Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Renovació de la web de SIDBRINT!

Estem molt contents d’anunciar-vos que ha finalitzat la primera fase de renovació de la web de SIDBRINT, (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals)

Us hem parlat diverses vegades sobre aquest portal, dedicat a la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels Brigadistes i les Brigades Internacionals.

SIDBRINT va néixer com a projecte de recerca, finançat pel Plan Nacional de Investigación Fundamental No Orientada del Ministerio de Ciencia e Innovación (HAR2010-20983), desenvolupat entre 2010-2013, i actualment és  un portal institucional de la Universitat de Barcelona.

Ofereix els continguts en tres idiomes (català, castellà i anglès) i permet diferents tipus de cerca (simple, avançada i facetada). Està en línia des de 2014 i s’incorporen nous continguts diàriament.

Teresa Abelló Güell i  Lourdes Prades Artigas, ambdues de la Universitat de Barcelona, són  les responsables del portal on hi col·laboren també un gran nombre d’investigadors, historiadors i voluntaris interessats en la matèria.

En aquesta primera fase ha canviat totalment el disseny de la pàgina i també les funcionalitats.

A la nova interfície la barra de cerca pren gairebé tot el protagonisme. A la part superior d’aquesta hi ha els botons que ens porten a les tres bases de dades principals de Brigadistes, Fonts Documentals i Enquadrament Militar.

Es conserva de l’antiga web l’apartat de Noticies on van apareixent totes aquelles relacionades amb el món de les Brigades Internacionals: la publicació d’un llibre, un acte commemoratiu o d’homenatge, etc.

I han adquirit un major protagonisme, com no podia ser d’altra manera, les xarxes socials :

Queda per implementar una segona fase on s’ha de progressar en aspectes relacionats amb la cerca, l’exportació de dades i en el tema dels idiomes.

De moment totes aquestes millores ens permetran tornar a treballar de valent. Estem a punt d’arribar als 25.000 registres, tota una gran fita!  Ja us ho notificarem.

Esperem que la nova web us agradi. Ja ens direu que us sembla!


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018” al Castell de Montjuïc, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat  27 de novembre de 2018 el Castell de Montjuïc acull l’exposició Cercant la llibertat: 1968-2018. La mostra forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, liderat per l’editorial eslovena Beletrina i representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona .

El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia.

La gent que va viure les penúries de la Segona Guerra Mundial es sorprengueren amb les protestes dels estudiants d’arreu d’Europa que l’any 1968  lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No podien entendre les aspiracions d’aquells joves que anhelaven un món diferent.

En l’actualitat  segueix creixen la desigualtat social i sembla que tot allò que es plantejava en les revoltes de 1968 segueix vigent.

Un dels objectius de l’exposició, comissariada per Kaja Sirok, directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, és intentar comprendre millor el passat recent i fomentar el canvi en el futur. Els seus promotors expliquen que “reexaminant el missatge del 1968, es promou la importància de la memòria i una societat civil animada i independent en la configuració de la democràcia”.

El material seleccionat per la mostra inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb l’EUROM amb la cessió d’una bona quantitat de material del nostre fons per a ser reproduït: fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com:

 

Podeu consultar aquest enllaç amb diverses imatges de l’espai expositiu i de l’acte inaugural.

Us recordem que podeu visitar la mostra fins el 31 de març. Encara hi sou a temps… No us la perdeu!


Deixa un comentari

Novetats del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com cada mes us presentem les novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca. Feu un cop d’ull perquè segur n’hi haurà alguna que serà del vostre interès!

Recordeu que es poden consultar a través de la xarxa social Pinterest i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

 

Agraïm a David Tormo el donatiu del llibre  La Línea del Cinca a la Guerra civil : les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al Front d’Aragó (1936-1938) del que n’és coautor.

 

 

 

Així també el donatiu de llibres de la Biblioteca Nacional i a la Fundación Galiza Sempre pel nostre fons:

 

Moltes gràcies companys!


1 comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Una infància sota les bombes” d’El Born Centre de Cultura i Memòria

El passat 27 de setembre de 2018 es va inaugurar a El Born Centre de Cultura i Memòria l’exposició Una infància sota les bombes, una mostra temporal amb voluntat de recuperar la memòria dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 sobre Barcelona. La ciutat va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista italiana. Els atacs aeris varen provocar la mort de 875 civils, dels quals 118 eren criatures.

Aquesta va ser la primera vegada en la història militar que s’utilitzaven aquesta mena d’atacs indiscriminats contra la població civil. Les bombes volien destruir no només objectes físics i persones:  anaven molt més enllà… responien a un projecte polític de destrucció de la República i en definitiva d’aniquilació d’una manera de mirar el món, d’una forma de viure i d’educar.

Vuitanta anys després s’ha volgut reflexionar sobre tots aquests aspectes a partir del record i l’experiència dels infants que van sobreviure a aquelles traumàtiques jornades.

L’exposició, comissionada per l’historiador Jordi Guixé, s’estructura en tres àmbits diferenciats.

El primer evoca la Barcelona de 1938 i l’impacte dels bombardejos sobre la ciutat i les persones. El segon fa presents els nens i les nenes que van ser testimonis directes del conflicte bèl·lic, a través dels dibuixos on representaren allò que van veure i viure. I el darrer penetra en l’univers dels adults que van patir els bombardejos quan eren infants i en els llenguatges que poden ser explorats al llarg de la vida per expressar, com una necessitat i un compromís, allò que es viu en haver escapat de les bombes.

Aquest fil discursiu permet connectar passat i present, i ens convida finalment, des de la contemporaneïtat, a reflexionar sobre un món en conflicte constant.

A més de l’exposició s’han programat una sèrie d’activitats molt interessants (xerrades, activitats educatives, cinema, etc.) i que us recomanem consultar en aquest dossier de premsa.                                                    

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la cessió del llibret They still draw pictures! : with 60 illustrations of drawings made by Spanish children during the war de 1938 editat a Nova York per la Spanish Child Welfare Association of America, una colecció de 60 dibuixos originals creats per nens que van viure la violència de la guerra civil espanyola de primera mà.

La difusió generalitzada dels dibuixos va servir perquè els nens espanyols demostressin com la guerra no només va afectar els que lluitaven, sinó també els innocents.

Us recordem que la podeu visitar fins el proper dia  31 de març de 2019. Encara hi sou a temps!


Deixa un comentari

8 de març: Dia Internacional de la Dona 2019

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se suma a la celebració del Dia Internacional de la Dona amb un recull d’imatges sobre dones a la Primera Guerra Mundial que pertanyen al Fons F-DH. Sèrie Documents Històrics (F-DH 5(6)/1 del nostre arxiu. La majoria són del front britànic occidental de França.

Hem afegit aquest recull a la nostra pàgina web dedicada precisament a aquesta celebració del Dia de la Dona. Feu-hi un cop d’ull: segur us agradarà!

 


Deixa un comentari

La Família Barris visita el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 28 de febrer, es va poder veure a La Família Barris de Betevé, un programa dedicat al barri de la Vall d’Hebron i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República  en fou un dels protagonistes!

 

Recordem que La Família Barris, cada dijous, es trasllada a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen a tots els barcelonins en general.

No és la primera vegada que la nostra biblioteca surt a Betevé. El passat  dia 19 de novembre de 2018 es va emetre una entrevista d’Antonio Baños a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT, concretament al programa Terrícoles i amb motiu del 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals de la ciutat de Barcelona.

Aquest cop Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre els fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vareu perdre el programa el podeu tornar a veure a la seva web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. Ens ha agradat moltíssim el resultat. Ha estat una propaganda fantàstica de la biblioteca, de l’arxiu i del projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona que no ens coneixia sàpiga que existim!

Us deixem amb un parell d’imatges del rodatge que va tenir lloc uns dies abans.

 


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Us presentem una selecció de llibres i publicacions d’alguns dels nostres usuaris que han treballat de valent durant el passat any 2018.

A tots ells els felicitem  i els encoratgem a seguir fent feina!

  • Cattini, Giovanni C. Mitos y tradiciones en la configuración de los nacionalismos. Un debate historiográfico internacional y una aproximación galaico-vasca-catalana (1970-2015). A:  Murguía : revista galega de historia. Núm. 37. Juny 2018Pàg. 125-142.

 

 

 

  • Guillamón, Agustí. Els incontrolats.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 200, març, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Aurelio Fernández.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 201, abril, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Manuel Escorza (1912-1968).  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 205, desembre, 2018 / gener, 2019.  Pàg. 24-25

 

 

I en darrer lloc, a la revista Barcelona quaderns d’història / Institut Municipal d’Història. Barcelona : 2018. Núm 25, trobem:

– Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana. Josep Maria Figueres. Pàg.19-42

Premsa i poder a la Catalunya contemporània: els Godó i la fundació de La Vanguardia. Pol Dalmau  Pàg. 59-72

Joan Costajussà i Deu, redactor en cap de La Veu de Catalunya i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona. Josep Lluís Martín i Berbois. Pàg. 193-204

Octubre de 1917: una herencia en disputa. Treball i La Batalla vint anys després de la Revolució Russa. Lola Harana Torrejón i José Manuel Rúa Fernández. Pàg. 205-216

Josep Maria Tallada en las páginas de La Vanguardia Española (1939-1946). Paola Lo Cascio. Pàg. 231-242

Despidiéndose de un viejo amigo. La prensa de Barcelona ante la experiencia de la República Social Italiana (1943-1945). Alberto Pellegrini. Pàg. 243-254