 300 unitats documentals, la majoria bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya conservem alguns exemples:

De la mà de Vosseler Advocats, els descendents de gairebé 400 famílies espoliades van presentar el maig del 2023 una demanda conjunta per reclamar les quantitats que els hi pertoquen, que van des de les quatre fins a les sis xifres en alguns casos. S’ha de concretar el valor de les pessetes confiscades als euros actuals.

Sapigueu que Vosseler Abogados a la seva plana web informa sobre el procediment de reclamació dels diners requisats pel franquisme per si un cas trobeu alguna d’aquestes butlletes a casa!


by Deixa un comentari

Belchite: el viatge al passat d’un poble oblidat

Fa pocs dies diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia que les ruïnes del poble vell de Belchite apareixien al World Monuments Watch 2025 un llistat dels 100 monuments en perill d’extinció del planeta.

Situat a la província de Saragossa, a Aragó, Belchite és un poble carregat d’història.

Un indret singular, que combina bellesa, tragèdia i memòria històrica, ha esdevingut un punt de referència per als amants de la història.

Els seus orígens es remunten a més de dos mil anys fins a l’època romana. Durant l’edat mitjana es va convertir en un pròsper centre de producció i administració agrícola.

Fou un lloc de convivència entre pobles cristians, musulmans i jueus fins al segle XV. Era especialment ric en arquitectura mudèjar i amb esglésies, sinagogues i cases d’estil renaixentista, barroc …

Conegut sobretot pel seu antic centre històric, avui en ruïnes, Belchite ens transporta a una època marcada per la Guerra Civil Espanyola i els seus estralls.

Va ser escenari d’una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil Espanyola, entre l’agost i el setembre de 1937. Aquesta batalla, amb més de 5.000 morts, va devastar el poble, deixant les seves cases, esglésies i carrers en ruïnes. En lloc de reconstruir-lo, es va decidir conservar el poble vell com a recordatori de la tragèdia viscuda i amb afany propagandístic del dictador, i es va construir un nou Belchite a poca distància.

El juny de 1937, l’Estat Major republicà va preparar una sèrie d’ofensives. Es volia evitar la caiguda de Bilbao i després de l’èxit obtingut a la Batalla de Brunete, el general Rojo, el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit republicà durant la Guerra Civil, va plantejar un contraatac estratègic. Va disposar d’un important nombre d’efectius al llarg de l’extens front d’Aragó amb l’objectiu, aprofitant el factor sorpresa, de fer un avenç ràpid sobre Saragossa per intentar ocupar-la i provocar el desplaçament de tropes nacionals des del nord. El 24 d’agost es va iniciar l’ofensiva de Belchite.

Però aquesta ambiciosa operació no va tenir els resultats esperats. De fet, el municipi saragossà era un objectiu secundari i, malgrat això, els combats s’hi van prolongar més del previst. Després de dies marcats per una frenètica lluita entre tots dos bàndols, el setge sobre la vila es va anar completant, quedant petits reductes de resistència, com el seminari, que va acabar caient el 2 de setembre. Un cop assolit el nucli urbà, els combats es van fer casa a casa, fins a restringir un darrer nucli de resistència al voltant de l’ajuntament i habitatges adjacents, així com la torre de l’església de Sant Martí. Belchite ser finalment pres el 6 de setembre.

Avui dia, Belchite atrau visitants d’arreu del món. Les visites guiades són una manera excel·lent de conèixer amb profunditat el que va passar en aquest lloc i entendre l’impacte que va tenir en les persones que hi vivien.

Passejant pel Belchite antic, els visitants poden contemplar edificis com l’Església de Sant Agustí, l’Església de Sant Joan o el Convent de Sant Rafael, que encara avui mantenen part de la seva estructura original.

A més, Belchite ha despertat un gran interès entre els afeccionats al turisme paranormal. Es diu que les seves ruïnes estan envoltades de misteri i que s’hi poden sentir murmuris o sons inexplicables.

Però visitar Belchite no ha de ser només una experiència turística, sinó també un acte de memòria històrica: preservar les restes d’aquest poble devastat com a lloc de memòria i reflexió ofereix una oportunitat única perquè les generacions presents i futures entenguin la tragèdia de la guerra i suposa un repte pel que fa a la conservació i interpretació de les ruïnes històriques de guerra.

Amb el pas dels anys i l’estat d’abandonament del conjunt, els experts pronostiquen que si no hi ha alguna actuació en un període d’aproximadament 20 anys no quedarà res.

És necessari el suport d’organismes nacionals i internacionals per a la seva conservació. Esperem una restauració urgent.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa bibliografia sobre la Batalla de Belchite i el poble vell: llibres, publicacions periòdiques, material d’arxiu… per si voleu aconseguir més informació.

Aquest poble en ruïnes ens recorda la importància de no oblidar el passat per poder construir un futur millor. Ens convida a reflexionar sobre les conseqüències dels conflictes i la necessitat de treballar per la pau i la reconciliació.


by Deixa un comentari

L’afer Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”

Todos los catalanes son una mierda aquesta és la frase que va deixar anar el periodista falangista Luis Martínez de Galinsoga i de la Serna (Cartagena, 1891 – Madrid, 1967), director de La Vanguardia Española, després d’assistir a la missa que s’oficiava a l’església de Sant Ildefons, al barri barceloní de la Bonanova el dia 21 de juny de 1959.

Galinsoga va ser nomenat director de La Vanguardia per Ramón Serrano Suñer, ministre de l’interior del govern rebel de Burgos, just l’endemà de l’ocupació de la ciutat de Barcelona per les tropes franquistes, el 27 de gener de 1939.

Segons diverses fonts, Galisonga va protestar perquè el mossèn havia oficiat l’homilia en català i no va voler atendre les explicacions del sagristà quan li va dir que en aquella parròquia s’oficiaven diàriament sis misses en castellà i dues en català.

Galinsoga li va respondre: pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda, i li va allargar una targeta de visita. Fou quan sortí de l’església que va deixar anar allò de que todos los catalanes son una mierda!

L’endemà de l’incident, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornant-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l’havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant que es prediqués en català.

A partir d’aquests fets, el catalanisme polític i cultural, en la clandestinitat, va impulsar una campanya de boicot al diari La Vanguardia, aleshores La Vanguardia Española, exigint el cessament de Galisonga.

Joves catòlics i catalanistes, encapçalats per Jordi Pujol i Soley, repartiren fulls volants com aquests que conservem al nostre arxiu:

El dia 19 de gener de 1960, Galinsoga escriví un editorial al diari per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans. Negava els fets i s’autoqualificava com amic de Cambó.

Però la campanya de boicot no es va aturar. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Els seus propietaris, alarmats, van sol·licitar al govern de Franco autorització per cessar Galinsoga que finalment el va destituir el 7 de febrer de 1960.

El règim franquista el va substituir per Manuel Aznar Zubigaray, que havia estat propagandista del cop d’estat militar de 1936, i que era avi de qui més tard seria president del govern espanyol José María Aznar.

Aquest triomf contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als anomenats Fets del Palau: el govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’afer Galinsoga, muntà l’Operación Cataluña per tal d’apaivagar la situació. El mes de maig de 1960 Franco va anar a Barcelona a celebrar diversos actes, inauguracions i un Consell de Ministres.

Al mateix moment, l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall amb motiu del centenari del seu naixement al Palau de la Música Catalana. El govern civil va prohibir la interpretació d’El cant de la senyera. El grup liderat per Jordi Pujol decidí d’anar al Palau i reclamar la interpretació del cant que finalment es va fer sonar. Per aquest motiu van ser detinguts Jordi Pujol i Francesc Pizón, impressor que edità el full volant: Us presentem el general Franco, escrit pel mateix Pujol per a l’ocasió. Jutjats per un tribunal militar, Pujol fou condemnat a set anys de presó i Pizón a tres.

Però això ja és una altra història…


by Deixa un comentari

Recursos per cercar familiars, víctimes i desapareguts de la Guerra Civil espanyola

Cada vegada més sovint, ve gent a la biblioteca que ens demana informació sobre familiars que van participar en la Guerra Civil espanyola.

Molts no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i altres tenen interrogants sobre com van viure la guerra els seus avis, tiets, germans, pares…

Aquest interès creixent és degut, en bona part, gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, que recuperen relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil, tant al front, com a la rereguarda.

Les persones que vulguin conèixer el lloc d’enterrament d’un familiar desaparegut durant la Guerra Civil o el règim franquista i, en cas de ser possible, recuperar-ne les restes han d’inscriure el seu cas en el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General de Memòria Democràtica unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, desenvolupa diferents actuacions adreçades a les persones que tenen un familiar desaparegut durant la Guerra Civil i el franquisme.

Hi ha un programa d’identificació genètica que permet crear dues bases de dades: per una banda, classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista; i per l’altra classificar els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de Fosses.

Pel que fa a l’estat espanyol al Centro Documental de la Memòria Històrica, ubicat a Salamanca, que és on es custodia documentació de l’època de la Segona República, de la Guerra Civil, l’exili i del franquisme i la transició, han implementat una base de dades de Muertos y desaparecidos del Ejercito de Tierra de la II República (1936-1939) i una altra amb Militaries y miembros de las Fuerzas del Orden Público al Servicio de la II República (1936-1939)

El Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo té una base de dades amb les referències que existeixen als arxius de pendents del Ministerio de Cultura que recull informació sobre les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Es pot buscar pel nom de la persona per obtenir informació detallada.

A part dels organismes oficials existeixen un bon nombre d’associacions com la ARMH Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica que treballen per a recuperar els cossos de desapareguts duent a terme desenes d’exhumacions de fosses comunes. A la seva pàgina web hi ha un buscador de víctimes amb una relació nominal de persones.

La Innovation and Human Rights INHR.World és una associació sense ànim de lucre que promou el dret d’accés a la informació i als arxius. Recopilen dades per facilitar l’accés a la informació sobre la Guerra Civil, el franquisme i l’Exili, especialment de víctimes i persones represaliades.

El Proxecto Nomes e Voces  impulsat des de Galicia.

Todos (…) los Nombres_ impulsat des d’Andalusia i Extremadura.

El Cens de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme de les comarques de Castelló, elaborat per Juan Luís Porcar, és resultat de l’anàlisi i consulta de bibliografia especialitzada, fonts arxivístiques i documentals i investigació pròpia. Inclou informació relativa a les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme a l’àmbit territorial de les comarques de Castelló i de víctimes amb veïnatge en la província de Castelló represaliades o desaparegudes en altres llocs de l’estat.

Volem destacar especialment el cercador Buscar combatientes que permet la cerca d’arxius i documents sobre represaliats i víctimes de la Guerra Civil Espanyola. Pots introduir el nom complet, un sol nom o cognom, o altres termes de cerca per trobar els registres associats.

I també aquesta pàgina web amb nombrosa informació:

Existeixen també aquests recursos:

En darrer lloc, ens agradaria comentar-vos que a l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha microfilmades les butlletes de cobrament de milers de milicians de tots els partits i sindicats, recopilades per José Luís Ausin Hervella, metge i estudiós de diferents temes d’història, i que s’ofereix lliurement a tota la comunitat investigadora.

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

Exposició “Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Arxiu Corona Aragó” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 1922, la jove de Terol Aurea Javierre s’incorporava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com la primera arxivera de la seva plantilla. Tan sols un any abans havia ingressat per oposició en el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El centenari d’aquesta fita és l’origen de l’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que es pot visitar actualment al Palau del Lloctinent de Barcelona.

Aquesta exposició se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.

Els Arxius Estatals han desenvolupat un projecte de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.

La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX.: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort …

En evocar el primer segle d’arxiveres en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es ret un homenatge a totes les professionals que, en els últims cent anys, han treballat en els arxius espanyols. Dones invisibilitzades entre les línies del Patrimoni Històric Documental i que tornen ara, gràcies a les investigadores del present, amb el seu incalculable llegat de saber, coneixement i sostinguda defensa de la igualtat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un fulletó: Javierre Mur, Aurea L. (Aurea Lucinda). Mi ideal feminista : conferencia dada en el Teatro Goya… por Aurea L. Javiere y Mur : el dia 26 de Septiembre de 1920… Barcelona: Tip. Vives, 1920, que surt publicat al catàleg i que també es troba exposat a l’últim bloc de documents de l’exposició que fa una remembrança a les arxiveres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant els seus inventaris i publicacions.

Moltes d’elles van obrir el camí a l’estudi de les fonts documentals relatives a dones en el patrimoni històric espanyol. Les seves tesis i estudis van inaugurar vies de recerca que la historiografia posterior va utilitzar per acostar-se a les figures femenines de la Corona d’Aragó i, a partir d’aquesta aproximació, propiciar la diversificació de la historiografia femenina i feminista a Espanya.

L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició.

Teniu temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00 hores i és d’ accés lliure.


by Deixa un comentari

Novetats del mes de gener del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja teniu aquí teniu les primeres novetats bibliogràfiques d’aquest 2025!

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per visualitzar-les totes.

Feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona si voleu endur-vos a casa algun exemplar que us interessi.

Recordeu que teniu a la vostra disposició el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

A la xarxa social Pinterest hi ha una presentació dels nous llibres:

I comencem l’any donant les gràcies a tots aquests particulars i institucions que ens han donat llibres:

Conrad Vilanou

Pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Memorial Democràtic

Institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980).

Felip Solé i Sabaté

Periodista i realitzador de televisió i militant de l’OLLA, Organització de la Lluita Armada, de tendència llibertària.

El filòleg Joaquim Ventura Ruiz ens ha donat la darrera obra que ha publicat:

I les professores, Noli Cabezas i Montserrat Nicolau ens han portat aquest volum on hi ha un capítol escrit per ambdues sobre correspondència des del front fet amb material extret del Fons Personal Ferrer i Sanchis que conservem al nostre arxiu.

En darrer lloc, comentem també que en aquests dos catàlegs d’exposicions, que ja teniu disponibles al catàleg, trobareu material del nostre fons:

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

Exposició “Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre, al Centro Sefarad-Israel de Madrid, es va inaugurar l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales que es podrà veure fins a finals maig de 2025.

La Guerra Civil espanyola fou un conflicte que es va internacionalitzar: les potències feixistes estrangeres recolzaren al bàndol rebel i l’URSS i milers de voluntaris de més de 50 països donaren suport a la República. De fet, fou el preàmbul de la Segona Guerra Mundial.

Dels milers de persones que es van desplaçar a l’estat espanyol a lluitar per la república i que van constituir les Brigades Internacionals, uns 8.000 eren jueus, un 20% del total.

Provenien de Polònia, França, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Canadà, Hongria, Iugoslàvia, Romania, Anglaterra i Estats Units. També de la Palestina del mandat britànic.

Falta poc temps perquè es commemori el 90è aniversari de l’arribada a Espanya dels primers membres de les Brigades Internacionals, l’octubre de 1936 i aquesta mostra ha volgut aprofitar l’avinentesa per recuperar la memòria dels voluntaris jueus que, no solament van lluitar per la defensa de la democràcia, sinó també per la seva pròpia dignitat en un món que tot sovint els rebutjava.

Molts, marcats per la persecució nazi o fugint dels pogroms a l’Europa de l’Est, van trobar a l’estat espanyol un espai per combatre una ideologia que negava el seu dret a existir.

Aquesta mostra, no només repassa la contribució d’aquests brigadistes al conflicte, sinó que també explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX.

A través de cinc sales, s’hi presenten al voltant de 400 peces: fotografies, documents, premsa, llibres, cartells i audiovisuals.

L’exposició s’emmarca en el compromís del Centre Sefarad-Israel amb la promoció dels valors democràtics i l’entesa intercultural; busca inspirar les noves generacions a valorar els ideals de llibertat, igualtat i solidaritat que van guiar aquestes dones i homes compromesos que aquí es presenten com a exemples.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil.

Amb les informacions subministrades pel portal, els comissaris de la mostra, han pogut aportar noves dades sobre les vides de brigadistes jueus com els metges Emil Rosenstein i Gregorio Bermann o dones com Mika Feldman i Gerda Taro.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid no us la perdeu! L’entrada és gratuïta.