La mostra, que proposa una immersió profunda en l’univers literari i vital de Mercè Rodoreda, explora la seva trajectòria a través de manuscrits, cartes, objectes personals i, de manera molt especial, l’impacte visual i emocional de la Barcelona en guerra i l’exili.
A l’exposició, el cartell dialoga directament amb un fragment de La plaça del Diamant:
«El darrer hivern va ser el més trist. S’enduien els nois de setze anys. I les parets estaven plenes de cartells i jo, que no havia entès aquell cartell que deia que havíem de fer tancs, i que amb la senyora Enriqueta ens havia fet riure tant, si en quedava un tros per alguna paret, ja no em feia riure gens. […] Joves i vells, tothom a la guerra, i la guerra els xuclava i els donava la mort.»
Aquesta col·laboració posa en relleu el valor del fons documental del Pavelló de la República no només com a font per a la recerca històrica, sinó també com a testimoni visual imprescindible per entendre la memòria col·lectiva i el context cultural de les grans obres de la nostra literatura.
El cartell de Martí Bas, amb la seva estètica avantguardista i el seu missatge de mobilització industrial, serveix a la mostra per contraposar l’entusiasme propagandístic inicial amb la desolació i la tristesa que la Colometa descriu en la seva mirada sobre una ciutat assetjada per la guerra.
Et convidem a visitar l’exposició al CCCB i a redescobrir aquesta peça del nostre fons en aquest nou context!
Recentment, el nostre arxiu ha estat l’escenari d’una trobada molt especial. A partir de la recerca de la periodista Elena Yeste Piquerper a la revista LA MIRA, hem pogut aprofundir en la figura de Jaume Solà Valls, un dibuixant clau del Sindicat Professional de Dibuixants durant la Guerra Civil.
Membres del Sindicat de Dibuixants Professionals davant d’un tren acabat de pintar. Jaume Solà és el que veiem més a l’esquerra
Una recerca que comença amb una fotografia
Tot va arrencar amb un correu del nebot de l’artista, Jaume Barnada, buscant informació sobre una fotografia. Aquesta guspira va portar el fill de l’artista, Lluís Solà, i el mateix Barnada fins al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, on van poder entrevistar-se amb la periodista sobre la trajectòria del seu pare i oncle respectivament. Aquesta reunió, fruit d’una intensa recerca històrica per reconstruir la vida i l’obra de l’artista, ha permès que el seu fill, Lluís Solà, i el seu nebot, Jaume Barnada, compartissin records i documents inèdits sobre la trajectòria de Solà com a cartellista i dibuixant al front d’Aragó.
Fotografia de Jordi Borràs per l’article de La Mira
De les trinxeres al MoMA i al CRAI Pavelló de la república
Jaume Solà no només va ser l’autor de cartells icònics com “Unió és força” o “Més homes! Més armes! Més municions!”, sinó que va viure la guerra des de primera línia: va formar part de la 27a Divisió al front d’Aragó, va participar en la decoració de trens de propaganda a l’Estació de França i va dirigir publicacions de trinxera com La Trinchera, editades en impremtes mòbils al front d’Aragó. Actualment veiem obres seves exposades en museus de talla mundial com el MoMa i a les parets del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
L’entrevista publicada a LA MIRA (fruit del nostre acord de col·laboració) posa de manifest la importància dels arxius per recuperar figures que, com Solà, van haver de canviar la seva signatura després de la guerra per sobreviure a la dictadura, passant del cartellisme polític a la publicitat comercial.
Pots llegir l’article complet de “LA MIRA” a través del següent enllaç.
El gener de 1937, a la Rue de la Boétie de París, Pablo Picasso va rebre la visita de Max Aub, delegat cultural de l’Ambaixada Espanyola a París, i de Lluís Sert, un dels arquitectes que, juntament amb Luis Lacasa, començaven a construir el Pavelló de la República per a l’Exposició Universal. Picasso era, des del desembre anterior, director del Museu del Prado, i estava estretament vinculat a la construcció del Pavelló i la preparació de les obres d’art que s’hi exposarien.
Aquell dia, l’artista els mostraria la seva creació més recent: una col·lecció de gravats titulada Sueño y mentira de Franco, la seva obra amb un contingut més marcadament polític fins aquell moment. Picasso continuaria treballant en aquesta obra fins al juny i, paral·lelament, rebria l’encàrrec de fer un gran mural que se situaria al pati del Pavelló: el Guernica.
Sueño y mentira de Franco consta de dues planxes amb nou imatges cada una, és a dir divuit imatges en total. Actualment, les podeu veure al Museu Picassoi trobareu molta informació a la seva web.
La primera planxa mostra a un Franco caricaturitzat, quixotesc, que ataca la república. Cal tenir en compte que les imatges es llegeixen de dreta a esquerra, ja que són les planxes del gravat. Veiem inicialment a Franco representat com un monstre parodiant una estàtua eqüestre, amb els atributs que simbolitzen els suports a la rebel·liómilitar: la corona monàrquica, la mitja lluna de l’exèrcit d’Àfrica i l’Església simbolitzada per l’estendard de la Verge. A la següent vinyeta es representa a Franco amb un gran fal·lus i a la corda fluixa, i seguidament atacant un bust femení que simbolitza la república. Es continua caricaturitzant al dictador amb diversos elements: vestit amb una mantellina, o adorant una moneda de duro envoltat de filferro espinós, i també enfrontat a un toro, element que ja havia significat el poble espanyol a la iconografia. Finalment, veiem a Franco com a cavall esventrat, intentant dominar un pegàs per acabar muntant un porc.
La segona planxa presenta temes diferents. Trobem el monstre que representa Franco en la primera vinyeta, davant un cavall alat abatut. Més endavant (vinyetes 13 i 14) es torna a representar el monstre enfrontat a un brau radiant, que l’acaba vencent. Les vinyetes anteriors (11 i 12) il·lustren les víctimes de la guerra representades per una dona, un home i un cavall morts en un camp. Les últimes quatre vinyetes són les últimes que l’artista va gravar i, per tant, van fer-se en paral·lel al Guernica. La concordança és evident, tant pel que fa a la temàtica com a les mateixes figures representades.
Imatge del Guernica al seu emplaçament original al Pavelló de la República de l’Exposició Universal de París del 1937.Imatge de la reproducció del Guernica a l’actual Pavelló de la República i seu de la Biblioteca i Arxiu del CRAI.
Els paral·lels de Sueño y mentira de Franco no s’acaben al Guernica, però. Trobem referències o similituds amb altres obres, com els gravats dels Desastres de la Guerra de Goya o l’obra de teatre Ubú Rei d’Alfred Jarry són evidents.
Gravats de Los Desastres de la Guerra
Aquests gravats es van editar i es venien a l’exposició universal per finançar els esforços de guerra, juntament amb el text d’un poema manuscrit titulat també Sueño y mentira de Franco, reproduït i transcrit a continuació. Una obra surrealista, de crítica i denúncia, que posa en paraules el sentiment de caricaturització, fàstic, desesperació i rebuig que trobem tant als gravats com al Guernica.
«Fandango de lechuzas escabeche de espadas de pulpos de mal agüero estropajo de pelos de coronillas de pie en medio de la sartén en pelotas —puesto sobre el cucurucho del sorbete de bacalao frito en la sarna de su corazón de cabestro —la boca llena de la jalea de chinches de sus palabras —cascabeles del plato de caracoles trenzando tripes —mefique en erección ni uva ni breva —comedia del arte de mal tejer y teñir nubes —productos de belleza del carro de la basura —rapto de las meninas en lágrimas y en lagrimones— al hombro el ataúd relleno de chorizos y de bocas— la rabia retorciendo el dibujo de la sombra que le azota los dientes clavados en la arena y el cabello abierto de par en par al sol que lo lee a las moscas que hilvanan a los nudos de la red llena de boquerones el cohete de azucenas —farol de piojos donde está el perro nudo de ratas y escondrijo del palacio de trapos viejos las banderas que fríen en la sartén se retuercen en el negro de la salsa de la tinta derramada en las gotas de sangre que lo fusilan — la calle sube a las nubes atada por los pies al mar de cera que pudre sus entrañas y el velo que la cubre canta y baila loco de pena —el vuelo de cañas de pescar y alhigui alhigui del entierro de primera del carro de mudanza — las alas rotas rodando sobre la tela de araña del pan seco y agua clara de la paella de azúcar y terciopelo que pinta el latigazo en sus mejillas— la luz se tapa los ojos delante del espejo que hace el mono y el trozo de turrón de las llamas se muerde los labios de la herida —gritos de niños gritos de mujeres gritos de pájaros gritos de flores gritos de ladrillos gritos de muebles de camas de sillas de cortinas de cazuelas de gatos y de papeles gritos de olores gritos de olores que se arañan gritos de humo picando en el morrillo de los gritos que cuecen en el caldero y de la lluvia de pájaros que inunda el mar que roe el hueso y se rompe los dientes mordiendo el algodón que el sol rebaña en el plato que el bolsín y la bolsa esconden en la huella que el pie deja en la roca.»
Com saps, el Servei de Préstec del CRAI permet endur-te tots els exemplars que desitgis i amb el Servei de Préstec Consorciat PUC pots sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
Pots consultar totes les novetats al nostre perfil de Pinterest:
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Tot i que ja ens trobem en el primer mes de l’any, des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem fer difusió de les novetats bibliogràfiques corresponents al mes de desembre.
Recordeu que el Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos tots els exemplars que desitgeu i amb el Servei de Préstec Consorciat PUC podeu sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
A través de Pinterest podeu veure un recull gràfic de totes les novetats:
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Al congrés hi van participar diversos companys del CRAI. Lourdes Prades, com a organitzadora i coordinadora de taula; Rosa Fabeiro, amb la comunicació Recuperant la memòria de les dones brigadistes: estratègia del CRAI de la UB amb perspectiva de gènere i Ramon Naya, juntament amb Lourdes Prades, amb la comunicació Els fusells al front, els llibres a tot arreu. Multilingüisme i educació a les Brigades Internacionals.
La trobada va destacar per la seva gran participació internacional, que va subratllar la rellevància global del llegat dels brigadistes.
El Congrés va arrencar amb la Conferència Inaugural a càrrec del Dr. Sebastiaan Faber de l’Oberlin College (EUA), i es va cloure amb la Conferència Final impartida pel Dr. Joan Villarroya de la Universitat de Barcelona.
Conferència de cloenda a carrec del Dr. Villarroya
Les taules de debat van aplegar investigadors de països com Croàcia (Vjeran Pavlakovic), Alemanya (Claudia Honefeld), els Estats Units (Francie Cate), així com experts de Portugal, Canadà, Austràlia, i Itàlia, demostrant que la memòria de les Brigades Internacionals és un camp d’estudi transnacional actiu.
Les sessions del Congrés van abastar una gran varietat de temes crucials i punts de vista:
· Taula 1: Repressió, presons i camps: Es van analitzar les conseqüències penals i la sort dels brigadistes en presons, camps de concentració i la seva deportació als camps nazis.
· Taula 2: Ideologia i militància: Es va tractar l’origen, l’organització, el rerefons ideològic i el paper de forces internacionals com l’Estalinisme.
· Taula 3: Brigadistes dins i fora del front: Es van debatre les batalles, la vida quotidiana, la desmobilització i les interaccions amb la població civil.
· Taula 4: Premsa, cinema i cultura: Es va examinar la construcció de la imatge dels voluntaris en mitjans audiovisuals, el cinema i el còmic al llarg del temps.
· Taula 5: Trajectòries vitals i polítiques: L’objectiu va ser reconstruir la vida i el compromís polític dels brigadistes, incloent-hi la seva acció a l’exili i la seva militància posterior a la Guerra Civil.
· Taula 6: Didàctica, pedagogia i memòria: Es va debatre com incorporar el llegat de les Brigades a les aules, analitzant projectes educatius, el multilingüisme i el rol de les noves generacions.
· Taula 7: Salut, malaltia i assistència sanitària (1936-1945) : La taula va aprofundir en el Servei Sanitari Internacional, analitzant el paper dels metges i infermeres, la vigilància ideològica i la gestió d’hospitals militars.
· Taula 8: Dones, gènere i Brigades Internacionals: Taula monogràfica sobre les experiències, la col·laboració i el paper de les dones voluntàries i les noves perspectives historiogràfiques sobre elles.
· Taula EUROM: Memòries en conflicte: Va oferir perspectives internacionals i d’investigadors europeus sobre les diferents maneres com s’ha interpretat la memòria dels brigadistes.
· Taula 9: Arxius i bases de dades: Es va centrar en les eines de recerca per a la recuperació de la memòria, incloent-hi bases de dades (com SIDBRINT), fons fotogràfics i l’ús de la cartografia.
Vam acabar el congrés amb la notícia de la concessió de la nacionalitat espanyola per als descendents dels brigadistes internacionals, una notícia que va ser molt ben rebuda pels participants, sobretot els que eren familiars i descendents de brigadistes.
Volem agrair a tots els ponents, investigadors i assistents per fer d’aquest primer congrés una trobada tan fructífera. La recerca sobre les Brigades Internacionals és una part essencial de la nostra història i la seva recerca activa n’és la millor garantia.
Us convidem a consultar les nostres properes publicacions per conèixer més a fons les conclusions del Congrés.
Avui dia 20 de novembre de 2025 es commemora el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i Bahamonde (Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), militar i dictador que va governar Espanya de 1939 fins al 1975.
El govern espanyol ha impulsat la iniciativaEspaña en Libertad. 50 años coordinada per un comissionat especial i la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. Amb aquest projecte es pretén no tant recordar la mort de l’anomenat caudillo com commemorar l’inici de la democràcia i la recuperació de drets i llibertats.
La Generalitat de Catalunya ha constituït un Grup de Treball específic amb l’encàrrec d’elaborar un programa d’actuacions que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest 2025 i continuaran el primer trimestre del 2026 i l’Ajuntament de Barcelona també ha programat diverses jornades i cursos amb el propòsit de commemorar l’efemèride.
I per descomptat, aquests darrers dies, són molts els articles apareguts a la premsa generalista que s’han dedicat al personatge així com diversos documentals que podeu trobar a la pàgina web de RTVE, a l’especial 50 años del gran cambio.
Avui us volem parlar d’Esther Bussot Liñon, historiadora i col·laboradora del projecte SIDBRINT, Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.
Des de l’any 2008 l’Esther fa recerca d’un tema molt concret: els brigadistes enterrats al Cementiri de Sant Feliu de Guíxols que varen morir a l’Hospital de S’Agaró. Es tracta d’un episodi de la Guerra Civil espanyola poc tractat per la historiografia en general: no se sabia res de totes aquestes persones i, només pels seus noms, es podien deduir les seves procedències.
De mica en mica, a través d’estudis sobre la matèria de sanitat i hospitals de les Brigades Internacionals, l’Esther va connectar amb nombrosos especialistes en la temàtica, associacions del país i de l’estranger a més de conèixer familiars directes dels voluntaris. Va començar a treballar en el projecte de SIDBRINT esdevenint una de les seves principals col·laboradores.
La investigació es va centrar molt en el recull de dades biogràfiques i l’objectiu principal era trobar familiars dels voluntaris, en un principi eren cinc brigadistes sobre els quals es basava la recerca. Més tard, va venir la principal descoberta tres tombes més de brigadistes, una d’elles d’una infermera, morts el gener de 1939. Al llarg del temps s’ha pogut reunir familiars al voltant d’algun d’ells.
Va datar, amb fonts primàries i secundàries, la instal·lació de l’Hospital número 4 a S’Agaró i la seva ubicació en hotels i viles que conformaven la clínica i va elaborar les biografies de metges i infermeres que formaven part de l’hospital, identificant a la directora de l’hospital a través de creuar les fotografies del Fons Fotogràfic de Vicenç Gandol i Jordà i diverses fonts primàries que també li van permetre identificar les comitives de dol i els principals comissaris.
Gràcies al seu treball de recerca i a aquestes publicacions va ser possible aquesta commemoració que va suposar una honra a la memòria dels Brigadistes enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.
Des de fa uns quants anys, fins a l’actualitat, fa visites històriques a espais de memòria relacionats amb els brigadistes.
Són 54 fills i 117 nets de països com Cuba, Estats Units, Albània, Polònia, Austràlia, Itàlia, França o el Regne Unit. Tots ells són membres de l’associació memorialista Amigos de las Brigadas Internacionales.
Les cartes de naturalesa són nacionalitzacions per via ràpida que s’aproven “cuando en el interesado concurren circunstancias excepcionales”.
La llei de memòria democràtica 20/2022 de 19 d’octubre, va establir a l’article 33 que la participació en les Brigades Internacionals és una d’aquestes “circumstàncies excepcionals” i a més, en aquest cas, no s’ha de renunciar a la seva altra nacionalitat.
Recordem que el Reial decret 39/1996, de 19 de gener, concedia la nacionalitat espanyola als combatents de les Brigades Internacionals basant-se en aquest argument: “Es de justicia reconocer la labor en pro de la libertad y de la democracia llevada a cabo por los voluntarios integrantes de las Brigadas Internacionales durante la guerra española de 1936 a 1939. Los supervivientes de la contienda merecen ver de un modo patente la gratitud de la Nación y para ello nada más justo que entender que se dan en ellos las circunstancias excepcionales previstas en el artículo 21 del Código Civil a los efectos de la concesión de la nacionalidad española por carta de naturaleza”.
Pocs brigadistes es van poder acollir a aquest dret perquè, en aquest cas, havien de renunciar a la seva nacionalitat d’origen. Aquest obstacle ha estat rectificat per la llei de memòria històrica aprovada per les Corts espanyoles l’any 2022 que va fer extensiu el dret de nacionalitat als descendents dels voluntaris internacionals.
Amb aquest reconeixement s’honra el llegat dels brigadistes que van representar els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat i van defensar la democràcia a Espanya.
L’equip de SIDBRINT ha proporcionat, mitjançant la recerca documental, fonts que acrediten que una persona va combatre a les Brigades Internacionals, gestionant, sovint amb la col·laboració del bufet Stratego Abogados, més d’una quinzena de sol·licituds.
Del llistat de persones a les quals s’ha concedit la nacionalitat destaquem el cas d’Inga Oleksiuk neta de Mihail Oleksiuk, voluntari ucraïnès que va deixar la seva vida a la Batalla del Segre. Inga és professora de la Universitat de Varsòvia i bona amiga nostra: ha vingut moltes vegades a la biblioteca a fer recerca i ha fet donació de material divers per al nostre arxiu.
També destaquem el cas de la família d’un dels brigadistes més anomenats, l’americà Alvah Bessie que va formar part de la Brigada Lincoln i va combatre al front d’Aragó a la batalla de l’Ebre. Als anys quaranta va ser un destacat guionista a Hollywood i una de les primeres víctimes de l’anomenada cacera de bruixes. Els seus nets, Adam i Timothy Bessie, va contactar amb nosaltres, ja fa uns anys, per demanar-nos ajut, van agrair la nostra col·laboració i ens van donar les gràcies per mantenir viva la memòria del seu avi.
Janak Ramakrishnan net de William Susman, Deena i Mitchell Poll, nets de Harry Poll, ambdós brigadistes nord-americans, i Julie Murray, neta de l’escocès Sam Hannah, són també altres familiars que han estat assessorats per nosaltres!
Des d’aquí donem l’enhorabona a totes aquestes persones!
Com és habitual us recordem que el Servei de Préstec del CRAI permet endur-vos tots els exemplars que desitgeu i que a través del Servei de Préstec Consorciat PUC podeu sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
També us mostrem una presentació visual d’aquestes noves adquisicions al nostre compte de la xarxa social Pinterest :
Com sempre volem aprofitar per agrair a totes aquestes persones la donació de llibres pel nostre fons:
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 