Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1927, Emili Giralt i Raventós representa, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, la continuació de la línia historiogràfica catalana iniciada amb Capmany (s. XVIII) i continuada al segle XX per Soldevila, Abadal, Batllori o Vicens i Vives.

La trajectòria docent i acadèmica d’Emili Giralt va començar a la Universitat de València, on fou catedràtic d’Història Moderna i Contemporània (1965-1971). Des d’aquesta càtedra va obrir perspectives en la recerca històrica del País Valencià, va instigar multitud de treballs de recerca i tesis doctorals sobre temes valencians i va idear el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971).

El 1971 es va traslladar a la Universitat de Barcelona on va ocupar la càtedra del seu mestre Jaume Vicens i Vives i des de la qual va dur a terme una important tasca de renovació historiogràfica (introducció de noves assignatures, superació del marc cronològic habitual que s’aturava a la Segona República espanyola, etc.).

L’any 1973 va assumir la direcció del CEHI, centre de recerca universitària fundat l’any 1949 per Vicens i Vives. Giralt el va reactivar, reorganitzar i en va assegurar la seva continuïtat fins a convertir-lo en un centre imprescindible per a l’estudi de la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista. Des de la direcció del CEHI (1973-1998), Emili Giralt va consolidar la revista Indice Histórico Español, va fundar el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària i va promoure la celebració de diversos congressos, entre els quals cal destacar els Col·loquis d’Història Agrària.

Per a l’estudi de la història del CEHI la biblioteca del Pavelló de la República disposa d’abundant bibliografia així com de l’arxiu del propi centre (1949-2005) i del d’ Indice Histórico Español (1953-1978). Podeu consultar els inventaris a la pàgina web L’Arxiu del Pavelló de la República > Inventaris de la col·lecció del CEHI > Inventaris CEHI i IHE.

Emili Giralt i Raventós va ser Degà de la Facultat de Geografia i Història (1976-1979), Vicerector d’Ordenació Acadèmica (1981), professor associat de la Universitat de la Sorbona (1981-1983), catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (des del 1992) i President de l’Institut d’Estudis Catalans (1987-1995). El 1997 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, el 1999 va ser designat membre d’honor de l’Association Internationale d’Histoire et Civilisation de la Vigne et du Vin, el 2001 va ser investit Doctor Honoris Causa de la Universitat de València i el 2002 l’ajuntament de Vilafranca del Penedès li va concedir la Medalla de la Vila.

Emili Giralt i Raventós va centrar fonamentalment els seus estudis en temes agraris, econòmics i socials de l’època moderna i contemporània i va reunir al llarg dels anys una valuosíssima biblioteca. Les obres relacionades amb història agrària així com el seu arxiu personal els va cedir en vida, mitjançant conveni (2004), al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès. La resta, més de 700 títols sobre temes diversos d’història contemporània, ha estat donada per la família a la Biblioteca del Pavelló de la República i actualment es troba en procés de catalogació.

Com a culminació de la seva carrera, Emili Giralt va dirigir la monumental Història Agrària dels Països Catalans, una obra d’alta divulgació considerada pionera en el seu camp i de consulta obligada per als estudiosos.

Els homes passen però, per sort, la tasca que han realitzat i el record que tenim d’ells perdura.