Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


by Deixa un comentari

Commemoració de la proclamació de la Segona República espanyola

Avui es commemoren 94 anys de la proclamació de la Segona República espanyola.

En primer lloc, us mostrem una al·legoria de la República que va arribar al nostre fons fa pocs mesos, de la qual no hem pogut esbrinar encara res (procedència, autoria…). A diferència de les altres representacions d’aquesta etapa que ja tenim al nostre fons, aquesta està feta en blanc i negre, amb un efecte de gravat.

Però enguany volem dedicar el nostre post de blog a la carta magna que va acompanyar aquest procés democràtic.

Després de la proclamació del 14 d’abril, durant el mes de juny es van produir unes eleccions a les Corts Constituents amb l’establiment d’un govern provisional, donant lloc finalment a l’aprovació de la Constitució el dia 9 de desembre d’aquell mateix any 1931.

Aquesta fita es produïa després de mig any de treball i durs enfrontaments entre els diferents grups polítics sobre qüestions tan controvertides com les autonomies, l’educació, la religió, la propietat privada o el vot femení.

Formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar que definia Espanya com una República democràtica de treballadors.

Algunes de les millores més rellevants van ser:

  • Establiment d’un règim democràtic i republicà

-Com hem dit, es va proclamar Espanya com una República democràtica de treballadors de tota classe.

-Es reconeixia la sobirania popular: el poder emanava del poble i no del rei.

-Divisió de poders clara: legislatiu (Corts), executiu (govern) i judicial.

  • Ampliació de drets i llibertats

-Sufragi universal, incloent-hi per primer cop el dret de vot de les dones (encara que es va aplicar per primera vegada el 1933).

-Igualtat legal entre homes i dones.

-Dret al divorci.

-Drets laborals com la jornada de 8 hores, dret a vaga i protecció del treballador.

-Llibertat religiosa, d’expressió, reunió i associació.

  • Reforma educativa i cultural

-Educació laica, obligatòria i gratuïta.

-Gran aposta per la construcció d’escoles públiques i per reduir l’analfabetisme (missions pedagògiques).

  • Laïcitat de l’Estat

-Separació clara entre Església i Estat.

-Prohibició de subvencionar ordes religiosos i regulació de la seva activitat, especialment en l’ensenyament.

-Es va limitar el poder de l’Església en la vida pública.

  • Reconeixement de l’autonomia de les regions

-Es preveia la possibilitat que regions amb una identitat pròpia poguessin constituir-se en autonomies (com Catalunya, que va aprovar el seu Estatut el 1932).

  • Reforma agrària i social

-Es plantejaven reformes per a redistribuir la terra, molt desigual a Espanya.

-Es va començar a legislar per millorar les condicions dels pagesos i jornalers.

Aquesta carta magna va esdevenir, en aquell moment, una de les més avançades d’Europa, tot i que també va generar molta controvèrsia i resistència per part de sectors conservadors, monàrquics i eclesiàstics.

Es van publicar diverses edicions i formats, dels quals tenim algunes mostres en el nostre catàleg, així com publicacions que en parlen.

De totes elles volem destacar una edició publicada el 1933 per l’editorial Aiccal de Madrid. Destaca per tenir les pàgines a dues columnes i ornamentada amb caplletres i miniatures, imitant els manuscrits medievals.

A part del text de la Constitució, inclou facsímils de dedicatòries manuscrites de diversos personatges il·lustres de l’època: el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora; el primer ministre Manuel Azaña; Alejandro Lerroux, el Dr. Gregorio Marañón o Margarida Xirgu.

A continuació, us oferim la possibilitat de consultar aquest document a partir d’una digitalització que hem realitzat de l’exemplar que conservem al nostre fons:

Ismael Molero Genado.

Estudiant en pràctiques del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia


by Deixa un comentari

Setmana Santa 2025!

La Setmana Santa commemora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist i se celebra arreu del món cristià.

Més enllà de la seva dimensió religiosa, aquesta festivitat ha tingut una gran incidència social, cultural i política a l’Estat espanyol. S’ha convertit en un mirall dels canvis socials, culturals i polítics.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, conservem un ric fons documental que ens permet observar com la Setmana Santa va ser utilitzada, representada o reinterpretada al llarg del segle XX.

Durant l’etapa del franquisme la Setmana Santa va esdevenir un dels principals escenaris de projecció de la identitat nacionalcatòlica del règim. Les processons i els actes litúrgics es van potenciar com a manifestacions d’adhesió al règim i a la seva ideologia, amb una forta presència de l’exèrcit i altres cossos oficials, i una participació institucional que sovint diluïa la frontera entre religió i política. A les nostres col·leccions hi ha cartells, fotografies, fulletons i premsa que reflecteixen aquest ús propagandístic de les celebracions religioses.

També conservem documents que testimonien la crítica o la resistència a aquesta instrumentalització religiosa. A través de fons d’organitzacions polítiques i sindicals, així com publicacions clandestines, podem veure com certs sectors de l’oposició al règim entenien la Setmana Santa com una oportunitat per reflexionar sobre la repressió, la justícia i la llibertat, tot reinterpretant-ne el missatge des d’una òptica laica o fins i tot revolucionària.

A més, al nostre fons hi ha exemples de com la Setmana Santa va ser viscuda en l’exili i com es va transformar durant la transició democràtica, tot evidenciant el pluralisme religiós i cultural creixent a la societat espanyola.

Si esteu interessats a aprofundir en aquesta temàtica, us convidem a descobrir els documents conservats a la nostra biblioteca.

Aprofitem per recordar-vos que el període de tancament de la biblioteca durant les vacances serà del 17 al 21 d’abril, ambdós inclosos.

Consulteu la pàgina d’horaris del CRAI UB si necessiteu més informació.

Bones vacances!


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’abril del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim a tocar la Setmana Santa!

Durant aquests dies de vacances segur trobem moments per gaudir de la lectura. Sapigueu que ja teniu disponibles les novetats bibliogràfiques de la biblioteca per escollir un bon llibre!

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la nostra pàgina web, a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per visualitzar-les totes.

Podeu utilitzar el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa l’exemplar que us interessi.

I recordeu també que teniu a la vostra disposició el servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

A la xarxa social Pinterest  hi ha la presentació de les novetats:

I, com sempre, aprofitem l’avinentesa per agrair a totes aquestes institucions i particulars que ens han donat llibres per als nostres fons:

Fundació Josep Irla

Cristina Escrivà Moscardó

Jon Arrizabalaga

Joan Marín

Memorial Democràtic

Fundació Memoria y Futuro del Trabajo

Fundación Largo Caballero

Agraïm totes les donacions i us desitgem bona lectura!


by Deixa un comentari

La Línia P i el sector de Canfranc: infraestructura oblidada de defensa i patrimoni.

S’acosten la Setmana Santa i, per si no teniu cap destí escollit per a passar aquests dies de vacances, us volem suggerir una visita que pot ser del vostre interès. I no cal anar massa lluny!

A Osca hi ha l’antiga estació internacional de Canfranc, situada a la població que porta el mateix nom i que fou un punt estratègic per al transport i l’espionatge durant la Segona Guerra Mundial, dins l’anomenada Línia Pirinenca o Línia P, una xarxa defensiva de búnquers construïda pel règim franquista entre els anys 40 i 50 al llarg de tota la serralada dels Pirineus, des del Cantàbric fins al Mediterrani.

La població és important com a nucli de comunicacions i d’esports hivernals. Des d’antic ha estat un pas a través dels Pirineus i ara compta amb el túnel del Somport que ha substituït el trànsit a través del port de muntanya.

L’octubre del 1288 s’hi signà el Tractat de Canfranc entre Alfons II d’Aragó i Eduard I d’Anglaterra.

Canfranc, a més, és el lloc d’entrada del Camí de Sant Jaume per Aragó.

L’estació de tren de la línia Osca-Canfranc és de llarg la construcció més destacada de la població. Va ser construïda en enormes dimensions, una de les més grans d’Espanya, íntegrament en formigó, ferro, pedra i vidre i és considerada una de les joies de l’arquitectura industrial. Va ser inaugurada el 18 de juliol del 1928 pel rei Alfons XIII i pel president de la República francesa Gaston Doumergue.

Estigué en funcionament com a estació internacional fins al 1970, però de llavors ençà ha anat perdent tota l’esplendor que tenia. El 27 de març del 1970 s’enfonsà el pont de L’Estanguet en la part francesa i la via restà totalment interrompuda.

L’any 2002 va ser declarada bé d’interès cultural i, des de 2013, el propietari de l’edifici és el Govern d’Aragó. El 2018 es va reconvertir en un hotel de 5 estrelles.

La Línia P era una infraestructura que tenia com a objectiu protegir Espanya d’una hipotètica invasió aliada o comunista després de la Segona Guerra Mundial, especialment en un context de Guerra Freda emergent.

En total, es van projectar uns 10.000 búnquers, tot i que no tots es van arribar a construir ni a utilitzar mai. La majoria estaven situats en punts estratègics com ports de muntanya, valls i accessos naturals.

Es calcula que es van construir entre 6.000 i 8.000 i incloïen diferents tipologies de construccions, entre les quals destaquen:

  • Casamates per metralladores i artilleria: situades en punts estratègics per al control de passos fronterers.
  • Búnquers de combat: estructures soterrades per a infanteria, amb espais per a la defensa a curta distància.
  • Observatoris i punts de comunicació: dissenyats per coordinar operacions militars en cas d’atac.
  • Refugis per tropes i magatzems: destinats a allotjar guarnicions militars i emmagatzemar provisions.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’estació de Canfranc va ser un punt clau per al comerç d’or i l’espionatge entre nazis i aliats. En el context de la Línia P, aquesta infraestructura ferroviària tenia un paper estratègic potencial com a centre logístic en cas de guerra.

Molts dels búnquers i fortificacions han quedat abandonats, i en alguns casos han estat saquejats o destruïts. No obstant això, en els últims anys hi ha hagut un interès creixent per recuperar aquest patrimoni històric, amb projectes de documentació i rutes turístiques per conèixer la Línia P.

Existeix un interessant projecte que té com a objectiu identificar els búnquers construïts a partir de 1936 als Pirineus. Des del 2015 fins al 2022, el mapa ha estat un projecte col·laboratiu on tothom podia afegir els búnquers que descobrís!

Actualment, se segueix impulsant la reobertura de la línia ferroviària internacional i també diversos projectes de memòria històrica.

Recordeu que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu llibres que us parlen de la història de Canfranc i també sobre la Línia P exemple paradigmàtic de fortificació moderna basada en la por d’una invasió que mai va arribar.

Tot i no haver estat utilitzada, aquesta infraestructura ofereix una visió valuosa sobre la política de defensa del franquisme i la seva percepció de l’escenari internacional de la postguerra.

El sector de Canfranc, per la seva importància estratègica i la seva connexió amb la xarxa ferroviària internacional, exemplifica perfectament la dimensió militaritzada d’aquesta regió durant la dictadura.

Avui dia, la preservació dels búnquers i fortificacions de la Línia P és essencial per entendre el llegat històric d’un projecte que, malgrat la seva inutilitat pràctica, va marcar la configuració estratègica de la frontera pirinenca durant el franquisme.


by 1 comentari

I Congrés Internacional Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals

Els dies 30 i 31 d’octubre de 2025 se celebrarà a Barcelona el I Congrés Internacional Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals.

Organitzat entre altres organismes i institucions pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, comptarà també amb el suport de l’equip de SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals.

L’Ajuntament de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya en són col·laboradors.

El congrés tindrà com a seu la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i compta amb la participació de diversos professors de la Secció d’Història Contemporània d’aquesta facultat.

S’acaba de publicar la segona circular on trobareu tota la informació relativa a l’enviament de propostes de comunicació, el calendari, les condicions d’inscripció i els panells temàtics del congrés que són els següents:

1- Les Brigades Internacionals: Salut, malaltia i assistència sanitària (1936-1945)

  • Linda Palfreeman (CEU | Cardenal Herrera)
  • Alejandra de Leiva Pérez (Institut Milà i Fontanals en Humanitats | CSIC)
  • Jon Arrizabalaga (Institut Milà i Fontanals en Humanitats | CSIC, Barcelona)

2-Dones, gènere i Brigades Internacionals: experiències, oblits i noves perspectives historiogràfiques

  • Carlota Vidal (CEHI | Universitat de Barcelona)
  • Santiago Izquierdo (CEHI | Universitat de Barcelona)

3- Brigadistes fora del front: vida quotidiana i interacció amb la població civil

  • Alfonso López Borgoñoz (Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya- ABIC)

4- Repressió a les Brigades Internacionals, presons i camps

  • Celia Villar (HISMECON | Universidad de León)

5- Premsa, cinema i cultura. La imatge real i ficcionada de les Brigades Internacionals al llarg del temps

  • Magí Crusells Valeta (Centre d’Investigacions Film-Història | Universitat de Barcelona)
  • Ricard Rosich Argelich (Centre d’Investigacions Film-Història | Universitat de Barcelona)
  • Igor Barrenetxea Marañón (Universidad Internacional de La Rioja)

6- Ideologia i militància a les Brigades Internacionals

  • Julián Vadillo Muñoz (IPOLGOB | Universidad Carlos III de Madrid)
  • Alejandro Acosta López (IPOLGOB | Universidad Carlos III de Madrid)

7- Trajectòries vitals i polítiques dels brigadistes internacionals

  • Daniel Roig (CEHI | Universitat de Barcelona)
  • Pere Soler i Parício (Université de Picardie Jules Verne-Amiens)
  • Marc Almodóvar (Investigador i documentalista)
  • Andreu Rosés (Investigador i docent)

8- Didàctica, pedagogia i memòria. Les Brigades Internacionals a les aules

  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

9- Arxius i bases de dades per la recuperació de la memòria dels voluntaris internacionals

  • Lourdes Prades (CRAI Biblioteca Pavelló de la República | Universitat de Barcelona SIDBRINT | Universitat de Barcelona)

Les propostes de comunicació s’han d’enviar abans de l’1 de maig de 2025 a l’adreça de correu electrònic: congres.brigades@ub.edu

La inscripció al congrés es podrà realitzar a través d’aquest enllaç.

Animeu-vos a participar!


by 1 comentari

La censura i les falses cobertes

Arreu del món, des de temps immemorials, el poder sempre ha volgut exercir la seva autoritat sobre la població, imposar les seves idees i controlar tota dissidència per consolidar-se.

Una de les eines més eficaces és, i ha estat, la censura.

La censura, la persecució de llibres i la seva destrucció és un fenomen tan remot com l’escriptura i tan ancestral com la història mateixa.

A l’antic Egipte, per exemple, es destruïen escultures o inscripcions referides a faraons que volia deixar-se en l’oblit per a la història, com són els casos d’Hatxepsut o d’Akhenaton.

L’aparició de la impremta al segle XV fou un revulsiu tan gran que trastocà el control de les idees. Calia posar límits a la democratització de la informació.

Al llarg de la història, molts llibres han estat censurats per múltiples raons: l’Església no tolerava la Teoria de les espècies de Darwin, l’aiatol·là Khomeini de l’Iran va demanar el cap de Salman Rushdie quan es va publicar Els versos satànics, i a Tailàndia Els jocs de la fam va ser considerada una saga anti família.

A l’estat espanyol, la censura es va donar especialment durant els primers anys de la dictadura, quan la repressió cultural era més intensa. Els llibres que tractaven temes polítics, socials o morals contraris als ideals del règim eren els més afectats:

“Artículo 1.º Se declaran ilícitos la producción, el comercio y la circulación de libros, periódicos, folletos y de toda clase de impresos y grabados pornográficos, de literatura socialista, comunista, libertaria y, en general, disolvente”. Ordre del BOE. Burgos, 24 de desembre de 1936

Les falses cobertes eren una estratègia utilitzada per amagar el contingut real dels llibres i així esquivar la censura. Aquestes cobertes presentaven títols i autors que no tenien res a veure amb el contingut del llibre, cosa que permet que obres prohibides o censurades circulessin de manera clandestina.

Alguns exemples serien:

  • La Regenta de Leopoldo Alas Clarín: novel·la, publicada originalment el 1884, va ser censurada per la seva crítica a la societat conservadora i el seu erotisme.
  • 1984 de George Orwell: Tot i que la idea de la història va seduir el règim franquista, el llibre va ser censurat pel seu alt contingut sexual.
  • La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca: Després de l’afusellament de Lorca, les seves obres van ser reduïdes a només tres títols en territori espanyol.

Les falses cobertes de llibres censurats durant el franquisme es dissenyaven amb molta cura per evitar la detecció per part de les autoritats. Algunes de les estratègies utilitzades inclouen:

Títols i autors ficticis: Les cobertes presentaven títols i noms d’autors que no tenien res a veure amb el contingut real del llibre. Això permetia que les obres prohibides circulessin sense aixecar sospites.

Aquí us mostrem un exemple que tenim al nostre fons. Es tracta d’aquesta obra sobre normes generals de clandestinitat del Partit Comunista d’Espanya editada als anys 70 del segle XX que té la falsa coberta amb el títol de Novelas ejemplares de Cervantes.

Dissenys neutres: Les cobertes es dissenyaven de manera que semblessin inofensives i no cridessin l’atenció. Sovint es feien servir imatges i dissenys que no tenien cap relació amb el tema del llibre.

Un exemple del nostre fons seria aquest:

Es tracta d’un suplement informatiu de la U.S.O. Unión Sindical Obrera editat l’any 1972 sobre la repressió franquista i el poder obrer al Ferrol. A la falsa portada només hi ha un títol: Higiene y seguridad en los astilleros navales .

O bé aquests:

La carta a un camarada de Lenin escrita l’any 1904, traduïda al castellà l’any 1971, amb la falsa portada de notes sobre mecanismes i ressorts.

O aquest altre editat per la O.M.L.E. Organització de Marxistes Leninistes d’Espanya, l’any 1974. Segons la portada és un manual de tecnologia sobre maquinària i engranatges i a l’interior hi ha unes normes de seguretat per assegurar les tasques revolucionàries.

Imitació de llibres acceptats: Algunes falses cobertes imitaven el disseny de llibres que ja havien passat la censura, fent que fos més difícil distingir-los.

A més de les falses cobertes, es van utilitzar altres estratègies per esquivar la censura:

  • Traduccions alterades: Les obres estrangeres sovint es traduïen amb modificacions significatives per eliminar continguts considerats inapropiats o subversius
  • Publicacions clandestines: Alguns llibres es publicaven de manera clandestina, circulant en cercles reduïts i de confiança per evitar la detecció
  • Autocensura: Els autors i editors sovint practicaven l’autocensura, modificant o eliminant parts dels seus textos per assegurar-se que passessin els controls de censura.
  • Utilització de pseudònims: Alguns autors utilitzaven pseudònims per publicar obres que podrien ser censurades, protegint així la seva identitat

Aquestes estratègies van ser essencials per permetre la circulació de literatura prohibida durant els anys de la dictadura i van permetre que moltes obres importants arribessin al públic malgrat les restriccions del règim.


by Deixa un comentari

Nova web de SIDBRINT!

Estem molt contents d’anunciar-vos que ja està disponible la nova web de SIDBRINT, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals.

Inclou diverses novetats que esperem que us agradin:

  • Disseny modern i intuïtiu: Hem actualitzat l’aspecte visual de la web per fer-la més atractiva i fàcil de navegar.

  • Cercador millorat: Ara podeu fer cerques amb llenguatge lliure o controlat a través de taxonomies, facilitant la localització de la informació.

  • Mapes temàtics: Hem incorporat mapes interactius que permeten explorar les dades de manera visual.

De batalles:

De camps de concentració:

I d’hospitals:

  • Notícies actualitzades: Trobareu un apartat de notícies amb les últimes novetats sobre les Brigades Internacionals, memòria històrica i altres temes relacionats.

Tot i això, encara hi ha algunes coses per implementar. Estem treballant per afegir més continguts i millorar la funcionalitat de la web. Us mantindrem informats de tots els avenços i novetats!


by Deixa un comentari

Jornades Internacionals sobre Memòria Democràtica amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els dies 5 i 6 d’abril de 2025 tindran lloc les Jornades Internacionals sobre Memòria Democràtica amb el títol Les Brigades Internacionals a les terres de Lleida. Defensant les llibertats.

Organitzades per l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya compten amb el suport del Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Lleida entre altres institucions i amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquest esdeveniment es durà a terme a la Sala Jaume Magre de la ciutat de Lleida i reunirà experts, historiadors de la memòria històrica per reflexionar sobre el paper crucial de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.

Durant les jornades, es presentaran ponències, taules rodones i exposicions que exploraran les experiències dels brigadistes, les seves contribucions i els reptes que van afrontar. També es discutiran les implicacions contemporànies de la seva lluita i com la seva memòria pot inspirar les generacions actuals a defensar els valors democràtics.

Dins el programa, el dissabte a les 14 hores, al claustre de l’hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, hi haurà la inauguració de l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a càrrec de Lourdes Prades i Ramon Naya, investigadors de SIDBRINT. 

Lourdes Prades intervindrà també la mateixa tarda a la Taula Rodona Reflexions sobre l’impacte i les conseqüències de la Guerra. Estratègies per preservar la Memòria, en base al Coneixement, el Reconeixement i la No repetició, amb la ponència SIDBRINT. Molt més que una base de dades per recuperar la memòria de les Brigades Internacionals. 

Aquestes jornades no només seran una oportunitat per recordar i honorar els brigadistes, sinó també per fomentar el diàleg sobre la importància de la memòria històrica en la construcció d’una societat més justa i democràtica.

Aprofitem per recordar-vos que estan obertes les inscripcions! Podeu formalitzar-les enviant un correu a amicalbrigadesinternacionals@gmail.com

Animeu-vos!


by Deixa un comentari

Espai Lluís Companys

L’any 2014 es va obrir al públic un espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l’Urgell, poble natal de qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.

Aleshores se’l va anomenar Centre d’Interpretació Lluís Companys i fou impulsat, entre d’altres, per la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tornabous.

Adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, actualment, es coneix com a Espai Lluís Companys i ofereix una visió completa de la vida i el llegat de Companys, així com del context històric en què va viure.

Lluís Companys i Jover va ser una figura clau en la història de Catalunya, especialment durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

El centre d’interpretació explora el període històric que va des del regnat d’Alfons XIII, passant per la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, fins a arribar a la primera etapa de la dictadura franquista. Ofereix una exposició permanent que inclou documents, fotografies i objectes personals de Companys. També s’organitzen activitats educatives i culturals per aprofundir en el coneixement de la seva figura i el seu impacte en la història de Catalunya.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte des dels seus inicis.

A l’exposició permanent trobareu la reproducció digital de nombrós material dels nostres fons com:  revistes de l’època: El Be Negre, Mundo Gráfico, Catalunya…, documentació d’arxiu (cartes, relació de detinguts al vaixell l’Uruguai) , i sobretot cartells de la nostra col·lecció com:  El president Companys ha parlat…., o  Catalunya: consigna donada per sa excel·lència el president de Catalunya Lluís Companys.

Aquest centre no només és un lloc de record, sinó també un espai de reflexió sobre la història i la identitat catalana. Si teniu l’oportunitat de visitar-lo, segur que serà una experiència enriquidora i educativa!


by Deixa un comentari

Exposició “Segur que tomba” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat l’exposició Segur que tomba. Els moviments socials i accions de lluita antifranquista. 1960-1975.

Aquesta mostra forma part del projecte Memòria en Xarxa impulsat per la Diputació de Barcelona que compta amb la participació de més d’una vintena de museus i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i és una aportació a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric comú.

És una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure simultàniament a diferents municipis fins al desembre de 2025 i de manera conjunta a través d’una exposició virtual.

La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.

L’exposició s’anirà desplegant fins al mes de novembre amb la incorporació progressiva dels diferents museus locals i arxius municipals que hi participen. Durant aquest mes de març, a més del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, l’exposició es podrà veure a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs Isabel Rojas Castroverde-Museu d’Història de la Immigració de Catalunya; al Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona; al Museu de Ca n’Oliver del Museu d’Història de Cerdanyola; al Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat; al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu; a L’Harmonia del Museu de l’Hospitalet; i al Museu d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un document del nostre arxiu, concretament un manifest de la Unió de Pagesos amb data del mes de novembre de 1974 que pertany al Fons de Fulls Volants.

No us la perdeu!