Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Author Archives: Biblioteca


by Deixa un comentari

Belchite: el viatge al passat d’un poble oblidat

Fa pocs dies diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia que les ruïnes del poble vell de Belchite apareixien al World Monuments Watch 2025 un llistat dels 100 monuments en perill d’extinció del planeta.

Situat a la província de Saragossa, a Aragó, Belchite és un poble carregat d’història.

Un indret singular, que combina bellesa, tragèdia i memòria històrica, ha esdevingut un punt de referència per als amants de la història.

Els seus orígens es remunten a més de dos mil anys fins a l’època romana. Durant l’edat mitjana es va convertir en un pròsper centre de producció i administració agrícola.

Fou un lloc de convivència entre pobles cristians, musulmans i jueus fins al segle XV. Era especialment ric en arquitectura mudèjar i amb esglésies, sinagogues i cases d’estil renaixentista, barroc …

Conegut sobretot pel seu antic centre històric, avui en ruïnes, Belchite ens transporta a una època marcada per la Guerra Civil Espanyola i els seus estralls.

Va ser escenari d’una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil Espanyola, entre l’agost i el setembre de 1937. Aquesta batalla, amb més de 5.000 morts, va devastar el poble, deixant les seves cases, esglésies i carrers en ruïnes. En lloc de reconstruir-lo, es va decidir conservar el poble vell com a recordatori de la tragèdia viscuda i amb afany propagandístic del dictador, i es va construir un nou Belchite a poca distància.

El juny de 1937, l’Estat Major republicà va preparar una sèrie d’ofensives. Es volia evitar la caiguda de Bilbao i després de l’èxit obtingut a la Batalla de Brunete, el general Rojo, el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit republicà durant la Guerra Civil, va plantejar un contraatac estratègic. Va disposar d’un important nombre d’efectius al llarg de l’extens front d’Aragó amb l’objectiu, aprofitant el factor sorpresa, de fer un avenç ràpid sobre Saragossa per intentar ocupar-la i provocar el desplaçament de tropes nacionals des del nord. El 24 d’agost es va iniciar l’ofensiva de Belchite.

Però aquesta ambiciosa operació no va tenir els resultats esperats. De fet, el municipi saragossà era un objectiu secundari i, malgrat això, els combats s’hi van prolongar més del previst. Després de dies marcats per una frenètica lluita entre tots dos bàndols, el setge sobre la vila es va anar completant, quedant petits reductes de resistència, com el seminari, que va acabar caient el 2 de setembre. Un cop assolit el nucli urbà, els combats es van fer casa a casa, fins a restringir un darrer nucli de resistència al voltant de l’ajuntament i habitatges adjacents, així com la torre de l’església de Sant Martí. Belchite ser finalment pres el 6 de setembre.

Avui dia, Belchite atrau visitants d’arreu del món. Les visites guiades són una manera excel·lent de conèixer amb profunditat el que va passar en aquest lloc i entendre l’impacte que va tenir en les persones que hi vivien.

Passejant pel Belchite antic, els visitants poden contemplar edificis com l’Església de Sant Agustí, l’Església de Sant Joan o el Convent de Sant Rafael, que encara avui mantenen part de la seva estructura original.

A més, Belchite ha despertat un gran interès entre els afeccionats al turisme paranormal. Es diu que les seves ruïnes estan envoltades de misteri i que s’hi poden sentir murmuris o sons inexplicables.

Però visitar Belchite no ha de ser només una experiència turística, sinó també un acte de memòria històrica: preservar les restes d’aquest poble devastat com a lloc de memòria i reflexió ofereix una oportunitat única perquè les generacions presents i futures entenguin la tragèdia de la guerra i suposa un repte pel que fa a la conservació i interpretació de les ruïnes històriques de guerra.

Amb el pas dels anys i l’estat d’abandonament del conjunt, els experts pronostiquen que si no hi ha alguna actuació en un període d’aproximadament 20 anys no quedarà res.

És necessari el suport d’organismes nacionals i internacionals per a la seva conservació. Esperem una restauració urgent.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa bibliografia sobre la Batalla de Belchite i el poble vell: llibres, publicacions periòdiques, material d’arxiu… per si voleu aconseguir més informació.

Aquest poble en ruïnes ens recorda la importància de no oblidar el passat per poder construir un futur millor. Ens convida a reflexionar sobre les conseqüències dels conflictes i la necessitat de treballar per la pau i la reconciliació.


by Deixa un comentari

L’afer Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”

Todos los catalanes son una mierda aquesta és la frase que va deixar anar el periodista falangista Luis Martínez de Galinsoga i de la Serna (Cartagena, 1891 – Madrid, 1967), director de La Vanguardia Española, després d’assistir a la missa que s’oficiava a l’església de Sant Ildefons, al barri barceloní de la Bonanova el dia 21 de juny de 1959.

Galinsoga va ser nomenat director de La Vanguardia per Ramón Serrano Suñer, ministre de l’interior del govern rebel de Burgos, just l’endemà de l’ocupació de la ciutat de Barcelona per les tropes franquistes, el 27 de gener de 1939.

Segons diverses fonts, Galisonga va protestar perquè el mossèn havia oficiat l’homilia en català i no va voler atendre les explicacions del sagristà quan li va dir que en aquella parròquia s’oficiaven diàriament sis misses en castellà i dues en català.

Galinsoga li va respondre: pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda, i li va allargar una targeta de visita. Fou quan sortí de l’església que va deixar anar allò de que todos los catalanes son una mierda!

L’endemà de l’incident, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornant-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l’havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant que es prediqués en català.

A partir d’aquests fets, el catalanisme polític i cultural, en la clandestinitat, va impulsar una campanya de boicot al diari La Vanguardia, aleshores La Vanguardia Española, exigint el cessament de Galisonga.

Joves catòlics i catalanistes, encapçalats per Jordi Pujol i Soley, repartiren fulls volants com aquests que conservem al nostre arxiu:

El dia 19 de gener de 1960, Galinsoga escriví un editorial al diari per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans. Negava els fets i s’autoqualificava com amic de Cambó.

Però la campanya de boicot no es va aturar. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Els seus propietaris, alarmats, van sol·licitar al govern de Franco autorització per cessar Galinsoga que finalment el va destituir el 7 de febrer de 1960.

El règim franquista el va substituir per Manuel Aznar Zubigaray, que havia estat propagandista del cop d’estat militar de 1936, i que era avi de qui més tard seria president del govern espanyol José María Aznar.

Aquest triomf contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als anomenats Fets del Palau: el govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’afer Galinsoga, muntà l’Operación Cataluña per tal d’apaivagar la situació. El mes de maig de 1960 Franco va anar a Barcelona a celebrar diversos actes, inauguracions i un Consell de Ministres.

Al mateix moment, l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall amb motiu del centenari del seu naixement al Palau de la Música Catalana. El govern civil va prohibir la interpretació d’El cant de la senyera. El grup liderat per Jordi Pujol decidí d’anar al Palau i reclamar la interpretació del cant que finalment es va fer sonar. Per aquest motiu van ser detinguts Jordi Pujol i Francesc Pizón, impressor que edità el full volant: Us presentem el general Franco, escrit pel mateix Pujol per a l’ocasió. Jutjats per un tribunal militar, Pujol fou condemnat a set anys de presó i Pizón a tres.

Però això ja és una altra història…


by Deixa un comentari

Recursos per cercar familiars, víctimes i desapareguts de la Guerra Civil espanyola

Cada vegada més sovint, ve gent a la biblioteca que ens demana informació sobre familiars que van participar en la Guerra Civil espanyola.

Molts no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i altres tenen interrogants sobre com van viure la guerra els seus avis, tiets, germans, pares…

Aquest interès creixent és degut, en bona part, gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, que recuperen relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil, tant al front, com a la rereguarda.

Les persones que vulguin conèixer el lloc d’enterrament d’un familiar desaparegut durant la Guerra Civil o el règim franquista i, en cas de ser possible, recuperar-ne les restes han d’inscriure el seu cas en el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General de Memòria Democràtica unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, desenvolupa diferents actuacions adreçades a les persones que tenen un familiar desaparegut durant la Guerra Civil i el franquisme.

Hi ha un programa d’identificació genètica que permet crear dues bases de dades: per una banda, classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista; i per l’altra classificar els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de Fosses.

Pel que fa a l’estat espanyol al Centro Documental de la Memòria Històrica, ubicat a Salamanca, que és on es custodia documentació de l’època de la Segona República, de la Guerra Civil, l’exili i del franquisme i la transició, han implementat una base de dades de Muertos y desaparecidos del Ejercito de Tierra de la II República (1936-1939) i una altra amb Militaries y miembros de las Fuerzas del Orden Público al Servicio de la II República (1936-1939)

El Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo té una base de dades amb les referències que existeixen als arxius de pendents del Ministerio de Cultura que recull informació sobre les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Es pot buscar pel nom de la persona per obtenir informació detallada.

A part dels organismes oficials existeixen un bon nombre d’associacions com la ARMH Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica que treballen per a recuperar els cossos de desapareguts duent a terme desenes d’exhumacions de fosses comunes. A la seva pàgina web hi ha un buscador de víctimes amb una relació nominal de persones.

La Innovation and Human Rights INHR.World és una associació sense ànim de lucre que promou el dret d’accés a la informació i als arxius. Recopilen dades per facilitar l’accés a la informació sobre la Guerra Civil, el franquisme i l’Exili, especialment de víctimes i persones represaliades.

El Proxecto Nomes e Voces  impulsat des de Galicia.

Todos (…) los Nombres_ impulsat des d’Andalusia i Extremadura.

El Cens de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme de les comarques de Castelló, elaborat per Juan Luís Porcar, és resultat de l’anàlisi i consulta de bibliografia especialitzada, fonts arxivístiques i documentals i investigació pròpia. Inclou informació relativa a les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme a l’àmbit territorial de les comarques de Castelló i de víctimes amb veïnatge en la província de Castelló represaliades o desaparegudes en altres llocs de l’estat.

Volem destacar especialment el cercador Buscar combatientes que permet la cerca d’arxius i documents sobre represaliats i víctimes de la Guerra Civil Espanyola. Pots introduir el nom complet, un sol nom o cognom, o altres termes de cerca per trobar els registres associats.

I també aquesta pàgina web amb nombrosa informació:

Existeixen també aquests recursos:

En darrer lloc, ens agradaria comentar-vos que a l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha microfilmades les butlletes de cobrament de milers de milicians de tots els partits i sindicats, recopilades per José Luís Ausin Hervella, metge i estudiós de diferents temes d’història, i que s’ofereix lliurement a tota la comunitat investigadora.

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

Exposició “Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Arxiu Corona Aragó” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 1922, la jove de Terol Aurea Javierre s’incorporava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com la primera arxivera de la seva plantilla. Tan sols un any abans havia ingressat per oposició en el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El centenari d’aquesta fita és l’origen de l’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que es pot visitar actualment al Palau del Lloctinent de Barcelona.

Aquesta exposició se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.

Els Arxius Estatals han desenvolupat un projecte de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.

La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX.: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort …

En evocar el primer segle d’arxiveres en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es ret un homenatge a totes les professionals que, en els últims cent anys, han treballat en els arxius espanyols. Dones invisibilitzades entre les línies del Patrimoni Històric Documental i que tornen ara, gràcies a les investigadores del present, amb el seu incalculable llegat de saber, coneixement i sostinguda defensa de la igualtat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un fulletó: Javierre Mur, Aurea L. (Aurea Lucinda). Mi ideal feminista : conferencia dada en el Teatro Goya… por Aurea L. Javiere y Mur : el dia 26 de Septiembre de 1920… Barcelona: Tip. Vives, 1920, que surt publicat al catàleg i que també es troba exposat a l’últim bloc de documents de l’exposició que fa una remembrança a les arxiveres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant els seus inventaris i publicacions.

Moltes d’elles van obrir el camí a l’estudi de les fonts documentals relatives a dones en el patrimoni històric espanyol. Les seves tesis i estudis van inaugurar vies de recerca que la historiografia posterior va utilitzar per acostar-se a les figures femenines de la Corona d’Aragó i, a partir d’aquesta aproximació, propiciar la diversificació de la historiografia femenina i feminista a Espanya.

L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició.

Teniu temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00 hores i és d’ accés lliure.


by Deixa un comentari

Novetats del mes de gener del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja teniu aquí teniu les primeres novetats bibliogràfiques d’aquest 2025!

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per visualitzar-les totes.

Feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona si voleu endur-vos a casa algun exemplar que us interessi.

Recordeu que teniu a la vostra disposició el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

A la xarxa social Pinterest hi ha una presentació dels nous llibres:

I comencem l’any donant les gràcies a tots aquests particulars i institucions que ens han donat llibres:

Conrad Vilanou

Pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Memorial Democràtic

Institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980).

Felip Solé i Sabaté

Periodista i realitzador de televisió i militant de l’OLLA, Organització de la Lluita Armada, de tendència llibertària.

El filòleg Joaquim Ventura Ruiz ens ha donat la darrera obra que ha publicat:

I les professores, Noli Cabezas i Montserrat Nicolau ens han portat aquest volum on hi ha un capítol escrit per ambdues sobre correspondència des del front fet amb material extret del Fons Personal Ferrer i Sanchis que conservem al nostre arxiu.

En darrer lloc, comentem també que en aquests dos catàlegs d’exposicions, que ja teniu disponibles al catàleg, trobareu material del nostre fons:

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

Exposició “Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre, al Centro Sefarad-Israel de Madrid, es va inaugurar l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales que es podrà veure fins a finals maig de 2025.

La Guerra Civil espanyola fou un conflicte que es va internacionalitzar: les potències feixistes estrangeres recolzaren al bàndol rebel i l’URSS i milers de voluntaris de més de 50 països donaren suport a la República. De fet, fou el preàmbul de la Segona Guerra Mundial.

Dels milers de persones que es van desplaçar a l’estat espanyol a lluitar per la república i que van constituir les Brigades Internacionals, uns 8.000 eren jueus, un 20% del total.

Provenien de Polònia, França, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Canadà, Hongria, Iugoslàvia, Romania, Anglaterra i Estats Units. També de la Palestina del mandat britànic.

Falta poc temps perquè es commemori el 90è aniversari de l’arribada a Espanya dels primers membres de les Brigades Internacionals, l’octubre de 1936 i aquesta mostra ha volgut aprofitar l’avinentesa per recuperar la memòria dels voluntaris jueus que, no solament van lluitar per la defensa de la democràcia, sinó també per la seva pròpia dignitat en un món que tot sovint els rebutjava.

Molts, marcats per la persecució nazi o fugint dels pogroms a l’Europa de l’Est, van trobar a l’estat espanyol un espai per combatre una ideologia que negava el seu dret a existir.

Aquesta mostra, no només repassa la contribució d’aquests brigadistes al conflicte, sinó que també explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX.

A través de cinc sales, s’hi presenten al voltant de 400 peces: fotografies, documents, premsa, llibres, cartells i audiovisuals.

L’exposició s’emmarca en el compromís del Centre Sefarad-Israel amb la promoció dels valors democràtics i l’entesa intercultural; busca inspirar les noves generacions a valorar els ideals de llibertat, igualtat i solidaritat que van guiar aquestes dones i homes compromesos que aquí es presenten com a exemples.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil.

Amb les informacions subministrades pel portal, els comissaris de la mostra, han pogut aportar noves dades sobre les vides de brigadistes jueus com els metges Emil Rosenstein i Gregorio Bermann o dones com Mika Feldman i Gerda Taro.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid no us la perdeu! L’entrada és gratuïta.


by Deixa un comentari

L’Olga es jubila!

Després del breu parèntesi nadalenc tornem a activar el nostre blog!

Comencem aquest 2025 desitjant-vos a tots un bon any i acomiadant-nos d’una persona molt especial: la nostra estimada arxivera, Olga Giralt i Esteve, que després de molts anys de dedicació, entrega i passió, arriba a la seva merescuda jubilació!

L’Olga ha estat la responsable d’inventariar el material d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i assegurar-ne la preservació. Gràcies a ella, cada document, carta, fotografia, cartell, adhesiu, etc. rebuts han estat meticulosament classificats en diferents fons per a esdevenir accessibles a usuaris, estudiants, investigadors…

La seva dedicació i la seva capacitat per trobar el detall més petit han estat vitals per al bon funcionament del nostre arxiu.

Més enllà de la seva competència professional, l’Olga ha estat una veritable mentora per a tots nosaltres. Sempre disposada a ajudar i a compartir coneixements.

Un exemple de professionalitat i compromís que deixa una empremta inesborrable al Pavelló.

Esperem tenir ben aviat una altra persona que pugui suplir-la i continuar la seva tasca a l’arxiu.

No para d’arribar-nos nou material que ja s’acumula en múltiples caixes!

Necessitem un arxiver/a que agafi el relleu de l’Olga i pugui portar a bon port tota la feina endegada per ella.

Ara, en començar aquesta nova vida, li desitgem el millor. La trobarem a faltar, però també celebrem tot el que l’espera.

No volem acomiadar-la, sense expressar-li el nostre més sincer agraïment. Gràcies per tot Olga!


by Deixa un comentari

Nadal 2024!

Tenim a tocar les Festes de Nadal 2024!

Durant aquest període, tots els CRAI biblioteques de la Universitat de Barcelona romandran tancats des del dia 24 de desembre de 2024 fins al dia 6 de gener de 2025, ambdós inclosos.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim nombrós material relacionat amb Nadal, Cap d’Any, Reis…

Destaquem aquesta bonica targeta que, al segle passat, repartien com felicitació de Nadal, treballadors d’oficis públics, serenos, forners, electricistes, barbers, etc., amb la manifesta intenció d’obtenir una gratificació.

Veiem un escombriaire vestit amb uniforme de treball amb una escombra, acompanyat, a la part superior, d’un Naixement i a la part inferior per un conjunt de menjar típic d’aquestes festes com és el cava o el pollastre o pavo farcit!

S’inclou una frase de felicitació El barrendero les desea felices navidades i, a la part posterior, un vers que fa referència a les peculiaritats del seu ofici.

Dir-vos també que, enguany, la Universitat de Barcelona desitja bones festes a tothom amb aquest fantàstic vídeo amb il·lustracions de Laia Pàmpols i Alícia de Andrés, i que té l’Edifici Històric com a protagonista. 

A través dels emblemàtics finestrals, es poden veure diferents escenes que representen tota la comunitat de la Universitat de Barcelona. Mireu:

I, en darrer lloc, mostrar-vos la meravellosa felicitació de Nadal que ha fet el nostre becari, l’Ismael Molero Genado, estudiant del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona:

Feliç any 2025 a tothom!


by Deixa un comentari

Novetats del mes de desembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A punt de començar les vacances de Nadal teniu a la vostra disposició totes les novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest mes de desembre.

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona i a la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions on disposeu d’un enllaç per a poder-les visualitzar.

Recordeu que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin.

Ja us vam comentar que s’ha posat en marxa el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya  (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals. 

Com sempre, a la xarxa social Pinterest, teniu també una presentació de les novetats:

En aquesta ocasió volem destacar la donació de llibres de Harry Owens, sindicalista i activista social irlandès va fer donació pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una col·lecció de més de dues-centes entrevistes amb brigadistes internacionals que va fer ell mateix, ja fa uns quants anys, a més de bona part de la seva biblioteca particular relacionada amb les temàtiques de les brigades internacionals, la guerra civil, el franquisme…

Dins aquesta entrada del nostre blog dedicada a novetats literàries, volem recordar a la Sol Fons, gran amant dels llibres, que ens ha deixat recentment.

La Sol va treballar durant molts anys a la Biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i l’apassionava el món de l’art i la literatura.

També la seva feina a la biblioteca, que sempre recordava amb molta enyorança.

Els companys que hem tingut el privilegi d’haver compartit bona part de la seva llarga vida la trobarem molt a faltar.

T’estimem Sol!

Bona lectura a tothom!


by Deixa un comentari

La voz de la sanidad

Fa uns quants dies vam rebre una visita molt especial a la biblioteca. Va venir Charles Coutelle, fill dels doctors Carl Coutelle i Shoshsnnah Sussmann, ambdós brigadistes internacionals.

Carl Coutelle va néixer a Elberfeld, Alemanya el 1908 i després de graduar-se com a metge a la Universitat de Freiburg im Greisgau, va passar a formar part del Partit Comunista Alemany.

Procedent de l’URSS, Coutelle va arribar a Espanya l’any 1937 i va ser nomenat tinent mèdic de la 35a Divisió i més tard capità mèdic de la XIV Brigada, servint a diversos hospitals.

Casat amb la també metgessa Shoshnnah Sussmannn va tenir una trajectòria vital apassionant, destacant que va treballar per la Creu Roja xinesa i que a la Segona Guerra Mundial es va unir a l’exèrcit americà per lluitar contra els japonesos.

En acabar la guerra va tornar a la República Democràtica Alemanya on va morir l’any 1993.

Shoshsnnah Sussmann va nèixer a Grodek, Grodno l’any 1907.

Va estudiar medicina a Praga i es graduà el 1936. L’any següent arriba a Espanya i va ser nomenada tinent mèdic internista a l’hospital de les Brigades Internacionals.

En acabar la guerra, embarassada, va marxar a França i posteriorment a Anglaterra.

A partir de l’any 1945 viu a la República Democràtica Alemanya on va morir el 2004.

Aquestes són algunes pinzellades de les històries d’aquests dos metges brigadistes. El seu fill, en Charles, pocs dies després de la seva visita a la biblioteca, ens van fer arribar una publicació sobre sanitat de guerra editada al camp de concentració d’Argelers, França, l’any 1939 i que porta per títol La voz de la Sanidad.

Mireu quina meravella:

La trobareu al recurs web on tenim catalogades totes les publicacions d’exili que es poden trobar a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres!