Tornem de les Festes de Nadal encarant aquest 2024 amb energies renovades!
Per encetar el nostre blog avui presentem el rànquing dels deu llibres més prestats el passat 2023 a la nostra biblioteca.
Aquí els teniu:
En primera posició trobem l’obra La Transición española en sus documentos de Ángel J. Sánchez Navarro, editada l’any 1998, que recull una col·lecció de documents, entre els quals podem trobar normés jurídiques, debats parlamentaris, discursos, programes polítics, etc., que permeten entendre com es va desenvolupar la transició política i jurídica de la dictadura franquista a la democràcia, un dels períodes més complexos de la recent història espanyola perquè en menys de tres anys es va haver de configurar l’actual sistema constitucional.
En segon lloc Viure l’anticlericalisme: una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) d’ Albert Palà Moncusí publicada l’any 2018 que analitza, des d’una perspectiva d’història cultural, el moviment del lliure pensament català, un dels més desconeguts de la nostra història. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d’alguna manera en tot el magma de tendències que s’integraren al moviment lliurepensador on destacaren personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals.
El pòdium es completa amb Miguel Primo de Rivera: dictadura, populismo y nación d’Alejandro Quiroga Fernández de Soto, publicat el 2022, obra que ens descriu la figura d’aquest ambiciós polític que va impulsar un règim nacionalista i autoritari a l’estat espanyol, en línia amb la resta de dictadures europees contemporànies. Primo de Rivera fou el creador del populisme de dretes a Espanya en denunciar als polítics professionals com elits corruptes i parasitàries de la nació, organitzar una comunicació política basada en notícies falses i presentar-se com a líder messiànic que duria a terme la voluntat del poble.
En la quarta posició trobem Dona i literatura a la Catalunya de preguerra de Neus Real. Aquest llibre ofereix una panoràmica completíssima de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX. L’autora reconstrueix el context cultural i, més en concret, literari, en què es produeix l’eclosió de novel·listes en llengua catalana durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Autores com Rosa Maria Arquimbau, Maria Teresa Vernet, Anna Murià, Aurora Bertrana, Elvira Augusta Lewi, Carme Montoriol o Mercè Rodoreda, entre d’altres, despleguen aquesta activitat per tots els àmbits genèrics i l’estenen, també, cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política.
El cinquè lloc l’ocupa el recull epistolar: Cartes a l’Anna Murià: 1939-1956 de Mercè Rodoreda, una de les escriptores més destacades de la literatura catalana que en aquest volum ens mostra la correspondència privada amb la també escriptora Anna Murià: una bona manera de conèixer els seus lligams i la seva vida a l’exili després de la guerra civil. Les dues amigues es van cartejar durant anys. Entre confidències íntimes, curiositats i alguna xafarderia, presenciem els inicis del camí que va convertir Mercè Rodoreda amb l’escriptora que coneixem avui, i descobrim com el seu vessament de creativitat literària es va canalitzant a través de paraules plenes d’ànima. Van ser publicades per primer cop per “La Sal Edicions” l’any 1985, dos anys després de la mort de l’autora.
Seguim el nostre rànquing i trobem El Derecho a soñar: vida y obra de Ana María Martínez Sagi escrit per Juan Manuel de Prada i publicat l’any 2022. Es tracta de la biografia dedicada a l’apassionant vida de l’escriptora catalana Ana Maria Martínez Sagi (1907-2000) que fou també poeta, periodista, esportista, pionera del feminisme entre d’altres. Com a periodista va publicar articles al diari La Rambla, Las Noticias, La Noche, El Día Gráfico, Lecturas, i al setmanari madrileny Crónica. Com a esportista va destacar en el llançament de javelina, disciplina en què arribà a obtenir una medalla d’or en el campionat nacional d’atletisme femení, el 1932. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona l’any 1934, esdevenint la primera dona europea a ocupar una posició d’importància en el futbol estatal.
En setena posició hi ha l’obra L’Antifranquisme oblidat: de la dissidència cristiana al comunisme revolucionari (1953-1972) que porta com a subtítol: Crist-Catalunya, Força Socialista Federal, Universitat Popular, Comisiones de Estudiantes Socialistas, Comités de Huelga Estudiantiles, Comités de Huelga Obreros, Partido Comunista Revolucionario, Partido Comunista Proletario. Aquest llibre aborda la història del procés de radicalització política cap a l’esquerra revolucionària. Un camí que es va iniciar durant el primer franquisme —quan un grup de persones es va organitzar sota la denominació de Cristians Catalans o Crist Catalunya (CC)— i que va finalitzar al començament dels anys setanta, amb la dissolució del Partit Comunista Proletari. L’obra pretén recuperar la història de les persones que van protagonitzar una evolució complexa des del cristianisme d’arrel conservadora fins a postulats socialistes i revolucionaris.
Seguim amb la vuitena posició que és pel llibre El cine que nos dejó ver Franco de Jesús García Rodrigo i Fran Rodríguez Martínez, una obra editada l’any 2005 per la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha que ens parla del món del cinema durant els anys de la postguerra, i de les diferents etapes del franquisme fins a arribar a la transició democràtica. Des del final de la Guerra Civil espanyola i l’inici del franquisme, el cinema espanyol va estar sotmès a les regles i els dictàmens del règim. El cinema esdevenia així un instrument per difondre la ideologia oficial, i alhora controlar les idees i pensaments que se sortissin de la norma mitjançant l’ús de la censura. A poc a poc, però, van anar sorgint veus que, d’una manera submergida, van anar plasmant les seves idees contra la imposició d’una cinematografia domesticada.
Una altra obra dedicada al món del cinema ocupa el novè lloc: El Deseo femenino en el cine español (1939-1975) : arquetipos y actrices de l’any 2022, on un grup d’especialistes en cinema espanyol es plantegen diferents models de dona que van traspassar els imaginaris cinematogràfics durant les quatre dècades del franquisme més enllà de la dona que es conforma amb una vida domèstica, subordinada al marit o a l’ordre patriarcal. Es fa un recorregut per la filmografia de les principals actrius que van encarnar aquests prototips femenins com són: Aurora Bautista, Analía Gadé, Emma Penella, Josita Hernán, Lola Flores, Sara Montiel, Carmen Sevilla, Marisol, Concha Velasco, Geraldine Chaplin, Teresa Gimpera y Helga Liné.
I, en darrer lloc, i completant la desena, trobem el llibre Los ingenieros de Franco : ciencia, catolicismo y Guerra Fría en el estado franquista de Lino Camprubí, editat l’any 2017. Aquesta obra té com a objectiu escriure una història de la ciència i la tecnologia durant la dictadura i entendre el paper que van tenir aquestes disciplines en la constitució del règim franquista. La investigació científica i tècnica es constituí com una eina de poder que va dotar de contingut al règim. L’autor exposa la forta relació entre l’Opus Dei i els científics durant la primera etapa de l’autarqui, en els anys quaranta i cinquanta, quan, especialment els enginyers, es van construir gran nombre de pantans. Posteriorment, des de finals dels anys cinquanta i durant l’etapa del “desarrollismo”, l’Opus Dei va incrementar el seu poder amb l’entrada al poder dels anomenats ministres tecnòcrates.
Esperem que aquest llistat us hagi interessat. Si més no és una nova manera de descobrir bibliografia que podeu trobar als nostres fons!
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 