Equivocar-se és humà, segur que tots estarem d’acord amb aquesta afirmació, i fer públic un error amb la voluntat que sigui corregit no té res de dolent, al contrari.

Ara bé, creiem que el cas que us comentem a continuació mereix una segona reflexió.

Al número 1.371 de la revista El Temps del passat 21 de setembre de 2010 va aparèixer un article titulat “La primera novel·la catalana moderna surt de l’oblit” en el qual es fa esment de l’obra de 1857 Lo cant de las veritats, escrit póstumo, jocós, donat á llum per un patrici y verdader català, que aprecia són idioma. Pel motiu que fos, l’autor d’aquesta obra no va signar-la amb el seu nom real sinó usant la frase “un patrici y verdader català”, fet ben habitual al segle XIX i encara al segle XX.

En un moment donat l’autor de l’article, ben interessant per cert, diu el següent referint-se a l’obra:

“En algunes d’aquestes biblioteques no s’havia consultat mai. Ho proven dos detalls. Un, que alguns exemplars, com el de les Illes, fossin intonsos, és a dir, sense obrir. I l’altra, que no s’hagi rectificat l’escandalós i còmic error bibliogràfic repetit per molts bibliotecaris – els de la Biblioteca de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès, entre més- a l’hora de fitxar la novel·la, error traslladat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
S’inventen l’autor. L’autor, llegim en moltes fitxes no és pas anònim, sinó un senyor que es diu Patrici, de primer cognom i Verdader Català de segon. És un autor creat per una precipitada lectura del subtítol: “escrit [..] per un patrici y verdader català que…”. Si un sol lector hagués consultat el volum de segur que hauria advertit els bibliotecaris de la relliscada i s’hauria corregit…”

A continuació, a l’article s‘inclou una reproducció de la fitxa catalogràfica de l’esmentat Catàleg Col·lectiu amb un peu d’imatge en la mateixa línia, cosa que ens porta a fer alguns aclariments:

• No creiem  que els bibliotecaris de les biblioteques citades ni tampoc els que van catalogar informàticament l’obra esmentada, consideressin “un patrici y verdader català” com a nom autèntic de l’autor perquè, si hagués estat així, al Catàleg Col·lectiu els dos suposats cognoms constarien amb lletres majúscules: Verdader i Català i, per descomptat, s’haurien entrat sota la forma normalitzada que seria: Verdader i Català, Patrici, i no és el cas.

• La forma d’autoria que consta al CCUC és correcta segons la normativa catalogràfica internacional vigent, més concretament segons el capítol 22.11 titulat “entrada sota una frase”.

En resum, que “l’escandalós i còmic error” no és tal error. I ara vindria la reflexió que demanàvem al principi del post.

No hagués estat més correcte, abans de desqualificar i ridiculitzar un bon nombre de professionals, haver aplicat la màxima periodística de contrastar abans de publicar?

Hagués estat tan senzill com acostar-se a la biblioteca, demanar per un bibliotecari especialista en catalogació i fer la consulta, o més senzill encara, omplir el formulari en línia que posen a disposició de tots els usuaris la gran majoria de biblioteques, en el nostre cas sota el nom de Pregunteu al bibliotecari, i demanar allà l’aclariment pertinent. No hagués trigat gaire a rebre una resposta acurada perquè aquest cas és un dels típics que apareixen als cordialment detestats exàmens de catalogació de primer de carrera!

Per part nostra, com que no tenim cap ànim de polemitzar i a més ja ens ha passat el disgust, us demanem que, a la primera ocasió que se us presenti, brindeu en honor i memòria del nostre amic Patrici i verdader català. Salut!