Avui us volem parlar d’una de les publicacions periòdiques que custodiem a la nostra hemeroteca i que ens agrada especialment!
Es tracta de la revista Umbral. Seminario de una nueva era editada entre els anys 1937 i 1939, en plena Guerra Civil espanyola, primer a València, quan aquesta ciutat era la capital del govern de la República, i més tard a Barcelona.
Vinculada a la Confederació Nacional del Treball CNT tenia periodicitat setmanal i en total, se’n van publicar seixanta-dos números, dos dels quals tenien caràcter extraordinari.
El director de la publicació era el periodista i escriptor anarquista Antonio Fernández Escobés, que n’havia estat un dels fundadors. Es va exiliar en acabar la guerra a França i hi va col·laborar amb publicacions republicanes espanyoles, dirigint a més La Novel·la Espanyola, col·lecció literària editada a Toulouse.
Com a redactora en cap d’Umbral va figurar la poeta Lucía Sánchez Saornil, cofundadora de l’organització Mujeres Libres dins de l’anarcosindicalisme que va editar una revista amb aquest títol.
Amb seu a Barcelona va canviar la direcció i foren entre d’altres Enrique López Alarcón i Ezequiel Endériz noms coneguts d’un altre periòdic anarquista: Solidaridad Obrera qui lideraven la redacció de la revista.
El subtítol de la publicació Semanario de una nueva era és significatiu i va lligat a la seva línia ideològica: es volia assolir una nova etapa pel país lligada al fet revolucionari i amb un paper protagonista de la classe treballadora.
El to optimista de les primeres publicacions d’Umbral, es va deixant enrere a mesura que avancen els esdeveniments de la guerra. El crit a la solidaritat i a la lluita antifeixista, i a un futur consagrat al fet revolucionari no abandonen el discurs de la revista, però el clam cada vegada tindrà tints més fatalistes, il·lustratius de la regressiva constant del front republicà.
N’és un clar exemple el número 58, corresponent al 24 de desembre de 1938: presenta un muntatge de l’artista Manuel Monleón, col·laborador recurrent de la revista.
El desig d’una nova Espanya és albirat a la mirada dels nens que co-protagonitzen la imatge i que simbolitzen una utopia esperançadora.
Aquesta mateixa portada és il·lustrativa d’un dels aspectes significatius de la revista: la majoria d’imatges, fotomuntatges i cartells, el grafisme, concebut per si mateix com a arma de propaganda de gran impacte, eren complementats per mitjà del text, que s’havia d’entendre alhora com a llegenda i com a eina de reforçament, amb la voluntat que tot el públic a qui era dirigida la revista: el proletariat urbà, l’agricultor rural i el soldat afí a la causa republicana n’entengués el significat.
Hi havia una clara voluntat d’integració plural sota l’empara de l’antifeixisme.
Tot el discurs relatiu als valors antifeixistes i de classe treballadora anaven compassats per l’altre motiu de ser de la revista: l’art i la literatura. En aquest sentit, Umbral va esdevenir penó de la cultura política de l’anarquisme en l’aferrissada lluita per fer entrar en comunió els projectes literaris i artístics, i la defensa d’una postura política i d’uns ideals revolucionaris. Un altaveu dual: alhora artístic i propagandístic.
De fet, la seva postura en el debat sobre quin paper havia de prendre l’artista en un context de guerra i de revolució era patent a una sèrie d’articles iniciada a la tardor del 1937, sota el títol global de «Las otras armas», en què el llapis pren un protagonisme cabdal per il·lustrar la manera en què l’art ha de ser consagrat al fet bèl·lic, a la causa de la revolució. Les armes comunicatives populars eren, doncs, necessàries i situades al mateix nivell que la política i que el fusell.
A Umbral va col·laborar assíduament amb articles de fons i comentant l’actualitat nacional i internacional Federico Urales, pseudònim de Juan Montseny Carret, una de les personalitats històriques de l’anarquisme espanyol, fundador de les publicacions La Revista Blanca y Tierra y Libertad i pare de Federica Montseny, la primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Espanya com a ministra de Sanitat i Assistència Social (novembre 1936- maig 1937).
Entre els reportatges fotogràfics van destacar els de Kati Horna, fotògrafa hongaresa que va viatjar a Espanya amb el mític Robert Capa i va treballar per a diferents publicacions anarquistes. A Umbral va conèixer José Horna, amb qui es casaria. Altres figures del fotoperiodisme que van col·laborar van ser Luis Vidal Corella i Martín Santos Yubero. També s’hi podien trobar il·lustracions d’Hèlios Gomez.
A Umbral es va publicar per entregues la novel·la titulada No passaran, de l’escriptor nord-americà Upton Sinclair, que va guanyar el prestigiós Premi Pulitzer el 1943 per la seva obra Les dents del drac, un al·legat contra el nazisme. Els capítols per entregues sempre es presenten acompanyats de les il·lustracions del dibuixant Lobo, un altre dels fidels col·laboradors de la revista.
Una de les portades més curioses d’aquesta publicació és la del 23 d’abril del 1938, dia en què es commemora la mort de Miguel de Cervantes.
Umbral va publicar gravats del suposat retrat de l’escriptor i escenes del Quixot amb un text en què es comparava l’heroi cervantí amb la lluita del bàndol republicà:
‘La empresa del Quijote inmortal la reanuda, en este otro día, el pueblo español. Desface el entuerto histórico de la reacción y ampara a la civilización desvalida. Sólo, y con el esfuerzo de su brazo indomable, rompe el encanto y restaurará el imperio de la justícia en el mundo’.
La tasca del Quixot serà l’origen de la nova era, una nova Espanya de justícia que tot just està per fundar.
Si voleu fer una ullada a més números sapigueu que es troba digitalitzada a l’Hemeroteca Digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, dins la col·lecció de revistes de guerra del front republicà de l’època de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) formada per més de 100 títols.