Tot i que ja ens trobem en el primer mes de l’any, des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem fer difusió de les novetats bibliogràfiques corresponents al mes de desembre.
Recordeu que el Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos tots els exemplars que desitgeu i amb el Servei de Préstec Consorciat PUC podeu sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
A través de Pinterest podeu veure un recull gràfic de totes les novetats:
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Al congrés hi van participar diversos companys del CRAI. Lourdes Prades, com a organitzadora i coordinadora de taula; Rosa Fabeiro, amb la comunicació Recuperant la memòria de les dones brigadistes: estratègia del CRAI de la UB amb perspectiva de gènere i Ramon Naya, juntament amb Lourdes Prades, amb la comunicació Els fusells al front, els llibres a tot arreu. Multilingüisme i educació a les Brigades Internacionals.
La trobada va destacar per la seva gran participació internacional, que va subratllar la rellevància global del llegat dels brigadistes.
El Congrés va arrencar amb la Conferència Inaugural a càrrec del Dr. Sebastiaan Faber de l’Oberlin College (EUA), i es va cloure amb la Conferència Final impartida pel Dr. Joan Villarroya de la Universitat de Barcelona.
Conferència de cloenda a carrec del Dr. Villarroya
Les taules de debat van aplegar investigadors de països com Croàcia (Vjeran Pavlakovic), Alemanya (Claudia Honefeld), els Estats Units (Francie Cate), així com experts de Portugal, Canadà, Austràlia, i Itàlia, demostrant que la memòria de les Brigades Internacionals és un camp d’estudi transnacional actiu.
Les sessions del Congrés van abastar una gran varietat de temes crucials i punts de vista:
· Taula 1: Repressió, presons i camps: Es van analitzar les conseqüències penals i la sort dels brigadistes en presons, camps de concentració i la seva deportació als camps nazis.
· Taula 2: Ideologia i militància: Es va tractar l’origen, l’organització, el rerefons ideològic i el paper de forces internacionals com l’Estalinisme.
· Taula 3: Brigadistes dins i fora del front: Es van debatre les batalles, la vida quotidiana, la desmobilització i les interaccions amb la població civil.
· Taula 4: Premsa, cinema i cultura: Es va examinar la construcció de la imatge dels voluntaris en mitjans audiovisuals, el cinema i el còmic al llarg del temps.
· Taula 5: Trajectòries vitals i polítiques: L’objectiu va ser reconstruir la vida i el compromís polític dels brigadistes, incloent-hi la seva acció a l’exili i la seva militància posterior a la Guerra Civil.
· Taula 6: Didàctica, pedagogia i memòria: Es va debatre com incorporar el llegat de les Brigades a les aules, analitzant projectes educatius, el multilingüisme i el rol de les noves generacions.
· Taula 7: Salut, malaltia i assistència sanitària (1936-1945) : La taula va aprofundir en el Servei Sanitari Internacional, analitzant el paper dels metges i infermeres, la vigilància ideològica i la gestió d’hospitals militars.
· Taula 8: Dones, gènere i Brigades Internacionals: Taula monogràfica sobre les experiències, la col·laboració i el paper de les dones voluntàries i les noves perspectives historiogràfiques sobre elles.
· Taula EUROM: Memòries en conflicte: Va oferir perspectives internacionals i d’investigadors europeus sobre les diferents maneres com s’ha interpretat la memòria dels brigadistes.
· Taula 9: Arxius i bases de dades: Es va centrar en les eines de recerca per a la recuperació de la memòria, incloent-hi bases de dades (com SIDBRINT), fons fotogràfics i l’ús de la cartografia.
Vam acabar el congrés amb la notícia de la concessió de la nacionalitat espanyola per als descendents dels brigadistes internacionals, una notícia que va ser molt ben rebuda pels participants, sobretot els que eren familiars i descendents de brigadistes.
Volem agrair a tots els ponents, investigadors i assistents per fer d’aquest primer congrés una trobada tan fructífera. La recerca sobre les Brigades Internacionals és una part essencial de la nostra història i la seva recerca activa n’és la millor garantia.
Us convidem a consultar les nostres properes publicacions per conèixer més a fons les conclusions del Congrés.
Avui dia 20 de novembre de 2025 es commemora el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i Bahamonde (Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), militar i dictador que va governar Espanya de 1939 fins al 1975.
El govern espanyol ha impulsat la iniciativaEspaña en Libertad. 50 años coordinada per un comissionat especial i la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. Amb aquest projecte es pretén no tant recordar la mort de l’anomenat caudillo com commemorar l’inici de la democràcia i la recuperació de drets i llibertats.
La Generalitat de Catalunya ha constituït un Grup de Treball específic amb l’encàrrec d’elaborar un programa d’actuacions que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest 2025 i continuaran el primer trimestre del 2026 i l’Ajuntament de Barcelona també ha programat diverses jornades i cursos amb el propòsit de commemorar l’efemèride.
I per descomptat, aquests darrers dies, són molts els articles apareguts a la premsa generalista que s’han dedicat al personatge així com diversos documentals que podeu trobar a la pàgina web de RTVE, a l’especial 50 años del gran cambio.
Avui us volem parlar d’Esther Bussot Liñon, historiadora i col·laboradora del projecte SIDBRINT, Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.
Des de l’any 2008 l’Esther fa recerca d’un tema molt concret: els brigadistes enterrats al Cementiri de Sant Feliu de Guíxols que varen morir a l’Hospital de S’Agaró. Es tracta d’un episodi de la Guerra Civil espanyola poc tractat per la historiografia en general: no se sabia res de totes aquestes persones i, només pels seus noms, es podien deduir les seves procedències.
De mica en mica, a través d’estudis sobre la matèria de sanitat i hospitals de les Brigades Internacionals, l’Esther va connectar amb nombrosos especialistes en la temàtica, associacions del país i de l’estranger a més de conèixer familiars directes dels voluntaris. Va començar a treballar en el projecte de SIDBRINT esdevenint una de les seves principals col·laboradores.
La investigació es va centrar molt en el recull de dades biogràfiques i l’objectiu principal era trobar familiars dels voluntaris, en un principi eren cinc brigadistes sobre els quals es basava la recerca. Més tard, va venir la principal descoberta tres tombes més de brigadistes, una d’elles d’una infermera, morts el gener de 1939. Al llarg del temps s’ha pogut reunir familiars al voltant d’algun d’ells.
Va datar, amb fonts primàries i secundàries, la instal·lació de l’Hospital número 4 a S’Agaró i la seva ubicació en hotels i viles que conformaven la clínica i va elaborar les biografies de metges i infermeres que formaven part de l’hospital, identificant a la directora de l’hospital a través de creuar les fotografies del Fons Fotogràfic de Vicenç Gandol i Jordà i diverses fonts primàries que també li van permetre identificar les comitives de dol i els principals comissaris.
Gràcies al seu treball de recerca i a aquestes publicacions va ser possible aquesta commemoració que va suposar una honra a la memòria dels Brigadistes enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.
Des de fa uns quants anys, fins a l’actualitat, fa visites històriques a espais de memòria relacionats amb els brigadistes.
Són 54 fills i 117 nets de països com Cuba, Estats Units, Albània, Polònia, Austràlia, Itàlia, França o el Regne Unit. Tots ells són membres de l’associació memorialista Amigos de las Brigadas Internacionales.
Les cartes de naturalesa són nacionalitzacions per via ràpida que s’aproven “cuando en el interesado concurren circunstancias excepcionales”.
La llei de memòria democràtica 20/2022 de 19 d’octubre, va establir a l’article 33 que la participació en les Brigades Internacionals és una d’aquestes “circumstàncies excepcionals” i a més, en aquest cas, no s’ha de renunciar a la seva altra nacionalitat.
Recordem que el Reial decret 39/1996, de 19 de gener, concedia la nacionalitat espanyola als combatents de les Brigades Internacionals basant-se en aquest argument: “Es de justicia reconocer la labor en pro de la libertad y de la democracia llevada a cabo por los voluntarios integrantes de las Brigadas Internacionales durante la guerra española de 1936 a 1939. Los supervivientes de la contienda merecen ver de un modo patente la gratitud de la Nación y para ello nada más justo que entender que se dan en ellos las circunstancias excepcionales previstas en el artículo 21 del Código Civil a los efectos de la concesión de la nacionalidad española por carta de naturaleza”.
Pocs brigadistes es van poder acollir a aquest dret perquè, en aquest cas, havien de renunciar a la seva nacionalitat d’origen. Aquest obstacle ha estat rectificat per la llei de memòria històrica aprovada per les Corts espanyoles l’any 2022 que va fer extensiu el dret de nacionalitat als descendents dels voluntaris internacionals.
Amb aquest reconeixement s’honra el llegat dels brigadistes que van representar els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat i van defensar la democràcia a Espanya.
L’equip de SIDBRINT ha proporcionat, mitjançant la recerca documental, fonts que acrediten que una persona va combatre a les Brigades Internacionals, gestionant, sovint amb la col·laboració del bufet Stratego Abogados, més d’una quinzena de sol·licituds.
Del llistat de persones a les quals s’ha concedit la nacionalitat destaquem el cas d’Inga Oleksiuk neta de Mihail Oleksiuk, voluntari ucraïnès que va deixar la seva vida a la Batalla del Segre. Inga és professora de la Universitat de Varsòvia i bona amiga nostra: ha vingut moltes vegades a la biblioteca a fer recerca i ha fet donació de material divers per al nostre arxiu.
També destaquem el cas de la família d’un dels brigadistes més anomenats, l’americà Alvah Bessie que va formar part de la Brigada Lincoln i va combatre al front d’Aragó a la batalla de l’Ebre. Als anys quaranta va ser un destacat guionista a Hollywood i una de les primeres víctimes de l’anomenada cacera de bruixes. Els seus nets, Adam i Timothy Bessie, va contactar amb nosaltres, ja fa uns anys, per demanar-nos ajut, van agrair la nostra col·laboració i ens van donar les gràcies per mantenir viva la memòria del seu avi.
Janak Ramakrishnan net de William Susman, Deena i Mitchell Poll, nets de Harry Poll, ambdós brigadistes nord-americans, i Julie Murray, neta de l’escocès Sam Hannah, són també altres familiars que han estat assessorats per nosaltres!
Des d’aquí donem l’enhorabona a totes aquestes persones!
Com és habitual us recordem que el Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos tots els exemplars que desitgeu i que a través del Servei de Préstec Consorciat PUC podeu sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
També us mostrem una presentació visual d’aquestes noves adquisicions al nostre compte de la xarxa social Pinterest :
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Comissariada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, és la primera gran mostra internacional que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat i parteix d’un projecte impulsat conjuntament per l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.
L’exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà l’any 1919 i, amb prop de 350 peces d’un centenar d’artistes diferents, aborda l’art de la diàspora africana com la clau d’una sèrie d’estètiques d’anada i tornada, entre la producció artística del continent africà i les propostes de comunitats negres disperses per la geografia mundial.
Artistes, escriptors i altres agents culturals han reaccionat al llarg de més d’un segle a les històries de supremacia, conflicte i ruptura que han afectat el món: esclavitud, colonialisme i discriminació racial, entre d’altres.
El resultat és una col·lecció de peces de diferents materials i suports que, sense jerarquia, mostra les belles arts, la música i les cultures vernacles o populars de l’Àfrica, el Brasil, el Carib, l’Amèrica del Nord i l’Europa occidental. També recull objectes visuals i sonors que es mostren en diàleg amb textos i proclames polítiques.
Al llarg de tota la mostra, l’efímera: diaris, revistes, cartells, fullets… té una gran rellevància i esdevé crucial per entendre la importància dels materials impresos i gràfics en la distribució i la formació del panafricanisme. L’equip organitzatiu ha dut a terme una gran tasca de recerca de materials rellevants i revolucionaris sobre l’alliberament al catàleg de biblioteques i arxius.
A Negro nurse in republican Spain un fullet editat durant la Guerra Civil espanyola, possiblement l’any 1938, a la ciutat de Nova York pel Negro Committee to Aid Spain. Medical Bureau and North American Committe to Aid Spanish Democracy.
En breu es publicarà un catàleg, que té com a objectiu ser un referent acadèmic per a la investigació artística, que inclourà assaigs filosòfics, informació biogràfica i context històric relacionat amb les obres o instal·lacions presentades a l’exposició.
També s’editarà un volum de caràcter acadèmic que recollirà aportacions i bibliografia sobre la presència del panafricanisme a l’estat espanyol en moments crucials de la història.
Paral·lelament a la proposta expositiva s’han programat un seguit d’activitats que podeu consultar al web de l’exposició.
En aquesta taula hi intervindran els següents especialistes:
Vjeran Pavlakovic de la Rijeka University de Croàcia.
Claudia Honefeld de la Universität Hamburg.
Rocío Velasco de la Universidad de Extremadura.
Francie Cate de la William and Mary University de Virginia.
Us deixem amb unes quantes imatges del personal de la biblioteca treballant de valent per muntar tota la logística que comporta l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques:
En aquesta taula hi intervindran els següents especialistes:
Vjeran Pavlakovic de la Rijeka University de Croàcia.
Claudia Honefeld de la Universität Hamburg.
Rocío Velasco de la Universidad de Extremadura.
Francie Cate de la William and Mary University de Virginia.
La sessió serà gratuïta i hi podrà accedir tothom que hi estigui interessat!
EUROM va néixer el 2012 impulsat per la Fundació Solidaritat UB i amb el suport de la Comissió Europea. Des del seu inici, l’Observatori ha volgut connectar experiències de memòria arreu d’Europa, entenent que la manera com recordem els conflictes, les dictadures o les injustícies socials configura la nostra identitat democràtica.
Els seus objectius principals són:
Analitzar els processos commemoratius i les polítiques de memòria contemporànies.
Fomentar el diàleg entre memòries diverses, incloent-hi les que han estat silenciades o marginades.
Promoure projectes educatius i de recerca que contribueixin a una societat més justa, solidària i democràtica.
L’EUROM combina recerca, formació i acció cultural a través de projectes internacionals que aborden temes molt diversos: des de la memòria dels conflictes del segle XX fins a la reparació colonial o la memòria de la infància. Impulsa exposicions, seminaris, tallers i activitats educatives.
Per al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’EUROM és un aliat que comparteix l’interès per la recuperació i la difusió de la memòria històrica, especialment la vinculada a la Guerra Civil, l’exili i el franquisme.
En temps de polarització i desinformació, el treball de l’EUROM és més necessari que mai. Els seus projectes contribueixen a mantenir viva la memòria històrica com a eina de convivència, de reparació i de justícia social.
Des del nostre blog celebrem la seva tasca i animem a conèixer-la més de prop a través de les seves publicacions, exposicions i activitats.
Trobareu també la mateixa informació a la nostra pàgina web, concretament a la pestanya de Fons i col·leccions, on hi ha un enllaç directe.
El Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos tots els exemplars que desitgeu i amb el Servei de Préstec Consorciat PUC podeu sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
A la xarxa social Pinterest trobareu una presentació visual d’aquestes noves adquisicions:
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 