Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Exili


by 1 comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades per la diada de Sant Jordi

Ens plau informar-vos que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb una iniciativa molt lloable del Programa de suport a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Des del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades ens han demanat material gràfic sobre l’exili republicà per il·lustrar punts de llibre que regalaran per la diada de Sant Jordi amb la intenció de conscienciar la gent del nostre país sobre el drama que pateixen les persones que fugen de la seva terra i necessiten ser acollides.

Els punts de llibre presenten una comparativa gràfica entre imatges de l’exili de 1939 que pertanyen als nostres fons i imatges actuals dels refugiats sirians cedides per ACNUR.

Als nostres fons tenim nombrosa documentació sobre l’exili. A la nostra pàgina web es poden trobar diverses mostres bibliogràfiques dedicades a aquesta temàtica.

Esperem que puguin ser d’utilitat per conscienciar a tothom d’aquesta tragèdia que s’està vivint.

 

 

 


by Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Avui us volem mostrar les darreres publicacions que han utilitzat material del nostre fons i que ja podeu consultar a la nostra biblioteca.

  • Phillips, William D. A Concise History of Spain. Cambridge : Cambridge University Press, 2016.  Amb reproduccions de cartells del nostre fons.

  • Com sempre aprofitem per felicitar als autors per la feina feta!


by Deixa un comentari

Nou número de la col·lecció “Els Papers del Pavelló de la República”

perez_baroA principis d’aquest estiu es va publicar el darrer número de la col·lecció «Els papers del Pavelló de la República» que porta per títol Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989), amb edició, introducció i notes a cura de Carolina Rúa Fernández. L’editorial Afers i el Centre d’Estudis Històrics  Internacionals de la Universitat de Barcelona publiquen conjuntament aquest volum, el número catorze de la col·lecció, que ens endinsa en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil.

 El contingut del Fons personal Albert Pèrez Baró que forma part de l‘Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República consta de correspondencia, rebuda o escrita pel polític i sindicalista Albert Pérez i Baró, articles de premsa sobre la seva persona, conferències, documents relacionats amb Manuel Serra i Moret i escrits sobre col·lectivitzacions.

Albert Pérez i Baró (Barcelona, 1902 – 1989) fou un escriptor i sindicalista català que va pertànyer a la CNT. Va col·laborar a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Com a cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va participar en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936, un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.

Acabada la guerra, l’any 1939, a l’exili, va seguir defensant l’autogestió obrera i en tornar fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.

Va publicar, entre d’altres, obres tan rellevants com El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970), on explica l’experiència de la guerra civil, i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982).

Des del nostre blog felicitem  la seva autora, Carolina Rúa,  per la feina feta!


by Deixa un comentari

El fons personal de Miquel Ferrer i Sanxís al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

L’any 2009, la filla de Miquel Ferrer, Montserrat Flores, va fer donació de bona part del fons personal del seu pare al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Uns anys més tard (2013) va cedir la resta de documentació que conservava, que des d’avui està a disposició dels usuaris que la vulguin consultar a  través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també a la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

Miquel Ferrer i Sanxis (Castelldefels, 1899 – Barcelona, 1990), va ser un sindicalista, polític i activista cultural català. Fundador d’Acció Catalana i membre d’Estat Català, el 1925 va participar en el complot del Garraf, fet pel qual va ser condemnat a quatre anys de presó. L’any 1930 va ser alliberat i s’adherí al Bloc Obrer i Camperol, del que fou membre del comitè executiu i un dels màxims exponents de l’ala catalanista. El 1936 va  seguir el corrent minoritari del BOC que no s’uní al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), sinó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unió General de Treballadors (UGT). L’any 1937 va ser escollit secretari general de la UGT de Catalunya, càrrec que va mantenir durant el seu exili mexicà  fins al 1959. El 1939 des de l’exili, va ser membre fundador del Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, embrió del Partit Socialista Català, i va participar en diverses iniciatives de l’exili català com el Consell Nacional de Catalunya a Londres, la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica o el Consell Nacional de Catalunya a Mèxic. També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà: va promoure la Revista dels Catalans d’Amèrica, va ser secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l’Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 va tornar definitivament a Catalunya.

Si us interessa conèixer més informació sobre aquest personatge podeu consultar l’obra Memòries (1920-1970): 50 anys d’acció i política, social i cultural catalana, editada l’any 2009 pel nostre usuari Miquel-Àngel Velasco Martín.

El fons personal de Miquel Ferrer i Sanxis custodiat al CRAI Biblioteca Pavelló de la República conté:

1- Documentació personal de Miquel Ferrer i Sanxis i la seva familia:

  • carnets, sol·licituds, documents diplomàtics, etc. relacionats amb el seu exili l’any 1939 i el seu retorn a Catalunya el 1965
  • Diplomes dels premis rebuts a diversos Jocs Florals de la llengua Catalana

2- Documentació diversa generada per l’exili català a Amèrica, molt especialment a Mèxic, país on va residir:

  • Generalitat de Catalunya a l’exili, documents entre els quals trobem la polémica que va envoltar l’elecció de Josep Tarradellas l’any 1954
  • Consell Nacional Català a Mèxic
  • Comunitats Catalanes d’Amèrica
  • Jocs Florals de la Llengua Catalana
  • Organitzacions polítiques diverses (Estat Català, Solidaritat catalana, Moviment Socialista de Catalunya, etc.)

3- Correspondència:

  • amb nombroses personalitats polítiques, socials i culturals de l’exili i de l’interior (Josep Carner, Pere Calders, Pere Bosch i Gimpera, Hipòlit Nadal i Mallol, Carles Pi i Sunyer, Manuel Serra i Moret)
  • amb multitud de companys de l’exili català
  • correspondència d’Enric Vila Sánchez, familiar de la mare de Miquel Ferrer amb el seu pare des del front de l’Ebre

4- Fotografies:

  • estada de Miquel Ferrer a la presó d’Alacant els anys 1926-1930
  • personatges diversos (Macià, Companys, Pau Casals, Josep Carner, etc.)
  • enterrament de Josep Carner a Barcelona el 1970
  • reunions, commemoracions i homenatges diversos dels exiliats catalans a Mèxic

Aquí us mostrem un petit tast!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

Nova mostra bibliogràfica del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Acabem de publicar, a la pàgina web del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, una nova mostra bibliogràfica. Es tracta d’una selecció d’opuscles de l’època de l’exili republicà que pertanyen als nostres fons. Aquesta selecció serveix per complementar la mostra bibliogràfica sobre L’Exili (1939-1975) que també trobareu a la nostra web, més concretament a la pestanya corresponent a Exposicions virtuals.

opus

 Si voleu aprofundir sobre el tema, us recordem que podeu consultar el recull monogràfic sobre la Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana que inclou el mapa interactiu de la premsa de l’exili, que permet accedir a un gran nombre de publicacions periòdiques publicades per catalans i espanyols a l’exili, Album souvenir de l’exode espagnole dans les Pyrénées Orientales: 18 cartes détachables, un conjunt de divuit postals enquadernades que il·lustren l’exili republicà des del Pertús fins al camp de concentració de Sant Cebrià i també recull monogràfic sobre els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili 1941-1977, així com una selecció documental dels fons personals de José del Barrio Navarro (1907-1989) i Manuel Serra i Moret (1884-1963), relacionats amb l’exili de 1939.

Esperem que us agradi!


by Deixa un comentari

“Federica Montseny: Primera ministra electa en Europa” el nou llibre d’Antonina Rodrigo

federicaLa nostra usuària i amiga Antonina Rodrigo ens torna a oferir una de les seves excel·lents biografies Federica Montseny. Primera ministra electa en Europa editada per Base. No és la primera vegada que l’autora escriu sobre aquesta figura emblemàtica del moviment anarquista i llibertari del segle XX.

Als anys seixanta, Antonina va entrevistar la Federica i ha dedicat molts anys a l’estudi de la seva persona. Aquest llibre  ofereix la visió més complerta de la vida d’aquesta dona, coneguda per la força de la seva oratòria, que va ser ministra de Sanitat i Assistència social durant el govern de Francisco Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) convertint-se en la primera dona que exercia aquest càrrec a l’estat espanyol i també a Europa.

Frederica Montseny es va exilià a França l’any 1939. El seu nom estava inclòs en les llistes negres franquistes que es van enviar al govern alemany i al regim de Vichy per la seva extradició. Va ser detinguda i empresonada però les autoritats no van accedir l’extradició sol·licitada per Franco.

L’autora ens descriu la seva activitat política en l’oposició antifranquista durant l’exili, la seva tornada a l’estat espanyol l’any 1977 i el seu darrer període a França, on va morir l’any 1994.

Antonina Rodrigo ha cultivat diversos gèneres literaris, però destaca per les seves biografies de personatges singulars com Federico Garcia Lorca, Margarita Xirgu, Salvador Dalí, Mariana Pineda, Maria  de Lejárraga, entre d’altres. Ha contribuït a donar conèixer el paper de la dona a la història contemporània espanyola, dedicant especial interès al tema reivindicatiu del paper de la dona durant la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. . Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i ha rebut diversos premis com la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya l’any 2006.

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República felicitem a l’Antonina per la feina feta i l’encoratgem a seguir investigant i publicant!

I com sempre… l’esperem a la nostra biblioteca!

 


by Deixa un comentari

Vic recorda l’alcalde republicà Manuel Serra i Moret

Si recordeu, fa pocs dies, us vam parlar en un altre post del nostre blog de la presentació del nou llibre del nostre amic Miquel Àngel Velasco Martín sobre la figura de Manuel Serra i Moret.

En aquest acte, que es va celebrar el dia 13 de juny al Teatre Atlàntida de Vic, es va voler retre homenatge al polític vigatà, que fou alcalde de la ciutat,  amb motiu de la celebració del 130è aniversari del seu naixement.

Entre els assistents es trobava el Conseller de Cultura Ferran Mascarell que va afirmar que Serra  i Moret va esdevenir una de les figures intel·lectuals i polítiques més importants a Catalunya al segle XX així com un ideòleg del socialisme amb profundes arrels catalanistes.

Us recordem que tenim el Fons Personal Manuel Serra i Moret a l’arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República i que podeu consultar també el llibre Manuel Serra i Moret. Política i exili, que molt gentilment el nostre amic Miquel Àngel ens ha donat així com altre bibliografia sobre el polític socialista.

Per si esteu interessats us mostrem i el vídeo de l’acte i  l’entrevista que  El9Nou va fer a l’autor (minut 23 al 39) .

miquel_2
miquel

 I per finalitzar, de nou felicitem al Miquel Àngel i l’animem a seguir investigant i publicant!


by 1 comentari

Presentació del llibre “Manuel Serra i Moret. Política i exili” de Miquel Àngel Velasco

serraimoret(pg)El nostre usuari i amic, Miquel Àngel Velasco,  va presentar el  llibre Manuel Serra i Moret. Política i exili, una adaptació de la seva tesi doctoral, el passat divendres dia 13 de juny a l’Ajuntament de Vic.

Després d’una extensa recerca arxivística, es publica per primera vegada una biografia completa i aprofundida de Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963),  una de les figures intel·lectuals i polítiques més importants del segle xx a Catalunya.

Ideòleg del socialisme, amb profundes arrels catalanistes, va cofundar el primer partit socialista català el 1923. El 1939 s’exilià a França, Nova York i l’Argentina (fins al 1946), amb constants viatges per tot Amèrica del Sud. Tornà a Europa el 1946 i s’establí a París. Va esdevenir una de les figures més rellevants de l’oposició a la dictadura. Conseller de la Generalitat a l’exili, ministre del govern republicà i president del Moviment Socialista de Catalunya, va desenvolupar una intensa activitat.

Miquel Àngel Velasco Martín (Barcelona, 1954) és llicenciat en Geografia i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha editat les Memòries, 50 anys d’acció política, social i cultural catalana, de Miquel Ferrer i Sanxís (2008) i les Memorias políticas y militares de José del Barrio (2012). Ha col·laborat en obres col·lectives com Sense memòria no hi ha futur, actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores (2003) i La Transició a Catalunya (2008). Totes elles les podeu trobar al CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

El Miquel Àngel ha estudiat a fons la vida, el pensament i l’obra de Manuel Serra i Moret, personatge sobre el qual ha impartit diverses conferències i escrit nombrosos articles i la biografia Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963). Va fer bona part de la seva tesis doctoral dedicada a l’exili d’aquest personatge amb el material del nostre fons d’arxiu.

Us recordem que tenim el Fons Personal Manuel Serra i Moret amb correspondència rebuda o/i escrita per Manuel Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Des del nostre blog felicitem el Miquel Àngel per la feina feta i li agraïm la donació de dos exemplars del seu nou llibre a la nostra biblioteca.

Moltes felicitats Miquel!


by Deixa un comentari

Publicada una monografia sobre Ignasi Ponsetí Vives: la història d’un exiliat menorquí

portada_llibre_ponsetíUna de les novetats editorials del passat Sant Jordi 2014 va ser el llibre “Ignasi Ponsetí Vives: el metge que curava fillets” de Josep Portella Coll (Ciutadella, 1955) que recupera la figura  d’un dels millors metges de la traumatologia moderna. Aquesta publicació és l’onzena biografia de refugiats republicans menorquins que es publica dins la col·lecció Llibres d’Exili, iniciada el 2010 per l’editorial Menorca Segle XX.

Ignasi Ponsetí  Vives (Ciutadella, 1914 – Iowa, 2009) era fill d’un rellotger; quan era petit la seva família es va traslladar a Mallorca i poc després a Barcelona, on estudià medicina per imposició del seu pare. Va acabar la carrera  dos dies abans de l’esclat de la guerra civil.

No milità en cap partit polític però simpatitzà amb Esquerra Republicana. Es va presentar voluntari com a metge i exercí al front en diferents  punts de Catalunya. Va marxar exiliat, primer a França i després, abans que esclatés la Segona Guerra Mundial, cap a Mèxic.

Hi ha una anècdota de la seva estança mexicana. Ponsetí va ser el metge que va certificar la mort de Trotsky després que Ramón Mercader atemptés contra ell.

L’any 1941 va marxar cap als  Estats Units on va exercir com a professor i investigador a la universitat hospital de Iowa. Allí és va especialitzar, com a metge traumatòleg, en la patologia dels peus i  desenvolupà una tècnica no invasiva per tractar els peus bots, emprada arreu del món.

Va morir als 95 anys mentre treballava al seu despatx. Enguany es compleix el centenari del seu naixement i diferents actes commemoraran aquest esdeveniment, tant a la seva Ciutadella natal com a diferents institucions d’ Iowa. La Ponseti International Association organitzarà el proper mes de juny un congrès a Barcelona en la seva memòria.


by Deixa un comentari

Nou títol dels Papers del Pavelló de la República “Fons José del Barrio (1936-1976)”

del_barrioEl passat mes de gener va sortir publicat el darrer número, el tretzè,  de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, de l’editorial Afers, titulat Fons José del Barrio (1936-1976), amb edició, introducció i notes del nostre usuari i bon amic Miquel Àngel Velasco.

A punt de commemorar-se el 25è aniversari de la mort, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) ha volgut retre homenatge a José Del Barrio (1907-1989) que donà al Centre la documentació que havia conservat sobre la Guerra Civil i l’exili. Després de la seva mort, la seva esposa i la seva filla van tramitar el trasllat des de París dels nombrosos documents, els quals foren catalogats i posats a la disposició del públic el 1992.

El llibre conté considerable informació sobre les operacions militars desenvolupades al front d’Aragó, relats memorials de Del Barrio, on narra les seves vivències de guerra, i dues «Memorias de la Jefatura de Sanidad del XVIII C.E», autèntiques joies bibliogràfiques.

També podem trobar nombroses fotografies del front i altres instantànies sobre l’activitat política duta a terme per José del Barrio durant la guerra, amb la seva intervenció en diversos mítings. La subsèrie «Documents d’organitzacions polítiques» està dedicada a organitzacions i plataformes polítiques, principalment de l’exili, amb què Del Barrio es relacionà, com ara el Movimiento Republicano Antifascista de Liberación Hispana (MRALH) o la Unión Cívica Española. Del Movimento Acción Socialista (MAS), una entitat que ell va liderar, es conserven molts documents datats entre 1953 i 1962.

Tota aquesta documentació la podeu trobar al fons d’arxiu FP José del Barrio del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. És un material immillorable  per conèixer el convuls marc de la Guerra Civil i l’exili. També podeu consultar el recull monogràfic que vam fer sobre José del Barrio amb motiu de la commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.

Des del nostre blog felicitem al Miquel Àngel per la feina feta!