Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Commemoració de la proclamació de la Segona República espanyola

Avui es commemoren 94 anys de la proclamació de la Segona República espanyola.

En primer lloc, us mostrem una al·legoria de la República que va arribar al nostre fons fa pocs mesos, de la qual no hem pogut esbrinar encara res (procedència, autoria…). A diferència de les altres representacions d’aquesta etapa que ja tenim al nostre fons, aquesta està feta en blanc i negre, amb un efecte de gravat.

Però enguany volem dedicar el nostre post de blog a la carta magna que va acompanyar aquest procés democràtic.

Després de la proclamació del 14 d’abril, durant el mes de juny es van produir unes eleccions a les Corts Constituents amb l’establiment d’un govern provisional, donant lloc finalment a l’aprovació de la Constitució el dia 9 de desembre d’aquell mateix any 1931.

Aquesta fita es produïa després de mig any de treball i durs enfrontaments entre els diferents grups polítics sobre qüestions tan controvertides com les autonomies, l’educació, la religió, la propietat privada o el vot femení.

Formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar que definia Espanya com una República democràtica de treballadors.

Algunes de les millores més rellevants van ser:

  • Establiment d’un règim democràtic i republicà

-Com hem dit, es va proclamar Espanya com una República democràtica de treballadors de tota classe.

-Es reconeixia la sobirania popular: el poder emanava del poble i no del rei.

-Divisió de poders clara: legislatiu (Corts), executiu (govern) i judicial.

  • Ampliació de drets i llibertats

-Sufragi universal, incloent-hi per primer cop el dret de vot de les dones (encara que es va aplicar per primera vegada el 1933).

-Igualtat legal entre homes i dones.

-Dret al divorci.

-Drets laborals com la jornada de 8 hores, dret a vaga i protecció del treballador.

-Llibertat religiosa, d’expressió, reunió i associació.

  • Reforma educativa i cultural

-Educació laica, obligatòria i gratuïta.

-Gran aposta per la construcció d’escoles públiques i per reduir l’analfabetisme (missions pedagògiques).

  • Laïcitat de l’Estat

-Separació clara entre Església i Estat.

-Prohibició de subvencionar ordes religiosos i regulació de la seva activitat, especialment en l’ensenyament.

-Es va limitar el poder de l’Església en la vida pública.

  • Reconeixement de l’autonomia de les regions

-Es preveia la possibilitat que regions amb una identitat pròpia poguessin constituir-se en autonomies (com Catalunya, que va aprovar el seu Estatut el 1932).

  • Reforma agrària i social

-Es plantejaven reformes per a redistribuir la terra, molt desigual a Espanya.

-Es va començar a legislar per millorar les condicions dels pagesos i jornalers.

Aquesta carta magna va esdevenir, en aquell moment, una de les més avançades d’Europa, tot i que també va generar molta controvèrsia i resistència per part de sectors conservadors, monàrquics i eclesiàstics.

Es van publicar diverses edicions i formats, dels quals tenim algunes mostres en el nostre catàleg, així com publicacions que en parlen.

De totes elles volem destacar una edició publicada el 1933 per l’editorial Aiccal de Madrid. Destaca per tenir les pàgines a dues columnes i ornamentada amb caplletres i miniatures, imitant els manuscrits medievals.

A part del text de la Constitució, inclou facsímils de dedicatòries manuscrites de diversos personatges il·lustres de l’època: el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora; el primer ministre Manuel Azaña; Alejandro Lerroux, el Dr. Gregorio Marañón o Margarida Xirgu.

A continuació, us oferim la possibilitat de consultar aquest document a partir d’una digitalització que hem realitzat de l’exemplar que conservem al nostre fons:

Ismael Molero Genado.

Estudiant en pràctiques del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia


Deixa un comentari

Nova web de SIDBRINT!

Estem molt contents d’anunciar-vos que ja està disponible la nova web de SIDBRINT, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals.

Inclou diverses novetats que esperem que us agradin:

  • Disseny modern i intuïtiu: Hem actualitzat l’aspecte visual de la web per fer-la més atractiva i fàcil de navegar.

  • Cercador millorat: Ara podeu fer cerques amb llenguatge lliure o controlat a través de taxonomies, facilitant la localització de la informació.

  • Mapes temàtics: Hem incorporat mapes interactius que permeten explorar les dades de manera visual.

De batalles:

De camps de concentració:

I d’hospitals:

  • Notícies actualitzades: Trobareu un apartat de notícies amb les últimes novetats sobre les Brigades Internacionals, memòria històrica i altres temes relacionats.

Tot i això, encara hi ha algunes coses per implementar. Estem treballant per afegir més continguts i millorar la funcionalitat de la web. Us mantindrem informats de tots els avenços i novetats!


Deixa un comentari

8M: Dia Internacional de les Dones

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ens sumem de nou a la celebració del Dia Internacional de les Dones amb la renovació de la nostra pàgina web dedicada al 8 de març. A més hem creat un recurs, fet amb l’eina Genially, sobre el paper de la dona a la Guerra Civil amb una selecció d’imatges extretes de la premsa de l’època.

El CRAI de la Universitat de Barcelona celebra el Dia Internacional de les Dones amb diverses accions.

S’ha inaugurat el nou Portal de les dones, que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web. 

Incorpora els registres de dones d’Autoritats UB agrupats per temàtiques: Dones pioneres UBProfessores UBDones al Fons Antic UBDones artistes UB+ i Autores de llibre de text UB

A més, s’ha posat el nom de Juliana Morell, dona polifacètica que es va convertir en la primera doctora de la història, a l’edifici Baldiri Reixac 2, seu de diverses unitats del CRAIUB.

Hi ha també una àmplia programació d’activitats dedicades a commemorar el 8M a les facultats i als diversos centres de la Universitat de Barcelona.

Bon 8M a tothom!


1 comentari

Els recursos web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Al correu de la biblioteca, tot sovint ens arriben peticions d’informació específica relacionada amb les principals temàtiques dels nostres fons que requereixen acurades cerques bibliogràfiques.

Aquestes peticions, en molts casos, es podrien haver resolt si s’hauria tingut coneixement dels recursos que oferim al web de la biblioteca.

Tenim reculls temàtics que són una eina molt valuosa per a iniciar una recerca. Aquí us mostrem els més destacats:

S’actualitzen periòdicament, sobretot pel que fa a les publicacions periòdiques, i són una excel·lent font d’informació que convé tenir present!


Deixa un comentari

El cromo antic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En Nil Molina Segura, estudiant en pràctiques del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, ha fet el seu Treball Final de Màster sobre les col·leccions de cromos antics que conservem a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i que majoritàriament daten de la dècada dels anys 20.

En Nil ha fet una recerca exhaustiva a fonts bibliogràfiques, catàlegs de cromos, hemeroteques, bases de dades i webs de compravenda d’antiguitats que li ha permès documentar les cases impressores, les marques comercials distribuïdores, les tècniques d’impressió, els artistes implicats i els personatges que apareixen als cromos. Totes aquestes dades han ajudat també a datar les col·leccions.

Els resultats d’aquesta cerca han estat la creació de cinc presentacions interactives a través de les quals es pot accedir a tots els cromos digitalitzats i consultar la informació recopilada sobre la producció i distribució de cada col·lecció. Amb les presentacions interactives s’ha elaborat una exposició virtual per a facilitar-ne la consulta.

Del procés d’elaboració d’aquest treball també n’han sortit tres documents — un inventari, un llistat de col·leccions i un llistat de centres patrimonials amb fons de cromos— que esperem que puguin ser d’utilitat pels usuaris de la biblioteca i per futures investigacions en aquesta matèria.

Els cromos antics són petits impresos efímers que van ser distribuïts majoritàriament per marques comercials per incentivar la compra dels seus productes. Entenem per cromo antic els documents d’aquest tipus produïts entre 1860 i 1960.

Els cromos de les col·leccions incloses en els recursos no són els únics que es conserven al nostre arxiu: en diversos posts del blog us hem parlat d’altres col·leccions que no es consideren cromo antic i, per tant, no han format part d’aquesta recerca.

Esperem que aquesta aportació pugui servir perquè uns fons tan interessants com aquests arribin al gran públic i desperti la curiositat per uns documents que tenen el potencial d’apropar-nos a la quotidianitat de la societat que els va crear i de continuar captivant-nos amb l’atractiu de la seva estètica i del seu contingut.

I no ens oblidem d’agrair i felicitar a en Nil per la magnífica feina que ha fet!


Deixa un comentari

Recursos per cercar familiars, víctimes i desapareguts de la Guerra Civil espanyola

Cada vegada més sovint, ve gent a la biblioteca que ens demana informació sobre familiars que van participar en la Guerra Civil espanyola.

Molts no saben on són les restes dels seus avantpassats desapareguts durant el conflicte bèl·lic i altres tenen interrogants sobre com van viure la guerra els seus avis, tiets, germans, pares…

Aquest interès creixent és degut, en bona part, gràcies a programes de divulgació històrica com Quanta Guerra, producció de TV3, Televisió de Catalunya, amb col·laboració del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic, que recuperen relats de persones anònimes que van viure la Guerra Civil, tant al front, com a la rereguarda.

Les persones que vulguin conèixer el lloc d’enterrament d’un familiar desaparegut durant la Guerra Civil o el règim franquista i, en cas de ser possible, recuperar-ne les restes han d’inscriure el seu cas en el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General de Memòria Democràtica unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, desenvolupa diferents actuacions adreçades a les persones que tenen un familiar desaparegut durant la Guerra Civil i el franquisme.

Hi ha un programa d’identificació genètica que permet crear dues bases de dades: per una banda, classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista; i per l’altra classificar els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de Fosses.

Pel que fa a l’estat espanyol al Centro Documental de la Memòria Històrica, ubicat a Salamanca, que és on es custodia documentació de l’època de la Segona República, de la Guerra Civil, l’exili i del franquisme i la transició, han implementat una base de dades de Muertos y desaparecidos del Ejercito de Tierra de la II República (1936-1939) i una altra amb Militaries y miembros de las Fuerzas del Orden Público al Servicio de la II República (1936-1939)

El Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo té una base de dades amb les referències que existeixen als arxius de pendents del Ministerio de Cultura que recull informació sobre les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Es pot buscar pel nom de la persona per obtenir informació detallada.

A part dels organismes oficials existeixen un bon nombre d’associacions com la ARMH Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica que treballen per a recuperar els cossos de desapareguts duent a terme desenes d’exhumacions de fosses comunes. A la seva pàgina web hi ha un buscador de víctimes amb una relació nominal de persones.

La Innovation and Human Rights INHR.World és una associació sense ànim de lucre que promou el dret d’accés a la informació i als arxius. Recopilen dades per facilitar l’accés a la informació sobre la Guerra Civil, el franquisme i l’Exili, especialment de víctimes i persones represaliades.

El Proxecto Nomes e Voces  impulsat des de Galicia.

Todos (…) los Nombres_ impulsat des d’Andalusia i Extremadura.

El Cens de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme de les comarques de Castelló, elaborat per Juan Luís Porcar, és resultat de l’anàlisi i consulta de bibliografia especialitzada, fonts arxivístiques i documentals i investigació pròpia. Inclou informació relativa a les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme a l’àmbit territorial de les comarques de Castelló i de víctimes amb veïnatge en la província de Castelló represaliades o desaparegudes en altres llocs de l’estat.

Volem destacar especialment el cercador Buscar combatientes que permet la cerca d’arxius i documents sobre represaliats i víctimes de la Guerra Civil Espanyola. Pots introduir el nom complet, un sol nom o cognom, o altres termes de cerca per trobar els registres associats.

I també aquesta pàgina web amb nombrosa informació:

Existeixen també aquests recursos:

En darrer lloc, ens agradaria comentar-vos que a l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha microfilmades les butlletes de cobrament de milers de milicians de tots els partits i sindicats, recopilades per José Luís Ausin Hervella, metge i estudiós de diferents temes d’història, i que s’ofereix lliurement a tota la comunitat investigadora.

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

La Constitució espanyola

Avui és el Dia de la Constitució que commemora que el 6 de desembre de 1978 es va votar en referèndum la Constitució espanyola vigent en l’actualitat.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que ja fa uns quants anys, concretament el 2008, per a celebrar el trenta aniversari del referèndum, vam fer un recurs web monogràfic sobre el tema que si us ve de gust podeu revisar.

Hi trobareu informació sobre els antecedents de la carta magna, en quin context internacional es va gestar, sobre els anomenats “pares” de la constitució, els moviments populars en contra i a favor de la seva aprovació, les campanyes a favor del SI, del NO i l’abstenció, etc.

S’hi recullen també un conjunt d’enllaços web relacionats amb la temàtica.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

La Memòria Digital de Catalunya creix amb tres noves col·leccions dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El repositori de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) ha superat els 5 TB d’informació emmagatzemada. El creixement es deu a la incorporació de noves col·leccions i contingut els darrers mesos, que han fet ampliar la subscripció anual amb la contractació d’1 TB d’espai extra. D’aquesta manera, l’MDC disposa ara de 6 TB per acollir futures col·leccions que s’afegeixin a les 214 que ja hi ha disponibles i els més de 3 milions d’objectes digitalitzats de 42 institucions.

La Unitat de Procés Tècnic i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han fet una contribució significativa a la preservació i accés al patrimoni documental de la Universitat de Barcelona amb la publicació de tres noves col·leccions digitals sobre el segle XX a la Memòria Digital de Catalunya. Creades a partir de fons fotogràfics conservats en aquest CRAI Biblioteca, ofereixen una visió reveladora de diferents personatges del segle XX del nostre país.

Aquestes són les tres col·leccions que ha afegit recentment la Universitat de Barcelona: 

  •  Àlbums de guerra. Aquesta col·lecció reuneix fotografies que testimonien les experiències de guerra viscudes per tres personatges diferents: Herminio Monzo Hernàndez (1899-1987), que va participar a la Guerra del Rif, José del Barrio Navarro (1909-1989), tinent coronel de l’exèrcit popular de la República durant la Guerra Civil espanyola, dirigent obrer, polític, militant comunista i dissident a l’exili, i Jaume Roig, artiller durant la Guerra del Marroc.

  • Dones de l’Espanya del segle XX. Aquesta col·lecció aspira a reunir diferents llegats de dones que van formar part de la societat catalana i espanyola del segle XX, posant en relleu el seu paper social i polític. S’inicia amb les fotografies de Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 1944 – Barcelona, 2021) que documenten la seva participació en organitzacions franquistes, destacant el seu rol com a monitora d’educació física de la Sección Femenina. També inclou el seu període a la Cátedra Ambulante Francisco Franco, on va exercir una funció adoctrinadora amb la missió de difondre la ideologia de la Falange Española arreu dels pobles d’Espanya.

  • Fotografies de Toni Vidal. Es tracta d’un recull d’imatges en blanc i negre del fotògraf Antoni Vidal, que va immortalitzar figures rellevants de la cultura catalana durant els últims anys del franquisme. Les seves fotografies ofereixen una visió dels escriptors, artistes i altres personalitats que, en un context polític advers, van lluitar per la preservació i desenvolupament de la cultura catalana.

Aquestes col·leccions són el resultat de la col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya dins el projecte d’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, destinat a la digitalització i difusió de fons bibliogràfics patrimonials. Es vol agrair a tot l’equip de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI per la rigorosa tasca de planificació i descripció, un esforç sovint invisible però fonamental per tenir accés als documents.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem actualitzat els inventaris dels diversos fons d’arxiu relacionats amb aquestes noves Col·leccions Digitals (Fons personals Hermínio Monzo, Jaume Roig, José del Barrio, Raimunda Maiz Blanco i l’Arxiu Gràfic Toni Vidal) afegint el nom de la còpia digital donada per la MDC a cada una de les fotografies descrites als inventaris. També hem vinculat les fotografies d’aquests fons disponibles al nostre Banc d’Imatges amb els diferents títols proporcionats per la MDC.

Les col·leccions estan catalogades al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i formen part del portal de les col·leccions especials


Deixa un comentari

Exposició: “Pere Calders. Escriptor i dibuixant” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX.

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta.

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina.

Calders, conegut per llibres com Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966) s’ha convertit en un dels clàssics de la literatura catalana del segle XX. Acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va viure a Mèxic entre 1939 i 1962. Va escriure nombrosos articles sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats.  

Precisament en aquesta exposició, s’han reunit molts materials inèdits de l’època de l’exili de l’escriptor. Calders va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, dissenyador de llibres i va tenir muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.

Guillamon i el dissenyador de l’exposició Àngel Uzkiano, també són autors del llibre que acompanya l’exposició, editat per Barcelona Llibres, el segell editorial de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 300 il·lustracions d’aquesta faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants.


La presentació del llibre es farà el pròxim 26 de novembre, a les 18.30 hores. A la mateixa biblioteca Jaume Fuster.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Incorporades dues noves col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya.

Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

La primera són les Publicacions de la Generalitat Republicana, una col·lecció fruit de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte de digitalització de les publicacions de la Generalitat Republicana, entre els anys 1931 i 1939.

Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.

La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.

La segona és la col·lecció Helios Gómez fruit de la generosa donació feta per l’Associació Cultural Helios Gómez al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’any 2023.

Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.

Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.

Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:

Feu-hi una ullada que segur us agradaran!